Tema 3 - 4B (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia I
Año del apunte 2015
Páginas 15
Fecha de subida 04/03/2015
Descargas 2
Subido por

Descripción

Resumen del tema 3 al 4B (neurotransmisores)

Vista previa del texto

TEMA 3: TRANSMISIÓ SINÀPTICA 1. CLASSIFICACIÓ 1.1. SEGONS LA FORMA DEL TRANSMISSOR ELÈCTRIQUES: neurona pre-sinàptica i post-sinàptica molt juntes. Les espines dendrítiques i els botons terminals quasi junts.
Les proteïnes simètriques dels dos extrems poden transmetre els ions com si fossin la mateixa neurona, es transmeten molt ràpidament i s’activen totes dels neurones de cop. És molt rígida.
QUÍMIQUES: les dues neurones estan més separades. El missatge elèctric del potencial d’acció provoca l’alliberament d’una proteïna (neurotransmissor) al espai extracel·lular i es rebut pel receptor de l’altre neurona, provocant canvis en la permeabilitat d’aquesta, produint un altre potencial d’acció.
1.2. SEGONS ELS EFECTES POSTSINÀPTICS SINAPSIS EXCITADORES: augmenta la probabilitat de que es produeixi el potencial d’acció. Despolarització no cal un estímul gran.
SINAPSIS INHIBIDORES: disminueix la probabilitat de produir el potencial d’acció.
Hiperpolaritcació  cal un estímul més potent.
1.3. SEGONS EL LLOC DE CONTACTE SINAPSIS AXÒ-DENDRÍTIQUES: normalment excitadores.
SINAPSIS AXÒ-SOMÀTIQUES: normalment inhibidores.
SINAPSIS AXÒ-AXÒNIQUES: una tercera neurona en unió a una sinapsis axò-somàtica, amb la funció de controlar la intensitat de l’estímul, controlant si són inhibidores o excitadores.  Cal la regulació per centrar l’atenció, ja que, el nostre aprenentatge és limitat.
SINAPSIS DE PAS: es transmet l’estímul de manera general per totes les parts de les dendrites.
2. TRANSMISSIÓ SINAPTICA QUÍMICA  Arriba el potencial d’acció i s’obren els canals de Ca2+ controlats per voltatge.
 Entra Ca a favor de gradient.
 La vesícula que conté els neurotransmissors s’apropa a la membrana i per exocitosi allibera el neurotransmissor al espai extracel·lular.
 La vesícula torna dins la neurona (reciclatge).
 Els neurotransmissors van als receptors (de zones on hi ha més concentració a zones on hi ha menys).
 Quan contacten neurotransmissor i receptor s’obren els canals iònics controlats per lligand.
 Canvia la permeabilitat de la membrana.
 Formació d’un nou potencial d’acció.
Cada receptor és específic per cada neurotransmissor, s’han de lligar per obrir els canals iònics controlats per lligand, cada un obre un canal.
En canvi els neurotransmissor si encaixen en varis receptors.
3. RECEPTORS POSTSINÀPTICS IONOTRÒPICS: s’activen i desactiven en contacte amb el neurotransmissor. Més ràpids.
METABOTRÒPICS: intervenen més factors entre neurotransmissor i canal, és més lent i durader. Amplifiquen al senyal  1 proteïna – 3 canals.
Proteína (neurotransmisor) – Receptor – Proteïnes G –(segons missatgers (AMPc, DG, IP3, AA)) – Canal 4. EFECTES POSTSINAPTICS Depenen dels canals que s’activin, la resposta postsinàptica serà diferent.
PEP  per l’obertura dels canals de Na+ i Ca2+. Despolarització.
PIP  per l’obertura dels canals de K+ o Cl-. Hiperpolarització.
5. MECANISMES D’INTEGRACIÓ SINAPTICA SUMACIÓ TEMPORAL: suma dels PEP/PIP que arriben consecutivament pel mateix punt.
SUMACIÓ ESPACIAL: sumació dels PEP i PIP que arriben a la vegada.
La sumació algebraica de PEP i PIP es fa al segment inicial axònic, per arribar al llindar de descàrrega.
6. MECANISMES D’INACTIVACIÓ DEL NEUROTRANSMISSOR DEGRADACIÓ ENZIMÀTICA: el neurotransmissor es destruït per un enzim de l’espai sinàptic, o destruït dins de la neurona després de la recaptació.
RECAPTACIÓ: el neurotransmissor és transportat a l’interior de la glia o del botó terminal per mitjà d’una proteïna transportadora d’alta afinitat. La recaptació facilita la reutilització del neurotransmissor.
7. MODULACIÓ SINÀPTICA Hi ha receptors pre-sinàptics que modulen la síntesi o alliberament del neurotransmissor, poden ser inhibidors o facilitadors. La finalitat dels receptors presinaptics es controlar l’obertura dels canals, i per tant, la resposta post-sinàptica (facilitació/inhibició) AUTORECEPTOR: activat per la mateixa neurona presinàptica, rep els neurotransmissor enviats per ella mateixa. Regulen la síntesi i alliberació dels NT per no saturar el espai extraneuronal, normalment frena l’alliberament o inhibeix els sintetitzats.
HETERORECEPTOR: rep els neurotransmissors de la sinapsi axò-axònica que controla la sinapsi axò-somàtica.
8. MECANISMES DE PLASTICITAT SINÀPTICA Williams James PLASTICITAT CONDUCTUAL: capacitat de fer canvis perdurables a la conducta.
Aquestes conductes depenen d’un circuit cerebral, que, amb influències de l’ambient poden canviar els circuits i fer que canviïn les conductes i fent-les perdurables.
PLASTICITAT SINÀPTICA: canvis a nivell cel·lular que provoquen els canvis en la conducta.
2 tipus:  Canvis no genòmics: modificació del proteïnes existents. (canvis de localització dels receptors, fosforilació, activació de la transcripció)  Canvis genòmics: síntesi de noves proteïnes.
9. EXEMPLES DE POSSIBLES CANVIS PLÀSTICS ALS RECEPTORS REGULACIÓ A LA BAIXA (DOWN-REGULATION): disminució del nombre de receptors com a conseqüència de l’estimulació repetida d’una neurona.
REGULACIÓ A L’ALÇA (UP-REGULATION): augment del nombre de receptors com a conseqüència del bloqueig repetit d’una neurona.
DESENSIBILITZACIÓ: canvis a llarg o curt termini en el nombre, afinitat o sistemes de transducció d’un receptor, que consisteix en una pèrdua de la capacitat de resposta del sistema a un lligand determinat produïda com conseqüència de la interacció d’aquest lligand amb el receptor.
TEMA 4A: DIFERÈNCIES ENTRE NEUROTRANSMISSOR I HORMONA NEUROTRANSMISSOR: (neurones)   Comunicació paracrina, amb receptors de cèl·lules veïnes Comunicació autocrina, amb la pròpia cèl·lula.
HORMONES (sistema endocrí)  Comunicació entre cèl·lules allunyades, es transmet pel corrent sanguini fins a la cèl·lula que té la diana sensible.
Hormona i neurotransmissor, mateixes substàncies que difereixen en el tipus de via. Tant l’hormona com el neurotransmissor no van teledirigits i afecten a totes les zones que tenen receptors sensibles a ells.
CONCEPTES GENERALS DE FARMACOLOGIA Amb les sinapsis químiques es pot actuar farmacològicament en grans punts alterant la transmissió sinàptica i les conductes de les persones.
Alteració de qualsevol pas  alteració de transmissió sináptica  alteració conductual ALTERACIONS FARMACOLOGIQUES ALS RECEPTORS     SITUACIÓ NORMAL: els canals esta semi-oberts.
Agonista/NT: obre els canals (actua al mateix lloc que el NT).
Agonista invers: tanca el canal (actua al mateix lloc que el NT).
Antagonista: no deixa actuar al NT i deixa el canal semi-obert (no actua al mateix lloc).
TEMA 4B: NEUROTRANSMISSORS I AMINOÀCIDS Aminoàcids: unitat estructurals (proteïnes) (aa-aa-aa-aa-aa...). Alguns actuen com NT.
AMINOÀCIDS EXCITADORS (AAE) 1. LOCALITZACIÓ Presents en tot el SNC Principals excitadors.
2. SÍNTESI 2.1. Glutamina  (glutaminasa) Glutamat (SINAPSI GLUTAMATÈRGICA) 2.2. Glutamina  (glutaminasa)  Glutamat  (aspartat aminotransferasa)  Aspartat (SINAPSI ASPARTATÈRGICA) 3. INACTIVACIÓ I RECICLATGE A través de la recaptació per part de la glia i el terminal pre-sinàptic i després reciclatge 4. RECEPTORS 8 METABOTRÒPICS 3 IONOTRÒPICS  GLUTAMAT o RECEPTOR AMPA o RECEPTOR KAINAT  o RECEPTOR NMDA  Resposta: 10-50 mseg Canal: lligand Na+/K+ Resposta: 200-300 mseg Canal: lligand Na+/K+ i Ca2+ i voltatge que desbloqueja el canal del Mg2+ 5. EFECTES POSTSINAPTICS DELS RECEPTORS Al cas dels no NMDA, els són ràpids i provoquen situacions poc importants.
En canvi al cas dels NMDA, el canal esta bloquejat per Mg2+ per la negativitat de l’interior neuronal.
Aquest desbloqueig es produeix amb una potenciació a llarg termini (PLT) MECANISME SINAPTIC DE L’APRENENTATGE Quan un procés requereix una resposta major i perdurable es produeix un PLT i amb la sumació temporal o espacial dels potencial augmenta la despolarització (resposta postsinàptica), es desbloquegen els canals NMDA i deixa passar el Ca2+, encarregat d’activar els estímuls de l’aprenentatge.
*Els canals NMDA tenen varis llocs d’unió moleculars: POLIAMINES GLICINA ( quasi indispensable) ZINC (obre menys el canal) 6. IMPLICACIONS FUNCIONALS I CLÍNIQUES o NT de la majoria de les vies excitadores (encèfal).
o Plasticitat sinàptica, desenvolupament del SN i aprenentatge i memòria.
o Hiperactivitat glutamatèrgica (excitotoxicitat), al activar molt una neurona causa la seva mort. Provoca malalties com l’alzheimer, huntington, epilèpsia, hipoglucèmia o isquèmia-hipòxia.
7. FARMACOLOGIA ANTAGONISTES NO COMPETITIUS o DROGUES: fenciclidina (pols d’àngel) i ketamina. Bloquegen el canal i provoquen al·lucinacions, efectes anestèsics i psicomètrics.
o TERÀPIA ‘ANTI_MORT NEURONAL’: memantina, s’uneix al Mg2+ impedint l’excitació i la mort neuronal.
o ALCOHOL I BARBÍTURICS AMINOÀCIDS INHIBIDORS (AAI) 1. LOCALITZACIÓ Àcid gamma-amino-butíric al encèfal.
Glicina a la medul·la 2. SÍNTESI 2.1. Glutamat  (gad, glutamat descarboxilasa)  GABA 3. INACTIVACIÓ I RECICLATGE A través de la recaptació per part de la glia i el terminal pre-sinàptic i després reciclatge.
GABA  GLU 4. RECEPTORS GABA GABA-A  Canal inotròpic Cl Agonistes  Muscimol  Antagonistes  Bicuculina  Tenen diversos llocs per a neuromoduladors:  Positius, paren el SN:  Anestèsics volàtils.
 Alcohol  Barbitúrics: redueixen l’activitat convulsiva, són anestèsics i relaxants, a dosis altes activen sense el GABA-A i provoca la mort.
 Benzodiacepines: cal la unió del GABA-A i augmenten la resposta postsinàptica, relaxants, redueixen l’activitat convulsiva.
 Esteroides.
 Negatius, impedeixen l’aturada del SN:  Beta-carbolines, agonista invers.
 Picrotoxines.
GABA-B  Canal metabotropic K+  Inhibició pre-sinaptica (sinapsis axò-axonica)  Agonista  Baclofen 5. IMPLICACIONS FUNCIONALS I CLÍNIQUES DEL GABA o Principal inhibidor o Redueix els estats d’ansietat o Redueix l’epilèpsia o Quan el GABA falta al estriat es produeix la mort neuronal COREA DE HUNTINGTON.
6. GLICINA (RECEPTOR) 6.1. Serina  (serina hidroxilmetil transferasa, SHMT)  Glicina 6.2. Glicina  Estricnina La estricnina causa la mort, hi ha dos tipus de receptors:   Receptor sensible a l’estricnina: a la medul·la, canal ionotropic.
Receptor no sensible a l’estricnina: al prosencèfal, associat al receptor NMDA (modulador positiu) ACETILCOLINA (Ach) OTTO LOEWI 1. LOCALITZACIÓ Al SNC:  Àrea septal  Nucli basal de Meynert  Tron de l’encèfal Al SNP  Al somer.
2. FUNCIONS Al SNC  Activació cortical  Atenció  Aprenentatge i memòria  Son paradoxal Al SNP  Unió muscular Al SNA  Participació en les funcions 3. SÍNTESI 3.1. Acetil coenzim A + colina  (colina acetil transferasa, CAT)  Ach 4. INACTIVACIÓ I RECICLATGE L’Ach és inactivat exclusivament per degradació mitjançant l’enzim Acetilcolinesterasa (AchE) 5. RECEPTORS IONOTRÒPIC: a la unió neuromuscular, sinapsis pre-ganglionar SNA o a zones del SNC.
o NICOTÍNIC  Agonista  NICOTINA:  Alteracions cardiovasculars i gastrointestinals.
 Molt additiva.
 Augmenta capacitat d’atenció i concentració.
 Antagonista  CURARE:  Principi actiu d-tubocurarina.
 Prové de l’escorça d’una planta.
 Utilitzat per paralitzar, a l’Amazònia s’utilitza per intervencions quirúrgiques.
 Efecte post-sinàptic:  Despolarització ràpida (PEP) METABOTRÒPIC: Al SNC i sinapsis post-ganglionars del sistema nerviós autònom i sistema nerviós parasimpàtic.
o MUSCARÍNIC:  Agonista  MUSCARINA  Del bolet ‘Amanita Muscarita’ (molt verinós)  Antagonista  ATROPINA BELLADONA  Tractament d’arítmies.
 Dilata les pupil·les.
 Antídot anticolinesteràsics 6. FARMACOLOGIA  INHIBIDORS DE L’AchE (actuen a l’inactivació): Impedeixen que l’Ach sigui degradat, i per tant s’acumuli al espai sinàptic. Alguns inhibidors s’utilitzen per endarrerir el deteriorament cognitiu associat amb l’Alzheimer.
 Reversibles  Neostigmina  Antídots.
 Miastènia gravis  Alzheimer  Irreversibles  Pesticides (organofosfats)  Armes químiques (gas sarín)  HEMICOLINIUM (actua a la síntesi): Impedeix la recaptació de colina.
 TOXINA BOTULÍNICA (actua a l’alliberació): Afecta a l’alliberació provocant paràlisi muscular progressiva. Es pot trobar en les llaunes en mal estat i es extremadament tòxica.
 Usos clínics:  Estrabisme.
 Distonies  Botox.
 VERÍ ARANYA VIUDA NEGRA (actua a l’alliberació): Afecta al alliberament provocant contradiccions musculars, taquicàrdies, augment de les secrecions, dolor generalitzat.
 Tant la toxina botulínica com el verí d’aranya viuda negra, interfereixen sobre la transmissió colinèrgica perifèrica i/o central.
 AGONISTES I ANTAGONISTES (actuen sobre els receptors) 7. IMPLICACIONS CLÍNIQUES o ALZHEIMER: les neurones colinèrgiques localitzades al prosencèfal basal generen activació cortical, relacionada amb els processos d’atenció, aprenentatge i memòria.
Al Alzheimer hi ha una degeneració dels somes d’aquestes neurones.
 Acumulament d’una proteïna anormal.
 Acumulació de plaques senils i cabells neurofibrials.
 Tractament simptomàtic: anticolinesteràsics.
o MIASTÈNIA GRAVIS: malaltia autoimmune que afecta la sinapsis entre el botó terminal de les motoneurones i les cèl·lules musculars anomenada unió neuromuscular.
L’alliberament d’acetilcolina a la unió neuromuscular provoca la contracció del múscul.
Aquesta malaltia es causada per la destrucció progressiva de receptors nicotínics de la placa muscular.
Provoca debilitat muscular.
Tractament simptomàtic: anticolinesteràsics.
A més, participa en el control de les funcions vegetatives que duu a terme el sistema nerviós autònom.
CATECOLAMINES 1. SÍNTESI 1.1. Tirosina (AA)  (tirosina hidroxilasa)  L-DOPA 1.2. L-DOPA  (aminoàcid aromàtic descarboxilasa)  DOPAMINA 1.3. DOPAMINA (dopamina-beta-hidroxilasa)  NORADRENALINA 1.4. NORADRENALINA  (feniletanolamina-N-metil-transferasa)  ADR 2. INACTIVACIÓ Principalment recaptació però també es produeix mitjançant la degradació enzimàtica.
Els enzims encarregats de la degradació enzimàtica:  COMT: catecol-orto-metil transferasa.
 MAO: munoamino oxidasa  MAO A: NA i SHT  MAO B: DA 3. RECEPTORS Tots són metabotròpics.
Dopamina: D1, D2, D3, D4, D5.
Noradrenalina: a-adrenèrgics 1 4. FARMACOLOGIA o Tractament del parkinson.
o Tractament del TDA/TDAH o Drogues psicoestimulants: incrementen l’estat d’activació i disminueixen la sensació de fatiga.
 COCAINA: inhibeix la recaptació de MONOAMINES, DA.
 AMFETAMINA: inhibeix la recaptació de MONOAMINES, DA, a més promou la seva alliberació.
L’administració repetida d’amfetamina s’utilitza com a model animal de psicosi.
o ANTIDEPRESSIUS  IMAOS: tranilcipromina, fenelzina, isocarboxazida, s’activen sobre diverses monoamines.
 ATC: antidepressius ticiclics, com la amitriptilina, desipramia, imipramia, actuen sobre diverses monoamines, però especialment sobre NA i 5-HT.
 ISRS: inhibidors selectius de la recaptació de 5-HT, com la fluoxetina o prozar.
 IRMA: inhibidors reversibles de la MAO-A.
 IRN: inhibidors de la recaptació de la NA, com la reboxetina.
o ANTIPSICÒTICS o ANTAGONISTES CLÀSSICS  Antagonistes dels receptors D2 del sistema límbic i sistema negroestriat, poden provocar PARKINSON.
 Antagonistes dels receptors D2 del sistema límbic però no de sistema neoestriat, evita els efectes secundaris del PARKINSON.
 Donen símptomes negatius.
o ANTAGONISTES ATÍPICS Antagonistes dels receptors 5-HT2, alliberació de dopamina en el còrtex prefrontal.
o ANTIHIPERTENDORS, antagonista.
DOPAMINA 1. LOCALITZACIÓ  VÍA MESOCORTICOLÍMBICA:  Àrea tegmental.
 Amígpala accombens.
 Zona prefrontal.
 VÍA NEGRO-ESTRIADA:  Estriat.
 Substància negra.
2. FUNCIONS I IMPLICACIONS CLÍNIQUES  CONTROL DELS MOVIMENT PRECISOS: sistema negroestriat. Si la substancia negra disminueix apareix el Parkinson.
 CIRCUITS NEURONALS DE LA RECOMPENSA I EL PLAER: sistema mesocorticolímbic Aquest circuit s’activa per reforçadors naturals i artificials:   DROGUES: activen l’alliberació de dopamina en els nuclis accumbens (circuits mesolímbics).
 OPIACIS (metadona)Agonistes. Mediatitzen els efectes reforçant els receptors dels opiacis (µ, δ).
Mediatitzen accions dels receptors dels opiacis (K-)  COCAINAAgonistes indirectes dels recaptadors dopaminèrgics (membrana pre-sinaptica). Inhibeix la recaptació de dopamina.
 AMFETAMINAAgonistes indirectes dels recaptadors dopaminèrgics (membrana pre-sinaptica). Inhibeix la recaptació de dopamina i estimula l’alliberament d’aquest neurotransmissor.
ESQUIZOFRÈNIA Més dopamina en el sistema límbic.
Menys dopamina de l’escorça prefrontal.
NORADRENALINA 1. LOCALITZACIÓ  Locus coeruleus  Neoescorça  Tálam  Hipotálam  Cerebelo  Lòbul temporal  SNC: es troba juntament amb ADR.
 SNA: a les neurones post-ganglionars de divisió simpàtica.
 Hormones de la medul·la suprarenal: juntament amb ADR.
2. FUNCIONS I IMPLICACIONS CLÍNIQUES o Aprenentatge i memòria.
o Processos de vigília i alerta.
o Regulació de respostes vegetatives (homeòstasi).
o Regulació dels estats d’ànim i depressió.
o Resposta de l’organisme a l’estrès (situació d’emergència).
 Resposta hormonal (ADR i NA) + SNA simpàtic (NA) augment de l’energia disponible per a múscul i cervell.
 Activació cerebral (NA)  augmenta estat alerta i atenció.
SEROTONINA O 5-HIDROXITRIPTAMINA (5-HT) 1. LOCALITZACIÓ A les neurones serotonèrgiques, sinapsis de pas. Es troben als nuclis del RAFE, del encèfal.
2. SÍNTESI El triptòfan entra a la neurona y comença la síntesi 2.1. TRIPTÒFAN  (triptòfan hidroxilasa)  5-H- TRIPTÒFAN 2.2. 5-H- TRIPTÒFAN  (aminoàcid aromàtic descarboxilasa)  5-H-TRIPTAMINA (SEROTONINA) 3. INACTIVACIÓ Per recaptació amb ajut del MAO (monoamino oxidasa).
4. RECEPTORS METABOTRÒPICS: 5-HT1, 5-HT2, 5-HT4 a 5-HT7.
IONOTRÒPIC: 5-HT3 5. FUNCIONS I IMPLICACIONS CLÍNIQUES o Control del cicle de son i vigília.
o Regulació de la ingesta de carbohidrats.
o Regulació de la conducta agressiva.
o Regulació dels estats d’ànim.
o Alteracions psicopatològiques  Depressió: dèficit de NA i de 5-HT, o alteracions de receptors NA i 5-HT. (hipòtesi monoaminèrgica)  Trastorn afectiu estacional: (cas especial de depressió relacionat amb 5-HT), depressió durant tardor-hivern, desig de carbohidrats, somnolència, alteracions de la melatonina. El tractament es basa en exposicions a la llum intensa diàries.
 Trastorn obsessiu-compulsiu: probable alteració en l’equilibri entre DA i 5-HT.
 Esquizofrènia.
 Ansietat generalitzada.
 Atacs de pànic.
6. FARMACOLOGIA o ANTIDEPRESSIUS:  Inhibidors de la MAO  Antidepressius tricíclics, ISRS o TRACTAMENT DE L’OBESITAT: sibutramina o ANTIPSICÒTICS ATÍPICS: antagonistes de 5-HT2A (clozapina) o DROGUES D’ABÚS:  Al·lucinògens com LSD, mescalina... Agonista.
 MDMA (Èxtasi): potent alliberador de 5-HT, pot destruir terminals axònics de 5-HT, provoca eufòria, increment de la sociabilitat, sensació d’empatia, desorientació...
NEUROPÈPTIDS: OPIOIDS I NO OPIOIDS Els neuropèptids estan formats per seqüències d’aminoàcids. La seva mida molecular és molt superior a la dels neurotransmissors clàssics. Es distribueixen per tot el SN, coexistint amb els NT en les mateixes sinapsis, actuen generalment com a co-transmissors i neuromoduladors, però també poden actuar com a hormones.
1. SÍNTESI 1.1. Pre-proopiomelanocotina  Pro-opiomelanocortina (al ribosomes del soma) 1.2. Escissió dels pre i pro-opiomelanocortina a l’aparell de Golgi.
1.3. Els pèptids més petits surten de l’aparell de Golgi i s’enmmagatzemen en grànuls de secreció.
1.4. Els grànuls són transportats axoplasmàticament fins arribar al terminal presinàptic.
La diferència amb el NT es que la síntesi d’aquest es al cos cel·lular i no al botó terminal.
2. INACTIVACIÓ La seva inactivació és lenta, pe degradació enzimàtica (peptidases).
Són més potents i els seus efectes són de més llarga durada.
En el SN es troben en concentracions molt baixes.
Solen actuar com co-transmissors (neuromoduladors).
3. PÈPTIDS OPIOIDES (OPIACIS) Efectes similars als dels derivats de l’opi  MORFINA/HEROÏNA CLASSIFICACIÓ: o ENCEFALINES,  Molècules més curtes.
 Vida mitjana més curta.
 Efectes ràpids i transitoris.
 Distribució més àmplia en SNC.
o ENDORFINES,  Molècules més llargues.
 Vida mitjana major.
 Acció més lenta Els seus receptors són metabotròpics i s’anomenen mu (µ), delta (δ) i kappa (k) i tenen efecte inhibitori, obren canals de k+ S’alliberen en situacions d’èstres i durant l’activitat física, participen en funcions com analgèsia, reforçament, inhibició de respostes defensives típiques de l’espècie i en la ingesta de menjar.
AGONISTES: o µ: afinitat a tots els opioides.
o δ: encefalines o k: dinorfines FARMACOLOGIA DELS OPIOIDES: o CODEÏNA: efecte antitusígen.
o MORFINA: potent efecte analgèsic, capacitat addictiva moderada o HEROÏNA: intravenós, fumada o intranasal, gran capacitat addictiva. Causa eufòria, plaer i benestar, inhibició de la gana i analgèsia.
Síndrome d’abstinència: sudoració, nàusees, vòmits, dolor muscular, insomni, febre, ansietat.
Tractament: substituir amb agonistes com la metadona i neutralitzadors antagonistes com naloxona o naltrexona.
4. PÈPTIDS NO OPIOIDES o SUBSTÀNCIA P: control motor i dolor.
o COLECISTOQUININA: senyal de sacietat, ansietat (atacs de pànic) i emocions.
o PÈPTID INTESTINAL VASOACTIU: vasodilatació.
o OXITOCINA i VASOPRESINA: modulació aprenentatge i memòria.
o CRF i ACTH: respostes d’estrès.
o NEUROPÈPTID Y: ansietat.
o NEUROTENSINA: hipotermia, analgesia, addicció.
ÒXID NÍTRIC (NO) Pot actuar com NT o com a segon missatger no convencional.
1. SÍNTESI L-Arginina (NO sintetatsa), prové de l’augment de Ca2+ intracel·lularNO+L-citrulina 2. FUNCIONS EN SN o Plasticitat sinàptca o Control de la son o Control de la ingesta o Control de la temperatura corporal o SNP: regulació de la relaxació de músculs llisos.
o Efecte neuroprotector o Efecte neurotòxic o Paper en trastorns neurodegeneratius? PURINES (ATP, ADP, AMP I Adenosina) Neurones purinèrgiques (SNC i SNA), neurones en que s’alliberen purines com a cotransmissors.
1. SÍNTESI Adenosina  ATPADPAMPAdenosina 2. RECICLATGE L’Adenosina torna a entrar a la neurona però tornar a començar el procés, o es transforma en Inosina.
3. FUNCIONS o Factor inductor de son o Plasticitat, desenvolupament, regeneració o La cafeïna és un agonista de receptors d’adenosina ENDOCANNABINOIDES (Marihuana, haixis)   L’Anandamina és un lligand endogen, amb l’augment del Ca2+ intracel·lular surt con a NT clàssic.
Tetrahidrocannabinol (THC), cannabinoides, és la substancia externa agonista de la anandamina.
1. FUNCIONS o Mecanismes de plaer, participen en propietats reforçants i addictives de drogues.
o Analgèsia.
o Regulació de mecanismes del vòmit, redueix nàusees.
o Regulació d’ingesta, estimula la gana.
o Regulació dels processos cognitius i perceptius, baixa concentració i memòria, produeix alteracions perceptives, distorsiona la percepció del pas del temps.
...