Tema 3 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del Dret
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 24/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Història del dret TEMA 3: Els pobles germànics ELS POBLES GERMÀNICS: Introducció: Ruptura amb la societat del dret romà o una adopció i projecció del bagatge cultural que té a Roma? Utilitzaran el dret romà o el rebutjaran? -Utilitzarà el codi de Teodocià i el desenvoluparà. Transmissió del llegat de roma a les normes modernes.
3 punts: itinerari històric del poble visigot (història nòmada) + Com es produeix el dret en el regne visigot + Documents escrits /”legislació” (moltes vegades els costums seran una llei amb potència) dels monarques visigots.
1. ITINERARI HISTÒRIC Les noticies que en donen els romans, ens permeten veure que aquest poble ve de la Gàl·lia.
Era una societat igualitària. No es discriminava ni dividia per estaments a ningú.
Des del punt de vista polític defensat per les armes dels seus guerrers. Assemblees de guerrers des d’on es prenen les decisions.
Per problemes de collites i faltes de recursos, comencen en rumb cap a un altre territori fins a trobar-se amb la frontera de l’Imperi romà. Aleshores, els romans en veure-ho, van pactar i els van dir que es quedessin en un territori més enllà del Danubi: La dasia?¿= cap a l’actual Romania.
*Allà l’imperi romà ja havia retirat el seu exèrcit tot i que hi havia ciutadans que no van voler marxar. Aquesta gent entra en contacte amb els visigots i això fa possible que aquests últims coneguessin els costums romans i sedentaris.
Un altre dels pactes va ser que a més de donar aquestes terres, els asseguraven un tribut (menjar) anual per a poder subsistir. Al cap d’uns anys, els romans no van poder complir i els visigots van travessar el riu amb l’objectiu de quedar-se dins l’imperi i poder viure en bones condicions.
La Batalla de Adreanòpoli: victòria dels visigots. Constantinoble queda en mans dels visigots.
De manera que Teodoci el gran (el monarca següent) pensa que és bona idea fer un nou pacte: donar-s’hi assentament en unes províncies dintre de l’imperi. Un dels cabdills a la mort de Teodoci el Gran, va veure que a la vista de l’estructura romana, ell havia de passar a ser el “monarca” dels visigots.
Essent ell el monarca es va veure capaç d’enfrontar-se als romans i construir damunt aquest imperi romà, un imperi gòtic. Al passar pels Balcans va entrar en contracte amb un bisbe heretge que els va convèncer per a que abandonessin la fe amb les seves doctrines religioses germàniques antigues i adoptessin la cristiana.
Arriba a Roma i comença el seu projecte de crear un Imperi gotia. Però com poden crear un imperi sobre una població tant gran i culta? Canvia d’objectiu i ara vol fer un pacte: es va casar amb la germana de l’emperador Honori (que es diu Gal·la Plescídia) . Aquest nou tracte/pacte es diu: Foedus (418). Contingut: 1 Història del dret TEMA 3: Els pobles germànics Romans entreguen a aquest poble uns territoris llunyans on hi puguin fer ells un Imperi i que puguin dominar a aquells romans que encara hi resideixin: Equitania segona = cap a la zona actual de Burdeos. Els ciutadans romans d’aquella zona estaran obligats a repartir les seves terres amb els nouvinguts. A canvi d’aquests beneficis, aquests visigots hauran de fer de “policies” de l’imperi i protegir-lo d’altres pobles que puguin atemptar contra l’imperi romà.
Això als visigots els permet fer un regne: Aquesta capital serà Tolousse. Amb tot això ve la caiguda de l’Imperi Romà l’any 476.
En el nord de les gàlies hi ha un altre poble que també vol el control: Els francs. Aquests entren en conflicte amb els visigots per l’hegemonia de la Gàl·lia.
Aquests pobles busquen el suport dels romans. Els francs es converteixen al catolicisme (la religió de la majoria dels gals-romans) i com que els visigots no ho són, no sintonitzen amb els romans.
Llavors els gals-romans actualitzaran el Codi Teodocià. S’anomenarà: Breviari d’Alaric II (506), selecció del Codi Teodocià i també hi afegeix alguns Iura, a més també afegeix una “interpretatio” que es el que tindrà valor.
2. CREACIÓ DEL DRET VISIGOT -Obra Liber Iudiciorum, es publica l’any 654 sota el regnat de Rescesvint.
Ens interessa perquè després, en el tema 5 on parlarem d’Europa, en el cas de Catalunya veurem que aquest llibre tindrà una aplicació directa i apareixeran uns manuscrits anomenats Liber Iudicum (que presentaran una gran semblança i veurem que el dret romà continuarà fins i tot en l’època feudal).
Llibre d’ordenament jurídic que tractarà de tots els temes. Art. Professor Mundó.
Escardament del poder públic i l’aparició del feudalisme, però tot i així aquest llibre continuarà sent vigent. També és important perquè ens explica quina va ser la solució per aconseguir aquella legitimitat dels visigots que tant buscaven durant el dret romà.
Monarca Leovigilt(568-586), aconsegueix gairebé la unitat territorial de la Península, ataca als Visantints i els expulsa. És a dir, va re aconseguir molts territoris i va guanyar moltes victòries.
Ell va voler tenir aquesta legitimitat (com els emperadors romans). Es va fer monarca “per la gràcia de Déu”, des de la religió arriana. I va voler que tots els catòlics es convertissin en l’arrianisme. Tos els catòlics es van rebel·lar (inclús al seu fill, qui Leovigilt va fer condemnar a mort).
L’arrianisme tenia l’avantatge on es podia construir un model de la unitat política on l’església sigues un ministeri del regne. La majoria però s’hi va oposar.
Serà el fill Recared a la mort del seu pare l’any 589, va canviar la política i va convocar El tercer concili de Toledo (s’hi va fer un pacte entre església i poder polític) per convertir-se al catolicisme. El pacte que van fer va ser de concordança: dos òrgans diferents es posen d’acord amb les seves competències.
2 Història del dret TEMA 3: Els pobles germànics “Seràs rei si actues d’acord amb els principis /canons conciliars i amb les regles de l’església catòlica. Si no ho fas, no seràs rei”.
-és a dir, si no compleix no caldrà depositar-lo, sinó ell mateix s’entendrà com depositat. Això farà que el concili no només sigui important per la vida política i religiosa, sinó també per la comunitat.
*Concili: espècie de reunions religioses/eclesiàstiques on aconsellaven als polítics i religiosos i, a més, eren decisòries ja que creaven normes anomenades Canons = normes jurídiques pels cristians La intervenció de la religió no només serà important per la creació del dret, sinó que en el moment d’aplicació, els jutges que hi havia a les províncies havien de jutjar d’acord amb les normes d’aquests concilis.
**Capítol: Li. 2,1,30 (llegit a classe) CONCLUSIÓ: Tercer conciliï: legitimació religiosa (bismes adquireixen importància).
3. LEGISLACIÓ DELS MONARQUES VISIGOTS Lex Consuetudinaria: moltes vegades aquestes lleis que s’aporvaven eren costums que s’aixecaven a nivell legal (costums sartificades pells concilis i el monarca) costums = lleis amb potència. Si recordem el tema 2, veiem certa semblança amb el dret romà vulgar. Tot i que el dret romà oficial continua amb cert paral·lelisme.
Evolució del codi Teodocià.
Les dos primeres lleis corresponen al període on encara hi ha emperador romà. Són com uns “reglaments” que estan dintre el sistema de constitucions del codi roma i resolen aquelles competències que podien resoldre els visigots com ara el repartiment de terres (lleis de Teodoric i el codi d’Auric) Dates tenen rellevància perquè l’imperi d’occident cau entremig.
Del codi d’Auric només se’n han trobat 50 capítols (pal·lioncest). Un conegut professor de dret va reconstruir els 360 capítols originaris a partir d’aquests 50 trobats.
Auric va ser el primer de transformar els costums en lleis.
El tercer llibre de lleis és el Breviari d’Alaric II, que es fa l’any 506 (un any abans de la batalla entre els francs i visigots), es va considerar com una propaganda que van fer els visigots per a que els gal·lo-romans es posessin al seu bàndol.
El que feia aquest llibre era resumir el codi de Teodocià. N’agafa algunes lleis i hi afegeix una interpretatio. No només va incloure aquestes leges del codi de Teodocià sinó que també hi va incloure l’únic dels Iura que va subsistir (sentències de Pau, les institucions de Gai...), totes aquestes Iura també amb la seva interpretació excepte les institucions de Gai perquè ja resultaven molt entenedores ja que eren llibres per la docència.
Aquest Breviari aniria per la població gal·lo-romana i es regirien per es lleis que hi havia en ell.
3 Història del dret TEMA 3: Els pobles germànics Codi de Leovigilt que no es coneix directament però s’hi troba en el Liber Iudiciorum (lleis antigues).
-El “problema” d’aquests textos era el seu àmbit de vigència (criteri personal o criteri territorial) Personal= només s’aplica a aquelles persones que tenen una identitat comuna, nacional en aquest cas. Origen romà i els altres en els gots. Breviari d’AlARIC PER AQLGUNS NOMÉS S’APLICA ALS ROMANS I ELS ALTRES PELS GOTS.
Territorial= tots els que estan dins d’un territori, tots iguals.
Tothom està d’acord que el Liber Iudiciorum, el criteri és territorial (s’aplica a tothom).
Després del 654 que s’aplica a tothom va tenir unes revisions, unes de tipus oficial al 681 fetes pel monarca Rigi, on es veuen moltes concessions a l’aristocràcia, els latifundis perjudiquen la vida dels qui hi treballen i a causa d’això fugen, i busquen un element coaccionador per perseguir als jueus (qui no eren cristians). Això farà que quan vinguin els musulmans trobaran en la seva conquesta de la península, uns aliats: Els jueus.
Des del 681 encara apareixeran tota una sèrie de manuscrits del Liber (època en la que no hi ha monarquia visigoda), que nos eren iguals entre ells perquè la gent el que farà serà afegir escrits sense que hi hagi molta cosa en comú entre ells. Es coneixen com a vulgars perquè les lleis que hi constaven eren sobre els costums. Això va tenir gran importància perquè volia dir que després de tot aquest temps encara es feia servir.
4. FINAL DEL REGNE VISIGOT Aquest regne visigot entre en problemes de successió del tro. Amb aquestes guerres civils, un dels bàndols demana l’ajut amb els musulmans. Aquests van venir, els van ajudar, van derrotar el monarca que regnava però ja no van marxar. Es van quedar a la Península.
4 Història del dret TEMA 3: Els pobles germànics 5 ...