Tema 5. La insulina i el glucagó (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Fisiologia II
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 16/04/2016
Descargas 62
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5. LA INSULINA I EL GLUCAGÓ Glucagó És un polipèptid constituït per 29 aa.
Acció biològica Té l’efecte just contrari a la insulina. Produeix un profund efecte hiperglicèmic, és a dir, trenca el glucogen mitjançant la glucogenòlisi o bé a partir de la gluconeogènesi a partir del lactat i torna a incrementar/normalitzar la glucèmia.
Al teixit adipós el glucagó també actuarà com a antagonista de la insulina estimulant la lipòlisi.
En síntesi, el glucagó facilita glucosa quan aquesta cau en el plasma per sota de la normalitat, i també permet que els aminoàcids s'utilitzin per acabar de sintetitzar glucosa quan sigui necessari.
Insulina Polipèptid constituït per 2 cadenes peptídiques, la primera està formada per 21 aminoàcids, la segona està formada per 30 aa i. Les dues cadenes estan unides entre elles per un enllaç disulfat.
Funcions de la insulina - Promou el transport de la glucosa a través de la membrana cel·lular i la seva descomposició per oxidació. És necessària per l'absorció de glucosa.
- És responsable de la formació de glucogen al fetge i a la musculatura, per tal d'emmagatzemar la glucosa i la resta passa a ser àcids grassos.
- Fa disminuir el nivell de glucèmia (com transporta la glucosa que hi ha en sang se l’emporta). Pel contrari, quan les cèl·lules beta dels animals són destruïdes hi ha un brusc augment de la glucèmia i és el que coneixem com diabetis.
- Estimula el transport d'aminoàcids cap a l'interior de la cèl·lula.
- Té un paper important en el metabolisme dels greixos. Permet que el teixit adipós i el fetge captin AAGG lliures, els quals s'emmagatzemen en forma de TAG. També prevé la formació de cossos cetònics (glucosúries i cetonúries: trastorn dels lípids) - Secreció d'insulina Regulació insulina 1. Glucèmia (es secreta insulina en grans quantitats quan comencem a menjar, que és quan obtenim glucosa). És directament proporcional, existeix una sincronia) 2. Aa (la insulina escombra els aa del plasma) 3. Hormones gastrointestinals que provoquen un augment moderat de la secreció d'insulina de manera indirecta. (gastrina, secretina, coleciscinina, pèptid inhibidor gàstric) 4.Altres hormones que incrementen de manera directa la secreció d'insulina com el glucagó, hormona del creixement, el cortisol i en menor grau la progesterona i estrògens. La secreció perllongada i en grans quantitats d'aquestes pot produir un esgotament de les cèl·lules beta, i per tant, diabetis.
...