Anatomia de l'ull (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 18/09/2014
Descargas 42

Vista previa del texto

Anatomia del ull 1. Generalitats.
Situat a la cavitat orbitaria. Aquesta tindrà:     Forat òptic: permet el pas del nervi òptic.
Fissura orbitaria superior o fenedura esfenoïdal: està constituïda per el os esfenoides Fissura orbitaria inferior: situada a la part inferior de la fenedura esfenoïdal.
Canal naso-lacrimal: relacionat amb l’aparell lacrimal L’ull est troba situat a la part més anterior d’aquesta cavitat, a la part posterior trobarem teixit adipós que ens protegirà els nervis, venes, arteries i músculs dels ulls.
Exoftalmus: el globus esta situat mes endavant de lo normal. Es troba en relació amb diferents malalties com l’hipertiroïdisme (treball excessiu de la glàndula Endoftalmus: el globus es troba situat mes endins a causa de la pèrdua de teixit adipós de l’interior de la cavitat. Com seria el cas de persones molt primes.
2. Membranes 2.1. Membrana externa Membrana fibrosa constituïda per dues parts:   Escleròtica o esclera: Representa les 4/5 parts posteriors del ull. El que veiem nosaltres de color blanc. És on s’insereix la musculatura extra-ocular que mou el ull.
Còrnia: representa la 5na part anterior amb forma còncava. És transparent i per tant a vascular. De manera que es nodreix per un líquid. (donen 44 de les 60 diòptries que tenim) o Astigmatisme: no te la convexitat de forma regular.
2.2. Úvea o membrana mitjana o úvea.
Membrana bascular constituïda per tres parts:   Coroides: Ocupa la major part de la membrana mitjana situada a la part posterior.
Situada entre la escleròtica i la retina. Va des del nervi òptic fins on comença el cos ciliat, en l’ora serrata. La funció serà de vascularització a les capes més externes de la retina.
Cos ciliat: Es troba situat entre la coroides i el ilis. Presenta dues parts: o On trobem el múscul ciliat: es troba unit al lligament suspensori del cristal·lí. La contracció d’aquest fa variar el diàmetre del cristal·lí. Aquest canvis es coneixen com acomodació. Es produeix quan canviem de veure prop a lluny, per tal de poder enfocar.
o Plexe capil·lar: responsable de la formació del humor aquós.
 Iris: part mes anterior de la úvula. Membrana que conte un forat rodó, anomenat pupil·la. Aquesta és pigmentada. La principal funció és la de regular la quantitat de llum que passa a dins del globus del ull i arribarà a retina.
o Miosi: Si hi ha molta llum disminueix el diàmetre pupil·lar per tal de protegir la retina. Aquesta variació del diàmetre pupil·lar es fa gracies al esfínter del iris o disminuidor de la pupil·la. Disminueix el diàmetre de la iris. Aquest es troba innervat per el III parell cranial o nervi oculomotor.
o Midriasi: Quan hi ha poca llum augmenta el diàmetre pupil·lar a partir del múscul dilatador de la pupil·la, que es troba innervat per el V parell cranial o nervi trigeni. Concretament les fibres simpàtiques.
2.3. Membrana interna o retina.
Tindrem els receptors encarregats de la visió.
  Retina visual: des de el nervi òptic fins la ora serrata.
o Hi ha una zona on trobem la màxima visió, la fòbia. L’eix visual ha de passar per la fòbia per tal de enfocar alguna cosa en concret.
o La papil·la o taca cega: Part sense receptors que correspon a l’origen del nervi òptic.
Retina no visual: situada per davant de la ora serrata.
Examen de fons d’ull: s’observa la situació de la retina. (si existeix despreniment de retina observem un plec) 3. Mitjans transparents dels ulls.
3.1. Cristal·lí.
Lent biconvexa que ha de ser transparent i elàstica. Situada a la part anterior del globus ocular just per darrera del iris. Es manté en la seva posició gràcies al lligament suspensori del cristal·lí. Que va des de el cristal·lí fins al múscul ciliat. Ajuda a enfocar objectes de prop i de llum i a la convergència dels rajos de llum projectant-se a la retina.
Catarates: el cristal·lí es tona opac.
Presvisia o vista cansada: allunyament del text per poder veure’l. El cristal·lí no enfoca del tot.
3.2. Humor aquós.
Líquid transparent que existeix per davant del cristal·lí. Produït per els capil·lars que existeixen en el cos ciliat. El drenatge es produeix contínuament per el canal de Schleman entre la còrnia i l’escleròtica anant a la circulació d’aquesta segona.
La principal funció és la de nodrir la còrnia. També manté la forma de l’ull Glaucoma: hi ha problemes en el drenatge de manera que hi ha un augment de la presó intraocular.
3.3. Humor vitri.
Substancia amb consistència gelatinosa que es troba per darrera del cristal·lí. Transmet la llum i manté la retina en la seva posició.
Despreniment de retina: canvien les condicions d’aquesta substancia.
3.4. Lligament suspensori del cristal·lí.
Uneix el cristal·lí amb el cos ciliat, mantenint-lo en una posició de suspensió.
4. Parpelles.
4.1. Generalitats.
Constituïdes per el múscul orbicular dels ulls innervat per el nervi facial .
Per fora d’aquest múscul trobem la pell. I per dins trobem la membrana conjuntiva que es divideix en tres:    Conjuntiva parpedral: que es relaciona amb la parpella.
Conjuntiva bulbar: que es relaciona amb l’escleròtica.
Sac conjuntival: on s’uneixen la conjuntiva bulbar amb la parpedral.
o Sac conjuntival superior.
o Sac conjuntival inferior.
Conjuntivitis: la conjuntiva es troba molt vascularitzada i s’inflama. A causa de la conjuntiva bulbar sembla que l’escleròtica canvi a color rosat.
S’obren gracies al múscul elevador de la parpella superior. Es tanca per relaxació d’aquest o per contracció del orbiculars.
4.2. Funcions Protecció de cossos estranys, mantenir la humitat del ull i regular el pas de la llum.
Quan la còrnia es seca es provoquen ulceres en aquest nivell.
5. Aparell lacrimal.
Format per estructures relacionades amb la producció i drenatge de les llàgrimes.
5.1. La glàndula lacrimal.
Es troba situada a la part superior i lateral de la cavitat orbital. Secreta llàgrimes de forma continua. Les parpelles les expandeixen i van a parar als:   Punt lacrimal superior  conducte lacrimal superior Punt lacrimal inferior  conducte lacrimal inferior sac lacrimal  conducte lacrimo-nasal meat inferior de les foses paranasals.
6. Musculatura extra-ocular.
Part més posterior de la cavitat de l’ull: anell fibrós, anell de zinn.
 Segons el dèficit de moviment de un ull en una direcció o en una altra, podem saber quin múscul concret es troba afectat o fins i tot si es troba afectat un dels nervis i quin d’aquests és.
...