1.1. Objecte d'estudi i perspectiva (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Introfucció a la Sociologia
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 07/11/2014
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

OBJECTE D’ESTUDI I PERSPECTIVA 1. Què és la sociologia? La sociologia és una ciència que estudia la societat. Específicament, estudia com els individus es relacionen entre ells i conformen grups i aquests interactuen entre ells.
Per tant, la sociologia és la ciència social que estudia els grups humans de manera sistemàtica, rigorosa i científica.
2. Què estudia? Un sociòleg estudia la societat com un sistema complex, i s’interessa per la relació entre els individus i entres els grups d’individus que conformen un sistema.
En segon pla, estudia els components de la societat: grups socials, estructures socials, dinàmiques socials, comunitats, sistemes, conflictes.
3. Quan sorgeix la sociologia? El moment en què algú decideix que l’estudi de la societat s’ha de fer de manera meticulosa és durant la Revolució Francesa i la Industrial, ja que és un context en què canvien molts factors de la vida: econòmics, socials, polítics, etc. En aquest moment, una sèrie de pensadors comencen a pensar en la sociologia com una ciència i un d’aquests li posa el nom: Auguste Comte (1839). Tots ells tenien la voluntat de comprendre els ràpids processos de transformació de la seva societat.
4. Epistemologia de la sociologia EPISTEMOLOGIA: ciència que estudia què podem conèixer i què no.
EPISTEMOLOGIA DE LA SOCIOLOGIA: límits de la forma del coneixement. La doble dimensió, objectiva i subjectiva, de la vida social (que constitueix l’objecte d’estudi) genera algunes dificultats de comprensió, sense arribar a crear barreres infranquejables pel coneixement científic. Això passa perquè el sociòleg és l’objecte i el subjecte del seu estudi (forma part d ela realitat social).
5. Per què és una ciència? Perquè té una aspiració conscient i rigorosa d’assolir un saber objectiu i racional de la realitat.
Característiques pròpies d’una ciència (mètodes d’investigació): - Empirisme: obtenir dades a partir d’observar quelcom.
- Anàlisi: ordenar les dades obtingudes empíricament.
- Teoria: després de l’anàlisi, tenir la capacitat de teoritzar.
- Obertura: compartir els comentaris i els descobriments amb altres ciències.
- Capacitat d’acumulació: mai es comença de 0, sempre es recolza en una base sobre algun estudi anterior. Acumular coneixement.
- Neutralitat ètica: la sociologia aspira que els sociòlegs tinguin una neutralitat ètica a l’hora de fer les investigacions.
- Capacitat crítica.
6. La perspectiva sociològica - Distanciament: escollir un tem a sobre el que no tinguem prejudicis, estudiar realitats que no siguin la nostra, etc.
- Qüestionament: ens hem de qüestionar les idees preconcebudes que tenim.
- Voluntat comprensiva: volen entendre què passa i per què passa.
- Discussió dels prejudicis.
- Coneixement i qüestionament de la realitat social.
- Anàlisi sistemàtica.
El sociòleg parteix de la base que les coses són com són però admet que no sempre són el que semblen. Així, accepta que les coses podrien ser diferents.
SER HUMÀ: l’home com a ser racional, determinisme vs. Representació.
SOCIETAT: la societat com a creació humana., la nostra experiència amb la gent que ens envolta, conjunt de persones que interactuen en un espai determinat i comparteixen una mateixa cultura, conjunt de forces de conflicte i tensió en el sí de les quals s’alça l’home, com una criatura conscient, intencional i moral.
L’estudi d’un determinat fenomen o component de la societat es realitza tenint en compte el conjunt del sistema. El sociòleg vol entendre perquè la societat genera violència o delinqüència, estudia perquè la societat fa el que fa.
7. Imaginació sociològica Permet comprendre el context històric ampli en el que es desenvolupa la vida privada i la vida pública dels individus. Permet tenir en compte com els individus, a traves de la vida quotidiana, sovint es formen una idea falsa de la seva posició social.
La imaginació sociològica ens permet comprendre la història i la biografia i les relacions de totes dues en el marc de la societat.
L’home com a ser social.
La societat és una creació humana, ja que resulta de la interacció entre els individus i els grups. Aquesta funciona d’una manera perquè els individus i els grups s’han relacionat d’una determinada manera.
La societat transforma l’individu però aquest pot transformar la societat Així, no es perd del tot la llibertat de l’individu.
...