AD_Vies_biliars (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Aparells Digestiu i Genitourinari
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 12/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

9. VIES BILIARS Generalitats Les vies biliars transporten la bilis del fetge al duodè (segona porció del duodè). La bilis es sintetitza pels hepatòcits, i juntament amb els sucs pancreàtics intervé en la digestió de certes substàncies.
La  bilis  s’emmagatzema  en  la  vesícula biliar i  s’allibera  quan  entra  greix  en  el  duodè.
Les vies biliars es classifiquen entre: - Intrahepàtiques - Extrahepàtiques Vies biliars intrahepàtiques: Els conductes biliars reben la bilis dels hepatòcits i es reuneixen en els conductes biliars interlobulillars. Presenten una disposició paral·lela a les branques de la vena porta hepàtica. Estan envoltats per teixit connectiu.
Els  conductes  interlobulliars  s’uneixen  formant  conductes biliars col·lectors. Finalment, aquests  s’uneixen  formant  els  conductes hepàtics dret i esquerre.
Vies biliars extrahepàtiques: Els conductes hepàtics dret i esquerre es reuneixen formant el conducte hepàtic comú. Aquest rep la via biliar accessòria (conducte cístic, el qual prové de la vesícula) formant el conducte colèdoc, que drenarà a la segona porció del duodè.
Nota.  En  la  imatge  s’ha  ressecat  el  fetge.
Via biliar principal extrahepàtica La via biliar principal extrahepàtica està formada pel conducte hepàtic comú i el conducte colèdoc.
Conducte hepàtic comú: Està format per la unió dels conductes hepàtics dret i esquerre i mesura uns 3-4cm de longitud per uns 5mmde diàmetre (es curt perquè de seguida rep el cístic).
Conducte colèdoc: És més llarg (mesura uns 5-15cm, variable en funció del punt on es fusiona) i es forma per la unió del conducte hepàtic comú i el conducte cístic.   S’hi   diferencien   diverses   porcions: supra-duodenal, retro-duodenal, intra-pancreàtica (concretament travessa el cap del pàncrees) i intra-parietal (es fica en la paret del duodè per drenar).
Es   troba   en   l’origen   del   marge   lliure   de   l’epipló   menor.   Després passa per darrere del duodè per quedar per darrere del cap del pàncrees. Posseeix un trajecte oblic a les parets de la segona porció del duodè.
S’uneix   al   conducte pancreàtic de Wirsung, concretament en la part medial i posterior de la segona porció del duodè, formant la ampolla de Vater (dilatació). Junts drenen en la papil·la duodenal major. Aquesta papil·la duodenal major es troba rodejada per teixit muscular formant l’esfínter  de  Oddi (controla la sortida dels líquids pancreàtics i les sals biliars).
- Irrigació: es dóna a través de: - Artèria  cística  (branca  de  l’artèria  hepàtica  pròpia) - Artèria pancreato-duodenal.
- Drenatge venós: es produeix a través de la vena pancreato-duodenal.
- Drenatge limfàtic: nòduls limfàtics cístics i nòduls del hiat de Winslow.
Vesícula biliar És un reservori múscul-membranós piriforme, que té una capacitat de fins a 50ml. Es troba situada en la cara inferior del fetge (fossa cística) i presenta una superfície interna que no és llisa (sins de Rokitanski-Aschoff).
Les seves dimensions aproximades són de 8-10cm de longitud per 3-4cm d’ample.
En  ella  s’hi  descriuen  les  següents  porcions: - Fons: sobrepassa el marge anterior del fetge i contacta amb la paret abdominal anterior.
- Cos: presenta dues cares convexes. La cara anterior està rodejada per peritoneu, i la cara posterior està íntimament adherida al fetge en la fossa cística.
- Coll: presenta en ocasions una dilatació en forma ampul·lar (bacinet de Hartmann), punt on es poden acumular litiasis i càlculs biliars.
La vesícula acaba en el conducte cístic per finalitzar en la via biliar principal a nivell del conducte hepàtic comú (moment en que passa a anomenar-se conducte colèdoc).
Signe de Murphy:  dolor  a  la  palpació  en  l’hipocondri  dret per inflamació de la vesícula (colecistitis o colelitiasi).
- Irrigació: és produeix a través de l’artèria   cística (la qual té un origen molt variable: normalment prové de la artèria hepàtica dreta).
Notes importants: En   pedicle   hepàtic:   l’arteria   hepàtica i el colèdoc solquen per sobre de la vena porta (l’utilitzen com a plataforma per irradiar-se, ja que la vena és molt potent).
El conducte hepàtic comú creua per davant de la vena porta dreta, i deixa (de superficial  a  profund):  el  conducte  hepàtic,  l’artèria  hepàtica  i  la  vena  porta  dreta  (la   més profunda).
P. EXAMEN. Vena porta és la més profunda.
Des del punt de vista anatòmic es descriu: - Triangle hepato-cístic o de Calot: és un triangle que es forma entre el conducte cístic, el conducte hepàtic  comú  i  l’artèria  cística.  És   molt important ja que descriu una zona en la qual apareixen variacions anatòmiques amb major varietat. Els cirurgians localitzen els conductes cístic i hepàtic per orientar-se i a partir  d’aquí  localitzen  la  resta  d’estructures.
Si es prolonga el triangle cap endavant (cap a anterior), es forma un altre triangle: - Triangle de Buddé o regió de Moosman: juntament amb el triangle anterior és on es presenten amb major freqüència les variacions anatòmiques.
- Variacions anatòmiques: a vegades existeixen conductes biliars accessoris, que es poden unir en diversos punts. El cístic es pot inserir també en diversos punts, més amunt o més avall, fet que en determina la seva longitud.
- Pedicle hepàtic: artèria hepàtica, vena porta i vies   biliars.   Discorre   per   l’epipló   menor (a vegades pel lligament hepato-duodenal, part més externa  i  lateral  de  l’epipló  menor).
Conducte cístic Mesura uns 3-4cm i connecta el coll de la vesícula biliar amb el conducte hepàtic comú.
Té una mucosa que crea un plec en espiral, també coneguda com a vàlvula de Hesiter.
Forma el marge inferior del triangle cisto-hepàtic de Calot.
La irrigació, innervació i drenatge limfàtic és el mateix que en la vesícula biliar; és a dir: - Irrigació: artèria cística.
- Drenatge venós: vena cística.
- Drenatge limfàtic: nòduls limfàtics hepàtics i nòduls hepàtics cístics.
Innervació: a través del plexe nerviós celíac, el nervi vague i el nervi frènic dret. (NO EXAMEN) Relacions via biliar extrahepàtica - Portal: D’anterior  a  posterior:  conductes  hepàtics,  artèria  hepàtica  pròpia  i  vena  porta.  La  vena   porta forma el terra del pedicle hepàtic sempre.
- Intra-omental: Segueixen els mateixos criteris que en el cas portal.
- Retro-duodè-pancreàtic: S’hi  descriuen  dues  parts: - Supra-duodè-pancreàtica:  davant  de  la  vena  porta  s’hi  localitza  el  colèdoc  (a  la   dreta)  i  l’artèria  hepàtica  pròpia  (esquerra).
- Retro-duodè-pancreàtica: rodeja per darrere el duodè i el pàncrees, deixant un solc que es pot cobrir per teixit pancreàtic (acabarà envoltant el colèdoc). El colèdoc és anterior a la vena porta a nivell superior però es va desplaçant a la dreta.
Intra-parieto-duodenal: El colèdoc travessa la paret de la segona porció del duodè obliquament unit al conducte pancreàtic  major  (situat  per  sota).  Formen  d’aquesta  manera  l’ampolla  de  Vater.  Junts   drenen en la papil·la duodenal major, ubicada en la segona porció del duodè (i controlada  per  l’esfínter  de  Oddi).
...

Comprar Previsualizar