TEMA 2. IDENTITAT PART 3 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 07/05/2016
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

María Aperador Montoya maperadormontoya Psicologia social PSICOLOGIA SOCIAL TEMA 2: IDENTITAT ESTRUCTURA SOCIAL I IDENTITAT (GOFFMAN) El que és important a la teoria de ´Goffman es el paper que juga el rol en la identitat. No es pot separar el rol de l’estructura social. El rol és un model organitzat de comportaments que es desprèn de la posició determinada que ocupa la persona dins d’un conjunt interaccional. El que ens explica Goffman és que la societat és com un gran teatre, un escenari i en pugem a l’escenari amb un determinat guió, cadascú té el seu paper, i cadascú el representa.
Els rols poden intervenir en la configuració de la identitat de les persones, per la naturalesa relacional del jo i la interiorització que podem fer dels rols que ens toquen. Quan repetim un rol una vegada i una altra, l’acabem interioritzant. Com que estem parlant que hi ha una estructura social, cada una de la posició que ocupem tenen un estatus. Hi ha algunes que tenen més poder i altres que tenen menys. L’estatus pe tant, es refereix a la valoració, al prestigi o al significat que la societat dona a un rol determinat.
GOFFMAN I LA TRADICI Ó TEORICA DE LA DRAMATURGIA Una cosa important que va dir és que qualsevol activitat (actuació d’un rol) que fa una persona té influencia en les persones properes. Si es desenvolupa la mateixa rutina davant del mateix públic en diferents oportunitats probablement es desenvoluparà una relació estandarditzada amb aquest. L’establisment fa referencia a l’espai on es desenvolupa regularment un tipus d’activitat. És l’escenari on es gestionen les impressions en la interacció.
L’establishment té dues regions: - La regió invisible per al públic on es prepara la rutina o rol. El professor no veu com nosaltres estudiem.
La regió visible o façana on es fa la representació davant del públic.
El públic només té accés a una part de l’actuació (façana) i aquesta es mantindrà estable per facilitar que se li doni un sentit únic i comprensible a la situació.
La part visible té diferents dimensions: la dimensió física, que és el que veiem i la dimensió personal , que faria referencia a l’edat, el sexe, els gestos, etc. la dimensió personal ens parla de la aparença que ens parlen de l’estatus de l’actor, i dels comportaments que ens informen del rol de l’actor. Si la part física i la part personal quadren, generalment davant la situació sabem que hem de fer. Però si en canvi no quadra la dimensió personal amb la física, no sabem com reaccionar.
Les aparences normals o una bona actuació de rol permeten al públic inferir informació que no tenen de forma objectiva i donar coses per sabudes. Cada subjecte al interactuar en un establishment porta a terme una representació – performance – que esta subjecta a un programa prefixat – rutina – i que esta marcat per uns rols. Per mitja d’aquest procés, l’actuació de cada persona es combina amb les actuacions dels altres per a la definició de la situació i per la representació d’una rutina.
María Aperador Montoya maperadormontoya Psicologia social Si la conducta pròpia de la regió no visible esdevé visible, pot qüestionar les assumpcions que es tenien sobre la identitat i el rol de com a mínim un dels participants en la interacció. Descobrir que els reis son els pares.
GESTIÓ D’IMPRESSIONS I PRESENTACIÓ DEL JO Goffman diu que nosaltres el que intentem es gestionar les impressions. Goffman ens diu que quan presentem el jo i gestionem les impressions davant d’altres, és part d’una estratègia d’interacció basada en la dialèctica establerta entre dues parts de la identitat, que Mead va conceptualitzar, el jo i el mi.
- El jo. Fa referencia a la consciencia, al coneixement dels elements que la situació posa en joc i la voluntat d’incidir d’alguna manera concreta en aquesta situació.
El mi. Constitueix la nostra herència social i cultural adquirida en la socialització.
IDENTITAT I INTERACCIÓ SIMBOLICA Tenen alguns punts en comú amb la del Goffman. El que es important en aquesta teoria és la interacció, perquè per a aquesta teoria la identitat no existeix prèviament a la interacció, es a dir, cap de nosaltres és fins que no entra en interacció. Realment nosaltres no som iguals amb tots els professors, hi ha relacions que es construeixen. En aquest procés d’existir en la interacció, es molt important l’efecte mirall (Cooley). No es el mateix efecte mirall que en l’altre tema. Mead creu que la imatge que els altres ens donen de nosaltres mateixos, li fem les modificacions que considerem oportunes. Per tant, la identitat depèn de la interacció amb els altres, el context o situació on es dona la interacció i la forma en que els actors negociïn.
La identitat es considerada com quelcom situat (depenent del context) i alhora múltiple (sorgeix en la interacció particular). La identitat és emergent (no preexisteix a les interaccions). Es causa i resultat de la interacció social. És negociada per mitjà d’ajustaments successius sobre el significació compartida.
aquesta concepció de la identitat fa impossible la comprensió del jo a partir de la introspecció i la reflexió descontextualitzades i obliga a reconèixer el rol que els altres obliga que tenen en la construcció del jo.
LA CONSTRUCCIÓ SICOHISTORICA DE LA IDENTITAT es posa èmfasi en la recuperació de la dimensió sociohistòrica de la identitat. La concepció de la identitat dominant a Occident, segon la qual la persona és “independent, autosuficient, autònoma amb atributs interns que son interpretats com els motius del comportament individual” es contextualitzada i considerada a la llum del context històric que l’ha fet sorgir.
Aquesta concepció de la identitat dominant resulta molt útil per a la reproducció del tipus de societat en la que vivim. Aquesta identitat es relaciona amb la ideologia dominant per les idees d’individualitat, autonomia i llibertat com a valors centrals que estan molt lligats al capitalisme. Els fenòmens psicològics o comportamentals segons una concepció ahistòrica de la persona, passen a ser considerats construccions situades sociohistoriciament i emergents dels processos socials.
...