Tema 12. Anélidos (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 14
Fecha de subida 20/12/2014
Descargas 24
Subido por

Descripción

Apuntes realizados con las anotaciones de los docentes.

Vista previa del texto

ZOOLOGIA Tania Mesa González 1º CURS BIOLOGIA UAB TEMA 12: ANÈL·LIDS ORGANITZACIÓ CORPORAL  Metazous triblàstics vermiformes:  Cos allargat i cilíndric dividit en tres regions: a) Cap  El cap està més desenvolupat i format per dos peces prostomi (abans de la boca) i peristoma (on es troba la boca) b) Tronc  format per un nombre variable de metàmers.
c) Pigidi  no es considera metàmer, és l’anus.
 Cos segmentat  Són metamèrics, el cos es divideix per segments per això semblen anellats.
 Nombre variable de metàmers.
 La metamerització homònoma  Tots els segments són iguals.
 Metamerització heterónoma  es troba en alguns anèl·lids, però es més típica d’artròpodes.
 Es consideren celomats  típics ja que el celoma es forma per esquisocelia, el endoderma. La mesoderma es va buidant formant el celoma que s’organitza en dues cavitats celomàtiques envoltada pel mesoderma. Estan separats per una capa de teixit mesodermic = septe.
 En cada metàmer per tant hi ha dues cavitats.
 Cavitat envoltada pel septe, mesoderma que envolta la paret del cos = peritoneu parietal, envoltant el digestiu que es el peritoneu visceral que es també el mesoderma.
- Protostomats típics.
- Tenen una paret de 3 capes: 1. Externa  cutícula molt prima formada per escleroproteïnes i mucopolisacàrids.
2. Epidermis  monoestratificat columnar 3. Teixit muscular té dues capes  una circular externa i longitudinal interna - Hi ha una estructura d’origen epidèrmic que són les quetes: que són estructures en forma de pèl o espina formades per quitina. Són d’origen metamèric i tenen un creixement variable (depèn de com pot diferenciar els grups). Solen intervenir en la locomoció i també és sensorial =mecanoreceptors.
 Les quetes estan inserides en feixos.
 Tenen digestiu complert  desenvolupat amb boca i anus, rectilini amb tres regions: 1. Estomodeu en la part anterior  origen epidèrmic 2. Mesodeu en la part mitja  endodèrmic 3. Proctodeu al fina  epidermic  El pedrer serveix triturar la terra sobretot en els cucs de terra.
 Hi ha cecs intestinals, per a poder succionar, augmenten la capacitat del digestiu.
 Sense estructures metamèriques.
 Aparell circulatori tancat  la sang circula per vasos. Es molt desenvolupat ja que l’aliment s’absorbeix en la part mitja i per tant ha d’arribar a ella. Hi ha estructures especialitzades per a l’intercanvi de gasos.
 Vas sanguini dorsal, que va cap endavant i vas ventral, que va cap endarrere.
 Pot haver un vas longitudinal = subneural (per sota de la cadena nerviosa).
 Els vasos són d’origen metamèric.
 No tenen un cor, sino que tenen parets gruixudes i musculoses que es contrauen  Cors laterals.
 Poliquets i oligoquets  L’intercanvi de gasos es dona a través del tegument corporal. No té apendixs, però si plexes capl·larsintradèrmics derivats dels vasos sanguinis..
 Poliquets  altres fan l’intercanvi de gasos mitjançant estructures “especialitzades” amb apéndixs que són les brànquies  sortints corporals vascularitzats que augmenten la superfície d’intercanvi.
 Aparell excretor:  Sistema excretor metamèric, els òrgans excretors formen un metanefridis.
 Hi ha dos metanefridis per metàmer.
 Metanefridis tenen embut ciliat  nefrostoma obert directament al líquid celomàtic de la cavitat celomàtica. Es troba just per davant del septe posterior de cada metàmer. Es a dir que hi ha un en cada costat, el que passa es que no tot està en el mateix metàmer sinó que algun passa a un altre metàmer. Hi ha una circulació continua del líquid a traves dels metàmers. El primer metàmer no te metanefridis. Túbul nefrític que creua el septe i fa la reabsorció de les substàncies. Finalitza en la part ventral de la paret del cos. El que fa es filtrar el líquid celomàtic.
 La vesícula s’encarrega de l’engruiximent i de l’emmagatzematge.
 El Nefridiòpor es troba en una posició lateroventral i s’encarrega de l’expulsió.
 Sistema nerviós:  Central hiponeura  ventral.
 Format per ganglis cerebroides dorsals al digestiu que es connecten per unes cadenes nervioses longitudinals a unes comissures circumfaringies.
 Hi ha un parell ganglis metamèrics units per comissures transversals que connecten amb les cadenes nervioses ventrals.
 Sistema Escalariforme.
 Hi ha una tendència evolutiva a que les cadenes nervioses es fusionin en una sola cadena nerviosa ventral on també estan els ganglis.
 En els poliquets els ganglis cerebrals provenen del prostomi.
 En els oligoquets els ganglis cerebrals es desplacen cap enrere del prostomi.
 Desenvolupament variable dels òrgans sensorials: - Els òrgans sensorials es troben pel cos  òrgans sensorials epitelials.
- Varien depenent del tipus de vida.
 Controla a traves de les fibres motores els moviments corporals i també reben informació dels òrgans sensorials mitjançant els mecanoreceptors que estan per tot el cos però sobretot en el cap on hi ha varis apendix.
 Les quetes en forma d’espines a la paret del cos estan connectades amb cels nervioses que també tenen mecanoreceptors.
 Fotoreceptors: Els òrgans més desenvolupats.
 Poliquets: Prostomials. Són els ulls en forma de copes pigmentàries on alguns tenen cristal·lí i poden fer imatges encara que la majoria només capten imatges.
 Oligoquets: Distribuïts pel cos.
 Hirudinis: 2-10 ulls dorsals.
 Quimioreceptors: també per tot el cos, sobretot en el peristoma hi ha òrgans nucals.
 Funcions vitals  Locomoció, Alimentació i Reproducció.
CLASSIFICACIÓ I FILOGÈNIA.
- Es considera monofilètic  Monfilia amb poc suport - Poliquets i Oligoquets parafilètics - Clitel·lats monofilètic Tres grans grups: 1. Poliquets 2. Oligoquets 3. Hirudinis DIVERSITAT.
 POLIQUETS: - Més de 10.000 espècies  2/3 dels anèlids actuals  Grup amb major disparitat - Principalment MARINS - Amb moltes quetes.
 Poliquets errants  reptants, cavadors actius, tubícoles que deixen els tubs per alimentar-se  són PELÀGCS.
- Pelàgics  Amb ulls molt desenvolupats i una gran expansió dels podis.
 Poliquets sedentaris  Només srut l’extrem cefàlic dels tubs o galeries on viu.
 OLIGOQUETS: - Més de 6.000 espècies - Aquàtics (majoria dulciaqüícoles) i terrestres, detritívors.
- Importància en aquariofília i aqüicultura d’aigua dolça - Gran importància ecològica  en el medi edàfic.
 OLIGOQUETS: -  Els típics cucs de seda.
HIRUDINIS: - Grup poc divers, unes 500 sp’s - Terrestres i aquàtics (majoria dulciaqüícoles) - Paràsits (hematòfags) o predadors - Espècies d’interès mèdic  Glossiphonia Depredadors especialitzats en altres invertebrats  Sangies  Per extreure sang  Antigament es pensava quel’excés de sang provocava trastorns corporals i febre.
POLIQUETS - Tenen moltes quetes. Que solen estar molt desenvolupades.
- Els poliquets tenen apendixs aparellats que reben el nom de podis o parapodis, que presenten moltes quetes.
- Regió cefàlica molt desenvolupada  amb tots els components possibles, té un parell de tentacles i un parell de palps es a dir que té molt mecanoreceptors. Per darrera del prostomi esta el peristoma = primer segment amb els surris peristomials i la boca.
- Presentes unes expansions en la part lateral del cos hi ha dos en cada costat = podis o parapodis. Les quetes insereixen en aquests parapodis.
- Els parapodis son expansions de la paret lateral del cos que són birramis que tenen dues branques.
Cada parapodi te una branca dorsal = notopodi, i una branca neuropodi ja que la cadena nerviosa passa també per allà.
- Cadascuna de les branques esta formada per lobuls superiors i inferiors on hi ha un feix de quetes que s’insereix entre els dos lòbuls, en el feix hi ha una branca central que es diu sinia.
- La musculatura circular es molt prima i destaca en la musculatura longitudinal on hi ha dos feixos .
- En la cavitat celomàtica hi ha elements cel·lulars  gàmetes.
- El cos cilindric encara que una mica aplanat.
 Locomoció: - Hi ha dos tipus de poliquets els errants i els sedentaris.
- Tenen cavitats celomàtiques aïllades desenvolupades amb septes. Les cavitats funcionen com esquelet hidrostàtic, encara que en alguns els septes son incomplets i així els metàmers actuen en conjunt. Els 4 feixos de musculatura longitudinal i musculatura circular prima.
- Parapodis desenvolupats.
- Es desplaces per moviment de serpenteig  contracció de la musculatura longitudinal d’un dels costats mentre que l’altre costat queda relaxat, són antagònics. Encara que hi ha zones que estan equilibrades desprès tornen a ser antagònics.
- Els parapodis són important perquè són el punt de suport i contacte per a fer la palanca pel moviment.
- Poden fer diferents tipus de moviment, es a dir hi ha ones amb diferents longituds.
 Ones estretes arrosegament lent  Ones llargues  ràpid  Ones molt més llarguesnatació que no es molt eficaç però serveix de fugida. Hi ha poliquets que ho fan bastant bé.
OLIGOQUETS - Tenen poques quetes o sedes.
- Un exemple es el cuc de terra.
- No tenen parapodis, es a dir que no te expansions laterals.
 En realitat si que tenen quetes però molt poques i petites, que s’insereixen directament en la paret del cos en forma de 4 feixos de quetes  2 mes ventrals i 2 mes lateroventral.
 Les quetes entren i surten de la paret  retràctil.
- Generalment només tenen 4 parells de segments.
- Tenen un cap menys desenvolupada, es més reduïda i poc diferencial.
- Tenen menys estructures sensorials.
- Clitel·lats  tenen clitel que es una regió més engruixida que esta forma per metàmers encara que no es veu bé que tingui una funció secretora important en el moment de la reproducció.
 A nivell intern: - La cavitat celomàtica ben desenvolupada que està bastant buida.
- Es veu que hi ha una cutícula  epidermis  musculatura circular desenvolupada  musculatura longitudinal on s’insereixen les quetes.
- Hi ha vas sanguini dorsal, vas sanguini ventral, cadena nerviosa i també enganxat a la cadena nerviosa està el vas sanguini ventral.
- Invaginació de l’aparell dorsal del digestiu  diflosol que te microvellositats que augmenta la superfície d’absorció.
- Teixit cloragogen  teixit que es com el fetge que intervé en el metabolisme i diverses funcions. Es troba prop del digestiu.
 Locomoció: - Relaxen i contrauen alternativament la musculatura circular i longitudinal de diferents grups de metàmers.
- Mitjançant les quetes s’ancoren al sòl.
- Tenen òrgans sensorials  mecanoreceptors i quimioreceptors per a la localització de l’aliment.
(hipogeus  bajo tierra) - Són Lucifug  que fugen de la llum HIRUDINIS: - Hirudinis  aquets - Exemple sangoneres.
- No tenen podis.
- No tenen quetes.
- Cap poc diferenciat.
- Cos aplanat dorsoventralment.
- Tenen clitel  en aquest cas no es tan visibles com en els oligoquets - Tenen dues ventoses una anterior o bucal i una posterior. La anterior està enmig de la boca. (la majoria són paràsits). Els serveix per fixar-se. La posterior no es troba dins de l’anus ja que sinó quan estigués enganxada no podria cagar. L’anus està a la part dorsal.
- Tenen un nombre fix de metàmers (33-34) - Els metàmers tenen una segmentació externa secundària que no correspon a una veritable metameria.
- Es veu clarament una reducció dels septes.
 A nivell intern: - Hi ha una tendència a que desapareguin els septes que separen els matàmers.
- Hi ha una sèrie d’aspectes que els diferencien ( tall transversal):  Reducció del celoma envaït per una dermis amb fibres musculars menys organitzades.
 Te cutícula  espidermis  múscul circular  múscul longitudinal.
 Tenen cecs intestinals que els permet emmagatzemar el que xuclen.
 Locomoció: - Tenen dos ventoses (bucal i posterior), les ventoses son de subjecció, però també com a punts de suport del moviment. El moviment s’anomena Leech-like movement. Enganxen ventoses i apropen el cos, es desenganxa la ventosa i la posa mes endavant i escursa el cos.
ALIMENTACIÓ - Tenen estratègies molt diverses: 1. Formes depredadores  Poliquens, estructures de mandibules 2. Formes suspensívors  tenen corones de tentacles que s’alimenten filtrant l’aigua.
 Poliquets.
3. Formes detrívors  Oligoquets i poliquets.
4. Paràsits:  Hirudinis.
REPRODUCCIÓ:  Poliquets  la majoria son dioics, però també en trobem hemafrodites. Presenten òrgans reproductors senzills i temporals. El gàmetes es formen a partir de cels del periotoneu parietal. Només en formen en època reproductora. El gàmetes s’alliberen al líquid celomar.
- La fecundació externa  Epitòquia  procés de maduració sexual i fecundació. Els metamers que maduren sexualment (epítcos)  diferencia de gàmetes.
 Àtoc  porció sexualment immadura  no diferència gàmetes.
- Surten per porus especialitzats, per trencament de la paret del metramer, o nefridis.
- Crea una larva trocòfora plactontròfica  desenvolupament indirecte.
  Presenta un creixement teloblàtic.
Oligoquets  hemafrodites simultanis, òrgans sexuals ben formats i diferenciats.
- Fecundació creuada i externa.
- A l’espermateca, es on s’emmagatzema l’esperma de la parella. Els sorc espermàtics es per on van els espermes. En el clitel es produeixen una sèrie de substancies que originen el capoll, que va avança fins al anocor femeni i quan passa per la alçada de la espermoteca s’incorporen els espermes en el capoll.
 Per tant la fecundació es dona en el capoll per fecundació externa.
 El capoll rep l’esperma i els oócits.
 Desenvolupament directe.
Hirudinis - Son hermafrodites simultanis - Fecundació creuada i interna (òrgans copuladors o impregnació hipodèrmica) - Presenten clitel, que segrega el capoll que recobreix els ous - El capoll rep els zigots - Desenvolupament directe ...