TEMA 2. La formació dels governs de fronts populars a Europa (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Història del Món Actual
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 27/02/2015
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2. La formació dels governs de fronts populars a Europa Les democràcies populars de l’Europa de l’Est - La victòria soviètica i l’alliberament de països de l’Europa oriental del nazisme per part de l’URSS provocaren la creació de democràcies populars en aquests. El govern passà als partits comunistes.
- Es convertiren en països satèl·lits de l’URSS, que els mantenia sota control sense admetre cap dissidència.
- Romania, Hongria, Polònia, la RDA i Txecoslovàquia acabaren governats pels comunistes, i no sense oposició en molts casos.
- La desestalinització afectà a les democràcies populars, algunes de les quals es revoltaren i intentaren democratitzar-se (Hongria el 1956 i Txecoslovàquia el 1968), i van ser reprimides amb violència.
- Anys 70 i 80 hi hagueren moviments a Alemanya i a Polònia, on es crearen sindicats lliures.
- Ocupació del territori per l’exèrcit roig: A mesura que durant la guerra s’alliberaven àrees de les forces de l’eix, es podia exercir el control polític temporal (pacte entre aliats). Aquest control havia de durar fins als tractats de pau, però Stalin mantingué l’ocupació.
- A Polònia, Bulgària, Romania i Hongria, la ocupació soviètica va fer possible que els dirigents comunistes locals controlessin els governs de coalició.
- Paper dels governs de coalició: Els comunistes es reserven els ministeris clau dels governs de coalició (interior, propaganda, justícia...). Els altres ministeris els controlen majoritàriament partits d’esquerra o centre esquerra.
- Molts emprenen reformes agràries (repartiment de terres, confiscades als grans latifundistes. Programes de col·lectivització, amb diferents resultats segons el país).
- 1947: Pla Marshall: EUA es proposa ajudar a tota Europa, ja que li interessa una Europa enriquida com a mercat. Stalin no accepta l’ajuda del Pla Marshall, i no permet que els països en òrbita soviètica l’acceptin.
- Crisi governamental a Txecoslovàquia, que manté encara el govern de coalició. URSS crea la Kominform, amb l’objectiu de coordinar les polítiques dels nous règims. A més, la Kominform es convertí en el centre principal de propaganda contra occident fins a la seva dissolució el 1956.
- Iugoslàvia: - Novembre de 1945, eleccions guanyades pel front popular liderat pels comunistes (sospitós 90%). Així, es formà la república popular de partit únic.
- J. Broz, conegut com a Tito, plantejà una república federal, basada en el dret a l’autodeterminació dels pobles. Així, cadascun d’aquests pobles instaurà la seva república (6 en total).
- Per fer-ho, mantingué les fronteres d’abans de la guerra, establint Bòsnia-Hercegovina entre Sèrbia i Croàcia. Eslovènia, Montenegro (per restar poder a Sèrbia) i dins de Sèrbia dues províncies autònomes: Voivodina i Kosovo (amb població albana musulmana).
- Per últim, Macedònia. (Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Bòsnia, Eslovènia i Macedònia). Amb aquesta divisió, cada poble disposava d’un estat propi, amb el que volia evitar enfrontaments nacionalistes, però no aconseguí evitar el poder serbi.
- Albània: - Eleccions el desembre de 1945 que guanya el partit comunista amb un 93%. E. Hoxa.
- Polònia: - Govern comunista a Lublín i exiliat a Londres. A Ialta s’acorda govern de coalició entre Lublín i Londres. Majoria de membres de Lublin, pel que des del primer moment ja va començar a nacionalitzar sectors (mineria, aigua, electricitat, metal·lúrgia...) i reforma agrària.
- 1947, eleccions guanyades per govern de coalició socialista- comunista, però els comunistes absorbeixen als socialistes, consolidant-se al cap d’un mes un govern comunista de partit únic (Bierut).
- Bulgària: - Mateix procés que Polònia. Eleccions 1946, i referèndum monarquia que surt en contra i Simeó II es veu obligat a l’exili. Govern de Dimitrov.
- Romania: - Igual cas que a Bulgària: Coalició, eleccions guanyades per govern de coalició que acabarà absorbit pels comunistes i referèndum 1947.
- Hongria: - La situació per establir un règim comunista era més complicada doncs, Budapest fou conquerida per l’exèrcit roig després d’un setge de mesos, i després de la guerra, el país quedà devastat. Per això, en les eleccions de 1945, guanyà el partit dels petits propietaris agrícoles.
- La URSS, acabà imposant un govern de coalició en que hi participà el PC (amb la presència de l’exèrcit).
- 1947, els comunistes absorbeixen els socialistes al govern, i s’imposa el 1949 la república popular de Rakosi.
- Txecoslovàquia: - El PC ja era molt poderós, de manera que el govern de coalició va funcionar fins el 1947. Expulsió massiva d’alemanys, i canvi de població entre eslovacs d’Hongria i hongaresos de Txecoslovàquia.
- Govern de coalició liderat per Benes, que defensava un nou estat entre els dos blocs, però el 1947, amb la prohibició del Pla Mashall i la política de Truman, Stalin accelera la caiguda de Txecoslovàquia a les seves mans.
- Dimiteixen 12 ministres contra Stalin, el que obliga a eleccions, i el PC aprofita per mobilitzar la població, vaga general...i ocupació de les seus d’altres partits (Cop de Praga). Benes dóna el poder a Gottwald, i república popular el 1948.
Economia i societat en les democràcies populars - A partir de 1948: socialització de la propietat i la producció econòmica (la gran indústria sota control estatal).
Es conservà la propietat privada en petits sectors.
 Plans quinquennals imposats per l’Estat.
 Industrialització massiva: augment nombre d’obrers i èxode rural.
 Incorporació massiva de la dona al mercat de treball.
- L’URSS facilità fons pel desenvolupament econòmic, desigual segons els països (Alemanya, Txecoslovàquia, Polònia ja estaven industrialitzats. Romania i Bulgària no).
- Diferent també el desenvolupament agrícola. Col·lectivització a ritmes diferents: Polònia, Alemanya, Hongria i Romania menys del 20%, a Txecoslovàquia el 33% i a Bulgària el 61%.
- Agricultura col·lectivitzada: Granges de l’Estat i granges col•lectives (tipus Kolkhoz). Sempre subsistí un sector agrícola privat.
- Nivell de vida va créixer, sense assolir els nivells d’occident.
- L’URSS i l’Europa de l’Est van voler crear un bloc econòmic: CAME (Consell d’Ajuda Mútua Econ.) i COMECON (Mercat Comú de l’Est).
...