03 NCF: Capítols 1, 2, 3 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmàcia Galènica 3 i Gestió de la Qualitat
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 30/03/2016
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

Farmàcia Galènica III 2015-2016 TEMA 3: SISTEMA DE GARANTIA DE QUALITAT: NCF GUIES NCF DE LA UE Part I: requisits bàsics per a medicaments • Cap 1: gestió de la qualitat • Cap 2: personal • Cap 3: locals i equipament • Cap 4: documentació • Cap 5: producció • Cap 6: control de qualitat • Cap 7: fabricació i anàlisis per contracte • Cap 8: reclamacions i retirada de productes • Cap 9: autoinspecció Part II: requisits bàsics per a substàncies actives utilitzades com a materials de partida (PA) CAPÍTOL 1: GESTIÓ I GARANTIA DE LA QUALITAT. GMP 1. Disposar d’una autorització de fabricació per a un cert tipus de medicament 2. Ha d’existir un titular de l’autorització 3. L’interlocutor amb Sanitat és la direcció tècnica o el personal qualificat 4. Necessitat d’un sistema de garantia de qualitat, basat en les 5 Ms: 1. Màquines 2. Mètodes 3. Matèries primeres 4. Mà d’obra 5. Mitjans Tots aquests punts han de ser adequats i suficients per a l’activitat de fabricació autoritzada GMPs 1. CQ = Control de Qualitat 2. BPLCQ = Bones Pràctiques de Laboratori en Control de Qualitat. 
 Compte: no és el mateix que BPL!! Les BPL s’apliquen en recerca, mentre que les BPLCQ s’apliquen en fabricació i producció 3. NCF = Normes de Correcta Fabricació A partir d’aquí és quan es garanteix la qualitat: l’aplicació d’activitats que no només controlen la qualitat, sinó que la garanteixen. N’és un exemple la validació (fer les proves pertinents per assegurar que el procés ens proporcionarà productes sempre correctes) Compte: cal no confondre control de qualitat amb garantia de qualitat! I com a últim nivell hi ha la qualitat total: concepte que aglomera la ICH Q10, on s’exigeix una millora contínua de la qualitat En aquest capítol 1 també s’inclouen la revisió de qualitat del producte així com la gestió de riscos per a la qualitat (ICH Q9).
REVISIÓ DE QUALITAT DEL PRODUCTE Periòdica: anual. Objectius: • Verificar la repetibilitat del procés i la pertinència de les especificacions vigents • Destacar tendències i identificar millores de procés i producte • Valorar la necessitat d’adoptar mesures correctives o preventives o bé de realitzar una revalidació 1 de 7 Farmàcia Galènica III 2015-2016 GESTIÓ DE RISCOS PER A LA QUALITAT (ICH Q9) 1. Valoració del risc: identificació, anàlisi i avaluació 2. Control del risc: reducció i aprovació del risc final obtingut 3. Obtenció d’un producte/resultat del procés de gestió de riscos per a la qualitat 4. Revisió del risc: revisió de fets SISTEMA DE QUALITAT FARMACÈUTICA: ICH Q10 • Gestió de la Qualitat • Responsabilitats de la Direcció • Principis de prevenció de riscos: ICH Q9 • Anàlisi o avaluació de riscos • Estratègies de reducció de riscos • Sistemes de monitorització • Principis de qualitat mitjançant el disseny: ICH Q8 • Èmfasi en el desenvolupament farmacèutic • Èmfasi en el coneixement científic de la fabricació • Durada a través de tot el cicle de vida del producte • Conceptes de millora contínua QÜESTIONS CAPÍTOL 1 NCF • És econòmicament lògic fer un control analític dels paràmetres crítics de qualitat dels medicaments sobre mostres abans de treure’ls al mercat? • El PQR es pot entendre com una eina de millora del laboratori farmacèutic industrial? Per què? • Diferència entre Garantia de Qualitat i Control de Qualitat; dos exemples en la fabricació d’un comprimit.
• Diferència entre BPLCQ i BPL • Justifica per què si s’aplica la ICH Q8-Q10, el sistema de garantia de qualitat no es farà més senzill sinó que s’ha de mantenir igual, i es considera que hi haurà menys risc per a la fabricació de medicaments
 2 de 7 Farmàcia Galènica III 2015-2016 CAPÍTOL 2: PERSONAL • Ha de ser suficient, qualificat i amb experiència • Organigrama: director tècnic, cap de control de qualitat, de producció i responsable de farmacovigilància • Descripció del lloc de treball: personal responsable • Formació: inicial (presentació del laboratori), continuada (per evitar acomodacions i despistes) i especial (zones estèrils, neteja, manteniment…) • Higiene del personal: maquillatges, roba (serveix com a barrera per evitar contaminacions del producte), ordre i neteja del lloc de treball CAPÍTOL 3: LOCALS I EQUIPS LOCALS • Ubicació física determinada i estanca • Disseny, espai • Flux de treball • Tipus de locals farmacèutics i particularitats: zona de producció, magatzem, control de qualitat, zones auxiliars DISSENY • Superfícies llises i contínues per a evitar-hi la disposició de partícules • No han de desprendre partícules i els acabats han de ser polits • Sense esquerdes, ranures, racons… s’hi acumularia la brutícia • Sòcals arrodonits, llisos, sense cantonades de 90º • Zones tècniques: parts lliures d’accés on manteniment pot accedir per a arreglar i afinar la maquinària. Solen ser tasques brutes, de manera que separant aquestes zones de les de producció s’evita molta contaminació i brutícia (qüestió econòmica i pràctica alhora) • SAS (Security Airlock Systems): sistemes de seguretat de bloqueig d’aire • Neteja i desinfeccions fàcils: han de resistir el rentat amb aigua a pressió • No s’han d’acumular càrregues electrostàtiques INSTAL·LACIONS • Tots els locals han d’estar rotulats i han de disposar-se en ordre lògic, seguint flux de treball o segons graus o nivells de neteja, evitant confusions i riscos de contaminacions.
• Sobrepressió en les sales estèrils i depressió en sales amb citotòxics o penicil·lines: els materials que fàcilment contaminen s’han de treballar en zones depressionades per a evitar que surtin de la sala, mentre que els estèrils s’han de treballar en sobrepressionades per a que no se’ns contaminin • A més, hi haurà prou separació entre diferents activitats, per a impedir la mescla i contaminacions creuades, així com la confusió d’operacions. Zones separades: matèries primeres, preparació, condicionament • Flux de persones i materials: recorreguts mínims, sense passos directes entre les zones crítiques i semicrítiques (sempre passant pel SAS) • Processos tancats: producte aïllat 3 de 7 Farmàcia Galènica III 2015-2016 LOCALS DE PRODUCCIÓ • Aïllats de l’exterior • Aïllats entre si (productes especials, contaminacions creuades…) • Adequats als equips que contenen La fabricació de productes estèrils, citotòxics o productes molt actius, mereix un capítol especial per a evitar, entre d’altres, la mínima possibilitat de contaminació: annexos de les NCF LOCALS DE CONTROL DE QUALITAT • Separats de les zones de producció • Sota espai i il·luminació suficient per a aconseguir un treball metòdic • Diferents apartats per a realitzar els treballs necessaris: químics, microbiològics, instrumentació… EDIFICIS AUXILIARS • Estabulari, taller mecànic, sala de descans, vestuaris EQUIPACIONS FARMACÈUTIQUES Dissenyades, emplaçades i mantingudes adequadament: • Les operacions de neteja o manteniment no han de contaminar els medicaments • Neteja senzilla (PNTs), conservació secs i nets (mangueres penjades per a evitar que retorni l’aigua o s’hi quedi retinguda) • Sanitització • No han de reaccionar amb els productes • Equips de control d’escala i precisió adequada • Calibratges • Manteniment preventiu/correctiu • Conduccions fixes adequades i identificades • Rotular equips defectuosos CAS: BALANÇA Avui (setembre 2010), un client ens ha fet una reclamació perquè diu que els comprimits de XXX havien de pesar 300 mg i resulta que en realitat pesen 250 mg.
Hem pesat la mostra de la nostra mostrateca (de tot el que es produeix al laboratori se’n guarda una mostra) i realment pesen 250 mg. A les llibretes de laboratori consta en tot moment 300 mg, pesats amb la balança CG-15, calibrada amb data abril 2010.
Què hem de fer per determinar la causa de la incidència i per posar una acció preventiva per a que no torni a passar? La balança estava mal calibrada, però amb recal·librar-la no n’hi ha prou: s’ha d’establir alguna mesura per a que no es repeteixi. Així doncs es té una bateria de peses amb pesos establerts, i la primera persona que faci servir la balança cada dia ha de comprovar que el pes que dóna la balança està inclòs dins dels marges establerts: verificació del mètode. Si el pes està fora d’aquest marge, es detecta per avançat que la balança s’ha descal·librat.
Llavors s’ha de fer una ullada retrospectiva i detectar en el registre quan es va produir el descal·libratge. Si hi ha més productes o lots afectats, s’ha d’avisar als destinataris.
AIGUA PER A ÚS FARMACÈUTIC • Aigua potable: per a netejar • Aigua purificada: desionitzada, osmotitzada, destil·lada. Per a fer solucions, envasats i les últimes esbandides després de la neteja • Aigua per a injectables: API 4 de 7 Farmàcia Galènica III 2015-2016 CIRCUIT D’OBTENCIÓ D’AIGUA Traçat de la instal·lació • Sentit senyalitzat • Canonades amb pendent • Mínim nombre de punts d’ús (cada punt requereix el seu propi mostreig i drenatge) • Sense trams morts ni colzes • Material de construcció: INOX 316-L (inoxidable sanitari, amb soldadures més polides i radiografiades per tal de demostrar que no presenten discontinuïtats) • Sanitització periòdica • Recirculació amb flux turbulent: no laminar (=tangencial). Evita possibles contaminacions però crea problemes: • Saturació dels filtres • Augmenta temperatura degut a l’alt cost energètic • Augment de la pressió del circuit Formació de biofilm en fluxes laminars (=tangencials). Si tot i prendre mesures preventives corresponents apareix, s’haurà de sanititzar la instal·lació SANITITZACIÓ Aigua a 80ºC, 2h Lleixiu 50 ppm, 8h Ozò 0.1-0.5 ppm, 48h Ozò 0.3-1 ppm, 2h Ozò 4-5 ppm, 15 min DISSENY DE CIRCUITS D’AIGUA 1. Entrada d’aigua d’alimentació propulsada per dues bombes 2. Depòsit de coloració 3. Addició d’un floculant que actuï amb matèria orgànica 4. Filtre de Sílex-Antracita o carbó actiu 5. Equip descalcificador 6. Decoloració mitjançant bisulfit: s’aconsegueix la destrucció del clor, que pot degradar les membranes d’osmosi reversa 7. Detector de clor per ajustar-ho del tot finament 8. Obtenció d’un dipòsit d’aigua descalcificada sense clor 9. Aigua en recirculació (evitar sempre l’estancament), fent-la creuar per filtres i membranes 10. Làmpades UV: esterilització de l’aigua i trencament de les molècules de clor que s’hagin escapat (en aquesta part es requereixen canonades de vidre) 11. Membrana d’osmosi reversa 12. Una altra làmpada UV: per si s’ha contaminat alguna part de la membrana (molt susceptibles) 13. Equip d’electrodesionització 14. Làmpada UV 15. Constant circuit de recirculació 16. Dipòsit d’aigua purificada 17. Intercanviador de calor: disminueix la T a <25ºC per dificultar el creixement de microorg 18. Làmpada UV 19. Anell de distribució i aixetes (punts de sortida: requereixen mostreig i drenatge) 20. Recirculació sota diferents punts de làmpades UV Els sistemes de control per a aigua d’injectables són exactament iguals però constantment a 80ºC
 5 de 7 Farmàcia Galènica III 2015-2016 6 de 7 Farmàcia Galènica III 2015-2016 GARANTIA DE QUALITAT DEL SISTEMA D’AIGUA PURIFICADA • Temperatura del circuit • Aigua desionitzada: <25 ºC • Per a injectables: 80 ºC Control del procés • • Conductivitat • Hores de funcionament, filtres (sense colmatar) • TOC (Total Organic Carbon) • Control microbiològic setmanal • Validació del sistema CAS: CIRCUIT D’AIGUA Tenint en compte que només tenim pressupost per fer 3 punts de mostreig setmanals (controls complerts), quins són els punts que s’escollirien del nostre circuit per tal que el seu resultat fos representatiu i extrapolable a la resta de la xarxa? Es pot proposar una estratègia de control que ens asseguri la qualitat de l’aigua i no ens obligui a controlar més de 3 punts a la setmana? Sabem que un dels punts més crítics del sistema és la pica de rentat de sòlids (perquè en els últims controls sempre ens han sortit uns resultats més elevats). El que es pot fer és col·locar una llum UV poc després d’aquests punts crítics: si apareix contaminació, s’evita que aquesta migri a la resta del sistema 7 de 7 ...