Temes 12-14 II Tècniques d'estudi (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

Microbiologia Temes 12, 13 I 14 (II)–Tècniques d’estudi dels virus Tècniques d’estudi virus 1. VISUALITZACIÓ DELS VIRUS Per visualitzar els virus i la seva ultraestructura.
M.ELECTRÒNIC - TEM - SEM M.ÒPTIC - Grans cúmuls de material víric intracel·lular que pot tenyir-se  cossos d’inclusió.
- Anticossos marcats amb substàncies fluorescents que permeten detectar cèl·lules infectades.
- És aplicable a teixits animals infectats i a cultius cel·lulars de laboratori.
2. ANTÍGENS VÍRICS Microbiologia Temes 12, 13 I 14 (II)–Tècniques d’estudi dels virus - Amb antígens vírics la vacunació és més efectiva.
- La majoria de les proteïnes són antigèniques (sobretot les associades al genoma, càpside, matriu i glicoproteïnes).
- Alguns d’aquests antígens s’expressen a la superfície de la cèl·lula infectada.
- El coneixement de les estructures antigèniques implicades en patogenicitat han facilitat l’estudi i el disseny de vacunes.
- Deriva antigènica: el nostre sistema immune detecta antígens: alguns virus modifiquen els antígens expressats (recanvi)  mutació.
Aïllament i propagació Microbiologia Temes 12, 13 I 14 (II)–Tècniques d’estudi dels virus - Els virus no tenen metabolisme  només pot multiplicar-se a l’interior de cèl·lules vives (no en medis nutritius sense cèl·lules).
Els sistemes cel·lulars per propagar virus són: - Animals d’experimentació - Embrions animals - Cultius cel·lulars o Com plaques d’ELISA amb pouets més grans o Fem créixer cèl·lules eucariotes al fons del pouet (medi cultiu ric en cèl vives) o Es forma una monocapa al fons de la placa o Quan ho mirem veiem cèl·lules intactes; quan afegim un virus que les utilitza i ries amb MO de 100x veus cèl·lules lisiades  acció citopàtica.
Patrons d’infecció vírica Microbiologia Temes 12, 13 I 14 (II)–Tècniques d’estudi dels virus Virus  infecta CL  penetració i multiplicació = · possibles vies 1. Transformació a cèl·lula tumoral 2. Lisi cel·lular 3. Estat de latència i de persistència (estan allà indefinidament i van a alliberant virus poc a poc sense morir) Efectes citopàtics Els virus produeixen alteracions a diferents nivells • Inhibició de la síntesi de DNA, RNA i proteïnes de l’hoste.
• Deteriorament de lisosomes cel·lulars amb alliberament d'enzims lítics que comporta la destrucció cel·lular.
• Alteració membranes cel·lulars. Atac de les cèl·lules infectades pel sistema immunitari.
• Efecte tòxic directe per l'acumulació de virions en la cèl·lula. Ex. grip i galteres • Formació de cossos d'inclusió - Cúmuls de virions o components d'aquests. Ex. Cossos de Negri virus de la ràbia.
- Cúmuls de ribosomes. Ex. Arenavivus.
- Cúmuls de cromatina. Ex. Herpesvirus.
• Alteracions cromosòmiques Ex. Herpesvirus.
• Cèl·lules polinucleades per fusió de les membranes.
• Lisi cel·lular • Apoptosi • Transformació cel·lular. Virus oncogènics.
3. IDENTIFICACIÓ DELS VIRUS Tenim diversos criteris: Microbiologia Temes 12, 13 I 14 (II)–Tècniques d’estudi dels virus • El tipus de cèl·lules en que es replica.
• El temps d’aparició de les lesions citopàtiques.
• El tipus d’acció patògena orienta sobre el tipus de virus responsable.
• La presència, localització i morfologia de les inclusions.
• Les seves característiques antigèniques.
Tenim diverses tècniques: • Assaigs immunològics (detecció d’Ag o Ac -serologia-) • ELISA (Enzyme-linked immunoabsorbent assay) • EIA (Enzimo immuno assay) • RIA (Radioimmunoassaig) • Immunofluorescència in situ (directa e indirecta) • Immunoprecipitació • Hemoaglutinació, neutralització • Mètodes moleculars – Àcids nucleics (hibriditzacions, RFLPs, PCR, RT-PCR, Real Time PCR) – Proteïnes (western) Assaig en placa Serveixen per quantificar el nombre de partícules víriques que hi ha en una dissolució Dissolució + medi de cultiu + suspensió bacteriana + (bacteriòfags) –> es fa un cultiu confluent (cobreix tota la placa) i en alguns punts es veuen “calbes” (no ha crescut) = cada calba és un virus (és allà on ha caigut un bacteriòfag.) Així quantifiquem quants bacteriòfags hi ha en x litres de suspensió.
Si la placa esta neta ja no ho pots comptar: dilució 1/1000 o més Assaig en cultiu cel·lular - Dilucions dels virus Microbiologia Temes 12, 13 I 14 (II)–Tècniques d’estudi dels virus - Pfu’s, efectes sobre cultius cel·lulars (ECPs) 4. Diagnòstic víric ...