PAC 1 (Nota A) (2016)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Oberta de Cataluña (UOC)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia de la percepció
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 24/04/2016
Descargas 8
Subido por

Descripción

PAC 1 del segon semestre del curs 15/16.

Vista previa del texto

Marina Mañé Piñol Psicologia de la percepció PAC 1 Aula 5 1. A) Jo aplicaria els tres mètodes psicofísics clàssics.
Mètode dels límits: En aquest cas ficaria diferents copes de vi una al costat de l’altra on cada una d’elles tindria el sabor ha detectar però no totes tindrien el mateix grau del sabor. Aquest sabor a cada copa que beguin anirà incrementant i els enòlegs hauran d’indicar, cada cop, si el detecten o no.
Els psicòlegs aniran anotant si els candidats detecten o no el sabor i com estem usant el mètode ascendent, quan els enòlegs passin de no detectar-lo a detecta’l serà el punt d’encreuament, es a dir on hi ha el llindar absolut del estímul.
Els candidats repetiran aquesta prova varies vegades començant les rondes de beure vi a la meitat de la taula i aniran pujant fins arribar a la última copa. Després faran el mateix però de manera descendent.
Els psicòlegs aniran anotant tot i fixaran el llindar absolut a la mitjana de totes les proves que hauran realitzat els enòlegs.
Mètode d’ajust: En aquest mètode serà el mateix enòleg qui es prepararà el vi i hi ficarà de manera progressiva el sabor que ha de detectar. Quan aquest el detecti avisarà als psicòlegs encarregats de la prova.
La quantitat de sabor que haurà afegit al vi serà una primera aproximació al llindar absolut d’aquest enòleg i com totes les demés proves aquesta es repetirà diverses vegades fins que s’establirà a la mitjana de totes les proves el llindar absolut.
Mètode dels estímuls constants: Igual que el mètode dels límits ficaria diferents copes de vi una al costat de l’altra, però amb la diferència que aquestes no tindrien el estímul a detectar ni de manera ascendent ni de manera descendent, si no de manera aleatòria i en una de les copes l’estímul serà indetectable.
Els psicòlegs aniran anotant cada cop que els candidats avisin que estan detectant el sabor.
Els participants repetiran la mateixa prova varies vegades i els psicòlegs calcularan el percentatge de vegades que els candidats han detectat l’estímul en la mateixa intensitat.
En aquesta prova el llindar absolut l’indicarà la intensitat de sabor que l’enòleg haurà detectat correctament en el 50% de les vegades que haurà provat el vi.
Justificació: Opino que el mètode més adequat per la selecció del millor enòleg per al celler es el mètode dels estímuls constants perquè encara que sigui el mètode més lent i el que necessita més estona de diferents tipus de proves es el mètode més precís en el moment d’encertar el llindar absolut del estímul que volem detectar.
1 Marina Mañé Piñol Psicologia de la percepció PAC 1 Aula 5 B) Coneixent el llindar absolut del millor candidat de la prova anterior, els psicòlegs prepararan 25 copes de vi que continguin aquest llindar en el sabor que han de detectar (senyal) i després prepararan 25 copes més que no contindran el sabor (soroll).
Per tal de que els candidats puguin realitzar la prova se’ls hi donarà les dissolucions preparades de manera aleatòria i cada cop que creguin detectar el sabor ho hauran de comunicar.
Per tant, per anotar les respostes dels candidats usarem les següents denominacions: Encert: l’enòleg dirà que detecta el sabor i en aquella copa realment estarà l’estímul.
Falsa alarma: L’enòleg comunicarà que ha detectat el sabor però en aquella copa aquest no hi serà present.
Error: l’enòleg no detectarà el sabor i aquest hi estarà present.
Rebuig correcte: l’enòleg dirà que el sabor a la copa no hi estava present i de fet no hi ha estat present.
Els psicòlegs com han anotat tot el que els enòlegs els hi comunicaven faran una corba roc amb les dades de la prova (els seus encerts i les seves falses alarmes) on la sensibilitat serà fixa però el criteri que te cada candidat no. En base a aquesta corba podrem veure quin enòleg necessita més indicis o menys per dir que ha detectat el sabor ( ser més conservador o menys).
La corba ens dirà qui es el candidat que comet més falses alarmes però també els que te més encerts. Per tant, els psicòlegs elegiran com a millor candidat la persona que es menys conservadora, ja que es qui detecta l’estímul més fàcilment i es més propens i necessita menys factors per a dir que en aquell vi s’hi troba el sabor, tot i que també cometrà moltes falses alarmes.
2. A) Per poder ser conscients del núvol que hi ha al cel quan anem conduint, hem de passar per una sèrie de fases. Aquestes son: Estímul ambiental: En aquesta fase el núvol es un estímul ambiental i com hi ha molts estils diferents d’aquests estímuls, es impossible que puguem estar pendents de tots. Per tant, com estem conduint i hem d’estar pendents de la carretera el més probable es que sol siguem conscients de la carretera i dels cotxes que hi puguin passar.
Estímul atès: Aquí podríem dir que perdem una mica la concentració que tenim ficada en el tràfic i en la carretera i ens donem compte que al cel hi ha el núvol.
Estímul en els receptors sensorials: Com ja hem atès al núvol, posem en funcionament el nostre sistema de percepció visual. La llum procedent del núvol entra des de fora travessant la còrnia i aquesta envia la llum cap a la pupil.la, passant primer per l’iris que regula la llum que hi entra, després el cristal·lí que projecta la imatge i la envia cap al fons de l’ull on està la retina. Allí hi ha els cons i els bastons (fotoreceptors) que son els encarregats de realitzar la transducció.
2 Marina Mañé Piñol Psicologia de la percepció PAC 1 Aula 5 Transducció: Un cop el núvol ha arribat a la retina i els fotoreceptors d’aquesta ( cons i bastons) seran els encarregats de transformar l’energia actual de la llum rebuda i convertir-la en energia elèctrica.
Processament neuronal: Un cop la transducció ha finalitzat els nervis òptics seran els encarregats d’enviar la informació que han obtingut dels cons i bastons cap a l’encèfal.
Percepció: Quan la informació ha arribat al cervell serà quan nosaltres ens donarem compte que hi ha alguna cosa al cel.
Reconeixement: Com ja ens hem adonat que hi ha una cosa al cel hem de ser capaços de reconèixer que es tracta de un núvol gracies a la capacitat que tenim de poder englobar objectes en categories concretes i que gracies a aquestes podem atorgar significats als objectes que percebem.
B) En aquesta imatge es pot veure una carretera plena de cotxes envoltada de un paisatge muntanyós on s’hi veuen molts arbres i al cel s’hi percep un núvol en forma de dinosaure.
Hi ha dos diferents tipus de processos per percebre la imatge. Aquests són: Processament bottom-up: En aquest tipus de processament nosaltres estem conduint i estem pendents de la carretera quan els nostres ulls perceben un núvol i mirant-lo ens donem compte que aquest s’assembla a un dinosaure.
Processament top-down: En aquest tipus de processament nosaltres ja tenim coneixement de que el núvol es un dinosaure ja sigui perquè el nostre copilot ens ho a dit i hem mirat al cel fins que l’hem trobat o ja sigui per un altre motiu. Després mirant el dinosaure ens hem adonat que aquest es un núvol.
Un exemple de processament bottom-up seria quan la nostra mare ens crida per anar a comprar el pa i nosaltres no ho esperem. La nostra oida sent una veu i després la reconeixem com la veu de la nostra mare.
Un exemple de processament top-down seria quan a la mateixa hora la nostra mare ens crida per anar a comprar el pa i nosaltres quan crida ja sabem que es tracta d’ella. Per tant, nosaltres ja esperàvem aquest crit.
3. A) En aquesta imatge podeu veure dos homes corrent per un passadís on el primer d’ells es més petit i el segon més gran.
Aquesta es una constància perceptiva de la mida on nosaltres que estem observant la imatge sabem que aquests dos homes son de la mateixa mida però com entre ells hi ha una distància (un d’ells corre darrere del l’altre) a nosaltres ens sembla que un es més gran que l’altre.
3 Marina Mañé Piñol Psicologia de la percepció PAC 1 Aula 5 Com tenim algunes claus de la distància que es porta un home de l’altre ens es més fàcil saber que realment els dos tenen la mateixa mida i entre aquests hi ha una distància (profunditat).
Això es coneix com escalament distància-mida i solament funciona quan coneixem alguna informació de la profunditat de la imatge.
B) Opino que quan la lluna està a l’horitzó es veu més gran ja que es com si estes recta a nosaltres i per tant, sembla que la tinguem més propera. En canvi, com més amunt estigui del firmament la veurem més petita ja que serà com si la tinguéssim més lluny.
Teoria de la distància aparent: Aquesta teoria diu que la lluna es percep més gran quan està a prop de l’horitzó que quan està al firmament perquè com a l’horitzó està més propera al terreny tenim algunes referències de la profunditat i si està al firmament no tenim cap tipus de referència.
Per aquest motiu dalt al firmament la veiem més propera i petita i baix al horitzó la veiem més gran i més llunyana.
Teoria del contrast de la mida angular: Aquesta teoria diu que la mida que percebem de la lluna es perquè la contrastem amb els elements que l’envolten. Per exemple, quan esta baix al horitzó la veiem més gran ja que els objectes que l’envolta són petits i quan està dalt al firmament com està rodejada d’objectes grans la percebem com més petita.
Les dos teories per explicar la il·lusió òptica de la lluna si que són compatibles ja que cap de les dos exclou a l’altra i fins i tot es diu que es complementen. També sembla ser que hi ha altres factors que intervenen en l’explicació d’aquesta il·lusió.
4. A) El cine en 3D usa la clau de disparitat binocular ja que quan graven pel·lícules per ser projectades d’aquesta forma usem dos càmeres, una per gravar el que veuria el ull esquerre i l’altra per gravar el que veuria el dret.
Per això, quan anem a veure una pel·lícula amb 3D al entrar ens donen unes ulleres amb un plàstic de colors i quan ens les col·loquem en un ull veiem vermell i amb l’altre hi veiem blau.
Això ho fan perquè quan projecten es veuen a la vegada les escenes gravades des de les dos càmeres i mirant-ho en aquestes ulleres especials les podrem veure en profunditat i si fos el cas que no les portéssim, veuríem les escenes borroses ja que les gravacions de les dos càmeres es projecten a la mateixa pantalla i al mateix moment, es a dir estan ajuntades.
B) Per explicar aquest fet usaria la teoria dels processos oponents (Ewald Hering) ja que el verd es el color oposat del lila i com els cercles del del Lilac Chaser son de color lila quan portem uns segons mirant el punt de fixació la nostra vista ens enganya i no veiem un cercle lila si no un de verd.
Això passa perquè son colors oposats i segons aquesta teoria el color lila es un color positiu i el color verd es un color negatiu, cosa que fa que passats uns segons que mirem el punt de fixació el cercle passa a ser verd.
4 Marina Mañé Piñol Psicologia de la percepció PAC 1 Aula 5 Bibliografia Muñoz Elena (2013). Introducció a la psicologia de la percepció. Diaz Cristina, Gómez Paloma, Muñoz Daniel, Muñoz Elena Psicologia de la percepció. Barcelona: UOC.
Muñoz Daniel (2013). Percepció visual. Diaz Cristina, Gómez Paloma, Muñoz Daniel, Muñoz Elena Psicologia de la percepció. Barcelona: UOC.
Proyecciones 3D educativo. (2011) Max 3D educativo.
educativo.com/que-es-el-3d.html Recuperat a: http://www.3d- 5 ...

Comprar Previsualizar