SISTEMATICA I CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ (seminari) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 04/03/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

SISTEMATICA I CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ (seminari) Taxonomia  ciència que s’ocupa de la classificació dels essers vius en grups o tàxons. Analitza les característiques d’un organisme per tal d’assignar‐lo a un tàxon.
Sistemàtica  Estudi de la diversitat dels éssers vius, de les formes de viure i les seves relacions entre ells. Descriure, discrimina, classifica organismes i grups d’organismes en taxons jerarquitzats, formant una classificació.
Les dues tenen l’objectiu de determinar, classificar i determinar els organismes que estan en aquest planteta, es regeix en unes normes Codi internacional de nomenclatura botànica) Hem de tenir una unitat fonamental en el moments de classificar (p,ex: gram en el pes, metre cúbic en el cas de volum) en biologia, aquesta unitat a partir de la qual parteixen tots els taxons és l’ESPÈCIE.
A partir d’aquesta classifiquem l’organisme si es per dalt (gènere  família  ordre  classes  filum  regne  dominis o imperis).
Els humans no som varietats som races, en el cas de plantes s’utilitza la varietat.
Nomenclatura d’espècie abans de Linné, abans es feien per una nomenclatura polinominal, la descripció era el nom en llatí.
Fins a 1753 els organismes estaven descrits d’una manera descriptiva. Quan va arribar Linné va publicar un llibre on imposa que els noms de les especies han d’anar amb una nomenclatura binomial (dues paraules). La primera fa referència al genera (la primera lletra majúscula i la resta minúscula), la segona paraula, escrita en minúscula (epítet específic).
Aquest nom està escrit en llatí i sempre escrit en cursiva.
Es poden categoritzar hacia abajo com a varietats, també en cursiva.
Les jerarquies superiors no eren tan especifiques, tindrien un sufix idèntic. Tots els noms de família acabaran amb ‐aceae, tots els ordres en –ales... No fa falta escriure on cursiva o subratllat.
Treballem en l’rodre de filum, ordres i especie en seminaris.
En quin moment un organisme es diferencia d’un altre? ‐ Anomenem ESPECIACIÓ el procés on es produirà la formació o emergència de línies evolutives a partir d’una espècie ancestral. De manera general hi ha 4 tipus, Les tres primeres es caracteritzen pq tarden molt temps, pq es doni lloc a una altre espècie: 1. Especiació al·lopàtrica  L’especiació es produeix per aïllament geogràfic. Una espècie d’una determinada àrea és separada, per certs esdeveniments, en dues àrees. Pot ser que cada una de les poblacions aïllades evolucioni i es creï una nova espècie i no podran ser capaços de reproduir‐se i donar un organisme.
Barreres com el riu, que es separin dos continents, serralades, muralla xina, embalses, autovies....
El flux de gens entre poblacions s’interromp. La separació espacial durant llarg temps determina l’aparició de novetats evolutives en 1 o en totes les poblacions.
2. Especiació parapàtrica  La barrera es ambiental. En una zona de la població hi ha un canvi ambiental (corrents d’aire), aquesta població ha d’adaptar‐se a un vent frio del norte. Al final s’adapten i per lo tan aquestes adaptacions donen lloc a una nova espècie. Hi ha contacte entre les dues poblacions, hi ha contacte, per tan, moltes vegades en la línia d’unió entre les dues apareixen individus híbrids.
Contaminació, moviments de les terres (canvis inclinació en el terreny), inundació, volcans 3. Especiació simpàtrica  Barreres biològiques, la pròpia planta fa que s’especialitzi en un altre individu. Especialització ecològica: Apareixen roques, hi ha alguna planta que aconsegueix adaptar‐se, i agarrar‐se en aquesta pedra (pot mutar) i la resta no. Aquest crearà generacions futures i donarà lloc a una nova espècie.
Apomixis  creen gàmetes que no es fusionen amb altres gàmetes i creen un altre individu, freqüents en vegetals (cedre en el libano, el seu gra de polen (gamet masculi) es capaç de germinar i donar un altre cedre). Autofecundació Autopoliploïdia  Mateixa espècie duplica nombre cromosomes en les seves noves generacions.
4. Especiació instantània  Es més curts, parlem de cicles o milers d’anys. Es pot dividir en dos:  Hibridació: Dues especies tenen els seus sistemes de reproducció alterats i són capaços de creuar‐se, i donar lloc a un nou individu capaç de tornar a reproduir‐se. ha de donar lloc a individus viables i fèrtils.
Si els mecanismes d’aïllament reproductiu són imperfectes es pot originar una espècie nova per l’encreuament d’altres dues.
‐ Poliploïdia: espècie que té més de 2 jocs de cromosomes, derivat de la mateixa o de distintes espècies. Durant una meiosi es dupliquen els cromosomes i un cop duplicats es divideixen en dues cèl·lules. Però existeixen meiosi errònies, tots els cromosomes passen a una sola cèl·lula, i acaba fent dos gàmets diploides. En lloc de crear 4 haploides, una cèl·lula crearà dos gàmets diploides.
Caso 1: en un momento dado se produce un error en la meiosis y los gametos son diploides de 8 cromosomas. Estos se fusionan para dar un nuevo organismos, pero cuando se fusionan aún hay un error más extraños (los cromosomas de padre y madre no se reconocen).
Caso 2: un gameto haploide con un gameto diploide se fusionan, los cromosomas se reconocen y se produce la formación de un organismo triploide.
Caso 3: dos gametos diploides se fusionan, los cromosomas se reconocen y dan lugar a organismo tetraploide Quin beneficis té tenir més copies ? – Els poliploides (+ copies de ADN) són més resistents, i tenen més eficàcia de reproducció. Són més potents i creixen més ràpid. En els humans normalment són malalties.
Exemples de plantes que els cromosomes es multipliquen:  De la mateixa espècie, són diploides de 20 cromosomes i creen un individu de 40 cromosomes. Segueix anomenant‐se igual, serà una espècie nova quan es pugui reproduir per si sola amb altres de 40 cromosomes. AUTOPLIPLOÏDIA  espècie que té més de 2 jocs de cromosomes, derivats d’1 espècie.
 Individus de 34 cromosomes (sorbus aira) s’han unit amb un altres (sorbus aucuparia) i han donar un híbrid (una nova espècie). Un sorbus hibrida diploide però amb el doble de cromosomes (68). Només es pot reproduir entre ells i no amb els seus pares. AL·LOPLIPLOÏDIA  híbrid que té més de 2 jocs de cromosomes, derivats de 2 espècies.
...

Comprar Previsualizar