Bloc 2. Tema 7: Dissenys de cas únic (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Dissenys de Recerca
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 6
Subido por

Descripción

Apunts dissenys de recerca bloc 2

Vista previa del texto

Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez BLOC II TEMA 7: DISSENYS DE CAS ÚNIC I.
CARACTERITZACIÓ GENERAL L’estructura és la mateixa que el disseny de series temporals. Es diferencien en que el disseny de cas únic, el tractament no s’aplica a tota la població. Son dissenys que van sorgir en l’àmbit de modificació de la conducta.
Volem millorar la conducta d’un so subjecte.
L’investigador obté una gran quantitat de dades d’un subjecte sota condicions tant d’absència com de presencia de tractament. També es coneix com replicació intra – subjecte.
Mitjançant aquesta aplicació d’aquest disseny, es pretén avaluar el efecte d’una intervenció o tractament (causa – efecte) sobre la conducta o variable de resposta que és l’objecte d’estudi. És modificar la conducta d’un únic subjecte.
Té un caràcter longitudinal, ja que tenim la variable temps (diferents observacions al llarg del temps) Ex: nen amb tics nerviosos. Observarem abans del tractament la quantitat de tics nerviosos, i després del tractament, diverses observacions per veure si ha disminuït. En cada punt d’observació tindrem una sola dada.
II.
PATRONS DE CANVI En lloc de compara grups, comparem fases: la fase que té tractament i la que no en té. La fase sense tractament o inicial és la que necessitem per saber quina és la conducta problemàtica on hem d’inte rvenir. Aquesta fase que es permetrà saber com és aquesta conducta és la fase A o fase de línia base. La fase d’intervenció o on hi ha tractament s’anomena fase B o fase d’intervenció o de tractament.
(!) Recordem que en cada observació en el temps només tenim una sola dada.
1) Patrons de canvi intrafase Són els patrons de canvi dins d’una mateixa fase. El que ens interessa més és la fase de línia base.
Podem tenir els següents patrons de canvi: 1. Patró de conducta estable Representació d’una línia conductual estable.
Ens interessa que la línia base sigui estable, ja que si ho és podem veure millor l’efecte del tractament, tant com en l’anàlisi estadístic com a nivell visual.
Des del punt de vista estadístic es recomana prendre moltes observacions fins que la conducta s’estabilitzi.
En l’àmbit clínic es parla de series temporals curtes (no esperarem a tenir 100 observacions si veiem que la persona necessita una acció ara. Es valorarà més la ètica i no la estadística) Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez 2. Conducta de deterioro 3. Conducta de millora Línia conductual de deterioro o de millora, en funció de la conducta.
4. Variació ciclica 5. Alternants En una mateixa línia base, la conducta augmenta i disminueix o disminueix i augmenta.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez 2) Patrons de canvi entrefases o interfases Són els patrons de canvi de nivell i de tendència. També tenen la mateixa estructura que els dissenys de series temporals. Són els patrons que fem servir entre la fase de línia base i quan s’aplica el tractament (entre dos fases).
1. Canvi de nivell 2. Canvi de tendència Tindrem també, moltes variables estranyes que puguin influir en el canvi, i haurem d’intentar veure com estan influint aquestes variables estranyes i veure si el canvi és degut al tractament o a aquestes variables estranyes.
MODALITATS DEL DISSENY: 1) Disseny de dos fases. Model bàsic (A – B) 2) Disseny de reversió de quatre fases (A – B – A – B) 3) Disseny de línia base múltiple (DLBM: (A – B)) III.
CLASSIFICACIÓ Haurem de tenir en compte el tipus de conducta. Si la conducta és reversible o no reversible, és a dir, si la conducta pot tornar a l’estat inicial o no.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez   Disseny bàsic de dos fases (A – B): Format del disseny:  Avantatges i limitacions: - Tot i que mitjançant aquest disseny és possible controlar algunes de les possibles amenaces com la maduració, historia, efecte mesura, etc... no sempre el control és complet. Per controlar exhaustivament aquestes amenaces es requereix el registre d’una gran quantitat d’observacions, tant abans com després de l’aplicació del tractament.
Extrem, que moltes vegades és difícil de aconseguir. Així doncs, s’ha de reconèixer que no sempre aquest disseny està protegit contra factors que poden atentar contra la validesa interna, de manera que qualsevol explicació alternativa és capaç de rivalitzar amb la hipòtesis causal proposada.  és una gran limitació quan es tenen mostres curtes de dades. Per això cal replicar el efecte per tenir una major força probatòria sobre la situació. Per això, es possible aplicar tècniques alternatives, com les tècniques d’inversió de l’ordre (dissenys de reversió) IV.
DISSENYS DE REVERSIÓ  Concepte Implica el registre continu de la variable de respota del subjecte al llarg d’una sèrie de punts en el temps.
Les condicions sota les que es prenen els registres varien a traves de successius períodes, de forma que no sempre es troba present, en cada una de les fases, el tractament o variable d’intervenció.
El disseny està format per una primera fase on el subjecte és oservat abans de la aplicació del tractament, és a dir, en condicions de no tractament o fase de línia de base. La fase de línia de base és decisiva i té una doble funció: a) Permet obtenir un coneixement de la situació actual del subjecte i aporta info sobre el problema que l’afecta.
Des d’aquesta perspectiva, la línia base té una funció descriptiva.
b) Aporta info sobre el que cap esperar, en un futur immediat, del comportament del subjecte. La fase de línia base posseeix, d’acord amb aquesta segona consideració, una funció predictora.
La efectivitat del tractament s’interfereix al contrastar les dades esperades a partir de la informació obtinguda de la línia base amb les dades observades de la fase de tractament.
Al replicar, en períodes successius de temps, aquestes dos fases es reforça la inferència de la hipòtesis.
Interferència de l’efecte  és de vital importància la fase 3 o fase de reversió (retirada del tractament), coneguda com a fase critica (fase dos de la línia base) Aquesta segona fase de línia base permet confirmar si el efecte controlador de la conducta és el tractament. Així, quan el tractament és retirat, la resposta del subjecte ha de tornar a nivells inicials o de no – tractament.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez  DISSENY DE QUATRE FASES: A – B – A – B Consisteix en retirar el tractament per veure si es torna a produir un canvi en la conducta, y després el tornem a afegir (rèplica del tractament). Aquesta retirada del tractament l’escolleix el investigador. Si veiem que es produeixen molts canvis, veurem que la conducta està determinada pel tractament.  així, s’obté més evidència empírica sobre la possible acció del tractament. Si darrere de cada aplicació de la intervenció s’obté el mateix patró conductual, el experimentador compta amb una major garantia sobre la seva efectivitat.
En el seu format més simple, el disseny té 4 fases: - 2 de línia base 2 de tractament La tercera fase o segona de línia base segueix sent critica, ja que amb aquesta fase és possible inferir el grau en que la variable del tractament controla la conducta objecte.
La retirada del tractament, en aquesta segona fase o fase critica, permet a l’investigador prendre una decisió sobre si la variable de tractament controla o no la conducta del subjecte. Així, al restablir de nou les condicions de no tractament s’assumeix que l’efecte ha estat interromput i, en conseqüència, que la conducta ha de canviar als nivells observats en la primera fase de línia base.
*Segona fase de línia base o fase critica: ens permet veure que el tractament domina a la conducta.
1.
Línia base 2.
Iniciem el tractament i hi ha un canvi de tendència 3.
Retirem el tractament i tornem a la línia base 4.
Tornem a introduir el tractament Exemple pràctic: Subjectes crònics  dos pacients esquizofrènics Registres  es medeixen expressions verbals com murmuris, etc.
Propòsit de l’estudi  efectes d’una activitat recreativa independent sobre la reducció de l’expressió verbal estereotipada.
Procediment  En la fase de línia base  es va avaluar la conducta dels subjectes en la sala de l’hospital i en els períodes de temps lliure no estructurat. Durant aquests períodes de temps, els pacients tenien accés a material recreatiu com tele, musica, llibres, etc. Es va definir l’activitat recreativa independent com l’interes que mostraven els pacients per un conjunt de tasques particulars. En Bob, va escollir la lectura de revistes.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez Resultats  Durant la primera fase de línia base, es constata la presencia d’una tasa moderada i variable de vocalitzacions estereotipades. La línia base és molt poc estable (no podrem veure tan clar l’impacte del tractament). Al introduir les activitats recreatives (lectura de revistes), sembla que la conducta disminueix, excepte una sessió on hi ha un pic.
Quan retirem el tractament veiem que hi ha una tendència al empitjorament de la conducta. Quan tornem a introduir el tractament, la conducta disminueix. (lo ideal seria que al introduir el tractament la conducta quedes estable) Conclusió  les activitats recreatives independents son efectives quan es tracta de reduir la taxa de vocalitzacions estereotipades en pacients esquizofrènics crònics.
Limitacions  - - A vegades no es que la conducta sigui reversible, sinó que el tractament és tan potent que la conducta no torna a aparèixer. Potser el tractament és tan efectiu, que quan retirem el tractament, la conducta no empitjora, i no podrem saber si el canvi en la conducta es per el tractament o no.
Potser la conducta no és reversible El tractament no controla la resposta. Existeix la possibilitat que una sèrie de influències estranyes a la intervenció puguin haver ocasionat el canvi.
És possible que alguna variable contaminant pugui haver actuat i mantingut la conducta a uns nivells similars als de la primera fase de tractament, inclús amb la retirada de la intervenció.
 Així doncs, el disseny A – B – A – B, és de dubtosa utilitat quan la conducta objecte implica algun tipus d’aprenentatge o adquisició d’habilitat V.
DISSENYS DE NO REVERSIÓ Hi ha altres dissenys on no es retira el tractament, que ens permet saber si aquest és efectiu o no - Perquè la conducta no és reversible Es tracta de tractaments provats i molt efectius Perquè no és ètic retirar el tractament  DISSENY DE LÍNIA BASE MÚLTIPLE (DLBM): Són la principal alternativa als dissenys conductuals de reversió. Són els indicats quan no és aconsellable la retirada del tractament i on, tot i així, es pretén estudiar l’efecte o impacte de la intervenció.
Donat a que no requereix la retirada temporal de la intervenció, es converteix en una de les millors alternatives als dissenys del tipus A – B – A – B en la investigació conductual aplicada.
El tractament s’administra de manera escalonada, per exemple: 1. DLBM entre conductes: a la sessió 5 Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez 2. DLBM entre subjectes: sessió 12 3. DLBM entre situacions: sessió 18 1/ Es mesuren dos o més línies base d’un sol subjecte, o grups de subjectes, per establir una sèrie de línies base estables.
2/ S’aplica el tractament a una de les conductes. Després a la segona conducta i després a la tercera, per tal d’avaluar l’efectivitat d’un tractament determinat.
Si s’intervé en la primera conducta i en les demes es manté, el tractament ha estat efectiu (el canvi és degut al tractament).
Al cap d’un temps introduïm el tractament en la mateixa conducta i el canvi es produeix més endavant En el primer veiem un canvi de tendència, i en els altres dos un canvi de nivell, es produeix un canvi més abrupte de la conducta.
Per altre banda, com la introducció de la intervenció en les respectives rèpliques és una decisió que depèn de l’investigador, és improbable que vagi acompanyada per el mateix factor o circumstancia externa capaç de causar el canvi observat.
Un cop aplicat el tractament, no es requereix necessàriament la seva retirada.
 Principals modalitats del disseny de línia base múltiple Classificació del DLMB: Tindrem més d’una sèrie temporal (3 o 4), per tant tindrem més d’una línia base. Aquestes 3 o 4 linies temporals poden ser: 1. DLBM entre conductes diferents d’un mateix subjecte, però conductes sensibles al mateix tractament 2. DLBM entre subjectes diferents amb la mateixa problemàtica 3. DLBM entre situacions diferents d’un mateix subjecte. Ex: un nen que es mesura la seva conducta quan està al cole, al pati i a casa.
Condicions d’aplicació: - - Conductes independents entre elles: es requereix una identificació i descripció precisa de les conductes que seran objecte d’estudi. El tractament observat en una de les conductes no s’ha d’extendre a la resta de conductes no tractades., ja que si ho fa, és difícil establir una distinció entre els efectes no controlables i els verdaders efectes del tractament.
Per evitar la possible confusió d’efectes, Kazdin i Kopel proposen: a. Que les conductes siguin independents b. Que s’utilitzin 4 o més línies base c. És convenient, però no necessari, introduir una fase de retirada temporal del tractament en una o més rèpliques.
Conductes sensibles al mateix tractament, ja que una variable és capaç d’afectar a certes conductes, situacions i /o unitats.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez Exemple DLBM entre subjectes: Subjectes  nens autistes Registres  conductes interactives de índole afectiva amb els companys Propòsit d’estudi  suscitar aquesta classe de conductes Procediment  Durant la fase de línia base, cada nen és situat en una zona de l’aula on es realitzaven una sèrie d’activitats 4 dies per setmana. La mestre, animava als nens a que participessin en les activitats però sense instigar-lis a que manifestessin expressions afectives (ex: al cantar, se’ls animava a fer palmades) Durant la fase de tractament o fase d’activitats afectives es va instigar als nens, que estaven situats en la mateixa àrea, que al cantar abrasessin al seu company, li donguessin palmades a l’espatlla, etc.
Resultats  Veiem que s’intervé de manera escalonada.
En el primer nen, des de la intervenció, la conducta va millorant fins a estabilitzar-se El segon nen igual El tercer, que tenia una conducta molt variable a la línia base, al introduir el tractament, arriba a una forma molt més estable.
Podem concloure, que el tractament si ha estat efectiu, i que les activitats afectives incrementen les interaccions reciproques amb els companys de nens autistes durant els períodes de joc lliure, i que animar o instigar a contactes afectius és més important que la simple participació en les activitats preescolars.
Avantatges  - El DLBM requereix l’aplicació de la intervenció a una conducta a un temps. Només quan la conducta presenta un canviï, la intervenció pot estendre’s a altres conductes  posseeix beneficis clínics i pràctics.
És possible estudiar i adquirir un millor coneixement sobre l’efectivitat del tractament.
Limitacions  comprometen la validesa interna del disseny - Quan les línies base no són interdependents (el canvi en una de les conductes genera canvis en les altres), en absència del tractament, es difícil obtenir conclusions clares sobre el possible impacte de la intervenció.
(!) Recordem que el requeriment per obtenir una prova clara sobre els efectes de la intervenció és que cada línia base (conducta, persona o situació) canviï només quan la intervenció és aplicada i no abans.
- Possibles efectes inconsistents entre conductes, subjectes o situacions, generats per l’aplicació de la intervenció. Això significa, que alguns registres presenten, amb l’aplicació de la intervenció, canvis mentre que altres no.
...