Tema 2. Jurisdicció i competència (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 4º curso
Asignatura Dret Processal Civil
Profesor J.S.R.
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 24/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2. JURISDICCIÓ I COMPETÈNCIA 1. LA JURISDICCIÓ Parlar de jurisdicció és parlar d’una competència de l’Estat (potestat de resoldre totes les controvèrsies que sorgeixen en el territori espanyol) que avarca tant jutjar com executar allò jutjat. Els organismes encarregats de resoldre i executar són els tribunals de justícia previstos a les lleis d’acord amb el principi de legalitat processal.
La jurisdicció té un caràcter únic i indivisible, la competència del tribunal, la seva jurisdicció per conèixer sobre l’assumpte o matèria és absoluta. La jurisdicció pot ser: - La jurisdicció ordinària ...
La jurisdicció especial és una jurisdicció creada per un determinat grup de persones que gaudeixen d’uns tribunals (ordinaris però especialitzats) que tracten unes matèries determinades.
La jurisdicció és exclusiva, és a dir, totes les controvèrsies han d’anar a parar als jutjats corresponents. Podem acudir a l’arbitratge, és a dir, en determinades matèries, obtar perquè un àrbitre resolgui la controvèrsia. El poder judicial espanyol ha cedit a determinants òrgans internacionals perquè apliquin i executin el dret comunitari (caràcter supranacional i vinculant per a tots els estats). El TJUE indica a l’estat espanyol com actuar en el cas que el dret comunitari sigui aplicable a una matèria concreta. L’estat espanyol està sotmès a una normativa supranacional.
Idea d’immunitat de jurisdicció Determinades persones queden excloses de ser enjudiciades per l’estat espanyol. Aquestes són: - Estats: immunitat dels estats en procediments d’execució de la condemna, però no existeix aquesta en el procediment de declaració.
Persones que depenen directament de l’organització estatal d’un altre país: cas de diplomàtics i cònsols.
Cap de l’Estat Parlamentaris Defensor del poble i els seus homòlegs El tribunal, davant d’una situació que consideri que una part pot gaudir d’aquesta excepcionalitat, sense que algú li demani, té competència per determinar que concorren les circumstàncies d’immunitat i es pot fer valdre el privilegi. Aquest anàlisi pot ser tant d’ofici com a instància de la part.
Quan apareix un element d’internacionalitat dins d’una controvèrsia que hagi de ser resolta pel poder judicial ens hem de dirigir als Convenis internacionals que regulen la matèria del que es tracti i que hagin estat ratificats per l’Estat espanyol per determinar la competència judicial dels tribunals civils. En defecte de Convenis, ens hem de remetre al Reglament 1215/2012 del Parlament europeu i del Consell relatiu a la competència judicial, reconeixement i execució de les resolucions judicials en matèria civil i mercantil. Si no es aplicable el Reglament, serà d’aplicació la LOPJ articles 21 i 22.
Quan o ens quins casos té jurisdicció el tribunal espanyol Diferenciació de les matèries en que té competència el tribunal espanyol en conflictes on hi ha un element d’internacionalitat: 1 - - - - - Matèries exclusives (article 22 LOPJ): coneixeran sempre amb caràcter exclusiu i excloent en els següents casos: • Drets reals/arrendaments immobles/societats/registres/Patents i marques registrades a Espanya • Reconeixement i execució a Espanya de sentències i altres títols estrangers.
• Mesures cautelars i concurs de creditors.
Submissió tàcita (article 22 bis LOPJ): coneixerà el tribunal espanyol d’aquelles demandes en les que, quan el demandant presenta la demanda en un jutjat espanyol i el demandat no qüestioni la manca de competència d’aquell tribunal en el moment de ser notificat i, per la qual cosa, tàcitament accepti que coneixerà sobre la competència aquell tribunal en concret.
Submissió expressa (article 22 bis LOPJ): coneixerà el tribunal espanyol quan hi ha un acord anterior a la controvèrsia sempre i quan no siguin d’aplicació les excepcions de les matèries exclusives del tribunal.
Matèries que presenten punts de connexió amb la sobirania espanyola (article 22.1 i 5 LOPJ): aquests punts de connexió venen a dir que en determinades matèries serà competència dels tribunals espanyols conèixer sobre la controvèrsia. En aquests casos, serà el domicili del demandant el que determini el punt de connexió.
Exclusió de la competència (article 22 ter LOPJ): el tribunal no tindrà competència quan les parts s’hagin sotmès a un tribunal estranger sempre i quan aquella matèria no estigui dins de les matèries exclusives.
El jutjat espanyol haurà d’estudiar d’ofici si té competència judicial quan es presenta un element d’internacionalització en una controvèrsia en els següents casos: 1. Quan l’assumpte litigiós estigui atribuït com matèria exclusiva a la jurisdicció d’un altre Estat.
2. Si el demandat, una vegada notificat i citat, no hagués comparegut i la competència del tribunal espanyol només pogués ser atribuïda en base a la submissió tàcita.
Si no ho fa d’ofici el tribunal, la part demandada podrà posar de manifest d’avant del tribunal que no reconeix la seva competència, és a dir, el demandat pot dur a terme una declinatòria (expectativa processal que apareix en caràcter previ a presentar la demanda on qüestiona la competència del tribunal).
Tractament processal de la jurisdicció Té un caràcter de pressupòsit, és a dir, s’ha de tenir jurisdicció per tal de poder resoldre la controvèrsia excepte en el cas que s’hagi pactat l’arbitratge. Ha de ser controlat d’ofici però també a instància de part.
La jurisdicció s’articula a través de diferents ordres jurisdiccionals per un criteri de política administrativa. Quan hi ha dubtes davant l’ordre jurisdiccional de la controvèrsia sempre ho absorbeix la jurisdicció civil. Els àmbits d’actuació de la jurisdicció civil disposen de vis atractiva, és a dir, tot allò que no quedi clar en un conflicte de jurisdiccions, sempre serà l’ordre civil el que resoldrà la controvèrsia. Els tribunals civils són els següents: - Jutjats de pau Primera instància Jutjats provincial Tribunal Superior de Justícia Tribunal Suprem 2 Prejudicialitat (article 10.1 LOPJ): un jutge civil pot arribar a resoldre sobre una matèria de la que no en coneix (ja sigui jurisdicció administrativa com social) necessàriament però que és necessària per resoldre la controvèrsia. La resolució prejudicial no tindrà efecte de cosa jutjada. El jutge civil no pot entrar amb caràcter prejudicial a conèixer sobre una matèria penal, sinó que ha de remetre el cas a la jurisdicció penal.
2. LA COMPETÈNCIA 2.1 COMPETÈNCIA OBJECTIVA Criteris de distribució: - - Per raó de la persona demandada: el tribunal competent per conèixer la responsabilitat civil per raó del càrrec no ho serà qualsevol sinó el TSJ o el TS.
Per raó de matèria: els jutjats de primera instància tenen competència a excepció de la competència dels jutjats civils especialitzats per raó d’una determinada matèria. Aquest és el cas dels Jutjats de lo mercantil, els Jutjats de marca comunitària i els Jutjats de violència sobre la dona (aquest últims tenen competències civils i penals).
Per raó de quantia: quan l’objecte de la reclamació civil tingui com a base una quantia econòmica de 90€ o més, serà competència dels Jutjats de Primera instància. En canvi, tota aquella quantia que sigui inferior a els 90€ serà competència dels Jutjats de pau.
Tractament processal La competència és un element essencial, ha d’estar present des de l’inici de les actuacions processals, la competència és una norma de ius cogens (la llei marca expressament el contingut que és impossible de variar i escapa el poder dispositiu de les parts).Com a tal element, l’anàlisi de la concurrència de la competència es fa d’ofici en qualsevol moment dins del decurs dels actes que integren el procediment civil. En el cas que el jutge no dugui a terme l’anàlisi, es pot posar una denuncia per part de la part en cas de manca de competència objectiva a través de la figura de la declinatòria.
2.2 COMPETÈNCIA FUNCIONAL De les tres competències aquesta és la menys important. Es tracta d’aprofitar l’estructura organitzativa dels òrgans jurisdiccionals per conèixer quins òrgans coneixeran de la matèria essencial d’un tipus de judici al llarg del procediment en curs. Aquesta competència funcional es determina pel tribunal de la primera instància o pel procediment a seguir.
Manifestacions de la competència funcional: - - Recursos devolutius: normalment sempre es poden recórrer les sentències de primera instància.
Revisió Execució: l’execució sempre la durà a terme el tribunal que ha conegut del cas en primera instància.
Mesures cautelars: figura que permet demanar al jutge en determinats propòsits assegurar l’execució de la sentència fins i tot de manera prèvia a l’inici del judici. S’han de presentar al mateix jutjat on es presentarà la demanda principal.
Acumulació de procediments: iniciar en moments diferents dos judicis entre les mateixes parts per matèries similars.
3 Tractament processal La competència vincula tant al tribunal com a les parts. És una norma de ius cogens, per tant, el seu contingut no es variable. Si el control no es realitzi d’ofici, també es pot dur a terme a instància de la part.
2.3 COMPETÈNCIA TERRITORIAL Fa referència a saber en quin lloc concret del territori s’ha de presentar la demanda, Aquesta competència permet saber quin tribunal coneixerà del litigi dins dels tribunals del mateix tipus (per exemple, dins dels tribunals de Figueres, quin jutjat concret). Finalitzen en la figura del repartiment, per tant, sabrem quin és el jutjat competent, individualitzaran el tribunal el concret.
Els furs són els criteris utilitzats per fixar les regles de competència territorial, per saber el tribunal concret competent per conèixer sobre la matèria. Dos tipus de furs: - Furs convencionals: la part podrà pactar o decidir on demandar.
Furs legals: la LEC estableix quina és la competència territorial de manera exclusiva i excloent.
Tractament processal La regla general passa per pensar que les parts són lliures de decidir on presentar la demanda, per això, parlaríem de normes disponibles i les parts podrien escollir lliurement el tribunal. Quan s’analitzen les excepcions, es veu que no prima el caràcter dispositiu en la competència territorial.
- En cap dels judicis verbals, no podem decidir on demandar.
Els furs especials diran a on presentar la demanda segons la matèria de la que es tracti.
2.3.1 Furs convencionals La submissió pot ser expressa o tàcita. Els elements neixen de caràcter dispositiu de les parts, de decidir segons el seu parer on presentar la demanda. Dos tipus de submissió: - - Submissió tàcita: la llei extreu unes conseqüències segons les actuacions de les parts. Hi ha submissió tàcita per l’actor quan presenta la demanda davant d’un tribunal determinat. Hi ha submissió tàcita pel demandat quan no proposi la declinatòria davant de qualsevol acte o quan sigui emplaçat o citat a judici i no comparegui. Si el demandat presenta la declinatòria no suposarà submissió tàcita, és la única excepció que permet la llei.
• El demandat utilitzarà la declinatòria quan el tribunal d’ofici no hagi actuat.
Submissió expressa: es un acord de voluntats bilateral i exprés en virtut del qual les parts acorden que si hi hagués un futur judici que resolgués la controvèrsia, escollien el jutjat que estigués establert en una clàusula del contracte principal. Amb aquesta declaració es pacta el lloc, no el tribunal concret. Només és vàlid per una relació jurídica concreta.
• Aquestes regles de submissió expressa no s’admeten en cap cas quan estem davant d contractes d’adhesió o els contractes celebrats amb consumidors i usuaris.
2.3.2 Furs legals Davant d’aquests furs analitzem que diu la llei en cada cas concret. Furs especials: - La LEC estableix el lloc on demandar.
Articles 52 i 53.
4 - Articles 545 (fa referència a l’execució), 684 (en matèria de judici hipotecari), 756 (estat civil de les persones), etc.
Furs generals: en defecte dels furs especials, cal saber on s’ha de demandar.
- El fur general serà sempre el domicili del demandat sigui persona física o jurídica (article 5051 LEC). En el cas de persones jurídiques, on els estatuts de la societat indiquin que està el domicili. La llei permet que quan el demandat sigui una persona jurídica, es pugui demandar en un territori on tingui un establiment obert sempre que hi hagi una persona que tingui capacitat de ser notificada.
2.3.3 La declinatòria Quan és la part la que impugna o no accepta la competència del jutjat de jurisdicció s’utilitza la figura de la declinatòria que permet a la part denunciar la manca de jurisdicció o competència (objectiva i territorial). Es pot exercir la declinatòria per fer valdre el conveni arbitral prèviament pactat.
Aquesta es presenta per escrit per part del demandat davant del tribunal que coneix el litigi abans de contestar la demanda (dintre dels 10 primers dies per contestar la demanda). És necessari acompanyar el document en que es fonamenta la falta de competència (acompanyar amb la prova documental que ha de ser determinant).
L’efecte de la declinatòria és la suspensió del procediment fins a la seva resolució. Acabat el judici es pot presentar un recurs per la no estimació de la declinatòria. Si no es presenta la declinatòria hi haurà submissió tàcita.
2.3.4 El repartiment Ens permetrà conèixer quin concret tribunal ha de conèixer sobre l’assumpte en concret. Els seus criteris els fixa la Sala de Govern dels TSJ a proposta de la Junta de Jutges. La falta de repartiment implica la nul·litat. En cas de judici greu Preguntes 1) Tribunals espanyols per competència exclusiva de l’Estat.
2) Importància dels punts de connexió.
3) Encara que la nacionalitat de les parts sigui italiana, com que l’immoble es troba a Espanya, es competència exclusiva dels tribunals espanyols.
4) El perjudici és a Madrid ja que és on l’establiment està obert, per tant, és factible presentar la demanda a Espanya. Es podria qüestionar la competència territorial presentant la declinatòria.
5) El lloc on es pugui realitzar el perjudici real i efectiu.
6) A Espanya ja que és l’últim domicili en comú entre la parella d’una espanyola i un suec.
7) Dos alemanys amb residència habitual a Alemanya però amb una casa d’estiueig a Mallorca.
Poden presentar divorci a Espanya si ho fan de comú acord? No perquè es van casa allà i l’únic punt de connexió és una casa, ni una residència.
5 8) No és competent el jutjat civil quan estem davant d’una part que l’arrossega el contenciósadministratiu. Presentar declinatòria ja que el Servei Català de Salut és institució pública.
9) No cal anar a Madrid ja que l’establiment està obert a Sabadell i hi ha un responsable que pot rebre la notificació.
10) Si hi ha acord per arbitratge, es pot exercir la declinatòria.
11) La finca està a Figueres per tant, la demanda s’ha de presentar a Figueres. Fur legal especial.
6 ...

Comprar Previsualizar