5. Diferents tipus de mercat (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teoria i estructura econòmica
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 04/04/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Carme Rocamora i Seguí Teoria i Estructura Econòmica Tema 4: mercats Diferents tipus de Segons les normes que regulen el mercat, seran d’un tipus o d’una altra ja que es podran portar a terme actuacions molt diferents i perseguiran diferents objectius. Es poden distingir, doncs, diferents classes de mercats. Els criteris per diferenciar-los són: • El número d’agents que intervenen comprant o venent • La natura dels productes que s’intercanvien • Les condicions en que es pot entrar o sortir del mercat 1. Mercat de Competència perfecte És un mite en l’economia. Si aquest mercat funcionés, arribaríem a condicions immillorables. Hi ha pocs.
Es caracteritza perquè hi ha un gran número de compradors i venedors, perquè s’intercanvia un producte únic i sense diferencies i hi ha plena llibertat per a que els agents entrin i surtin en el mercat. Al haver-hi gran igualtat de condicions, ningú pot imposar condicions als demés ni manipular preus, de tal forma que hi ha beneficis per compradors i venedors.
Per a que es doni una competència perfecta, calen uns requisits relatius al comportament i estructura.
Requisits per part de compradors i venedors: 1. Individualisme: els costos o beneficis corresponents al conjunt social són la suma dels costos o beneficis que suporten els individus o les empreses. La diferència entre costos privats i costos socials és l’agregació. No hi ha costos socials externs (externalitats, és a dir que no s’inclou el preu de la transacció, com seria per exemple la contaminació).
2. Comportament racional: un subjecte té comportament racional si: • Persegueix finalitats coherents entre si • Els mitjans que utilitza per assolir-les siguin els adients Això significa que tots els agents coneixen perfectament el que els interessa i que estan en condicions de deliberar correctament sobre els mitjans precisos per aconseguir-ho.
3. Conducta egoista: si cadascú pensa en si mateix, es donen resultats òptims Això és així perquè l’individu prendrà decisions que suposin la major utilitat si no tenen en compte als demés 4. Estratègia maximitzadora: subjectes busquen sempre la màxima satisfacció dels seus objectius particulars a partir dels recursos que disposen.
Carme Rocamora i Seguí Teoria i Estructura Econòmica Aquí els consumidors/productors s’enfronten a un mateix problema: la quantitat de recursos disponibles està donada en el moment de prendre les decisions, el preu dels bens o factors productius es fixa de manera exògena en els respectius mercats i ambdós s’enfronten racionalment al problema de decidir la quantitat consumida o produïda que els hi proporcionarà major utilitat o benefici a partir dels recursos o costos dels que disposin. Aquesta és l’estratègia maximitzadora que el model estableix com comú a tots els subjectes Sota aquests pressupòsits es pot elaborar una funció d’utilitat, que descriu les possibilitats de cada consumidor d’obtenir satisfacció i mitjançant tècniques matemàtiques es pot establir a partir d’ella quina és la quantitat que permet obtenir la màxima satisfacció. També es poden deduir les decisions de producció que proporcionaran majors beneficis a cada empresa o productor.
5. Homo oeconomicus: El comportament dels individus al mercat és en realitat el comportament natural del ésser humà, que és per natura un ser egoista, maximitzador i avaluador racional dels costos i beneficis que impliquen les seves actuacions Requisits de l’estructura de mercat de competència perfecte 1. Lliure i completa concurrència: calen molts compradors i venedors, tant elevat com per a que cap participant en el mercat pot tenir capacitat d’influir en la determinació del preu del producte. Cada comprador té una porció tant petita del producte que no pot influir en el seu preu final i cap empresa individual considera que el seu comportament pugui afectar als seus competidors o ser afectat per ells 2. Homogeneïtat del producte: tots subministren un producte homogeni. Els productes homogenis són el contrari de la diferenciació, què és crear una marca per diferenciar-se de la resta i vendre més.
Això implica que els compradors no tenen motiu per preferir un producte d’un venedor o un altre.
3. Absència de barreres al lliure funcionament del mercat: els preus han de fluctuar lliurement; no ha d’haver fixació de preus per part del govern ni administració de preus per part d’associacions de productors, sindicats o altres entitats. Tampoc restriccions a l’oferta.
Les empreses han de tenir llibertat per entrar i sortir en qualsevol indústria i els recursos s’han de poder destinar sense cap restricció a ser utilitzats en qualsevol activitat. Així, els béns i serveis es poden vendre on aconsegueixin els millors preus 4. Informació perfecta i gratuïta: sobre les altres opcions presents. Els subjectes interventors en el mercat han de saber les condicions de preus o qualitats que afectin als intercanvis. Així, si els compradors ofereixen diversos preus per un bé, els venedors ho sabran immediatament i vendràn els seus productes al millor comprador, i de la mateixa manera, si els venedors ofereixen el seu producte a diferents preus, els compradors escolliran els que ho venguin a preus més baixos. Això és el que obliga a aquells venedors que oferien el producte a majors preus a disminuir-los.
Carme Rocamora i Seguí Teoria i Estructura Econòmica Efectes de la competència perfecta 1. Els recursos s’utilitzen de manera més eficient: menys cost i major satisfacció o benefici 2. Equilibri en el mercat: compradors i venedors es posen d’acord (punt d’equilibri entre oferta i demanda). Podran adquirir o vendre al preu de mercat i en els millors condicions possibles 3. Òptim de Pareto: ningú no pot millorar la seva situació sense perjudicar simultàniament a un altre (Ningú pot millorar si no hi ha ningú que empitjora). ????* El comportament del consumidor El criteri que ha de seguir un consumidor racional i egoista per obtenir la màxima utilitat, només el podem entendre amb les definicions d’utilitat.
Consumeix el producte fins que la utilitat de la darrera unitat que consumeix iguala el preu: treure el màxim profit utilitzant-la segons el preu que ha pagat.
Fins que la utilitat marginal dels diners i bé siguin iguals. Això és així perquè un bé pot ser el doble d’útil que un altre però si el seu preu és 10 vegades superior, la utilitat ponderada seria menor, per tant la utilitat ponderada és el que ens interessa. És a dir, es consumirà una unitat més d’un bé si la utilitat que proporciona és major que la que té el diner en un altre ús alteraniu.
Així, podem dir, que un consumidor demandarà unitats successives d’un bé fins que el punt en que la utilitat marginal que li proporciona el seu consum iguali el preu que han de desembolsar per l’última unitat.
El comportament de l’empresa Una empresa també ha d’actuar per obtenir el màxim benefici. El benefici és la diferència resultant dels ingressos totals – els costos totals.
Els empresaris en un mercat de competència perfecta han d’acceptar el preu al que han de vendre (ni per sobre ni per baix que els altres).
L’ingrés marginal seria l’ingrés addicional que obté cada vegada que ven una unitat més. Així doncs, si l’ingrés marginal és superior o igual al cost marginal (els costos de producció que suposaria vendre una unitat més) podrà anar obtenint beneficis si continua produint.
En aquest nivell, la empresa no té incentiu en modificar la producció, perquè ja està maximitzant els beneficis. Ja que si produeix una unitat més, el seu cost ja serà major que l’ingrés que li proporcioni.
“El preu del producte porta a considerar que no val la pena produir més perquè no guanyarà més” Carme Rocamora i Seguí Teoria i Estructura Econòmica 2. La concentració de capital: monopoli i oligopoli (competència imperfecta) és deu a que hi ha poc número d’oferents i a la falta d’homogeneïtat del producte.
Formes de concentració de capital • • • • • Monopolis purs: per raons fiscals o perquè en alguns sectors no és rentable que sigui d’una altra manera, per exemple seria el cas de l’aigua potable. Són doncs, models en els que hi ha un sol productor que té la capitat per fixar preus.
Oligopolis: cooperacions entre les empreses: pools o càrtels. Pocs productors que estableixen i controlen els preus posant-se d’acord en la qualitat del producte; per tant controlen la oferta i el preu. D’aquesta manera restringeixen la competència. Quan els productors es poden d’acord donen lloc a càrtels, que compten amb preus, clientela o vendes comuns.
Trusts: grup d’empreses, que són pràcticament del mateix amo, que controlen el mercat. Són resultat de funcions d’empreses. (Per exemple: Rochefeller).
Holdings (grups d’empreses): la diferència és que en el holding, les empreses que formen part del grup són de diferents sectors, però l’amo també segueix sent el mateix Fusions o absorcions: tu tens una empresa i et vas unint/fusionant/comprant a altres. Per a que una economia capitalista funcioni cal la competència; una fusió o absorció és el procés d’unir-te amb els teus competidors.
Origen de la concentració de capital 1. Barreres d’entrada: hi ha sectors que tenen barreres d’entrada motivades per la inversió, és a dir, et demanen massa per entrar. Per exemple, una barrera seria que les empreses ja instal·lades ja tenen avantatge absolut per diversos motius, altre que els productes d’empreses ja instal·lades són massa coneguts com per competir amb ells... Tots aquests factors farien que la inversió hagués de ser monumental.
2. Acaparament de recursos per les empreses ja instal·lades en el mercat 3. Gran volum d’inversió per aconseguir els recursos estratègics, fet que es tradueix en que siguin les empreses de major dimensió i capacitat financera les major situades per obtenir beneficis, incentivant així la concentració i impedint l’entrada d’altres empreses de menor quantitat o capacitat.
4. Unió estratègica d’empreses: per actuar en varies activitats interrelacionades per obtenir rendiments d’escala i més beneficis. Per exemple els grups multimèdia dels diaris i tv’s 5. Polítiques públiques: el propis governs han afavorit la concentració per a que existeixin empreses nacionals potents per a competir en el món Carme Rocamora i Seguí Teoria i Estructura Econòmica L’oligopoli És més habitual que el monopoli. Hi actuen molts pocs oferents. Com són tan pocs, cap té plena capacitat d’influir sobre el preu, encara que els resultaria més fàcil posar-se d’acord i actuar com si fossin un autèntic monopolista. Per això hi existeixen dos models: • Oligopoli cooperador (càrtel): s’arriba a un acord entre els oligopolistes per fixar el preu o la quantitat. Es persegueix gaudir de les aventatges del monopoli. Si es posen d’acord, actuen com si fossin una sola empresa. Es reparteixen així també la distribució segons allò acordat.
Quan s’arriba aquesta situació, són una associació de venedors dirigida a influir en els preus i quantitats que es venen en el mercat: OPEP.
• Oligopolis rivals: les empreses competeixen, i el mercat és molt competitiu casi fins arribar a fixar preus com si fos de competència perfecta, tot i que estigui format per un número reduït de venedors.
Però és que fins que no es doni el cas, no es pot saber com funcionarà aquest mercat. Per exemple en la indústria alimentària no hi ha acord, són tots rivals Quadre resum sobre els tipus de mercat Caràcter mercat Concentració (nº empreses) Influència preus Grau diferenciació Intensitat competència Transparència Barreres d’entrada Competència Monopoli perfecta Moltes Una Oligopoli Poques Competència monopolistica Moltes Cap Total Molta Alguna Homogeni Indiferent Homogenis Molt forta No hi ha Molt forta Total No hi ha Inexistent Fortes Inexistent Fortes Productes diferenciats Molt forta (diferenciació) Inexistent Hi ha via de diferenciació (marques) Quadre resum fixació preus Competència perfecta Llei oferta demanda Monopoli i Empresa preus Oligopoli fixa Una empresa està condicionada per la política comercial de les altres (pacte de cavallers, guerra de preus) Competència monopolistica Les empreses tenen certa capacitat per influir en els preus gràcies a la fidelització dels consumidors Carme Rocamora i Seguí Teoria i Estructura Econòmica ...