Preguntes de comprovació i reflexió (Tema 1) (2017)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Introducció al Tractament Psicològic
Año del apunte 2017
Páginas 10
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Introducció al tractament psicològic Laura Casado Preguntes de comprovació i reflexió (Tema 1) Preguntes de comprovació: 1. Quines són els tres grans factors que han contribuït al interès recent per l’avaluació de la eficàcia terapèutica, segons els autors? • Evolució de la ciència psicològica, més concretament de la psicopatològica, el diagnòstic psicològic i la psicoteràpia, des de mitjans de segle fins avui.
• Desenvolupament dels tractaments psicofarmacològics en competència amb els tractaments psicoterapèutics (forçant la investigació sobre l'eficàcia i eficiència dels últims).
• Accés creixent dels ciutadans dels països avançats als serveis sanitaris, juntament amb la necessària contenció de la despesa per part dels pagadors, siguin aquests públics o privats.
2. Quina va ser la conclusió de l’article de Eysenck (1952) i amb quina repercussió sobre el desenvolupament dels tractaments psicològics es va associar? L'any 1936 el que imperava en la psicologia era la psicoanàlisi, fins que el 1953 Eysenck escriu un article anomenat "The effects of psychoterapy: An evaluation" i arriba a la conclusió que la psicoteràpia NO és eficaç. A partir d’aquest moment comença a sorgir la psicologia científica (teràpia de conducta). També és important el concepte de remissió espontània.
3. Què es comenta al text respecte a l’actuació professional dels psicòlegs espanyols tant en quant a tractaments practicats com als instruments d’avaluació psicològica emprats? Respecte als tractaments, diu que a Espanya s'ha publicitat una mena de llista negativa de tractaments, ja que s'han exclòs de les prestacions dels serveis sanitaris públics (psicoanàlisi i la hipnosi).
Respecte als instruments, diu que avui dia encara s’utilitzen molts instruments sense que estiguin empíricament contrastats.
4. I respecte a la formació de psicòlegs clínics als EUA i a les raons per escollir una orientació terapèutica? Molts dels psicòlegs no han establert un vincle important entre la seva elecció formativa i la força amb què les proves empíriques recolzaven la seva validesa, sinó que les causes principals eren personals. La dedicació a la formació en tècniques i raonament empíric és molt baixa i costosa (en temps i diners).
5. Per què, segons analitzen els autors, els psicòlegs clínics són tan resistents a prestar atenció als resultats de la investigació empírica sobre la eficàcia dels tractaments? Introducció al tractament psicològic Laura Casado Hi ha una tradició consolidada de donar prevalença a l'observació i al judici clínic en comptes de al coneixement sorgit del mètode científic (els clínics no presten atenció quan els descobriments contradiuen la seva experiència clínica). També hi ha altres motius per a aquesta resistència, com que és molt difícil aprendre tantes intervencions diferents per a tants trastorns i per la preservació de l'autoestima de l'autoestima del clínic.
6. Moltes guies de tractaments psicològics eficaços s’han construït basant-se en el model de les guies de tractament mèdic. Sobre quins elements es basen aquestes últimes? Es basen en: a) Diagnòstic del trastorn o malaltia b) El tractament estarà protocol·litzat i s'ha de garantir el compliment total del protocol.
c) Idealment ha d'haver una connexió lògica entre les causes del trastorn i la intervenció.
7. Sobre quins criteris es basa l’elaboració de guies de tractaments psicològics eficaços? Es basen en criteris molt menys exigents que les guies mèdiques: a) El client presenta un trastorn, problema o queixa.
b) Hi ha una explicació psicològica per al trastorn, problema o queixa.
c) Hi ha un model teòric i coneixement suficients per proposar mecanisme psicològic de canvi.
d) El terapeuta administra un conjunt d'ingredients terapèutics actius.
e) Els beneficis de la psicoteràpia es relacionen amb els ingredients aplicats.
8. Quins problemes s’han assenyalat a l’hora d’aplicar el model mèdic a l’estudi de l’eficàcia dels tractaments psicològics? A diferència dels tractaments mèdics, la psicoteràpia no té com a única funció el tractament (curació o alleujament) sinó també té una funció educativa, redemptora, encara que les investigacions tracten bàsicament sobre la influència del tractament en els símptomes, deixant de banda altres aspectes de gran rellevància. La metodologia científica utilitzada per a l'avaluació empírica dels tractaments psicològics seria molt inadequada per a aquest fi, ja que es dedica únicament a examinar la relació entre símptomes-trastorns i tècniques psicoterapèutiques.
9. En què va consistir l’estudi de Rosenzweig (1936) i quines van ser les seves conclusions? Rosenzweig afirma que, atès que totes les teràpia diuen tenir èxit, aquest èxit no valida el suport teòric que les manté, sinó que per contra indica que hi ha factors comuns a totes elles, presenten en la relació terapèutica, que explicarien els resultats obtinguts. El seu treball no és empíric, Introducció al tractament psicològic Laura Casado però en 1975 es fa un estudi empíric i es conclou que les diferències entre els tractaments eren tan escasses que semblaven confirmar la hipòtesi de Rosenzweig.
10. En què consisteix el anomenat “veredicte del ocell Dodo”? En un moment determinat del conte d'Alícia al País de les Meravelles, Alícia genera amb les seves llàgrimes un llac en el qual apareixen uns animals, i aquests es mullen. L'ocell Dodo proposa una carrera dibuixant sense direcció ni meta. Cada animal comença a córrer al seu lliure albir, i quan els animals ja estaven secs, el Dodo decideix aturar la cursa. En el moment en què Alícia li pregunta qui ha guanyat, ell diu: "Tots han guanyat i tothom ha de tenir premi".
Això s'ha utilitzat per exemplificar la hipòtesi de l'equivalència en la psicoteràpia. La primera persona que utilitza aquest símil de l'ocell Dodo és Rosenzweig en l'any 1936: És igual el tractament que es dugui a terme, perquè tots acaben guanyant. Afirma que, atès que totes les teràpies diuen tenir èxit, aquest èxit no valida el suport teòric que les manté, sinó que per contra indica que hi ha factors comuns a totes elles que produirien i explicarien els resultats obtinguts.
11. Quins són els factors comuns més rellevants segons Frank y Frank (1991) i quina relació guarden amb la Divisió 29 de Psicoteràpia de l’APA? a) Relació de confiança, carregada emocionalment, amb una persona que presta ajuda.
b) Un lloc físic de cura, especialment dedicat a aquest propòsit, on es dóna el tractament.
c) Una explicació o mite que aporta una explicació plausible dels símptomes del pacient i un procediment o ritual per combatre'ls.
d) Un ritual o procediment que requereix la participació activa del terapeuta i del client i que gaudeix de la total confiança de tots dos en la seva lògica i eficàcia per restaurar la salut del pacient.  No cal que sigui realment eficaç, sinó que el pacient i el terapeuta cregui que funciona.
12. Com es defineix a la lectura el concepte “d’eficàcia”? L'eficàcia és la capacitat que té el tractament de produir canvis psicològics en la direcció esperada que siguin clarament superiors pel que fa a la no intervenció, el placebo o altres tractaments.
13. Quines condicions metodològiques requereixen els estudis d’eficàcia, quin tipus de validesa presenten i quin és el seu principal handicap? És impossible realitzar aquests estudis en llocs clínics habituals, ja que no es pot disposar dels mecanismes de control necessaris. Les condicions usuals són: a) Formació de grups de pacients el més homogenis possibles per comparar els efectes del tractament en el grup experimental enfront de grups control, placebo o tractament estàndard.
Introducció al tractament psicològic Laura Casado b) Assignació aleatòria dels subjectes als grups de tractament i control (per controlar factors espuris) c) Per tenir en compte les expectatives, es procedeix mitjançant el mètode del "doble cec".
d) Les tècniques d'intervenció que s'avaluen deuen estar convenientment sistematitzades mitjançant un "manual" i els terapeutes que les apliquen han de ser experts en la seva utilització.
e) Els pacients són voluntaris.
f) Els resultats s'avaluen de forma específica i concreta mitjançant procediments prèviament estandarditzats.
Les conclusions d'un estudi així presenten una elevada validesa interna, però s'oblida la validesa externa, i aquest és el principal problema, ja que no se sap si les conclusions es poden estendre a la clínica real.
14. En què consisteix un estudi “d’efectivitat”, quines característiques presenta i quin és el seu principal handicap? En aquests estudis es pretén determinar si els tractaments produeixen efectes mesurables en àmplies poblacions d'ambient clínic real. Característiques d'aquests estudis: a) Subjectes que no són voluntaris.
b) Simptomatologia dels pacients menys homogènia.
c) Subjectes poden triar el tractament que desitgen i del que rebran dosi variables en funció del criteri del terapeuta d) No hi ha possibilitat de controlar els efectes d'expectativa ni els altres factors e) No hi ha assignació aleatòria (ja que el subjecte pot triar el tractament que crea) f) Menor validesa interna.
g) Maximització validesa externa.
Aquest estudis ens proporcionen una gran validesa externa, però la validesa interna disminueix respecte als estudis de eficàcia.
15. Són molt diferents els resultats obtinguts pels estudis d’eficàcia i els d’efectivitat? S'ha comprovat que no hi ha incompatibilitat entre els resultats dels estudis d'eficàcia i d'efectivitat.
16. Quins són els criteris establerts per la divisió 12 de l’APA per considerar un tractament com a tractament ben establert? Els criteris són: a) Almenys dos bons experiments demostren eficàcia i especificitat.
b) Ús de manuals de tractament.
c) Mostres i diagnòstics ben definits.
d) Replicació per almenys dos equips d'investigació diferents.
Introducció al tractament psicològic Laura Casado 17. En què es diferencien els tractaments “probablement eficaços” dels “ben establerts” de la divisió 12 de l’APA? Els criteris pels tractaments “probablement eficaços” són: a) Almenys dos bons experiments que demostrin eficàcia davant de grup control o llista d'espera.
b) Ús de manuals de tractaments.
c) Mostres i diagnòstics ben definits.
Introducció al tractament psicològic Laura Casado Preguntes de reflexió: 1. Quan els autors parlen de la troballa de l’estudi d’Eysenck de 1952, parlen del concepte “remissió espontània”. Què vol dir i com es pot controlar? La remissió espontània és la millora o cura inesperada d'una malaltia que normalment segueix un altre curs clínic. Per mesurar si un tractament és eficaç o no necessitem controlar les variables, perquè si no el mer pas del temps pot ser que sigui el factor determinant perquè algú canviï. És important disposar d’un grup control per poder mesurar l’eficàcia del tractament.
2. Respecte a la possible inadequació de les teràpies humanistes i psicodinàmiques als procediments d’avaluació empírica, el text assenyala que alguns autors denuncien la baixa representació d’aquestes teràpies a les guies, i proposen nous objectius com l’estudi de processos en lloc de resultats. En què consisteix l’anomenada investigació de processos? Què consideres més oportú; investigar primer l’eficàcia i desprès els processos d’un tractament o al contrari? Per què? La investigació de processos proposa no centrar l’avaluació de la teràpia en els resultats que aquesta ofereixi, sinó en els canvis que es van produint en la persona al llarg del tractament.
Considero que primer s’haurien d’estudiar els processos del tractament perquè els resultats numèrics no són sempre absoluts, i es pot donar que una persona millori molt la seva qualitat de vida tot i que els resultats finals del tractament no siguin els esperats.
3. A més dels grans factors assenyalats com contribuïdors al interès recent per l’avaluació de la eficàcia terapèutica, podries aportar alguna raó més a favor de la necessitat d’avaluar l’eficàcia dels tractaments psicològics? Podria ser important avaluar l’eficàcia dels tractaments i veure si és possible que aquests tractament ajudin també a curar malalties no tan psicològiques, sinó físiques, i veure l’impacte que la psicoteràpia podria tenir en elles.
4. Quan es parla de les guies mèdiques, es parla de recorre a procediments de “doble cec” i grups placebo per comprovar que l’efecte de la intervenció es deu a la mateixa.
En què consisteix un estudi de “doble cec”? I un placebo? Són aplicables aquests tipus d’estudis al tractament psicològic?.
Doble cec: En un experiment a doble cec, ni els individus participants ni els investigadors saben qui pertany al grup de control (i rep placebos) i qui al grup experimental. Només després d'haverse analitzat totes les dades, i conclòs l'experiment, els investigadors coneixen quins individus pertanyen a cada grup.
Placebo: L'efecte placebo és el conjunt d'efectes sobre la salut que produeix l'administració d'un placebo, que pot ser en forma de pastilla, una teràpia, l'automedicació o una simple afirmació sense cap motiu científic, com pot ser la fe o l'esperança, que reflecteixen un canvi positiu en la Introducció al tractament psicològic Laura Casado persona que l'està portant a terme, i que no es deuen a l'efecte específic de cap acte mèdic. Un grup placebo és aquell al que se li dona alguna cosa que l’investigador sap que no funciona, però ens els mateixos formats en els que es dona el tractament al grup experimental (mateix nombre de sessions, mateix temps, etc.). El problema que es pot plantejar és que, segons els factors comuns de Frank i Frank, pot donar-se la situació en què si el pacient considera que aquest tractament pot servir, pot acabar funcionant malgrat que no sigui el tractament més adequat, a més de que també es donen els altres factors comuns com l'espai de cura, a la relació de confiança amb el pacient, etc.
També existeixen problemes metodològics ja que costa posar límits en una teràpia psicològica, mentre que en els tractaments placebos mèdics es dóna exactament una quantitat concreta a tots els subjectes, ni més ni menys. Per diferenciar el efectes al final el que volem saber quins són els efectes específics i quines són comuns, i si els efectes són més específics per a un trastorn o per a un altre.
En psicologia el doble cec no és útil, ja que és impossible que l’especialista estigui aplicant una teràpia que no coneix, i a vegades s’introdueix a una tercera persona que sigui avaluador i que no sàpiga quin tractament s’està aplicant i que sigui neutre i objectiu a l’hora de decidir quina teràpia és la més eficaç. Poden existir problemes, com que el pacient li expliqui a aquest tercer investigador quina teràpia li estan aplicant, o pels propis coneixements del psicòleg ho sàpiga.
El placebo, en canvi, si que és aplicable i molt útil per comparar eficàcia de diferents tractaments.
5. El text parla d’estudis metaanalítics. Què es una metaanàlisis? És una metodologia d'investigació ideada per revisar, ordenar i sintetitzar els resultats d'una pregunta d'investigació.
6. Parlant dels estudis metaanalítics que no han trobat diferències entre els efectes de diferents tractaments, els autors assenyalen problemes metodològics que condicionen els resultats, afirmant “dada la agregación de categorías diagnósticas y estrategias de tratamiento en grandes grupos con los que luego se trabaja para evaluar la eficacia de las técnicas psicológicas, no son extraños los resultados cercanos a cero”(p. 22). Què volen dir? En els principis del metaanàlisi, en els estudis ajuntaven coses no comparables entre sí (comparaven diferents trastorns) i aplicaven tècniques generals (com tècniques conductuals). Al fer el promig de tècniques diferents entre sí i, a més, aplicades en diferents trastorns, els resultats no gaudeixen de gaire validesa interna. Un bon estudi metaanalític ha de constar de diferents estudis que estiguin mesurant el mateix i a més que gaudeixin de mesures de control.
Els tractaments no estaven fets específicament per a les diferents categories diagnòstiques que s’han anat agregant al llarg del temps ni tampoc són específics per a cada persona tractada. Això feia que, fruit de l’atzar amb el que han estat repartides les persones en els diferents grups i les tècniques que se’ls han aplicat, dintre d’un grup hi hagi X persones a qui els hi sigui útil el tractament, i a un altre grup hi hagi un número molt semblant de persones a qui també els hi Introducció al tractament psicològic Laura Casado sigui útil, i per tant les diferències entre un tractament i l’altre siguin semblants a 0 (mida de l’efecte és proper a 0).
7. Per què s’afirma “los tratamientos psicológicos son mucho más difíciles de objetivar, a pesar de que se encuentren convenientemente manualizados” (p. 22-23)?, què és un manual de tractament i per què resulta convenient disposar d’ells? Això s’afirma degut a que en els tractaments psicològics trobem altres variables a part de les biològiques (com trobem en els tractament mèdics), i l’especialista ha d’interactuar amb totes aquestes variables alhora. Un manual de tractament és un document on s’expliquen tots els passos estandaritzats que són necessaris en l’aplicació d’un tractament (quantes sessions, de quina durada, amb quina freqüència, quants terapeutes han de ser presents, què es treballa a cada sessió, com es treballarà, el material que se li ha de proporcionar al pacient, tasques que ha de realitzar el pacient a casa, l’estructura de la sessió, etc.) . És important disposar d’ells per poder tenir una base sobre la que començar a treballar, evitant biaixos entre professionals, per tal de que tots ells puguin aplicar el mateix tractament (homogeneïtzació) assegurant la representativitat i integritat del tractament i facilitant la formació en ell i la seva difusió.
Tot i tenir al nostre abast els manuals, és important no descuidar altres variables que poden sorgir durant el tractament i que poden no estar manualitzades.
8. Quina relació hi ha entre el “veredicte de l’ocell Dodo”, els factors comuns i el metaanàlisis? L’ocell Dodo afirma que “tots han guanyar i tothom ha de tenir premi”, frase molt relacionada amb els factors comuns en els tractament psicològics, que provoquen que totes les teràpies tinguin èxit (premi) i que per tant, totes guanyin. Els metaanàlisi seria la metodologia empleada per arribar a la conclusió de que totes les psicoteràpies tenen certs factors comuns.
9. Desprès de llegir la lectura, què et sembla que és més responsable de la eficàcia d’un tractament, el mètode de tractament (factors específics), els factors comuns o els aspectes de la relació terapèutica? Cap dels aspectes tingui més pes que un altre, sinó que tots aporten un percentatge molt semblant a l’èxit. També crec que pot dependre de la naturalesa de la persona a qui se li està aplicant el tractament i del tipus de problema que estigui patint.
“Qué tratamiento, conducido por qué terapeuta; es más efectivo para qué individuo, con qué problema especifico y bajo qué tipo de circunstancias.” • • División 29 de la APA División 12 de la APA Introducció al tractament psicològic Laura Casado 10. Desprès de llegir la lectura, quines conclusions treus respecte a l’ús d’estudis d’eficàcia o d’efectivitat i la seva consideració en l’elaboració de guies de pràctica clínica? Crec que totes dues eines són molt importants, ja que els estudis d’eficàcia i efectivitat són molt importants per garantir empíricament que els tractaments són útils i funcionen correctament, mentre que l’elaboració de guies de pràctica clínica són igualment important per ajudar al professional de forma general en l’elaboració i l’execució d’un tractament, tot i que també haurà de tenir en compte altres variables que probablement no es trobin a la guia i les quals no es poden ignorar.
Els estudis d'eficàcia garanteixen la validesa interna (els canvis en la VD estan controlats només per la VI, demostra que un tractament és efectiu per a certa patologia), mentre que els d'efectivitat garanteixen una alta validesa externa (ens ajuda a saber si el tractament serveix a la pràctica aplicada). Les guies clíniques haurien dir-nos quins tractaments són eficaços i efectives en la pràctica. En els estudis, les mides de l'efecte solen ser majors en els estudis d'eficàcia que en els d'efectivitat, però solen anar a l'una (encara que hi ha molts menys estudis d'efectivitat). La investigació (estudis eficàcia) i la pràctica clínica (estudis efectivitat) tenen prioritats diferents: • • Investigació: o Duració fixa o Aplicació rígida o Clients seleccionats o Problemes específics o Es busca reducció simptomatològica Pràctica clínica o Duració variable o Aplicació flexible o Clients voluntaris o Problemes complexes o Objectius globals A la APA s'explica que els criteris per valorar les guies de tractament són les següents: • • • Dimensió 1: Eficàcia del tractament Dimensió 2: Utilitat clínica (efectivitat) Dimensió 3: Procés de creació de la guia de tractament 11. Quan es parla dels criteris de la divisió 12 de l’APA pels tractaments “probablement eficaços” es diu que “dos estudios han mostrado que el tratamiento es más eficaz que un grupo control en la lista de espera”, mentre que en el cas dels tractaments “ben establerts” es requereix que “el tratamiento sea superior al tratamiento farmacológico o al placebo, o a otro tratamiento”. En base a aquest diferent criteri, per què creus que es parla de tractaments “probablement” eficaços? Perquè, tot i que s’ha demostrat que és més eficaç que no aplicar cap tractament, no s’ha pogut comprovar que sigui més eficaç que aplicar algun tipus de pràctica, ja sigui farmacològica, de Introducció al tractament psicològic Laura Casado placebo o un altre tipus de tractament. Si un tractament és eficaç en relació a no aplicar res, però és el menys eficaç, hauríem de considerar que no es suficientment eficaç.
12. Creus que les diferències entre la investigació i la pràctica clínica invaliden els resultats de la investigació i les indicacions de les guies de pràctica clínica basades en els resultats de la investigació? No, no les invaliden, perquè el fet de que hi hagi certes diferències no implica que siguin completament errònies, però sí que és cert que no tenen en compte algunes variables importants i això pot fer que perdin validesa externa.
13. El fet que a la llista de tractaments efectius surtin sobre tot teràpies cognitiuconductuals (veure Apèndix), vol dir que la resta de teràpies no són eficaces? Cas contrari, per què en les conclusions derivades d’aquesta llista es parla dels tractaments cognitiu-conductuals com tractaments d’elecció? No significa que no siguin eficaces, però sí que són els que més bons resultats han aportat a la pràctica, i és per això que se les considera com a tractaments d’elecció. En la resta de tractament falten estudis que demostrin que són eficaços, però això no significa que no funcionin.
És possible que existeixin tractaments negatius pel pacient, no tots els tractaments són positius o neutres (sense efecte).
...

Tags:
Comprar Previsualizar