TEMA 13 (Contractes aleatoris) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Dret Civil III
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 13. CONTRACTES ALEATORIS L’article 1790 fa una definició general dels contractes aleatoris. Només és aplicable a l’aposta. És aquell pel qual una de les parts o les 2 recíprocament s’obliguen a fer una cosa en equivalència del que faci l’altre, sempre que es produeixi un esdeveniment incert.
Aquest fet incert en el temps és el que anomenem “sort” o alea: no afectarà a l’existència del contracte sinó al seu contingut, ja que les parts estan obligades des del moment de perfecció del contracte. El CC només regula els contractes típics, però és possible el naixement de noves categories (nous contractes atípics).
1.CONTRACTE DE JOC I APOSTA El CC en regula les conseqüències patrimonials, no el contracte en si. Distingim: 1- Jocs no prohibits: (1800 i 1801) tenen com a objecte l’ensinistrament tècnic o físic (carrer a peu o a cavall). El que perd queda obligat civilment, tot i que el jutge por moderar-ho si la quantitat és excessiva.
2- Jocs prohibits: (1798 i 1306) tenen per objecte la pura sort o atzar (pòquer). La llei no concedeix acció per reclamar allò guanyat o perdut, a menys que hi hagi dol, sigui un menor o incapacitat (per allò perdut).
No obstant, atenent a la realitat social que permet i regula la pràctica de tot tipus de joc d’atzar en llocs autoritzats, la jurisprudència admet que es pugui reclamar judicialment.
Pel que fa a l’aposta (1799) s’aplica el mateix que en el joc (tant en les prohibides com les permeses). Diferència: en el joc, les parts participen o influeixen en el resultat, en l’aposta no.
2.RENDA VITALÍCIA El D s’obliga a pagar una pensió (anual normalment) durant la vida d’una o més persones, a canvi de la transferència del domini de béns mobles o immobles (cotxe, casa, pis...) a càrrega de la pensió. L’aleatorietat la trobem en la incertesa de la vida de la persona, contemplada com a causa del contracte. En el moment que s’extingeix la vida de la persona finalitza l’obligació de pagament de la pensió (no es pot saber si la pensió que pagaran superarà o no el capital lliurat ja que potser la persona viu més de lo esperat). El contracte no es perfecciona fins el lliurement del capital (bé moble o immoble), i a partir d’aquí neix la obligació de pagar la pensió. També és consensual perquè neixen obligacions recíproques.
Subjectes: deutor (qui rep el capital: bé moble o immoble); creditor (el que transfereix aquests béns, però també pot ser un 3r: l’avi que transfereix el pis i que la pensió se li pagui al seu nét en vida; val a dir que la vida de la persona que serveix d’alea ha d’existir en el moment de perfecció del contracte). S’exclouen les persones jurídiques. Si la renda es constitueix sobre la vida de varies persones la pensió no s’extingirà fins la mort de la última persona.
Objecte: el que constitueix la renda ha de transferir el domini del bé, però també es poden transferir drets reals o de crèdit. Pel que fa a la pensió: no hi ha obligació legal que hagin de ser diners, però ha de ser fixa i determinada.
Forma: cap forma obligatòria, excepte si hi ha béns immobles: escriptura pública.
Assegurament contracte renda vitalícia: (1805) la falta de pagament de les pensions vençudes no autoritza al perceptor de la renda (l’avi) a demanar el reemborsament de la quantitat total pendent ni a tornar a entrar en possessió del capital lliurat. Únicament s’ha de limitar a demanar les rendes vençudes i assegurar-se de cobrar les futures (que el jutge dicti mesures de garantia). Problema del 1805: si admet o no pacte en contrari? La jurisprudència sí que l’admet, és a dir, sí que es pot pactar la resolució del contracte si el deutor no paga el deute o pensió. També es pot pactar que el perceptor es quedi amb les rendes que ha cobrat fins el moment clàusula penal per incompliment.
Si no s’opta per la resolució del contracte es pot sol·licitar l’assegurament futur, l’exemple més clar és la constitució, a favor del pensionista, d’una hipoteca, de tal manera que l’impagament de les rendes van gravant la finca fins que la fa seva.
Nul·litat i extinció: 1804: serà nul el contracte constituït sobre la vida d’una persona que estigui morta en el moment de constitució del contracte, o bé, que tingui una malaltia que li causa la mort als 20 dies següents (si tens un càncer i firmes no passa res, ja que no saps si et moriràs d’aquí 2 dies o d’aquí 2 anys).
1807: el contracte de renda vitalícia gratuït: aquí no hi ha lliurement d’un capital a canvi d’una renda, sinó que una persona dóna (donació) a un altre el dret a percebre la renda.
...