Apunts Tema 1 Mesopotàmia (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Societat i Cultura a l'Antiguitat
Profesor J.D.
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 22/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Proper Orient Antic El Tigris i l’Èufrates eren els dos grans rius de Mesopotàmia, molt irregulars. A la desembocadura és on sempre hi ha aigua i per tant, és allà on s’estableixen al principi les civilitzacions i tot.
A Mesopotàmia s’inventa: l’escriptura, la roda, la vel·la, la policia, els capellans... Allà neix també la domesticació de l’agricultura.
Llengües: semites, indoeuropees i llengües d’estructura aglotinant.
Els reis de les quatre parts del món (Sumer, Akad...), com ells coneixien el seu territori.
Mesopotàmia significa país entre rius, territori del mig dels rius.
Alta Mesopotàmia: món asiri Mig: món acadi Baix: món sumeri La producció agrícola (cereals) era molt important, per l’intercanvi i pel mateix territori per sobreviure. També tenien Nafta, Betum i altres elements amb possibilitats d’intercanvi que eren molt preuats.
Necessitats del territori Coure: d’Anatòlia, Oman i Xipre Estany: d’Iran i Afganistan Plata: d’Armènia Fusta: del Liban i de la Vall de l’Indo L.Wooley (s.XX) descobriment de les tombes reials d’Ur.
Anatòlia és un territori absolutament diferent de Mesopotàmia.
IV mil·leni aC, Període d’El Obeid / Ubaid (4500-3750 aC) -Primera manifestació cultural que inclou tota la Mesopotàmia (neix al sud, a la desembocadura del Tigris i l’Èufrates, i tira amunt) -Trencament social: estratificació social Ciutat d’Uruk / Erech / Warka -Roda, escriptura, torn ceràmic, vel·la, arada de tracció animal -> permet conrear molts més terrenys, infraestructures de regadiu, primers temples -> dedicats a la deesa An / Inana.
Continuïtat, però acceleració de processos. Vers el 3600 aC, els primers temples: perímetre de 10km emmurallat.
Primer art del món creat per a representar persones i divinitats perfectament identificables.
Primeres societats: L’aldea Ètnies primàries -> relacions parentals, família – Famílies àmplies. La primera esposa marca l’herència. Esclaus marginació.
- Patriarcat. Organitza i té tots els drets (poder). Afecte. Mitjans de supervivència.
-Creences sempre basades en l’estructura familiar, unió familiar.
-No hi ha especialització del treball.
Organització política: Consell d’ancians S’ajunten i decideixen sobre el futur de la comunitat.
Pas de l’aldea a la ciutat: per motius econòmics -> portaran al trencament social i la desigualtat.
Economia, poder, temple (naixement de la ciutat), palau Economia -Canvi del secà al regadiu: complexitat, tecnologia -Producció d’excedents. Control -> Els controlen els capellans i el rei (l’Estat) -Divisió del treball. Estratificació social. Poder: temple-palau (secularització) -Organització administrativa (escriptura: hi havia la necessitat de tenir un registre dels intercanvis, etc. per posar ordre a la situació). Reialesa. Organització piramidal.
Violència interna i externa.
Expansió demogràfica. Control de recursos i matèries.
La necessitat de recursos generarà conflictes -> Colonització de nous territoris.
Complexitat socio-política.
Pas de la prehistòria a la història: L’aparició de l’escriptura, apareix a Uruk (3500-3300 aC) IX-VIII mil·leni aC -> ús d’un sistema de registre relacionat amb temes de comptabilitat.
El primer que ens trobem és l’escriptura pictogràfica (“dibuixets”), després passem als ideogrames (“ajuntar dibuixets”) i d’aqui als fonogrames (so).
Uruk: 1900 caràcters Djemdet Nasr.
Època Sumèria Escriptura cuneïforme, ve de que les incisions es fan amb una cunya. Cunya: cuneus. Hi ha 600 signes, al dia a dia pots defensar-te amb 120. L’escriba és qui escriu sobre la tauleta -> És el dub-sar / tupsharrum.
La ciutat de Mari, ultrarica: estava en una de les principals rutes d’entrada i sortida.
S’hi han trobat una gran quantitat de tauletes.
Tipus d’ensenyament -Ensenyament elemental: lectura, escriptura, vocabulari, aritmètica, geometria bàsica, estudi de textos religiosos, redacció, matemàtiques, botànica i medicina.
-Ensenyament superior (qui volia continuar estudiant): teologia, astrologia, ciències, filologia, farmacopea, matemàtiques i pràctiques quirúrgiques.
En teoria hi havia igualtat (homes i dones) per accedir-hi.
Edubba era el col·legi, significa -> casa de les tauletes Ummia/ Adda edubba era el professor -> significa pare de la casa de les tauletes Dumm edubba era l’alumne -> significa fill de la casa de les tauletes Primeres obres escrites     Mite del diluvi Epopèia de Gilgamesh Estela dels Voltors Llista reial sumèria Societat i cultura Assíria Cultura: gran influència dels pobles que han estat prèviament al territori (influència sumèria, acàdia i babilònica). I això es veu reflexat en les obres literàries assíries, còpies de texts anteriors: Poema de Giglamesh, Enuma Elish... Hi ha una innovació en les obres literàries, els textos històrics dels reis assiris.
Art: és, potser, el més representatiu de l’art mesopotàmic. Art al servei del poder.
Història assíria: formació d’una ciutat estat que es fa gran; imperi mig-> conquesta i expansió; crisi que es supera i ens porta a -> l’imperi nou.
Assur va ser la capital comercial. Nínive es la última capital (descoberta per H.Layard), biblioteca d’Assurbanipal.
Nimrud va ser una de les capitals assíries en el període de l’Imperi nou.
Religió: mateix panteó que els sumeris i els babilonis, però amb supermàcia del déu (Assur: divinitat guerrera, era el déu de la monarquia i de l’Estat).
Déus: - Assur (agafa trets d’Enlil i Marduk) Ishtar, fou l’esposa del déu Assur, coneguda com a Belit Assurituna.
Al costat dels déus, hi havia també un gran món d’esperits infernals: Pazuzu (de l’aire), Lamashtu (devoradora de nens), Labartu (dimoni femení, culpable de malalties), etc.
Organització de l’Estat: el rei, sar mat Assur, era el cap principal. El rei està per sobre de tothom (postració). Per sota del rei hi havia una organització molt complexa:        2 visirs -> sukallu (responsables del territori occidental i del nucli del regne) Un gran visir -> sukkallu rabiu (membre de la família reial) Administrador del palau reial -> massenu Cap dels exèrcits -> turtanu El coper major -> rab saqe Cap dels enucs -> rab sa resi Els governadors -> shakanu, eren els caps polítics i militars dels territoris que tenien assignats, que es dividien entre estats vassalls i territoris principals.
Societat: diversitat ètnica.
La societat es dividia en dos grans grups: lliures (asiru) i esclaus (ardani). Dins dels lliures -> noblesa (awilu) i alt funcionariat, homes lliures que treballen per a ells mateixos (assuraian), i per últim, els humils (hupshu).
Justícia: el déu de la justícia era Shamash. Societat patriarcal, per tant, la dona estava sota el domini del pare, home o sogre. Les bodes eren pactades entre les famílies.
Lleis assíries. Ordenacions de palau.
Economia: la base era la producció agrícola, la ramaderia i el comerç. Les terres eren sobretot propietat dels nobles i les treballaven petits propietaris i esclaus.
Comerç: control de les rutes, ports i mercats. L’Estat controlava les matèries primeres i les distribuïa als artesans. Posava impostos i tributs. La guerra (lluita del bé contra el mal, en nom del déu Assur) com a element econòmic: els territoris conquerits pagaven tributs a l’Estat assiri, això era una font d’ingressos molt important per la seva economia. L’exèrcit era millor i més cruel.
Anatòlia (actual Turquia): HITITES País muntanyós, per tant, recursos -> fusta (bosc). També ramaderia i mineria (metal·lúrgia). Anatòlia podia sobreviure sense que li arribessin recursos de fora.
Hitites -> segons la bíblia: heteos.
El món Hitita no es pot explicar sense Mesopotàmia. La civilització hitita es va desplaçar cap al litoral mediterrani, Armènia i Hanigalbat.
L’any 1834, CH Teixier va descobrir unes runes (Hattusa) al turó de Bagazköy Alacahöyük; al 1836, Hamilton igual. Però no sabien que aquell assentament era Hattusa. William Wright i Henry Sayce -> jeroglífics heteos, karkemish. L’any 1906/7, Winkler i l’any 1907, Otto Puchstein: ja descobreixen que les runes són Hattusa. 1952: DAI, Kurt Bittel.
Es troba una inscripció bilingüe (en fenici i hitita) de Karatepe: Hrozny.
Göbekli Tepe, 9è mileni aC Té un abandonament pacífic.
Nevali Çori, 6è mileni aC S’hi descobreix la primera clavaguera de la història.
Çatal Höyük Troia Troia I (3000-2600); Troia II (2600-2300); Troia III (2300-2050); Troia IV (2050-1900); Troia V (1900-1700); Troia VI; Troia VII; Troia VIII.
Cronologia de la cultura hitita 1) Període de formació (des de finals del s.XIX a l’any 1680 aC) tenim el registre de la presència d’uns canvis que ens parlen dels hitites.
2) Antic imperi / regne antic (1680-1460 aC) 3) Imperi nou (de l’any 1460 al s.XII aC) Els hitites són grups indoeuropeus (originaris de Kusara – Nesa, Kanesh) que entren a la península d’Anatòlia i es comencen a expandir. Llavors conquereixen Hatti i funden la seva capital, a la qual li passen a dir Hattusa.
Hi ha documents que ens ajuden a reproduir la història del món hitita: o Tauletes de Kanesh o Rescripte o edicte de Telepinu o Res gestae d’Hattusil I Kussara: regne de Pithana (rei, fundador llegendari del món hitita -> XVIII aC) i Anitta (fill de Pithana -> XVIII aC). Tudhalia XVIII aC; Pusarrumas XVIII aC.
Imperi antic, sistema de regnes feudataris Labarna / Tabana, més o menys del 1680-1650 aC.
Hattusil I, més o menys del 1650-1620 aC. Primer que tenim documentat com a gran rei hitita.
Mursil I, més o menys del 1620-1590 aC. (Hantilis I) Telepinu, més o menys del 1525-1500 aC, príncep hereu (primogènit). Creació del Panxus: assamblea de nobles.
Organització regne/imperi antic   Rei (tabana). És el rei de reis: cap suprem de l’exèrcit, decisiu en política internacional, jutge d’última apel·lació i primer sacerdot. Té poder per sobre de tot.
Reina (tawananna). Conserva el títol fins la mort, és la que transmet la reialesa.
Elecció -> herència Al voltant del rei, tenim: o La cort: guàrdia personal del rei. Servidors del palau / administració.
Gran familia: tots els del palau Societat:   Lliures: Noblesa (molt poderosa) Guerrers principals (caps de l’exèrcit) Descendents del rei La resta de la massa social lliure, formen el que és el poble hitita -> artesans, comerciants, agricultors.
Esclaus (tot i que sembla que alguns cobraven un sou) Imperi Nou (1460-1200 aC) El període més mal conegut és el comprès entre la mort de Telepinu i l’arribada al poder de Suppiluliuma.
Tudhaliya II portarà la guerra fora del seu territori (Alep). En la seva època, els hitites estabilitzen la problemàtica dins de les seves fronteres, les revoltes internes són sufocades. Això els permet portar la guerra fora dels seus territoris: l’exèrcit torna a estar ben organitzat i es major en nombre.
Tudhaliya III (pare de Suppiluliuma) té un govern desastrós. Va patir moltes revoltes internes, atacs del sud i atacs dels Gas-gas. L’any 1350 aC puja al tro Suppiluliuma per l’assassinat de l’hereu, Tudhaliya el jove. Suppiluliuma recuperarà l’antiga importància de l’imperi hitita. Ha de sol·lucionar tots els problemes que venen del regnat del seu pare: ha de refer les fronteres i parar els atacs dels Gas-gas. Guerra fora de les fronteres: nord de Síria. Aconsegueix que alguns d’aquells regnes vassalls que s’havien intentat independitzar, tornin a estar sota el seu control. I això li proporciona tropes.
Vol continuar la seva expansió cap al sud i té la sort que els egipcis no s’involucren en la batalla per ajudar als hurrites (els quals havien demanat ajuda a Egipte per frenar els hitites). Llavors els hitites arriben a la capital hurrrita -> Mitanni, els hurrites són derrotats. Desaparició pràcticament total dels hurrites i del regne de Mittani. La meitat del territori se’l queden els hitites i l’altra, els assiris.
La mort de Tutankamon afavorirà que els egipcis vulguin controlar i expandir-se. La política expansionista egipcia (que tira amunt) i la política expansionista hitita (que tira cap al sud), fa que arribi un punt en que es troben els dos grups. Batalles a: la Vall de l’Amku, a Karkemish i a Kadesh. EPIDÈMIA.
A mitjans del s. XIV: mort de Suppiluliuma, col·loca al poder a: - Telepinu: a la ciutat d’Alep Piyassili: a Karkemish Els fa caps d’aquests territoris.
- - Arnuwanda II: a Hatti, des del 1332 aC. Rei de reis. Quan mor, el rei passa a ser Mursil II, des del 1331 aC. Després: Muwatalli II, des del 1295 aC. En la seva època, l’imperi arriba a la seva màxima expansió. Durant el seu regnat hi va haver la batalla de Kadesh contra els egipcis (Ramses II -> expansió egipcia), 1274 aC. Es va acabar signant un tractat per establir bé les fronteres i evitar més problemes.
Murshili III, des del 1272 aC Hattusil III, des del 1268 aC Tudhalia IV, des del 1237 aC - Kurunta, entre 1228-1227 aC Arnuwanda III, des de 1209 aC Shubiluliuma II, des de 1207 aC -> Amb aquest arriba la fi de l’imperi hitita.
S’atribueix a diversos factors: l’esgotament del model d’estat centralitzat, els enemics (pobles del mar i els gas-gas) que van avançant per les principals rutes de comunicació + assetjaments... Hattussa és incendiada, destruïda.
Estructura política i social de l’imperi nou hitita Hi ha documents que ens ajuden a conèixer els fets: Arxius de Hattussa. Anuwanza.
Regnat de Tughaliya IV (s. XIII aC)    Rei Funcions religioses: era el gran sacerdot Funcions polítiques: gran rei Reina La cort Els grans (aristocràcia) Els “fills del rei” (parents del rei) Tractats de vassallatge: subordinats al rei de Hatti. El rei casa filles per, a través d’enllaços matrimonials, ratificar l’entrada d’un personatge nou, lleial al rei. Jurament de lleialtat al rei, tens obligacions de lleialat: aportar tributs econòmics i formar part de l’exèrcit. L’exèrcit és un dels elements que et permet ascendir dins de la societat hitita.
La resta de la societat: lliures / esclaus.
Economia: el rei és el principal propietari. Després del rei -> els temples i les ciutats sagrades.
Hi ha donacions a guerrers (terres reials) i colons (terres de l’estat) per a que les explotin.
Interès per la conquesta de noves terres (zona de Síria). Importància de la ramaderia, explotació mineral i metal·lúrgica (plata, ferro, coure –control de coure de Xipre-...).
Comerç: control de rutes (hi havia dues rutes principals que s’havien de mantenir sempre intactes perquè d’elles depenia l’economia hitita), de productes i impostos.
Sal i mel, elements molt importants.
Justícia: codi penal Religió: ciutats sagrades on hi ha temples. Deesa Kubaba / Kybaba.
Hattussa tenia palau i temple. Yazilkaya.
...

Tags:
Comprar Previsualizar