6.3. Paràlisi facial perifèrica. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Fisioterapia en neurologia I
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 03/01/2015
Descargas 26

Vista previa del texto

Paralisi facial periferica.
1. Anatomia del nervi facial.
TIPUS de Nervi: nervi mixte, essencialment motor, tot i que també te una funció parasimpàtica i sensitiva. Arrel motora (aproximadament el 70% dels axons) i una arrel sensitiva (nervi intermediari de Wrisberg o VII bis).
ORIGEN i RECORREGUT: nucli a part inferior de la protuberància. Aquest nucli està esquemàticament dividit en 2 parts de forma que la part superior correspon a les fibres del facial superior i la part inferior a les fibres del facial inferior. Sortint d’aquest nucli ambdós grups de fibres passen per darrere del nucli del VI pc (MOE). Prèviament el nervi facial rep fibres de la motilitat voluntària de la via còrticogeniculada de l’hemisferi contralateral, tot i que també rep un petit percentatge de fibres directes del còrtex homolateral (el que explica la diferència entre les PF centrals i les perifèriques). D’altra banda, el VII bis està format per les fibres procedents del nucli del fascicle solitari i del nucli salival superior i per la branca descendent del V. El VII i el VII bis surten a nivell del solc bulbprotuberancial i, un cop travessat l’espai pontocerebel.lós, el nervi s’introdueix en el penyal del temporal i recorre el CAI a través de l’aqüeducte de Fal.lopi (o canal del facial) on presenta un trajecte en baioneta i descriu un genoll i un colze. A nivell del genoll (o primera porció) es troba el gangli geniculat, punt d’origen dels 2 nervis petrosos.
D’aquests, el nervi petrós superficial major anirà a innervar la glàndula lacrimal. Un cop passat el gangli geniculat, el nervi baixa oblíqüament i descriu el colze o segona porció. Després d’aquest colze continua el seu descens cap avall i enfora i abandona el crani pel forat estilomastoidal (tercera porció), passa entre els 2 lòbuls de la paròtida i es divideix en les seves 2 branques terminals: una superior o témporofacial, que innerva els músculs facials superiors, i una branca inferior o cérvicofacial que innerva els músculs facials inferiors i el cutani del coll. El trajecte anatòmic que acabem de repassar explica les diferents manifestacions clíniques que trobarem en funció d’on es localitzi la lesió.
2. Musculatura facila.
5) 6) 7) 8) 9) 10) 11) 12) 13) 14) 15) 16) 17) 18) 1) Frontal – “Múscul de l’astorament”Aixeca la cella i arronsa el front creant arrugues horitzontals 2) Superciliar o coarrugator – “Múscul de l’atenció, de la reflexió, de la desprovació”. Tira del ventre de la cella cap endins, cap a l’arrel del nas.
3) Orbicular de les parpelles: a.Porció orbitària – Origina les “patas de gallo” contracció forçada.Oclueix la parpella. Antagonista de l’elevador de la parpella superior.
b.Porció tarsal – “Múscul contra l’enlluernament”, juntament amb el piramidal. Participa en l’oclusió palpebral forçada.
4) Piramidal del nas – Aixeca l’arrel del nas durant l’enlluernament. Forma arrugues horitzontals a aquest nivell.
Transvers del nas – “Múscul del disgust”.Aixeca i dilata l’arrel del nas.
Mirtiforme – “Múscul del barber”.Baixa el llavi inferior i la part inferior de la narina.
Elevadors del llavi superior – Aixequen el llavi superior amb eversió, descobrint les dents del maxil.lar superior. Posen la boca en forma de quadrat quan treballen sincrònicament amb el quadrat i la borla de la barba.
Dilatador de les obertures nasals – Múscul que participa en l’obertura de la narina.
Ajuda en la respiració i mostra la insuficiencia respiratoria quan bateguen les narines.
Caní - “Múscul del menyspreu, de la burla”.Aixeca el llavi superior a nivell del caní, sense eversió del llavi.
Zigomàtic major – “Múscul del somriure”.Tira de la comisura dels llavis cap amunt i cap enfora.
Zigomàtic menor – “Múscul del plor” Orbicular dels llavis – “Múscul de la succió”.Tanca la cavitat bucal. Posa la boca en protusió amb els llavis junts i arrodonits en la contracció màxima.
Buccinador – “Múscul del trompetista”.Múscul més profund, permet comprimir la galta quan la cavitat bucal està plena d’aire, d’aigua o aliments. Participa en la formació del bolus alimentari durant la masticació.
Risori de Santorini – “Múscul del somriure enigmàtic de la Gioconda” i el formador dels clotets als nens.Estira les comissures labials en el plà horitzontal, afina els llavis.
Triangular dels llavis – “Múscul del patiment i del terror”.Tira del llavi inferior oblíqüament cap avall i lleugerament cap enfora. En contracció màxima treballa de forma sincrònica amb el platisma.
Quadrat de la barba – “Múscul de l’enuig”.Aixeca en eversió el llavi inferior. Treballa sincrònicament amb la borla de la barba.
Borla de la barba – Aixeca la pell de la barba cap amunt i cap endavant, arronsant-la en aixecar el llavi inferior.
Cutani del coll o platisma – Estira la comissura labial cap avall i cap enfora. Durant la seva contracció escurça el coll augmentant el seu diàmetre horitzontal.
2.1. Característiques de la musculatura facial.
- Pocs Fusos musculars Unitats motores molt petites Resistència a la degeneració Músculs plans Connexions corticals per les expressions voluntàries i espontànies Temps de contracció curt ( Fibres tipus II) 2.2. Funció.
Moviments espontanis:    Genèticament determinats Utilitzen vies extrapiramidals Propis de l’expressivitat i l’emotivitat Moviments voluntaris:   Apressos en la relació amb el medi utilitzen la via piramidal La repetició constant d’aquests moviments pot produir l’espontaneïtat 3. Rehabilitació facial.
3.1. Clàssica (1927).
ESTIMULACIÓ ELÈCTRICA - Difícil aconseguir contracció muscular selectiva Efecte massa o Moviment inespecífic o Alt reclutament d’unitats motores o Afavoreix patrons motors anormals i l’assimetria facial 3.2. Nous conceptes (1982).
Primers mesos sense cap tipus de to muscular. Al 1 i mig o dos es comença a notar diferencia de forma normal. 3-4 mesos reinnervació del nervi facial.
REEDUCACIÓ NEUROMUSCULAR ( 1982) Moviment que era espontani, passar-lo a voluntari i finalment fer-lo automàtic. No es completa i deixa sincinèsia, moviment creuat. El nervi creix creant fibres en direcció no adequada (ex. En parlar tanquem el ull)    Entrenament motor que facilita la simetria i el control de las sincinèsies.
Informació sensorial que millora l’aprenentatge.
El tractament depèn de la fase evolutiva.
4. Avaluació clínica.
1) Hª Clínica 2) Funció motora: a. Valoració en repòs de SIMETRIA, TO i MOVIMENTS INVOLUNTARIS b. Moviment voluntari associat a cada branca del facial c. Examen audiomètric per a valorar hiperacússia 3) Funció parasimpàtica: Valora disminució del llagrimeig (Test Schrimer) 4) Funció sensitiva-sensorial: electrogustometria 4.1. Tests.
- Facial Grading System. Simetria en repòs, en moviment voluntari, Sincinèsies.
Ross B,et al.Development of a sensitive facial grading system. Otolaryngol Head Neck Surg 1996;114:380-6.
- Facial Disability Index. Aporta una dimensió social-benestar VanSwearingen JM,et al. Facial Disability Index : reability and validity of a disability assessment instrument for disorders of the facial neuromuscular system. Phys Ther 1996;76:1288-300.
- Escala de House-Brudny. Valoració de l’anastomosi Hipoglós facial:To, Capacitat funcional, Sincinèsies Brudny J, Hammerschalag P, Ransohof J, Cohen N. Electromyographic rehabilitation of facial function and introduction of a facial paralysis grading scales for Hypoglossal-facial nerve anastomosis. Laryngoscope 1988;98:405-10.
- Escala de House-Brackmann: Divideix la PF en 6 graus. Poc sensible per l’àrea de rehabilitació.
4.2. Proves electrofisiològiques.
Electroneurografia.
Estableix un valor de pronòstic de la lesió i permet determinar el percentatge de funció residual del canto afectat respecte del sa (objectiva dada del potencial d’acció de la musculatura facial bilateral).
Electromiografia.
A partir de la tercera setmana post-paràlisis facial valora el grau de degeneració o atrofia muscular.
Conclusió: necessària la realització d’una primera ENG/EMG entre la segona i la tercera setmana post-PF (paràlisi facial) per a determinar el percentatge de funció residual i una segona exploració als tres mesos per valorar la reinnervació obtinguda.
5. Etiologia.
    Paràlisi de Bell (VHS) : 73% (15- 40 casos / 100.000 hab/ any) Herpes Zoster : 13% Traumàtica : 22% Neurinomes : 6% dels tumors intracraneals ( 0,7- 1 casos / 100.000 hab/ any) 6. Conseqüències.
Principalment es tracta de una discapacitat física i psicosocial. Dintre d’aquesta trobem: - Problema estètic associat a un problema funcional Alteració de la comunicació no verbal Pèrdua de l’expressió facial Poca correlació entre el grau de disfunció objectiva i l’afectació psicoemocional Aïllament social No acceptació del dèficit Defectes del tancament ocular Alteració oromotora Hipotonia Hipertonia Pèrdua de l’expressió facial 7. Objectius de la rehabilitació.
 Objectius realistes segons el grau de lesió.
 Informació exhaustiva al pacient sobre las expectatives de millora.
 Un èxit quirúrgic pot anar lligat a un dèficit mal acceptat de la funció facial per part del pacient.
 Millorar el control motor facial i la qualitat del moviment.
 Augmentar la funcionalitat.
 Millorar la qualitat de vida amb l’acceptació del dèficit.
7.1. Principis generals del tractament.
     Individualitzat Basat en el perfil funcional Independent de l’etiologia Facilitar la funció Control dels patrons motors anormals ...