TEMA 8 POLÍTICA TURÍSTICA (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Turismo - 1º curso
Asignatura Fonaments del Turisme
Año del apunte 2013
Páginas 6
Fecha de subida 08/02/2015
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 8: POLÍTICA TURÍSTICA PER QUÈ HA D’INTERVENIR L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA EN EL TURISME?  El turisme és un tema important en el s.XX. L’evolució del turisme està lligada amb l’evolució dels serveis i amb l’ implantació de les tecnologies.
 Això ha fet que la OMT cregui que en els últims 20 anys la demanda turística hagi augmentat 4/5 % anual. Per tant és un sector econòmic bastant considerat.
L’administració pública justifica que ha d’intervenir per què: a) Per les funcions socials b) ‘’ educatives del turisme c) ‘’ polítiques d) ‘’ econòmiques e) ‘’ medioambientals f) ‘’culturals  QUÈ ÉS LA POLÍTICA ECONÒMICA TURÍSTICA?  És la capacitat que tenen les Adm.Públiques d’intervenir en el turisme.
Analitzar / estudiar com l’Adm. Pública intervé en el turisme.
A) ESTAT DE LA QÜESTIÓ IMPORTÀNCIA DE LA INTERVENCIÓ DE LA POLÍTICA TURÍSTICA 1) Tan en països desenvolupats com en vies de desenvolupament.
2) Pq les forces del propi mercat no són suficients per assegurar el desenvolupament turístic d’acord amb els objectius generals de l’economia i la societat. Així l’administració pública intervé: a) En les infraestructures generals.
b) ‘’ turístiques.
c) En la protecció dels recursos naturals i socioculturals.
d) Complementar els esforços de la iniciativa privada.
3) El grau d’intervenció de l’Adm. Pública depèn de distints factors: a) La seva concepció política.
b) El grau de desenvolupament del sector turístic.
c) La importància que el conjunt de l’economia tingui el sector turístic.
4) En general, les funcions de la intervenció de l’Adm. Pública en el sector turístic es poden resumir en: a) Ordenar i orientar amb la finalitat de mantenir les normes de mercat. EX: les normatives d’un hotel ( 3 estrelles...) b) Facilitar i estimular el desenvolupament de l’activitat turística. EX: Presència de fires, certàmens, expos de turisme...
c) Finançar i gestionar directament l’activitat turística. EX: Imserso (l’Estat intervé directament en l’activitat turística).
*Quan parlem de política turística parlem amb un llenguatge propi (un mateix esquema, etc) 4 NIVELLS DE TREBALL FI Principis o opcions de desenvolupament que inspiren un conjunt d’objectius. Aquests fins s’articulen mitjançant els programes dels partits polítics i més concretament, dels principis o estratègies de les seves politiques econòmiques i socials.
OBJECTIU Es defineix com un fi desitjable. És una decisió sobre un problema de l’activitat turística que es vol millorar a partir d’un diagnòstic previ. La seva delimitació té un component tècnic a més de polític. Els objectius de la política turística, poden ser econòmics, socials, culturals i polítics.
META És un objectiu quantificat. Ha de comptar amb el concens necessari per tal que la política turística sigui operativa.
PROGRAMA Format per un conjunt d’instruments per a dur a terme les metes.
CARACTERÍSTIQUES PROPIES DE LA POLÍTICA TURÍSTICA 1. És multisectorial, és a dir, per la pròpia naturalesa del turisme agrupa a diferents sectors, per tant és més complexa que altres polítiques econòmiques. EX: Jo vull (com adm.publica) intervenir en el sector de la fusta, investigo les matèries primeres etc. Però si vull intervenir en el turisme, és més difícil pq dintre del turisme intervenen molts sectors.
2. Intervenen molts agents que dificulten la coordinació.
2.1. Administracions públiques a tots els nivells.
2.2. Els agents privats i molts serveis. Per tant, és molt complicat el consenç.
POLÍTICA TURÍSTICA I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES Internacional OMT. (Organització orientadora, no mana). Des dels anys 80, es comença a legislar sobre el turisme. La primera resolució del Parlament Europeu sobre turisme és del 1983.(Molt recent).
Estatal Si és nivell executiu, tot i que en concret en l’Estat Espanyol, al 1987 després de la mort de Franco i entre 1982 es va donar un període de reorganització de l’Estat i moltes de les atribucions turístiques van passar a les comunitats Autònomes.
*Som una potència turística i sortim a la llum després d’una dictadura( i la mala organització de la transició, comportà un desgavell en l’organització del turisme) a través de les diputacions autonòmiques.
Autonòmic Provincial Municipal Cada estat fa uns plans sobre turisme: PLA TURÍSTIC ESPANYOL 1992 –1995 Pla Marc de Competitivitat del Turisme Espanyol – Pla Futures (Socialista) 1996 – 1999 Pla Futures II (Aznar) és el mateix 2000 – 2006 Pla Integral de Qualitat del Turisme Espanyol – PICTE 2007 – 2020 Pla del Turisme Espanyol Horitzó 2020 (Pla Nacional i Integral de Turisme, es una contracció del 2020 – PNIT. 2012-2016, de 22 de juny de 2012) DEL PLA DE FUTURES AL PLA HORITZÓ 2020 El compromís del Govern d'Espanya amb la indústria turística es remunta als inicis de l'organització administrativa del turisme a Espanya fa ja més d'un segle. Des de llavors s'han succeït diversos organismes destinats a la gestió pública del turisme.
A grans trets es pot establir una clara distinció en dos grans períodes, salvant les particularitats de cadascuna de les etapes dins d'ells, marcats per la promulgació de la Constitució Espanyola de 1978.
1)El primer període es va caracteritzar per les polítiques turístiques expansives que el seu objectiu era aconseguir el creixement màxim del turisme en termes quantitatius, basat en una intervenció pública centralitzada al Govern de la Nació. Mentre que amb la transferència de les competències per a la “promoció i ordenació del turisme en el seu àmbit territorial” a les Comunitats Autònomes, es va donar pas a un nou període en el q sorgeix la necessitat de coordinar les actuacions en matèria de turisme i en el qual es perfilen noves polítiques de diferenciació de l'oferta turística espanyola sobre la base d'atributs com la qualitat, la sostenibilitat, el coneixement o la innovació.
És en aquest període en el qual apareixen els primers plans nacionals de turisme fins a arribar al Pla Nacional i Integral de Turisme 2012-2015 que serà el full de ruta de la política turística dels propers anys i asseurà les bases del futur del turisme espanyol.
FUTURES I: Pla Marc de Competitivitat del Turisme Español 1992-1995 Va ser el primer pla nacional dissenyat per l'Administració General de l'Estat i les Comunitats Autònomes.
El seu objectiu va consistir a establir les estratègies necessàries perquè el turisme consolidés la seva forta capacitat competitiva en el si de l'economia espanyola. Aquest pla va engegar una sèrie de programes que van suposar un canvi important en l'anàlisi, definició i instrumentació de l'estratègia turística. Aquests plans es van centrar fonamentalment en la millora de la qualitat, la formació dels recursos humans, la introducció de noves tecnologies i la diversificació de productes. Amb el FUTURES es van establir les primeres línies estables de comunicació entre agents públics i privats.
FUTURES II: Pla Marc de Competitivitat del Turisme Español 1996-1999 Després d'una anàlisi sobre l'aplicació efectiva del primer pla FUTURES i sobre la base del diagnòstic del moment, el segon Pla marc de competitivitat dóna continuïtat a l'anterior però reformula el seu plantejament donant èmfasi a la definició d'un nou model els criteris del qual de desenvolupament s'assentaven sobre la coordinació, la sensibilització i la coresponsabilitat i en el qual cobren especial rellevància alguns principis rectors com la sostenibilitat.
Pla Integral de Qualitat del Turisme Espanyol (PICTE) 2000-2006 A diferència dels plans anteriors, desenvolupats en el context de deterioració de la imatge del turisme espanyol que va marcar la dècada dels 80 i el principi dels 90, el PICTE s'emmarca en un moment de recuperació del sector turístic espanyol i dóna continuïtat als esforços realitzats en plans anteriors darrere d'aquesta millora. Coincideix a més en un moment de convergència cap als programes i iniciatives de la Unió Europea amb la qualitat com a principi integral que abasta tant al sector empresarial, a la gestió de les destinacions i a l'aplicació dels criteris de sostenibilitat mediambiental.
Pla del Turisme Espanyol Horitzó 2020 Els primers anys del segle XXI van suposar una forta acceleració de les transformacions que havien donat començament en anys anteriors. Els canvis demogràfics, econòmics i, especialment, tecnològics van exigir un canvi de ritme en totes les agendes, tant polítiques com a empresarials. El Pla 2020 donava resposta a les noves exigències de l'entorn centrant la seva actuació en la nova economia del coneixement, el posicionament orientat al client i la sostenibilitat del model imperant la màxima col·laboració dels agents del sector i amb una visió de llarg termini. Té objectius tots bons i a part dels objectius tb té el programa del pla que són coses per fer per complir els objectius.
No obstant això, el turisme, com qualsevol altra activitat econòmica, es veu fortament influenciat per factors externs que no es poden predir. Els canvis estructurals derivats de la crisi financera de 2008 han tingut un fort efecte sobre l'economia mundial i per tant en l'activitat turística. Aquesta situació, sumada per fi de cicle econòmic de la indústria turística, ha fet necessària una resposta ràpida per abordar aquelles mesures que permetin activar un punt d'inflexió i tornar a la senda del creixement sobre unes bases sòlides que permetin assegurar el lideratge i la competitivitat del model turístic espanyol. Així neix el Pla Nacional i Integral del Turisme 2012-2015.
RESUMIR UNA MICA 1) Per a la importància econòmica que té el sector turístic a l’Estat Espanyol s’hi dedica poca atenció.
PROBES Fa 15 anys que la gents estudia la carrera de turisme.
2) En els darrers anys, s’ha millorat mol però. Fa uns anys a ningú se li habria passat pel cap fer un pla estratègic turístic. Tot i així, resta molt per fer en: 1) ORDENACIÓ I DESCONGESTIÓ DEL TERRITORI TURÍSTIC.
2) REFORMA DELS INSTRUMENTS DE PROMOCIÓ I COMERCIALITZACIÓ 3) GESTIÓ DE RECURSOS AMBIENTALS, CULTURALS I SOCIALS.
Les coses no es que estiguin bé, però estan millorant.
B)ESTRATEGIA LOCAL Quan arriba la política turística als municipis, és molt complicat, i més si és un municipi turístic. (No tot és culpa de l’alcalde) La gestió de recursos (aliments, transport...) en municipis turístics és brutal pq creixen molt durant una època de l’any.
COMPETÈNCIES PRÒPIES DEL MUNICIPI: 1.ORDENACIÓ DEL TERRITORI I L’URBANISME.
2.SERVEIS I INFRAESTRUCTURES.
3.PROMOCIÓ DE LA MARCA TURÍSTICA MUNICIPAL.
COMPETÈNCIES QUE NO SÓN PRÒPIES DEL MUNICIPI: 1.ACCESSIBILITAT I CONNECTIVITAT DEL MUNICIPI 2.MANTENIMENT I MILLORA DEL PATRIMONI CULTURAL 3.OBRES PÚBLIQUES (costes, parcs naturals, etc) 4.EQUIPAMENTS COSTOSOS QUE NORMALMENT ES REALITZEN AMB COL·LABORACIÓ D’ALTRES ADM.PÚBLIQUES (recintes firals, poliesportius...) *No tots els ajuntaments tenen les mateixes competències, aquestes són les generals. Segons la grandaria del municipi tenen unes atribucions de més.
Tots els municipis fan un PLA ESTRATÈGIC TURÍSTIC MUNICIPAL!!! OBJECTIUS DEL PLA ESTRATÈGIC D’UN MUNICIPI C) DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC I MEDIAMBIENT La preocupació del turisme va lligat amb la preocupació de la sostenibilitat del medi ambient.
Durant els primers quarts del s.20, el medi ambient no existia, és una preocupació social recent.
Al 1987, es va fer un informe aprovat per la ONU conegut amb el nom de : Informe BRUNDTLAND (= el nostre futur comú).  Es defineix el desenvolupaments sostenible com aquell que respon a les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a respondre a les seves pròpies.
SOSTENIBLITAT: S’ha de fracturar en: Perspectiva Econòmica, ecològica i social. No es pot fer un pla est. Sostenible ecològicament sino tenim aquesta sostenibilitat econòmica o social.
AGENDA LOCAL: Instrument per a la sostenibilitat , respecte al medi que diferents territoris es poden posar d’acord , però s’ha de fer mitjançant consens. (procés de discussió) AGENDA LOCAL 21.
Els 10 aspectes que ha de tenir en compte una agenda local del turisme: 1) La minimització dels residus 8) La Implicació dels responsables i les 2) Conservació i gestió de l’energia comunitats en les qüestions medioambientals.
3) Gestió dels recursos de l’aigua 9) El disseny per la sostenibilitat.
4) Gestió de les aigües residuals.
10) Partaneriat(col·laboració) pel 5) Gestió i tractament de les substàncies desenvolupament sostenible .
perilloses.
6) El cicle del transport 7) Planificació i gestió de l’ús del sol ÍTEMS A SEGUIR PER A LA COMUNICACIÓ DEL MÀRKETING 1) Fer esforços de comunicació directa dirigida als empleats.
2) Capitalitzar la comunicació boca-orella(es complicadíssim) 3)Proporcionar indicis tangiblesen turisme és tot serveis, el màrketing de serveis va dirigida als serveis, i d’entrada sembla una contradicció pq una característica dels serveis es la intangibilitat. *l’element tangible que jo proporciono al client és allò que funciona que l’hi he organitzat, encara que s’ha hagut d’esperar mig any, però mentres tant jo el nodreixo d’altres elements.
4)Fer que es comprengui el servei.
5) Fomentar la continuïtat de la comunicació és fonamental. En serveis s’utilitzen unes estratègies a l’hora de fer-se coneguts.(posar la mateixa música per donar continuïtat) 6)Prometre allò que és possible. Dir la veritat o exagerar no és mentir. Es juga amb les expectatives psicològiques de la gent.
7)Observar els efectes de la comunicació a llarg termini.
8) Ser conscients dels efectes que tenen la comunicació i l’absència de comunicació.
...