Unió Monetària Europea (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Economia espanyola
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 03/11/2014
Descargas 37
Subido por

Descripción

Les fases per les quals ha passat la seva creació i els costos i beneficis que aquesta té sobre els països que la formen.

Vista previa del texto

ECONOMIA ESPANYOLA Costos i beneficis de la Unió Monetària ECONOMIA ESPANYOLA Lliçó 3: Costos i beneficis de la Unió Monetària (UEM) BENEFICIS COSTOS • -Eliminació de les barreres financeres que hi havia entre les potències que componien la Unió. El problema no era que existeixin diferents monedes, sinò que el que es vol és que el tipus de canvi es mantingui fix per facilitar la integració econòmica.
• -Els costos de transacció derivats de l’existència de diverses monedes es van liquidar.
• Pèrdua de control sobre la política monetària, és a dir, sobre el tipus de interès i sobre la inflació (la quantitat de diners en circulació). La política monetària era una eina bàsica per al control del cicle econòmic de cada país. En el cas Espanyol es perd el control sobre el tipus de canvi que era l’instrument essencial que sempre havia utilitzat Espanya per activar l’economia (devaluacions de la pesseta). Podia recuperar competitivitat devaluant la monera.
Aquesta Unió en el cas europeu no va anar acompanyada d’altres unions que sostinguin aquesta organització. Ho podem contrastar amb el cas nord-americà. EUA s’ha creat com a unió monetària, unió fiscal (implica transaferències entre països), unió bancària (implica un sol supervisor de tots els bancs, únic sistema de liquidació i únic sistema de garantia de dipòsits) i totes aquestes unions estan sostingudes per una unió política.
Aquest sistema dels EUA està preparat per l’absorció dels xocs asimètrics que hi poden haver en els estats. Quan hi ha un problema té conseqüències diferents en cada estat però als EUA aquestes asimetries s’absorveixen mitjançant ajudes i transferències entre els estats. Són mecanismes de redistribució internes gràcies a una unió fiscal. De manera diferent, la Unió Monetària Europea no té aquestes facultats d’actuar quan hi ha xocs externs en els països de la unió.
El fet del naixement d’una única unió que només tracta els temes monetaris ve explicat per la història del naixement de l’euro.
Naixement de l’EURO Als anys 1960s ja es va començar a discutir la UEM i es crea el Pla Werber el 1968, però no es porta a terme i s’impulsa la UEM. En un principi hi van haver dues posicions contràries en relació als requisits de convergència.
1ª> Monetaristes: defensaven que s’havia de fixar la inflació i el tipus d’interès per poder assolir la convergència nominal. El país líder d’aquesta opinió era França.
2ª> Economistes: defensaven la convergència real, és a dir, en productivitat, en taxa d’ocupació, en estructura de mercat de treball,... en definitiva el funcionament real de les economies. I per tant ha d’haver un govern central a Brussel·les. El país líder d’aquesta posició va ser Alemanya.
Al 1989 va caure el mur de Berlín i a Europa es creà una preocupació i una por a que Alemanya quan es reunifiqui emergeixi una potència molt potent. Aleshores França accepta la reunificació però amb la condició que Alemanya renunciï el marc (moneda molt forta que Alemanya defensava). En aquest context França aprofita l’oportunitat per diluir el poder del marc i treure al BundesBanc el poder que tenia sobre el tipus de interès. L’opinió de França sobre la convergència nominal és la que s’acaba portant a terme. El sorgiment de l’euro és fruit d’un pacte polític. La importància d’una convergència nominal s’explica per la necessitat d’uns tipus de interès iguals, i si això no es compleix no pot haver un banc central únic. A més l’estabilitat en paritats és molt important perquè sinó no pot existir una unió monetària. Les devaluacions de monedes no són possibles en aquest unió monetària. Això argumenta el naixement d’un euro incomplet, només una unió monetària sense unió fiscal, ni bancària ni política.
El 1991 es planteja i s’aprova el Tractat de Maastricht. Neix l’euro com a moneda no tan forta, i tothom té por que es produeixi un xoc. Aquest tractat fixava uns requisits bàsics per poder formar part de la UEM. Aquests requisits de convergència nominal havien de ser complits pels països i després d’un temps concret es faria un “examen” per comprovar el compliment d’aquests. Els requisits són: ·Convergència en tipus de interès. Es van agafar els tipus de interès a llarg termini (10 anys) del deute públic dels 3 països amb tipus de interès més baixos i es va far una mitjana. La resta de països no havien de superar en 1,5 punts aquesta mitjana.
·Convergència en inflació. Es pretenia no superar en 2 punts la inflació dels 3 països amb inflació més baixa.
·El deute públic no havia de superar el 60% del PIB.
L’any 2000 aproximadament es va fer un control i només van entrar a formar part de la UEM aquells països que siguin membres del SME, hagin tingut una estabilitat del tipus de canvi en almenys els 2 anys previs a l’examen i hagin complit amb d’aquests requisits.
...