Sessió dia 10/11 TIC (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura (TIC) Tecnologies de la Informació i la Comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 10/11/2014
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

SESSIÓ 10/11/2014 – Respon a les lliçons 5 i 7.
“ Una tormenta electromagnéticas afecta hoy a la Tierra” “ Ojala sea urbanizable”. Ell deia que l'esprectre es un sol urbanitzable de la societat de la informació. Aixo es un dels motius per que diuen per si ens fa mal o no, si ens produeix malalties o no. Per tant, ens imagine si tot el que explicarem en aquesta sessió es un troç on les mes grans empresas estàn discutint. En una etrevista a Abertis que va fer la professora, nomes van treure que la gent ho vol tot, que no volen que li treguin canals pero no els importa el que passi en l'esprectre radiotelevisiu. A nosaltres ens interessa per que la radio i tv està en risc, ara se senten amenaçats.
Una persona que treballa en les poltiques del esprectre radioelectric significa que treballa per vetllar el funcionament del mando de la tv, del micrrondas, del mano del parking...
Les Ones electromagnètiques: Perque de vegades la gent pren les desicions que pren? O es baralla perque es baralla? Una ona es electromagnètica per que està feta per impulsos delectronics imagnetics. Quan un ingenyer la vol mesurar es mesura per la longitud de la onda i allargada ( estem parlant d'analogic).
Les ones les modifiquen en freqüencia o en amplitud.
I aixó de que serveix? – Frecuencia modulada: Si utilitzem major freqüència, necesitem major energia, major nombre d'antenes i menys capacitat de travessar obstacles. Es a dir, cada uno implica unes despeses i un abast. Les frecuencies de icat fm era una despesa que en aquells moments no comepnesava la audiència que tenian.
– Frecuencia mitja: menor reqüencia, major abast, major capacitat de travesar obstacles, menos capacitat de dades.
Amb una sola frecuencia, el teu rang d'acció o la audiencia que vols agafar, es mol més gran. Cuan va neixer la frecuencia modolada tenia una frecuencia de qualitat molt major. Pero la frecuencia modolada no arriba tan lluny, que aixó està bé per controlar l'audiència ( va nexier en temps de franco i per aixó els hi anava bè ) pero hi ha empreses que per exemple nomes guanyaven una frecuencia i tenian l'abast que tenian amb l'audiència que tocava. Per tant, triar una o altre es una deisició politica i economica. El govern español va deixar de donar ones mitjes l'any 78. Si estàs a una zona muntanyosa necesitaras mes antenes, mes repetidors. Ex: roses es un dels primers llocs que va tenir cable. Una de les zones que hi ha més cable es al nord. A banda de la part d'enginyeria, es una desició politica i economica que influeix.
Espectre electromagnètic i radioelectric.
Una cosa és l'esprectre electromagnètic, l'altre radielèctric.
El radioelèctric es la part que utilitzem en la comunicació social. El electromagnètic ho és tot. El primer mitjà que utlitzava aquestes ones va ser la radio. En la Generalitat tenian un departament de radio difusió i tv, que significa difondre utilitzan ones radioelectriques.
Els colors són la part visible de l'esprectre. Hi ha una part que nsaltres veiem que són els colors, son ones. Les que no veiem són les inflarojes, les violetes... Pero son ones, per aixó escalfen, per que són una font d'energia. Els colors són la part visible del espectre.
Les ones s'anomenen Artzianes en honor a Heinrich Rudolf Hertz per que ell va descobrir i acceptar que existien. A Espanya ls FM es mou en el rang: 87,5 – 108 MHz ( Mega Herzus ).
Tecnologies de la comunicació a l'espectre radioelectric En quin momet es troven les tecnologies que ara fem servir ( xaxes socials ) si no hi ha un cable estem utilitzant esprectre radioelectric. Si no hi ha cable estem tirant d'espectre. Aquest es un dels motius que fa uns anys hi havia antenes i actualmetn tenim unes màquines petites que dónn més abast. El bluetooth, el wifi, el correu... tot allo que no estigi conectat necesitem el esprectre.
Pero, el espectre ho hem necesitat sempre.
A principis dels temps EUA va dir que qui vulgi monti una emisora de ràdio, pero si no hi ha control es crearàn interferències, els liberals van dir: regulació. Desprès de la guerra civil espanyola ( que va ser la primera guerra que va tenir una ràdio instuticionalitzada ) van fer-la servir com a arma de propaganda o creant interferències als enemics. El primer que es feia cuan s'invaia una ciutat era quedar-se la ràdio. Van transformar la ràdio pero després amb la democràcia la van recuperar. Desprès de la 2GM van descobrir que podia ser una arma molt perillosa, els discurssos estàn recullits i estudiats per que van saber utiltizar molt bè la ràdio, van entendre quin era aquest mitjà que ens permetia només via audio provocar un determinat estat d'anim en la població. Els governs van dir que s'havia acabat i que a partir de la post-guerra la propietat del espectre és del estat. Es difernt com el gestionen, a qui deixes la gestió, pero fins i tot EUA que aposta i ha apostat sempre per la inciativa privada de moment els últims resposables són els estats, pero se suposa que és un bè de tots nosaltres. Privatitzar l'esèctre tidnria unes repercusions socials economiques poitiques importants.
A principis del temps es van crear dos gurps de ràdio. Uns pretenien vendre receptors i la revista amb la programació mentre que el grup del telefon el que deien era que oferirian algun programa pero que llogarian l'entena a qui fós per fer un programa. De moment va guanyar el model de ràdio encara que desprès es va veure que s'havia de viure per la publicitat. Van separar els broadcast del carrier, el contingut de xarxa. Aquesta diferencia que es va mantenir fa molts anys ara ens diuen que està convergint moltes vegades per la venjança histórica, el model de telecomunicacions és de pagament, per tant, que hi hagui una lluita entre dos models no vol dir que hi hagui un que desaparegui, pero si que un que està en risc que és aquell que ens permet veure radio i tv sense pagar impostos pugui llavors tenir contignuts.
Gestió de l'espectre electromagnètic: – Harmonització de freqüències ( abast internacional ): A principis d'any hi haurà una reunió internacional a Ginbra per discutir sobr el'espectre per que primer hi ha una abat internacional on els païssos es reuneixen i discuteixen sobre discutir-se les frecuencies i tambè per quin servei els hi donaràs. Es molt important la relació freqüencia-servei. Jo farè servir aixó per defensa, per radio televisió, etc. No es repertirse lespectre per que no hi hagui interferencies, es més que aixó. Quin servei tè associat aquella freqüecia? En alguns casos ens pot resultar una mica xocant aixó ja se sap que en zones fronteneres t'arrivin altres frecunecies.
– Administació de l'espectre ( abast nacional ): Quan ja s'ha decidit internaiconalent es reparteix estatalment.
– Gestió indirecta: es deixa per una empresa privada. Sector privat.
– Gestió directa: sector públic, aixó depen de cada país. Hi ha més o menys independencia.
Terminologia: • Atribució → serveis ( m'has de dir quins serveis ) • Adjudicació → zones o països ( com queda per zones o països ) • Assignació → emisores ( que faràs després ).
Quin és el millor sistema per concedir les frecuencies al sector privat? S'han fet molt sestudis • Subhasta → un exemple és el 3G, els avantatges és que es transparent i de moment s'ha fet servir sobretot amb telefonia. Es un sistema orientat al marcat, no pensa en termes socials.
• Concurs → molts païssos tenen concursos que és molt eficient per que fa que es presenti una serie de gent que ha de acreditar uns medis pero els criteris que s'han de fer servir per fer el concurs normalment es discuteixen que són molt subjectius.
• Sorteig → es fa servir poc perque és un “ te ha tocado” i aixó pot implicar que no siguis el més indicat.
• Assignació directa → com no hi ha competidors, assignan per que ningú en demana.
Els dos més utilitzats són el concurs i la subhasta. La subhasta més amb telefonia encara que s'està pressionant per que tambè funcioni i el concurs més amb ràdio. El concurs s'ha identificat molt com un concurs de bellesa, has de demostrar que ets el milors.
Com funciona Espanya? A Espanya es reperteixen les frecuencies per comunitats autónomes per part del ministerio on previament s'havien fet uns estudis per que no hi hagui interferencies. Les comunitats autónomes els seus governs autonomics convoquen un concurs, fixen les bases i desideixen el concurs. A Catalunya l'únic cas és que el govern autonomic no les reperteix, sino el CAC, i tè força per que pot otorgar i treure lliçències. És l'únic exemple on aixó passa.
El sector públic tots els ajuntaments d'espanya tenen dret a tenir una emissió de radio i tv públic. El concurs es fa per les privades.
De concessió administrativa a Llicència Fins l'any 2010 fins i tot les radios i tv a Espanya eren considerades servei públic, es a dir, tenien unes minimes consideracions que tenien que cumplir. Espanya tè bones lleis el problema és que s'apliquin. S'ha d'aplicar la llei, no ignorarla. La llei del 2010 se la coneix com ley Uteca per que realment si la llegim és com un copy-taste extrany i molt mal redactat per que tothom va pressionar, una de les coses que vand emanar es que las radios i tv privades no volem les minimes obligacions del servei public. Doncs, a partir d'ara no es dirà concessió administrativa sino llicència. Es a dir, poc desprès de la llei del 2010 va haver-hi una vaga a Antena 3 i la empresa va obligar al jutje que fes serveix mínims, pero com ells van demanar que no es consideressin servei public no tindrien serveis mínims. Es un matis que van haver d'estudiar els abogats. Ara no hi ha marc jurídic en el servei privat. És a dir, qui te obligacions de servei public? Nomes el servei public. A qui se li pot exixir les bases¿ El servei públic. Encara que les empreses privades paguen per tant, tenen dret a queixar-se. Hi havia una pàgina web que te una cantitat de informació molt bona Organismes importants: ( pàginas webs ) • ITU: Aquí és on es distribueix mundialment el tema de les frecuencies. Aqui acostumen a publicar multissims informes de dades que per alguns treballs va bastant bè.
• UE: Sector Audioviduals i mtijans de comunicació: està totes les institucions, les possiblitats de finançament...( pàgina web).
• EBU: Un dels lobbies més potets, tenen una cantitat d'informes increidbles sobre continguts, informes per entendre processos tecnologics molt bons, un dels millors ingenyers...Defensen el sector públic pero van anar ampliant força fins el punt que estàn relacionats amb la mediterrània, israel... Hi ha cadenes priades que accepten que sel's defensin a travès d'ells.
Està molt pensat per gent que no es experta.
• RSPG: es va crer un grup d'estudi i assesorament del espectre per la comissió europea. Que tè d'important? Les seves mesures són tirant a poc socials, es parla cada vegada més de consumidor, del discurs determinista, i el espectre el necessitem sense l'espectre no serem res. Una de les coses que es diu és que cuan tinguem molta gent enganxada als mobils, que passa si tanques l'aixeta de radio i tv en obert, es a dir, pagas o res? Diuen que no el tancaran pero el sector public obert es quedarpa amb coses marginals.
• DSA: Aliança de l'esprectre dinàmic: tots són lobbis. I demanar un espectre dinàmic és voler flexibilitzar el seu ús i sobre tot: “ deixans utilitzar les frecuencies que no estàn utilitzades “.
Pero és una mica difícil per que les frecuencies s'interfereixen molt.
Exemples de com la llei influeix: • L'any 1924 es va fer una llei que deia que no es podrien vendre d'una emrpesa a l'altre les lliçencies de ràdio. Dos anys desrès ja es va permetre la compra-venda. En aquells moments, Unión Ràdio va començar a comprar emisores des del any 26 on es va acceptar el “real orden”.
• El 6 d'octubre del 1939 nomès podia informar radio nacional de espanya ( RNE), les altrees emossores comercials no podien fer cap emossió parlada si no comptaven amb certa autortizació. Quan l'home va arribar a la lluna ràdio barcelona ho va dir i els van censurar per dir informació internacional.
• L'any 1998 es deia que es tenia que digitalitzar.
• El any 2005 es va modificar la llei per que neixessin cuatro i la sexta i Canal plus emitia una part en codificaat i doncs, per que nasqués la sexta van dir que anirian a buscar frecuencies.
• El ministeri planifica un document amb totes les provincies d'Espanya amb questions tècniques de totes les frecuencies, la catalana treu concurs amb les que l'ha tocat pero amb les caracteristiques que marquen.
• El any 2007 es a la gent que es vol presentar a un concurs, a banda de deixar diners per una fiança, necessitat per exmple des de 80 punts si cumpleixen uns requisits, fins a 40 punts per el seu pla d'actualitat, fins a 50 per el programa d'inversions, fins a 150 per com farà la programació... A Catalunya el que dóna més punts es metre ab llengua catalana. Si aprofites torres, la part mediambiental, si dones lloc de treball a gent del teu voltant...
www.gsma.com: un vidio que ens explica que falta una aprt que no s'explica mai que es que si tu vols algunsa cosa mes que trucades, o baixar alguna foto, necessites mes espectre. Per descargas massives necesites mes ampla de banda per que circuli tota aquesta circulació i per tant necesitem frecuencies que aguantin tots aquests serveis. El espectre crea nous perfils i nous llocs de treball pero no es te en compte que aixó necesita tambe una garantia de servei universal, de uns minms que garanteixi que la gent hi tingui accès. Els no usuaris que són no usuaris per que no poden i el professor Lanton Winner de troid que no tè mobil amb accès, estem parlant d'una ciutat de primer món, es a dir, els paissos dels tercer món son els que estàn creixent més en aquests sistemes. Si basem tots els serveix amb aixó, hauríem de garantir uns minims es a dir, encara que no paguins impostos et garanteixen que vagis la tv o la radio. A barsil hi ha molta miseria a las xabolas pero tothom tè una parabólica. A paisos s'han creat teleseries educativas que es conegeix molt més que moltes campanyes publicitàries. D'aqui tambè la importància del mitjà.
Esquema tret de un grup de telecomunicacion anomenat Gretel: La diferència entre ser un recurs escas ---------------------------------> recurs limitat.
Avans es deia que l'espectre era infinit ( el radioelectric no ). El que deien els governs desprès de la 2GM era que era escàs. Ara s'aplica més una visió més de ingenyeria que és tè limitacions i s'ha de gestionar eficaçment. És molt important la idea de com pensant en el espectre en termes d'un enginyer que és: tenim el que tenim, nem a gestionar-lo eficaçment.
No es eficaç saber que hi ha frecuencies que no es fan servir, pero te la sevalogica. Per tant, es una canvi de manera de veure que ha marcat el dicurs d'aquests anys.
• En la tecnologia analògica → especre escàs • En la tecnologia digital → espectre limitat 3 possibles aproximacions que ara estàn en disputa de com afrontar i com fer la gestió del espectre: • Command and control: els estats desideixen i controlen qui tè uns drets i unes frecuencies i per què. Aquest ha estat el més freqüent fins ara. Els que mana es l'estat.
• Exclisive usage rights: Aquesta visió de mercat que parla de usos i drets d'ús exclusiu. Aqui qui controla es el marcat. Pero en els dos casos esem parlant d'empreses que aconsegueixen un ús exclusiu d'aquells drets.
Aixó s'està demanant per que es demana mercadejar amb les freqüencies, que ja es pot pero pasant per el vist i plau de uns controladors. El que volen es que es pugui comprar-vendre o llogar sense ningun control.
• Commons approach: no te drets exclusius. Un conjunt de gent que utlitza l'espectre sense ninguna condició especial com per exeple nosaltres que utilitzem el wifi La tendència en els ultims anys es una perspectiva de mercat que ja s'ha dit que és molt perillosa per que en aquests moments jo et llogo una freqüencia i just tu emets un programa que no era, de qui es la responsabilitat? Que farem amb aquelles freqüencies? Secondary trading: mercat secundàri del espectre Permet flexibilitat amb la compra venda i lloguer de les freqëncies entre empreses. El que es discuteix es la flexibilitat. Des del any 26 tu pots comprar una llicència de ràdio, pero amb complicacions i condicions. Tu a Espanya has de comprar la freqüencia a la empresa que està associada que va ser qui va conseguir aquella llicència. Depen del país el que s'intenta es facilitar l'intercanvi la compra vende de freqüencies en el camp de la comunicació entre empreses. Hi ha païssos que ja estàn més avançats.
Neutralitats: – Neutralitat tecnológica: dintre del procès de liberalització es diu que a mi no ens diguin la tecnologia que hem de utilitzar. “ Diexa que jo decideixi quin és l'estàndar tecnologic que hem va millor, que és més barat” – Neutralitat de servei: cuan em donguis una freqüencia, no em diguis quin servei tè associat o deixam canviar el servei. Aixó les associacions de consumidors es van posar molt en contra.
La idea és que tu concedeixma la llicència i jo segons el negoci en farè un servei o un altre.
De tot aixó se'n parla des de finals del 80 principis del 90. Ja se sap que tu demanaras el maxim i no tho deixaràn fer pero es van aocnseguir canvis. Si jo són una empresa que consegueixo una freqüencia per banda ample, es a dir, si jo sè que funcionava amb tele, per que no puc posar el troç d'espectre que m'ha tocat fer-lo servir per tv pagant? O llogarlo? Vendrel?.
Digital dividend: Dividend digital: De un troç de freqüencies analogiques es va passar a la digital. La digitalització el que fa es que es crean multiplex, per tant, es pot comprirmir mes informació en menys espai, per tant es va repartir de tal manera que tot aixó queda un dividend, guanyan tota una part sencera, un bon tros de espectre que per les seves caracteristiques es podra treure en subhasta. Es a dir, son les empresas que van quedar allibarades desprès de la digitalització i que quedaran en subhasta.
Eran les freqüencies que quedaven com un divident, es a dir, com un benefici desprès de la digitalització de la tv. La digitalització permet aquesta gestió eficaç i allibera una freqëncies. Son unes freqüencies que ja existien que estaven dedicades a un servei i que ara se les ha quedada unaltre empresa i ja vorem el que faràn. Aixó es un dividen el que volen fer a partir d'ara no. Ja s'han fet informes per anar posant dades que és: fins el 2020 garantir que la televisió en obert.
Proposa una estabilitat reguladora pero fins un any en concret.
...