Tema 5 (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Gestión Aeronáutica - 3º curso
Asignatura Operaciones de aerolíneas
Profesor G.G.
Año del apunte 2017
Páginas 15
Fecha de subida 28/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5: METEOROLOGIA 1. Definicions de Meteorologia Meteorologia à Tracta de definir el clima, predir el temps, estudiar el mitjà atmosfèric, els seus fenòmens i lleis, etc. La meteorologia aeronàutica s’encarrega d’estudiar i interpretar les dades meteorològiques d’interès per realitzar operacions aeronàutiques de manera eficient i segura (troposfera). Si la meteorologia no és adequada, els avions no podran enlairar ni aterrar. Hi ha uns mínim per poder fer-ho. No tots els avions, pilots, aeroports tenen la capacitat de fer aterratges automàtics. Exemple: Si anem de SBD a BCN sí podrem perquè té autorització d’aterratges automàtics, en canvi, de BCN a SBD no, perquè aquest no ho té. La meteorologia va lligada amb els sistemes electrònics de l’avió. Els reports meteorològics es publiquen cada hora i si la meteorologia és dolenta, cada mitja hora o inclús més sovint, si els canvis són més importants. Isotacas: Línies de velocitat de vent constants dibuixades en intervals de 20 nusos per indicar variacions en les velocitats del vent. Els vents més forts s’identifiquen per observar les corrents de “chorro” (jetstream). En molt poca distància el temps canvia radicalment. Isòbares: Línies sòlides de pressió constants i usualment espaiades en intervals de 4mb o hPa. Isotermas: Línies de temperatura constant utilitzades per indicar les variacions de temperatura a al superfície. Dibuixades com línies puntejades en les cartes d’Isobaras. Depèn de la distancia, moviment que tenen, els meteoròlegs poden preveure els fenòmens meteorològics que hi haurà en les pròximes hores o dies en una ruta determinada. Ens ajuda a saber com estarà el temps en el nostre recorregut i la hora de previsió d’arribada a destí. Pronòstic TAF (Forecast) à Dona la meteorologia de l’aeroport de destí. Ens donarà també la meteorologia en cada moment del viatge i la dels aeroports alternatius. Mapa de USA on es veuen isòbares. Línies molt juntes à canvis de pressió grans, que normalment van acompanyades de vents. Anem d’un punt A (Sabadell) a B (Alacant). 45’-1hora abans es demana meteorologia a l’aeroport de destí (B). Revisarem 4 coses: 1. Qualificació que tinguin els pilots. 2. Avió à Instruments necessaris per aterratge automàtic? 3. Companyia à Autoritzades a operacions de poca visibilitat? 4. Aeroport à Té els sistemes necessaris per aterratge automàtic? Sortim de Sabadell amb les condicions de d’Alacant bones. Quan anem volant, a la hora preguntem la meteorologia i ens diuen que està amb: A mesura que el pilot va agafant experiència, tindrà més qualificació. • VFR • IFR La mínima és VFR i la màxima LVO. Si només tenim experiència VFR i • LVO no tenim els instruments necessaris, no podrem volar en IFR. Depenen del que tinguem (condicions 1,2,3 i 4), ho podrem fer o no. Encara que estiguem qualificats, imaginem que agafem una avioneta esportiva, no podrem aterrar en IFR perquè no té els instruments necessaris. SEMPRE s’han de complir les 4 condicions. Exemple: BCN – LGW • Aeroport compleix per 3B • Companyia també compleix • Avió també pot • Pilot: Comandant si, però copilot no à ens haurem d’anar a aeroport alternatiu perquè una de les coses no està completa a la llista. VFR, IFR, LVO VFR à Quan un pilot comença a volar, sí pot volar. Amb una mica més d’experiència MVFR. Depenent d’on estiguem , s’utilitzaran una o altra. IFR à Si tenim un avió amb instruments bàsics i el sostre de núvol està a 700 peus, no pot aterrar. Low Instrumental Flight Rules LIFR) à Necessitem instruments en terra. Qualificació addicional. LVO: • • Categoria 1 à Quan estem autoritzats per volar IFR, estarà autoritzat fins categoria 1 de LVO. Les següents categories, fa que ens qualifiquin automàticament per la resta. Per poder fer les altres categories, es farà un curs teòric i un simulador amb “errors.” Al principi i al final de la pista hi ha unes antenes que donen senyals d’aproximació. En casos de baixa visibilitat, els aeroports restringeixen la zona crítica de l’antena i no deixen que els avions es moguin més enllà. Si hi ha avions prop de l’antena, aquesta pot fallar. Força de Coriolosis És més d’hora a l’Oest que a l’Est. Truc per enrecordar-se’n à tempranO (Oeste), Tarde (esTe). La Terra gira d’Oest a Est i això causa que hi hagi una massa d’aire que es va movent. Aquestes no van en línia recta, sinó en corba (per la curvatura de la terra). La força de Coriolosis causa que la massa d’aire prengui un sender corb mentre que l’aire calent ascendeix i es mogui del nord al sud i del sud al nord. L’aire fred és més pesat i tendeix a baixar. En canvi, l’aire calent tendeix a pujar. En l’hemisferi nord la corba es cap a la dreta (casi a 90º), mentre que al sud serà cap a l’esquerra. Els vents es mouran duna alta (H-high) a una baixa pressió (L-low). El vent en alta pressió anirà girant cap a la dreta i cap a fora. En canvi, el vent en baixa pressió, anirà girant cap a la dreta i cap a dins. 2. Repàs d’atmosfera 1. Composició atmosfera 78% nitrogen, 21% oxigen, 1% diòxid de carboni i altres gasos. Capes atmosfera • • • • • Troposfera: On estem nosaltres. o Tropopausa: La capa que està entre la Troposfera i la Estratosfera Estratosfera: Avions supersònics, globus meteorològics, etc. o Estratopausa: La capa que està entre la Estratosfera i la Mesosfera. Mesosfera. o Mesopausa: La capa que està entre la Mesosfera i la Termosfera. Termosfera o Ionosfera: Naus en òrbita terrestre, aurores polars, etc. o Termopausa: La capa que està entre la Termosfera i la Exosfera. Exosfera. A l’hemisferi nord les capes estan més properes a la Terra que a l’equador. Com més tropical és l’àrea, més fenòmens meteorològics hi ha. Hi ha menor velocitat del vent just a l’Equador però pitjor temps. Temperatura atmosfera En les capes en les que ens movem, la temperatura va baixant a mesura que anem ascendint en alçada, fins que arriba aproximadament als 10.000 metres, a -56ºC. Quan arriba aquí, aquesta temperatura es manté durant 1000 metres més. Després, tornarà a baixar, es mantindrà una mica constant i després pujarà molt fins als -500ºC. Pressió atmosfèrica Pressió atmosfèrica à És la força que exerceix l’atmosfera, per unitat de superfície, sobre els cossos que es troben en la superfície del planeta. Cada punt de la Terra té una pressió atmosfèrica mesurable. La pressió en cada lloc és causada pel pes de la columna d’aire que es troba en aquell lloc. A baixa altitud és major i, a alta altitud és menor. A major alçada hi ha menys capacitat d’oxigen, perquè hi ha menys pressió. Torricelli à Va determinar per primer cop el valor de la pressió atmosfèrica a l’inventar el baròmetre de mercuri. A partir de l’experiment, sabem que el valor de la pressió atmosfèrica a nivell del mar és de 1013,25 mil·libar Pa (equival a 760 mm de Hg o 14,7 lbs.-in.). La pressió atmosfèrica varia amb l’altitud en relació inversament proporcional. La pressió de l’aire i la dels vents està molt relacionada. Centres d’Acció de Pressió Atmosfèrica à Són els llocs d’origen o de concentració d’alta o baixa pressió, i són: • Anticicló: Centres d’acció d’alta pressió. L’aire que els forma és fred i pesarà més. Acostumen a portar cels clars i solejats. • Borrasques: Centres d’acció de baixa pressió. L’aire que els forma és calent i pesarà menys. Acostumen a portar mal temps, precipitacions i núvols. Vents i pressió A l’hemisferi sud, les fletxes anirien al reves. És vent de nord perquè va cap a la dreta. CIRCULACIO GENERAL DE LATMOSFERA Vents de l’est, oest i alísics à Corrents específics que tenen un altre comportament. Es troben en uns llocs específics de la Terra i no segueixen les normes dels vents anteriors. Humitat relativa L’aire de l’atmosfera és normalment una barreja d’aire sec i aigua. L’aigua és la única substància que es pot condensar (passar de vapor a líquid) o evaporar-se. Es diu humitat relativa perquè és relatiu al líquid que porta, el lloc, temperatura, etc. A nivell del mar l’aire pot mantenir 9gr d’aigua per cada m3 del mateix a 10ªC. Si estem a 20ºC, l’aire podrà aguantar major quantitat d’aigua. Si la temperatura és major, l’aire pot ser molt més humit. De la mateixa manera, si estem a 20ºC i la temperatura baixa 10ºC, no podrem mantenir la mateixa quantitat d’aigua que teníem. Aquesta aigua que no podem mantenir, es condensa (condensació). La humitat relativa, es mesura amb %. Quan arribem al 100% d’humitat relativa, a partir d’aquí, l’aigua vindrà en condensació o gotes d’aigua. “Temperatura de Rocío”. Si sabem la humitat relativa, es podrà determinar l’alçada dels núvols. Cicle de l’aigua El vapor que es troba en l’atmosfera procedeix de l’evaporació de l’aigua dels oceans, rius i llacs i dels sòls humits. El fet que s’evapori més o menys depèn de la temperatura i del nivell de saturació de l’aire: • Aire amb humitat relativa baixa: Admet molt vapor d’aigua procedent de l’evaporació • Aire pròxim a la saturació: No admetrà vapor d’aigua per molt elevada qui sigui la temperatura. 3. Repàs dels núvols Classificació dels núvols Pregunta examen à Definir els 3 tipus de núvols Com es desenvolupen els núvols? Teulada de núvols à Alçada en la que es troben els núvols des del terra fins al núvol. Com es desenvolupen els núvols? La majoria es formen de 4 maneres: • Quan es calenta la superfície i hi ha una convecció: L’aire calent puja fins que es refreda i la humitat arriba llocs on es van format núvols. • Depenen de la topografia del lloc: El vent ve, es fa humitejant i hi ha una corrent de “chorro”. • Per convergència de l’aire: Aixeca la humitat fins al lloc on es condensa. • Quan hi ha fronts: Aires calent i freds que es van movent. És el mateix que l’horitzontal, però va en vertical. Relació consum de combustible - meteorologia à Si hi ha condicions meteorològiques marginals (gel) l’avió ha de col·locar els sistemes de gel i anti-gel, que tenen 2 fonts: • Elèctric: Tubs de temperatura. • Motors: Ve aire calent del motor, que li treu empenta a l’avió. Per tal de compensar-ho i que l’avió mantingui la mateixa velocitat, aquest ha d’accelerar. Això gasta combustible i fa que alguns avions no puguin arribar a l’aeroport de destí. Degut a això, quan la meteorologia és dolenta, es carrega més combustible a l’avió. El núvol més complicat de volar à Cumulonimbus. En el radar sortirà vermell. Els vents són molt forts i a la part d’abaix hi ha precipitacions (gel, “granizo”..). Niebla vs. nieblina: El nivell de condensació. • Niebla (FG) à Quan la visibilitat està per sota de 1 km. FOG • Nieblina (BR) à Quan veiem a més d’1 km. MIST Base dels núvols – Cloud Base Si sapiguessim la humitat, podríem determinar l’alçada dels núvols. La temperatura de l’ambient va baixant a un règim estàndard. La temperatura de la humitat també baixa però molt menys. Això farà que hi hagi un moment on s’ajuntin i es formarà la base dels núvols. Formula à CloudBAse = ((T-DP)/2,44ºC)) * 1000 ft DP à Temperatura del Rocío Exemples: Si tenim una temperatura de 20 graus i l’aula hi ha una condensació de 15: 20 - 15 / 2,44 * 1000 = a 2049 metres estaran els núvols. Altre exemple: temperatura de 59 i DP 57. à 59-57= 2 à *2 = 400 à núvols a 400 peus. Fronts meteorològics La meteorologia associada amb un front pot diferir depenent de la velocitat, temperatura relativa i humitat. Front: Front fred, calent que es mouen i porten amb ells una sèrie d’efectes meteorològics abans, durant i després del front. Diferència entre cadascun dels fronts: 1. Fronts calents (rodones sobre la línia) Generalment tenen una banda de formacions que s’estenen sobre la línia de superfície, tant a 500 milles com a 700 milles (800 km). Davant hi ha fenòmens meteorològics, un cop passa el front, la meteorologia és millor. 2. Fronts freds (triangles sobre la línia) En el moment que arriba, es comencen a desenvolupar una sèrie de fenòmens atmosfèrics en forma vertical. Abans del front fred hi ha calor, després turmenta i més enrere ja no hi haurà turmenta però sí fred. La visibilitat és baixa abans i després, però és millor que en el calent. 3. Fronts “Ocluido” (triangles i rodones sobre la línia en la mateixa direcció pintades sobre la línia) 4. Fronts Estacionari (triangles amunt i rodones a sota pintades sobre la línia) Front fred que cau i es queda allà. Quan el front fred es xoca amb el calent (venen dels costats)à turmenta de 2 o 3 dies. 4. Reports i cartes de Meteorologia METARS, Terminal Aera Forecast (TAF), High level prog Chart à Meteorologia en vol, WINDS ALOFT à Productes meteorològics que un avió necessita per volar i amb els que comptem sempre que volem. La resta són addicionals. METAR & TAFs Són els mitjans informatius meteorològics més utilitzats pels pilots. METAR (Reporte meteorologico de rutina)à Observació de la meteorologia en un lloc concret per a un moment determinat. Adoptats mundialment però cada país fa les seves modificacions. TAF (Pronòstic dàeròdrom)à És una observació que avarca un radi de 5 milles al voltant d’un aeroport. Ens dirà que de X hora a X hora i haurà: vent, pluja...de X hora a X hora: sol... à es fa una predicció. Hem de buscar la part del pronòstic que ens interessa. És generalment vàlid per períodes de 24 hores. “Reporte Meteorologico de rutina:METAR” /D ew po in t Exemple: KJFK à Aeroport de NY, K es el país o regió i codi aeroport 251851Z à Dia en que es va fer el METAR: dia 25 a les 18:51 Z (zulu à hora universal) 15010KT à El vent ve dels 150º d’orientació amb 10 nusos d’intensitat. 9SM à La visibilitat és de 9 milles /estatuto. A espanya serien KM, enlloc de SM. SCT005 à A quina alçada està la base dels núvols. Va en pies. 100 pies (001), 200 pies (002), etc. Tipus de densitat que tenim en el sostre referent als núvols: 0) SKC : sky clear (no hi ha núvols) 1) FEW: 1-2 /8 2) SCT: 3-4 / 8 3) BKN: 5-7 /8 4) OVC : Overcast: totalment cobert. 8/8 BKN050 : Scater a 500 peus i broken 5000 à Relacionat amb SKC, FEW, ..... 050: 5000 008: 800 pies 023: 2300 500: 50.000 s’han d’afegir 2 zeros 124: 12400 18/16 à Temperatura. 18ºC . Si es redueix a 16ºC es condensa l’aire A2991 à Pressió atmosfèrica. Altímetre. RMK AO2 à Automàtic SLP127 VCFG SE.SE T01780165 Pronòstic d’aeròdrom TAF 261242Z à Pronòstic fet el dia 26 a les 12:42. 261312 à La validesa serà el dia 26 a partir de les 13:00 (hora zulu) fins al dia 27 a les 12:00 (hora zulu). Es van actualitzant contínuament. Sortim amb el que tenim i agafem el més actualitzat per la hora d’aterratge de l’aeroport de destí. 08010KT 3 SM-DZ à Visibilitat de 3 nusos BR OVC006 à Overcast a 600 pies. FM 1330 à Ens ho canvien a una altre. FM à des d’aquest horari fins... 1500 à Ens ho canvien a un altre: Suposem que aterrem a les 21:00. 2300 à Ens ho canvien a un altre. Suposem que aterrem a les 00:00, hem de mirar aquest. Igual passa si aterréssim a les 00:30 0400 à Ens ho canvien a una altre TAF Notes Exemple: Aterrem el dia 15 a les 14:20. Quin utilitzem? à TAF AMD LEBL 141749Z 1418/1518. Resposta des de BECMG (becoming—es canviarà) 1511/1513 23008KT PROB30 TEMPO 1511/1518 0700 BCFG BKN004. Les probabilitats afecta al que ve després. Ho hem de veure tot, no ens poden quedar amb una sola línia. 6. Isòbares 7. Vents a nivell de vol F = Vent que venen en aquesta orientació (cap a la punta). Darrera la línia hi ha unes barres. Una barra són 10, mitja 5 i un triangle són 50. Triangle, barra, barra, barra, mitja barra = 85 Depenent de l’aire que tinguem, haurem de posar més o menys combustible. 5. Turmentes, windshear i gelament(THUNDERSTORMS, WINDSHEAR AND ICING) Turmentes Hi ha 2 tipus de turmentes: • Turmentes frontals: Auto-renovables, duren moltes hores i són violentes. • Turmentes de massa d’aire: Són violentes, però duren entre 10-30 minuts. Turmenta à Generalment relacionada per Cumulonimbus. Els fenòmens meteorològics que estan presents en una turmenta són: turbulències, granissada, pluja, neu, llamps, gel, etc. 3 etapes d’una turmenta: 1. Cúmulus à Es calenta la massa d’aire, es forma el núvol i les partícules d’aire més solides cauen en forma de pluja. Nota: 3-4 2. Madura à És la més complicada perquè té més vents i moviments. Nota: 10 3. Dissipació à Es refreda la superfície amb pluja més suau. Nota: 7-8. Ingredients d’una turmenta: Alt contingut d’humitat, corrents d’ascens i aire inestable Windshear Windshear à Qualsevol canvi ràpid en direcció o intensitat del vent. Els sensors de l’avió detecten que aquest s’està movent massa fort. Avisa amb una alarma que va dient: Windshear. Això fa que els pilots facin la maniobra à màxima potència tirant de l’avió i pujant el màxim possible. Això passa quan hi ha turmentes o muntanyes. Windshear sever: Un canvi ràpid en direcció o velocitat del vent que causa canvis de velocitat del vent majors a 15 nusos. Gelament Gelament à Pot ocórrer quan la OAT (OUTSIDE AIR TEMPARTURE à terra i enlairament) o la TAT (en vol) està per sota dels 10 ºC i hi hagi humitat visible a l’aire (boira, pluja, neu, etc.) o als carrers de rodatge o pistes d’aterratge. Hi pot haver congelament d’alguna de les superfícies principals de l’aeronau. Abans d’enlairar, els aeroports grans tenen unes àrees on l’avió està amb els motors encesos i venen unes màquines amb líquid de gel i desgel. Protegirà a l’avió mentre corri per la pista d’enlairament i farà que no es formi gel. Si alguna superfície de l’avió es congelés, trencaria el perfil aerodinàmic. Tipus de gel estructural: • Gel “rime” = petit • Gel clar = gran/ràpid • Gel barrejat ...

Comprar Previsualizar