Tema 10: COMUNITATS VEGETALS MARINES (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Botànica marina
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 30/03/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

BOTÀNICA MARINA BLOC 3: ECOLOGIA DEL MAR Marta Galceran TEMA 10: COMUNITATS VEGETALS MARINES Parlarem de com estan col·locades en el mar les plantes i perquè.
En el mar es distingeixen dues zones: Els continents s’endinsen en el mar i fins 200-300m no s’enfonsen profundament, aquesta zona, fins al final de la plataforma continental, s’anomena zona costanera (ambient nerític). I des de la plataforma continental fins a trobar un altra continent és el que anomenem zona oceànica (ambient oceànic).
També distingim la zona bentònica: tots els organismes que viuen fixats o en íntim contacte amb el substrat; i la zona pelàgica: organismes que viuen flotant a la columna d’aigua.
Per últim separem la zona fòtica (fital) on hi poden viure plantes perquè hi ha suficient llum; i la zona afòtica (afital), on ja no hi poden viure organismes fotosintètics.
La zona fòtica es divideix en 4 nivells: el supralitoral, el mediolitoral o intermareal, l’infralitoral i el circalitoral. La zona que hi ha per sobre del supra s’anomena adlitoral que és el límit entre terra i mar, no es considera zona marina.
A la zona afòtica distingim 3 zones: zona batial, zona abissal i zona hadal, aquesta última en el Mediterrani no existeix.
En el fitobentos trobem algues vermelles, algues verdes, fanerògames, algues brunes i líquens.
En el fitoplàncton el que trobem més abundant en medi marí són les diatomees, les bacil·lariofícies i els haptòfits.
Hi ha molt poques diactofícies (molt petites) i dinoflagel·lats (myzoozoa).
El que es troba molt rarament en el fitoplàncton són les algues verdes, criptòfits (només els trobem a les basses del mediolitoral) i euglenozous (animals).
A més hem de diferenciar el fitoplàncton segons la seva mida: microplàncton (60-500µm), nanoplàncton (5-60µm) i picoplàncton (0,5-5µm).
1 BOTÀNICA MARINA BLOC 3: ECOLOGIA DEL MAR Marta Galceran L’amplada de cada nivell depèn dels factors ambientals.
El mediolitoral és la zona entre marees, a la major part de la mediterrània aquesta zona no supera els 10 cm. Però hi ha zones on l’amplada del mediolitoral pot ser d’1-1,5 m, per exemple en el Mar Adriàtic perquè és molt estret i poc profund.
En el Mediterrani les marees són força dèbils, però es noten en zones poc profundes. Les marees són més elevades quan més estret i menys profund és un lloc.
Dins del Mediterrani només hi ha dues zones on es notin les marees: una és al nord del Mar Adriàtic i a Tunísia.
El mediolitoral en el mar Mediterrani és molt estret. L’amplada màxima del mediolitoral a nivell mundial és de 16m, a la Badia de Fundi de Canadà, i a més la marea puja molt ràpidament.
A mars tropicals també hi ha marees.
Aquest desnivell serà molt important per a la vegetació.
El supralitoral es troba per sobre del mediolitoral i és la zona dels esquitxos dels temporals.
L’amplada del mediolitoral i del supralitoral depèn de les marees, de l’exposició de la zona a l’hidrodinamisme (a llocs més batuts el mediolitoral és més ampli) i també depèn de l’exposició al sol (a la dessecació).
Al nord hi ha més onades que aporten aigua i nutrients, quan més exposat està un lloc més amunt arriba el supralitoral i el mediolitoral.
Al sud dóna més el sol, la zona es dessecarà i per tan les condicions seran molt menys adequades per a la vegetació.
L’amplada d’aquests nivells depèn de la latitud, perquè a l’equador la llum arriba molt més perpendicular que en els pols i per tan penetra més i es reflexa menys, si la llum arriba més inclinada es reflexa molt i penetra menys en l’aigua.
També depèn de l’eutròfia, quan les aigües estan més brutes hi ha menys penetració de la llum. I de la inclinació del substrat, si el substrat és vertical la llum que arriba s’extingeix més ràpidament i per tan penetra menys.
A la Costa Brava l’infralitoral té una amplada de 25-35 metres i s’acaba quan desapareixen les fanerògames, a les Bahames pot arribar fins a 80m de fondària, on encara hi ha fanerògames.
El circalitoral a la Costa Brava arriba fins uns 70m de fondària, a Balears pot arribar fins a 100m i a les Bahames fins a 268metres de fondària on es poden trobar algues vives, perquè l’aigua és molt clara. A l’Antàrtida podem trobar algues fins a 125-180 metres de fondària perquè l’aigua també és molt transparent.
En el supralitoral la vida és molt dura perquè toca molt la llum i l’aigua només arriba amb els temporals o amb la pluja.
A la mediterrània hi ha 4 temporals per any i és quan els organismes que viuen en aquest nivell reben nutrients i es mullen amb l’aigua salada. La pluja també és una bona font de nutrients i d’aigua.
El substrat es pot escalfar moltíssim a l’estiu (pot arribar a tenir 80ºC) i a l’hivern pot congelar-se, les diferències de temperatura són molt grans.
2 BOTÀNICA MARINA BLOC 3: ECOLOGIA DEL MAR Marta Galceran Això fa que aquí molts pocs organismes puguin viure. Aquests organismes són vicariants, com la Verrucaria que la trobem arreu del planeta, són organismes que estan molt ben adaptats a aquestes condicions.
Els organismes que viuen en el supralitoral són sistemes molt senzills. Podem trobar fongs liquenificats (com la Verrucaria), alguns herbívors (caragolines Melaraphes) i detritívors (isòpodes i crancs).
En aquests sistema són molt importants els filtradors, el més important és Euraphia, és un cirrípede. És molt important recordar aquesta forma perquè hi ha filtradors similars al mediolitoral, però Euraphia només es troba en el supralitoral. Si hi ha una època bona els líquens poden viure més a baix i els herbívors també, però Euraphia té una vida molt llarga i creix molt lentament, per això és el que marca el nivell supralitoral.
També podem trobar cianobacteris, són procariotes. Els herbívors mengen líquens i cianobacteris i els hi agraden més aquests últims.
A les roques podem veure taques negres que són una barreja de líquens com Verrucaria i cianobacteris.
Hi ha molts fenòmens de vicariància perquè les condicions del supralitoral són molt dures.
Al mediolitoral les condicions són una mica més agradables i és on es comencen a trobar algues.
El mediolitoral és el nivell entre marees i les comunitats es troben en fàcies o cinturons, aquests cinturons s’anomenen zonació litoral, és la disposició de la vegetació en cinturons.
En el mediolitoral les condicions ambientals varien molt ràpidament i per això es veuen molt bé els cinturons.
Per exemple podem veure que tres espècies viuen en cinturons: Rissoella verruculosa, per sobre Nemoderma i per sobre Corallina elongata. Hi ha un factor físic que impedeix que la Rissoella visqui més amunt, la disponibilitat hídrica no és suficient per ella; i tampoc pot viure més a baix perquè hi ha un factor biològic, una altra espècie que està ocupant aquell espai i que és més competitiva que Rissoella.
Espècies que viuen en el mediolitoral: Algues, però no hi ha arbres, com a molt són incrustants, herbàcies o arbustives. No hi ha arbres perquè una comunitat arbòria necessita estabilitat ambiental i aquí no hi és.
Hi ha molts herbívors, com la Melaraphe (caragolina) que és el més important, també trobem Patela rustica.
També trobem descomponedors, hi ha més varietat que en el supralitoral.
3 BOTÀNICA MARINA BLOC 3: ECOLOGIA DEL MAR Marta Galceran I per últim trobem filtradors, musclos, tomàquets de mar, però són molt importants els cirrípedes. Aquests cirrípedes tenen una forma similar a Euraphia, però no s’han de confondre. Es diuen Chthamalus i són diferents a l’Euraphia en la forma de les plaques.
El Chthamalus stellatus té una forma més ovoide i el C. montaguii té una forma més de cometa. Es diferencien de l’Euraphia, perquè aquesta té secció triangular i els Chthamalus tenen secció recta. El C. stellatus aguanta aproximadament uns 80ºC i el C. montaguii aguanta fins a 50º, de manera que trobarem el montaguii més a baix que l’stellatus.
Si trobem Euraphia és supralitoral i si són diferents (Chthamalus) és mediolitoral.
Aquests organismes són molt bons indicadors del nivell perquè viuen molts anys.
En el mediolitoral sempre hi ha més o menys les mateixes espècies. Només quan hi ha molta contaminació orgànica els horitzons típics es substitueixen per espècies tionitròfiles que aguanten la contaminació orgànica.
Per sota trobem horitzons d’algues incrustants i molts cianobacteris que poden penetrar fins un centímetre en la roca i degradar-la.
Les algues com Nemalion i Rissoella viuen més amunt i per sota troben el Trotoir on viuen moltes espècies que hi troben refugi, perquè s’acumula aigua.
Mediolitoral a nivell mundial: On hi ha marees el mediolitoral esta ocupat per espècies de Fucals, com Encara que hi hagi marees hi trobem ara Fucus.
molt poques espècies, perquè fa En mars freds amb moltes marees molta calor i les algues no suporten trobem un mediolitoral molt ric la radiació.
format bàsicament per boscos de fucals.
Trobem espècies tionitròfiles com Ulves i cladòfores que substitueixen les comunitats que hi hauria si les condicions fossi normals.
A la mediterrània això no passa.
Comença el 0 biològic, on viuen aquelles espècies que no aguanten una emersió continuada.
Trobem boscos en els llocs que estan ben estructurats, perquè les condicions ambientals és molt bona. Sempre hi ha disponibilitat hídrica i la temperatura varia molt menys, això permet una disponibilitat de nutrients molt més alta. En l’infralitoral les condicions són molt més adequades per la vida.
En l’infralitoral distingim a nivell mundial zones amb plòcon només al mar del Sargàs, és la interfase entre terra i mar, però es troben submergides. Trobem un bentos amb estructura complexa, on trobem plantes arbòries, arbustives, herbàcies, incrustants i epífites. Hi ha tanta complexitat perquè el medi és molt estable.
Molt important no confondre un bosc, que sempre són d’arbres, amb prats de fanerògames marines, que no fan mai boscos.
4 BOTÀNICA MARINA BLOC 3: ECOLOGIA DEL MAR Marta Galceran Infralitoral a nivell mundial: Esculls coral·lins Kelps Boscos de Cystoseira Tot això ho trobem sobre roca.
A la mediterrània hi ha moltes espècies de Cystoseira i a mesura que ens enfonsem en fondària trobem diferents espècies que li donen un aspecte diferent als boscos.
En superfície trobem la Cystoseira mediterrania que fa uns boscos molt densos, a mida que ens anem enfonsant cada vegada els boscos són més esclarissats.
A superfície hi ha molta llum i permet que els boscos siguin molt espessos, en fondària arriba menys llum i per això els boscos són més esclarissats.
Aquests esquema és l’òptim per la Costa Brava, però no existeixen perquè la majoria d’espècies de Cistoseira de la mediterrània estan desapareixent o han desaparegut, perquè el Paracentrotus lividus se les menja. Les úniques que no es menja són la C. zosteroides perquè es troba a molta fondària i l’eriçó no hi arriba; i la C. mediterrania perquè es troba en superfície i vol evitar els temporals. Aquestes dues espècies són les úniques que persisteixen.
La sobrepesca provoca: ↑pesca ↓peixos ↑eriçons ↓algues Sobre substrat rocós i ben il·luminat la reina és la Cystoseira mediterrània, aquestes necessiten un substrat poc empinat perquè el zigot és molt pesat; si el substrat és molt inclinat el zigot rellisca i no es poc fixar.
En els llocs on ha desaparegut la Cystoseira són substituïts per màquia, que és un paisatge arbustiu format principalment per Halopteris scoparia i Padina pavonica. La Padina està calcificada i als eriçons no els hi agrada.
Però en casos extrems això també pot arribar a desaparèixer.
Els boscos més típics de la Costa brava són els de C. mediterrània i els de C. spinosa.
5 BOTÀNICA MARINA BLOC 3: ECOLOGIA DEL MAR Marta Galceran A altres llocs de la mediterrània pot haver-hi algun bosc de sargàs, però hi ha molt pocs. I encara hi ha menys boscos de Laminarials, la Laminaria rodriguezii és la única autòctona i endèmica del Mediterrani, les altres són espècies atlàntiques que s’han anat estenent per el Mediterrani.
En els llocs on no hi ha llum no hi ha boscos, per exemple en les parets verticals o sota els blocs de roca. Els boscos són substituïts per prats o màquies d’algues vermelles.
A nivell mundial: Boscos de kelps (Laminarials) Esculls coral·lins sobre roca, el 80% de la seva biomassa és d’algues vermelles calcificades.
Només queden fora de l’aigua en marees vives.
Floten amb aerocists ja que són molt grosses i Si l’aigua està molt neta dominen els coralls, si l’aigua està pesants.
més contaminada domina la biomassa d’alga tova.
En llocs foscos també queden substituïdes per En el lagoon (zona poc profunda) està ple de Briopsidals algues vermelles.
que formen prats molt frondosos.
Sobre sorra trobem molt poques espècies d’algues.
Trobem prats de fanerògames marines que fan sistemes molt complexos. Hi ha espècies que són molt importants, com la Posidonia, perquè fan la mata que transforma el substrat sorrenc en un substrat dur perquè hi puguin viure moltes espècies d’algues i animals.
A les fulles de les fanerògames hi ha tota una fauna i una flora molt especialitzada que va lligada al cicle de la planta.
Sobre sorra també trobem algunes Briopsidals com la Caulerpa.
Aquests prats sobre sorra els trobem en mars tropicals, en el Mediterrani i en els mars freds de més al sud.
El circalitoral és la zona on només trobem algues esciòfiles, perquè hi arriba molta menys llum i aquests és el factor limitant. La temperatura i la radiància són més o menys constants al llarg de l’any.
Les comunitats poden arribar a una maduresa molt important perquè les condicions són molt estables.
Trobem molt pocs boscos, en el Mediterrani només fa boscos en aquest nivell la Cystoseira zosteroides i la Laminaria rodriguezii, però són boscos molt esclarissats, hi ha molta distància entre planta i planta.
Molt important: en la mediterrània trobem el Coral·ligen sobre roca, són espècies molt planes per agafar el màxim de llum possible. És un Hotspot perquè viuen molta varietat d’espècies.
També trobem el Maërl (Grapissar), són cúmuls d’algues calcificades de vida lliure que creixen molt lentament.
Converteixen el substrat tou en dur on a l’estiu s’hi fixen moltes espècies toves i a l’hivern desapareixen.
6 ...