Tema 5 Derecho de Sucesiones (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Derecho de Sucesiones
Año del apunte 2014
Páginas 12
Fecha de subida 13/12/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5. LES DISPOSICIONS FIDUCIÀRIES.
1.- LA DESIGNACIÓ DEL HEREU PER FIDUCIARI.
INTRODUCCIÓ Es el supòsit de la elecció del hereu o de la distribució del cabdal hereditari per aquelles persones (cònjuge,convivent de fet o determinats parents) a qui el causant atribueix la facultat de poder escollir la persona del hereu o de distribuir la herència entre els seus fills i els descendents d’aquests.
La facultat d’elecció o de distribució la reben del causant de la successió, tant si la herència es defereix en virtut del testament com si ve recollida per pacte successori.
Per altra banda, l’art.426-11 contempla el denominat fideïcomís d’elecció o distribució.
Aquests són disposicions testamentaries en què el causant encarrega al fiduciari la elecció del concret fideïcomissari d’ entre un cercle de persones predeterminades per ell mateix, i per tant suposa una base de confiança en la relació.
Article 426-11 Fideïcomís d'elecció i de distribució Si el causant atribueix al fiduciari la facultat d'elegir el fideïcomissari entre persones que designa per llurs noms o circumstàncies, o que formen un grup determinat, o la de distribuir l'herència entre els fideïcomissaris, s'han d'observar les seves disposicions i, supletòriament, les regles següents: [...] L’encàrrec que assumeixen els distribuïdors té caràcter subsidiari, en el sentit que només té lloc quan el causant mor sense haver realitzat ell mateix la elecció d’hereu o la distribució de la seva herència entre els hereus que ha instituït globalment. La seva tasca consisteix en completar o integrar la voluntat del causant, però sense que l’encàrrec fiduciari atribueixi, per si sol i tret de l’administració de l’herència, la propietat o algun dret real de gaudiment sobre els béns relictes.
Aquest encàrrec fiduciari no qüestiona el caràcter personalíssim del testament, però sí algun matís. Si la voluntat testamentària la expressa únicament el testador, aquest delega en altres persones la determinació dels afavorits en la successió o en les quotes que correspongui. Per tant, és el causant qui efectua la institució dels hereus, tot i que de manera genèrica, doncs institueix als seus fills, però no a tots, sinó els escollits pel seu cònjuge o convivent o parents, o No senyala quotes concretes, i seran determinades per els distribuïdors.
1 És exclusivament el causant qui atribueix la facultat al seu cònjuge, convivent o parents d’escollir a l’hereu d’ entre els seus fills. Per tant, hi ha un límit, i és que en els fiduciaris únicament cap que sigui el causant qui atribueix la facultat electiva o distributiva de la seva pròpia herència. Qui institueix és el causant, el fiduciari escull o distribueix però no institueix i només escull entre els instituïts de manera genèrica pel causant. El fiduciari és lliure d’acceptar l’encàrrec, i aquesta acceptació pot ser expressa o tàcita.
En dret català hi ha dos classes de fiduciaris, amb una regulació subsidiària de la prevista pel causant, el qual gaudeix de legitimació per a configurar de manera amplia el seu desenvolupament de l’encàrrec i les facultats del fiduciari: o o Cònjuge (art. 424-1) o convivent (art.424-4) Parents (art.424-5 a 424-10) Mentre no es compleix l’encàrrec fiduciari, està en suspensió la prescripció de les pretensions legitimaries dels fills o descendents del causant. (art.451-27.2) L’ENCÀRREC FIDUCIARI AL CÒNJUGE O CONVIVENT (ART.424-1) Article 424-1 Designació d'hereu pel cònjuge o pel convivent 1. El testador pot instituir hereu el descendent que el seu cònjuge o convivent en parella estable supervivent elegeixi entre els fills comuns i llurs descendents, encara que visqui el seu ascendent, o els pot instituir en les parts iguals o desiguals que el cònjuge o convivent supervivent estimi convenients.
o o La elecció del hereu entre els fills comuns o descendents La distribució de la herència en les parts iguals o desiguals que decideixi el cònjuge o convivent.
La nul·litat del matrimoni, la separació o el divorci suposen la pèrdua de la facultat d’elecció, igual que la extinció de la unió extramatrimonial. Aquest articulat planteja problemes en les famílies reconstituïdes, ja que estem parlant dels fills comuns amb el fiduciari.
En defecte de previsió del causant, l’art.424-1.2 conté les següents normes subsidiàries:  La elecció o la distribució ha de fer-se entre els fills comuns a testador i fiduciari i descendents d’aquests (encara que visqui el seu ascendent) i comporta la facultat de limitar a un o més fills o descendents a la institució d’hereu i reduir als demés a la condició de legitimaris. Si no s’exerceix la facultat, la herència es defereix als fills per parts iguals, i només si algun fill premort, entren els seus descendents (art.424-3) 2  El cònjuge o convivent pot imposar sempre les condicions, les limitacions de disposar i les substitucions que estimi oportunes, si els afavorits són fills o descendents del testador i les restriccions no contradiuen les imposades per aquest.
 La herència no es defereix fins que no es fa la elecció o la distribució, però abans el cònjuge o convivent supervivent pot fixar i pagar les legítimes i llegats.
Pel que fa al moment de la elecció o distribució, aquesta ha de realitzar-se en testament i per tant, no serà fins a l’obertura de la successió del fiduciari, i l’exercici de la facultat ha de ser exprés tot i que s’admet tàcit si resulta clarament de la mateixa elecció.
Manca d’elecció o distribució. (art.424-3).
Si el cònjuge mor sense haver realitzat la elecció o distribució, correspondrà, si s’escau, als dos parents (art.424.5). Ara bé, si no s’escau, l’art.424-3 disposa que la herència es reparteix en parts iguals entre els fills o descendents (en el lloc dels fills premorts), o bé si els fills haguessin estat declarats indigne, art 441-7.1.
Article 424-3 Manca d'elecció o distribució Si el cònjuge o convivent supervivent mor sense haver fet l'elecció o la distribució, o renuncia en escriptura pública a la facultat de fer-les, s'aplica, si escau, el que estableix l'article 424-5 o, si no escau, es defereix l'herència als fills per parts iguals, i en el lloc del premort entren els seus descendents per estirps. Si no hi ha descendents, els hereus del premort solament poden reclamar la llegítima que li hauria correspost.
Si no hi ha fills ni descendents, els hereus del premort, només podran reclamar la llegítima que correspondria a aquell (premort), però NO tenen dret a la part de la herència que en cas de viure li hagués estat atribuïda. Aleshores, la herència (com que no existeixen fills ni descendents) es defereix segons les ordres de la successió intestada del causant.
L’administració de la herència.
Article 424-4 Administració de l'herència 1. Mentre no es defereix l'herència, aquesta resta sota l'administració de la persona o les persones que el testador ha designat a aquest efecte, amb les facultats i limitacions que aquest ha establert o, si no n'ha establert, amb les pròpies d'un marmessor universal de lliurament de romanament. La persona o les persones designades tenen dret a percebre el que els hi correspongui per llurs treballs i al reemborsament de les despeses causades per l'exercici del càrrec.
2. Si el testador no ha designat cap persona o la designació és ineficaç, l'herència ha d'ésser administrada pel cònjuge o convivent supervivent. El cònjuge o convivent té, en aquest cas, la lliure 3 administració de l'herència i facultats dispositives plenes sobre els béns hereditaris per a fer actes d'inversió, satisfer necessitats de l'herència, atendre la seva subsistència personal, la dels fills i la dels descendents, i pagar deutes, càrregues i llegítimes, amb les limitacions establertes pel testador. Els béns adquirits per la realització d'actes d'inversió i els fruits i les vendes no consumits en les dites atencions s'incorporen a l'herència.
Mentre no té lloc la elecció o distribució, els descendents no poden acceptar la herència.
Això planteja el problema de la administració. El causant pot: • Haver designat a la persona encarregada de l’administració. En aquest cas, té les facultats que aquell li hagi encomanat. Si les funcions no han estat delimitades, l’art.424-4.1 considera que té les mateixes facultats que un marmessor universal d’entrega de romanament. Aquesta persona té dret a cobrar pels treballs i al reemborsament de les despeses causades per aquest exercici., NO una remuneració • fixa com el marmessor universal.
Si no ha designat un administrador, l’administració de la herència correspon al cònjuge o al convivent supervivent. Tenen amplies facultats, que surten d’una mera administració:  Poden realitzar actes d’inversió dels béns hereditaris, disposant d’ells.
 Atendre a la subsistència dels fills  Pagar deutes  Pagar càrregues  Pagar llegítimes.
La gestió del cònjuge i del convivent, és en benefici de la herència, però no fan seus els fruits i rentes, sinó que s’incorporen en la mateixa, incrementant el patrimoni a favor dels descendents escollits.
L’ENCÀRREC FIDUCIARI ALS DOS PARENTS Article 424-5 Designació d'hereu pels parents El testador pot instituir hereu un o més descendents que siguin elegits per dos parents pròxims designats directament per ell o d'acord amb el que estableix l'article 424-6.1.a, encara que no hagi fet ús de la facultat de confiar l'elecció al cònjuge o al convivent en parella estable.
La designació per parents funciona o bé alternativament a la del cònjuge o convivent o bé, subsidiàriament, pel cas en què el cònjuge no hagi efectuat la elecció o distribució.
Per tant, cap la possibilitat que el causant institueixi hereu a aquell dels seus fills o descendents que escullin els seus parents. No és una possibilitat subsidiària al encàrrec fiduciari al cònjuge o convivent, sinó que es pot conferir el càrrec directament als dos 4 parents. Els parents únicament escullen al o als hereus prèviament instituïts de manera global pel causant. Els parents no poden atribuir llegats.
L’art.429.4.1 (marmessor) preveu la renúncia dels parents electors. Si no manifesten si accepten o renuncien al càrrec, s’ha de requerir per a què acceptin i si no ho fan en el termini d’1 mes, s’entén que renuncien. L’encàrrec aleshores passaria als següents parents en grau de proximitat. L’encàrrec és gratuït, i tenen dret al reemborsament de les despeses causades. (art.424-6.1.c).
Requisits de la elecció o distribució.
Article 424-6 Requisits de l'elecció o la distribució 1. En la designació d'hereu pels parents, a manca de previsió pel testador o de regulació pel costum, regeixen les normes següents: a) La facultat d'elecció o de distribució correspon als dos parents consanguinis, un de cada línia de progenitors, amb el vincle de parentiu més pròxim amb els fills o els descendents. Dins de cada línia té preferència el de més edat.
b) Per a exercir la facultat d'elecció o de distribució, cal tenir capacitat plena per a disposar, poder succeir al testador i no haver renunciat a la dita facultat.
c) El compliment de l'encàrrec és gratuït, però dóna dret al reemborsament de les despeses causades.
d) L'elecció o la distribució s'ha de fer entre els fills i els descendents d'aquests, i comporta, en cas de distribució, la facultat d'instituir-los en les parts iguals o desiguals que ambdós parents estimin convenient, i de limitar a un o més fills o descendents la institució d'hereu i reduir els altres a la condició de legataris o legitimaris, d'acord amb les instruccions del testador i l'aplicació de les prelacions que resultin de la voluntat del testador.
e) Els parents no poden imposar gravàmens ni limitacions de cap mena, llevat que el testador ho hagi autoritzat.
f) L'herència no es defereix fins que no es fa l'elecció o la distribució.
2. La facultat d'elecció o de distribució només es pot exercir si, ateses les circumstàncies de la família, no hi ha més de dues línies de parents.
 Es confereix la facultat d’elecció als DOS parents més pròxims dels fills o descendents, un de cada línia de progenitors (pare i mare). Si existeixen més de dos línies de progenitors (fills de diferents progenitors) no cap l’encàrrec fiduciari.
(art.424-6.2). per tant, el causant no individualitza als parents, no decideix nominalment quins dos específics parents seran els electors, sinó que concedeix la facultat electiva de manera indeterminada als dos parents més pròxims, sense identificar-los.
 La proximitat de grau es mesura en relació als fills del causant, tot i que poden ser escollits altres descendents. S’exclouen els propis progenitors (per exemple, 5 encara que visqui la mare, correspondria la facultat d’elecció al padrí matern, implícitament l’art.424-6.1 els exclou i a més es correspon amb el fet que el causant no ha atribuït la facultat d’elecció al cònjuge o convivent).
 El parentesc ha de ser per consanguinitat, amb preferència per el parent de més edat en cas d’igualtat en la proximitat de parentesc. A més, els dos parents han de tenir plena capacitat per a disposar (art.424-5.1.b): s’exclou als menors d’edat (tot i que estiguin emancipats, i als incapacitats, així com al concursat).
 No s’han de trobar en cap causa d’inhabilitat o de indignitat successòries, el que es coherent amb el caràcter fiduciari del encàrrec.
 No pot excedir el numero de parents de 2. I tampoc cap que un dels fills sigui elector, tret que renunci a la condició d’hereu elegible.
L’hereu o hereus han d’escollir- se entre els fills i descendents del causant. (dels fills premorts o inelegibles) Es poden escollir tots els fills, sigui la seva filiació matrimonial, no matrimonial, adoptiva, siguin fills comuns amb el cònjuge o convivent o no. S’entén que no es poden escollir els descendents dels pares els quals s’han escollit.
Sempre seguint les instruccions del causant, els parents poden instituir o repartir la herència a parts iguals o desiguals, i limitar a la llegítima a un o més dels escollits. En canvi, tret autorització del causant, NO tenen legitimació per imposar gravàmens o limitacions a l’hereu/s.
La facultat electiva és personalíssima, i no cap denegar-la. a més, s’ha de realitzar en escriptura pública, sense que sigui possible acudir al testament com instrument on exercir la facultat. Cada parent escull de forma unilateral al fill o descendent que li sembla més apropiat, sense que els dos parents hagin de posar-se d’acord. En cas de divergència l’art.424-8 estableix que es divideix a parts iguals entre els fills i descendents elegibles. (no amb els elegits per a cada fiduciari).
La elecció una vegada realitzada és irrevocable (per això s’exclou la elecció en testament), però sí pot repetir-se en cas que la primera elecció hagi esdevingut ineficaç perquè els escollits no vulguin o no puguin acceptar la herència. (art.424-7.2).
No són elegibles els hereus del fill que no siguin descendents, gaudint només de la legitimació per a reclamar la llegítima que li hagués pertocat al seu causant, fill de qui va ordenar l’encàrrec fiduciari.
Si no hi ha criteri per a decantar la elecció a favor d’algun dels elegibles, hauran d’atendre les instruccions del causant, i en el seu defecte, a la costum.
6 L’art.424-9 estableix que la elecció ha de realitzar-se en el termini senyalat per el causant i si no hi ha termini en els 4 anys següents a la mort del causant. Transcorregut aquest termini, qualsevol que estigui interessat en la successió pot requerir als parents per a què en el termini de 6 mesos després del requeriment procedeixin a la elecció o a la distribució. Si hi ha una justa causa, els parents poden sol·licitar una prorroga al jutge, i la seva duració depèn d’ell. Ara bé, no sembla admissible que la seva duració pugui ser superior al propi termini per escollir de 6 mesos.
Article 424-9 Termini per a fer l'elecció o la distribució 1. L'elecció o la distribució s'ha de fer en el termini fixat pel testador.
2. Si no s'ha fixat un termini i l'elecció o la distribució no s'ha fet en els quatre anys següents a la mort del causant, qualsevol persona interessada en la successió pot requerir els parents electors o distribuïdors que la facin en els sis mesos següents al requeriment.
3. Els parents electors o distribuïdors poden sol·licitar a l'autoritat judicial una pròrroga per a fer l'elecció o la distribució si hi ha una causa justificada Mentre no es realitza la elecció, la herència està jacent, i la delació no té lloc fins que no s’esculli a l’hereu/s.
Pel que fa a l’administració (art.424-4.1) d’aquesta herència correspon a les persones que el causant hagi designat; en el seu defecte al cònjuge, però NOMÉS SI ha estat nombrat usufructuari universal de la herència; finalment als propis parents electors. (art.424-10).
Article 424-4 Administració de l'herència 1. Mentre no es defereix l'herència, aquesta resta sota l'administració de la persona o les persones que el testador ha designat a aquest efecte, amb les facultats i limitacions que aquest ha establert o, si no n'ha establert, amb les pròpies d'un marmessor universal de lliurament de romanament. La persona o les persones designades tenen dret a percebre el que els hi correspongui per llurs treballs i al reemborsament de les despeses causades per l'exercici del càrrec.
Article 424-10 Administració de l'herència 1. Mentre no es faci l'elecció o la distribució i si no hi ha usufructuari universal, l'administració de l'herència correspon a les persones que el testador ha designat a aquest efecte. Si manquen aquestes persones, correspon al cònjuge o convivent en unió estable de parella que sigui usufructuari universal o, si no n'hi ha, als parents als quals correspondria en cada moment fer l'elecció o la distribució.
2. S'aplica a l'administració de l'herència el que estableix l'article 424-4.1.
Extinció de l’encàrrec fiduciari.
o Si no existeix cap parent que pugui convertir-se en elector: succeiran tots els fills i descendents dels premorts per parts iguals (art.424-8).
7 o Si no existeix cap fill descendent elegible, per qualsevol causa: s’obra la successió intestada, tret que el causant prevegi una altra cosa.
Article 424-8 Manca d'elecció o distribució o divergència entre els parents En cas de manca d'elecció o distribució o de divergència entre els parents electors o distribuïdors, l'herència es defereix als fills per parts iguals, i en el lloc del premort entren els seus descendents per estirps. Si no hi ha descendents, els hereus del premort solament poden reclamar la llegítima que li hauria correspost.
2.- LA HERÈNCIA DE CONFIANÇA.
CONCEPTE Els hereus i legataris de confiança són aquelles persones físiques que el testador designa amb el fi que atorguin als béns aquella destinació que de manera confidencial els hi ha encarregat. A diferència de l’encàrrec fiduciari, els hereus de confiança NO escullen l’hereu, sinó que actuen completament de manera condicionada a les instruccions rebudes pel testador. Si aquestes instruccions només tenen com a objecte un o més bens singulars, ens trobem davant d’un supòsit de legataris de confiança.
La voluntat del testador no és limita a ordenar la institució o el legat de confiança i al contingut d’aquesta, sinó que atribueix les concretes facultats:     Nombrar substituts Disposició dels béns relictes Manera com han d’actuar Etc NO és possible nombrar hereus o legataris de confiança a persones jurídiques, ni tampoc a persones que en virtut del seu càrrec (ex. Qui en cada moment sigui el president de la fundació per l’estudi del dret català), a diferència dels marmessors, per als que sí que es preveu expressament tal possibilitat.
Les instruccions del testador o la confiança constitueixen una declaració de voluntat del testador, separada de la voluntat testamentaria que es conté en el testament, però una vegada es revela SÍ forma part del testament (art.424-13.2).
Revelació de la confiança (art.424-13.1).
• • De paraula Per escrit.
8 La herència de confiança es presenta com un mecanisme mitjançant el qual el testador pot mantenir reservada la seva completa voluntat més enllà del moment de la obertura de la successió, i més tenint en compte que no hi ha cap article que estableixi un termini per a què es rebel·li dita confiança.
Per a referir-se al causant s’utilitza el terme “testador”, i per tant, la herència de confiança s’atorgarà mitjançant qualsevol testament o en un codicil (llegat de confiança). Tot i així, sembla ser que no hi hagi inconvenient en què s’ordeni pacte successori.
Davant de tercers, els hereus de confiança actuen com a hereus. Formalment, són hereus fins que no rebel·lin la confiança comunicada pel testador, i per tant, no són vertaders hereus cridats a l’adquisició de la herència. Ena quest sentit tenen un sentit instrumental: la institució d’hereu o llegat és l’instrument que permet la realització de la confiança encarregada per el testador. I per tant, es pot qualificar a l’hereu de confiança com a un càrrec. (art.424-14.1 i 2).
Article 424-14 Facultats dispositives 1. Els hereus i els legataris de confiança, mentre no la revelin o compleixin, tenen la consideració d'hereus o legataris amb facultats per a fer actes dispositius entre vius, amb les limitacions que els imposi el testament, però no poden fer definitivament propis els béns de l'herència o el llegat ni llurs subrogats, que resten completament separats de llurs béns propis.
2. Una vegada revelada la confiança, si el testador no disposa una altra cosa, els hereus i els legataris de confiança tenen, respectivament, la condició de marmessors universals i marmessors particulars.
Per això, una vegada rebel·lada la confiança, tenen la condició de marmessors universals i particulars.
Per a ser hereu de confiança han de tenir la capacitat de disposar, que forma part del contingut de la institució, i li resulten aplicables les causes d’inhabilitat i indignitat.
(art.424-14).
Existeix, finalment, el destinatari de confiança: aquell/s a qui el testador pretén beneficiar i la seva identitat es coneix en el moment de la rebel·lació de la confiança.
Aquest, haurà de complir amb tots els requisits de capacitat successòria en el moment en què es produeixi la delació al seu favor.
FACULTATS I OBLIGACIONS DELS HEREUS DE CONFIANÇA Facultats 9  Facultat administrativa i dispositiva dels béns. La facultat dispositiva només és limitarà si així ho ha establert el testador. (art.424-14.1) NO tenen legitimació per a fer seus els béns relictes mentre no revelen la confiança, havent d’administrar els béns de manera separada als seus. Aquesta facultat dispositiva, no cap que sigui  exercida per actes mortis causa.
Nombrar substituts: sempre que el testador els hagi facultat per això, per el cas de morir abans de la revelació o del compliment de la confiança. Són ells propis qui escullen als seus substituts, sense que impliqui una nova institució, sinó una  subrogació en el càrrec (art.424-11.2).
Mantenir secreta la confiança conferida pel testador, de manera que només es  conegui pel seu compliment.
Pel compliment de les seves obligacions tenen dret al reemborsament de les despeses causades per l’exercici i a una remuneració que hagi assignat el testador, i en defecte a percebre entre tots la corresponent al 5% del valor de l’actiu hereditari líquid o del llegat objecte de la confiança i dels fruits o rentes líquids, mentre duri la seva administració. (art.424-12.2).
Obligacions.
 Ha d’acceptar la herència, altrament s’haurà d’obrir la successió intestada, ja que  no es podrà conèixer quina és la destinació prevista pel testador. (art.424-15.2).
Han de prendre inventari de la herència en el termini de 6 mesos des que tenen o poden tenir coneixement de la delació, sota sanció de la pèrdua de la remuneració  establerta pel testador.
Donar compliment en la forma expressada pel testador. Si compleixen la confiança en benefici propi, la herència de confiança caduca i esdevé ineficaç, obrint-se la successió intestada. Ara bé, pot ser que el testador benefici als hereus de confiança amb algun llegat; Aleshores el llegat s’imputa a la remuneració que els correspon per les seves funcions (art.429-5.2) El testador pot instituir 1 o més hereus de confiança, i nombrar que actuïn conjunta o successivament. (supòsit de substitució). Si actuen conjuntament, es regeixen pel principi de majoria. (art.424-11.3). Aquesta majoria s’ha d’entendre amb els hereus que han acceptat. Si no es pot aconseguir majoria, la herència caduca perquè no es pot revelar la confiança.
LA REVELACIÓ DE CONFIANÇA 10 Constitueix la exteriorització o manifestació de la voluntat del testador. No suposa una declaració de voluntat, ja que no manifesta la seva pròpia voluntat, sinó que ha de limitarse a donar a conèixer la voluntat del causant.
Maneres de manifestar la confiança: Art.424-13.1 Revelació de la confiança 1. El testador que ordena l'herència o el llegat de confiança pot prohibir que es reveli. Si no hi ha prohibició, els hereus o legataris poden mantenir reservada la confiança o bé revelar-la en escriptura pública o protocol·litzar les instruccions escrites i signades pel testador de la seva mà o per mitjans mecànics. Les instruccions del testador sempre prevalen. Si no n'hi ha, hom s'ha d'atenir al que adveri la majoria.
2. La confiança revelada forma part del testament i no es pot revocar ni alterar, però sí que es pot aclarir.
• Directe o exprés: Revelació que s’ha de fer en escriptura pública, protocol·litzant les instruccions donades pel testador (art.424-13.1). El testador pot prohibir la • revelació, i els hereus a la vegada estan facultats per no revelar-la.
Indirecte: compliment de la confiança conferint els béns al destí desitjat pel testador.
Els hereus de confiança són els únics legitimats per a revelar la confiança. Sempre prevalen les instruccions del testador, però si no n’hi ha i existeix conflicte preval el que diguin la majoria d’hereus de confiança. La revelació de confiança podrà ser impugnada per qui tingui un interès successori, i haurà de provar que la voluntat del testador era una altra.
La confiança revelada forma part del testament (art.424-13.2), i com tota voluntat testamentaria no pot alterar-se, però una vegada revelada la confiança els hereus tenen la qualitat de marmessors i una facultat d’aquests és la d’interpretar el testament. Com què la confiança forma part del testament, ha d’interpretar-se amb aquest i cap que la confiança sigui desconeguda, il·legal, indesxifrable. En aquests supòsits si no es revela o bé esdevé sense èxit la confiança revelada, esdevé caducada i ineficaç.
o o Si caduca el llegat de confiança, aquest s’absorbeix en la herència.
Si caduca la herència de confiança,i els hereus de confiança concorren amb altres o hereus sense l’encàrrec confidencial, aquests acreixen la herència de confiança.
Si només hi ha hereus de confiança, la herència es defereix a favor de qui en el moment de la mort del causant haurien sigut cridats com hereus abintestato, amb el dret de transmissió a favor dels seus successors (art.424-15.2).
11 La caducitat de la herència pot ser parcial Ex: si en relació a algun bé l’hereu de confiança actua en benefici propi. La ineficàcia serà parcial i aleshores els successors abintestato de dita part de la herència tenen la condició de legataris de part alíquota.
ELS DESTINATARIS DE CONFIANÇA El dret català no s’ha ocupat de regular el destinatari de la confiança. Una qüestió que el CCCat afronta és si els propis hereus de confiança poden ser destinataris de la mateixa.
No poden ser destinataris TOTALS de la confiança (art.424-15.1), ja que les institucions d’hereu i els llegats de confiança caduquen si aquests la rebel·len o la compleixen. A més, caduquen també en la PART en què la confiança resulta afectada per alguna d’aquestes circumstàncies. Per tant, encara que els hereus de confiança només rebel·lin en part la confiança al seu favor, aquesta caduca, i la herència de confiança mai pot beneficiar-los-hi a ells.
Article 424-15 Ineficàcia de les disposicions de confiança 1. Les institucions d'hereu i els llegats de confiança caduquen si els hereus o els legataris nomenats o, si escau, llurs substituts moren sense haver-la revelada o complerta, si la revelen o compleixen a llur favor i, en general, si la confiança no es pot complir pel fet que resulta desconeguda, il·legal, contradictòria o indesxifrable. Caduquen igualment en la part en què la confiança resulti afectada per alguna d'aquestes circumstàncies.
Fora d’aquest límit, no sembla que hi hagi cap altra restricció al cercle de possibles destinataris. La confiança es compleix quan aquests destinataris reben materialment els béns hereditaris, però no tenen la obligació d’acceptar-ho, i aleshores esdevé en caducitat la herència de confiança per impossible compliment (art.424-15.1).
12 ...