Bloc 2 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Teoria de la opinió pública
Año del apunte 2014
Páginas 18
Fecha de subida 30/11/2014
Descargas 20
Subido por

Vista previa del texto

Bloc 2 BLOC 2 Els processos de formació de l'Opinió Pública.
Actors i influències TEMA 5 MODELS DE RELACIÓ ENTRE PODER POLÍTIC I MITJANS DE COMUNICACIÓ 5.1 Opinió pública en règims parlamentaris i en règims autoritaris • Règims autoritaris: • Règims parlamentaris: L’opinió pública no està legitimada per controlar políticament els governants.
L’opinió pública és la base del govern, amb qui manté connexions eficaces.
Paper d’aquiescència = Dir SÍ a la autoritat.
- Acceptar les directrius que marca el govern.
- De l’opinió pública només necessita el consentiment, dir SÍ a la autoritat.
(Si no s’expressen radicalment en contra, és perquè tothom accepta l’exercici del govern autoritari).
Entre el públic i el govern ha d’haver bona connexió. (L’exercici no és per força física si no per força simbòlica.
El govern trasllada les voluntats de les persones.
- Clau per governar al poble: Utilitzar la força física, en cas de que algú s’expressi en contra.
- Diferencia amb el totalitarisme: El silenci no otorga, o estas a favor i ho demostres / fas visible, o el silenci no vol dir estar a favor del SÍ.
5.2 Actors del procés de formació de l’opinió pública: classe política, mitjans de comunicació, grups de pressió, societat civil.
• Governs: És un actor amb interessos i influències que intervé en la formació de l’opinió pública. — Explica que fa, propostes del que vol fer, temes per debatre, temes que preocupen socialment… — En aquestes accions participa i influeix en l’opinió pública.
• Mitjans de comunicació: Donen més o menys importància, ho expliquen d’una manera o d’una altra per influir, negativitzen veus i positivitzen unes altres… — Continuen sent una part necessària en la influència de l’opinió pública.
• Societat civil: Governants sense càrrecs polítics, però que poden influir, organitzant-se… Intercanvien opinions.
20 • Partits polítics - Spin doctors: Estrategs i assessors de comunicació d’un partit polític i del seu líder, dels professionals de la política.
- Objectius comunicatius: Planifica l’estratègia comunicativa del partit i dels líders —> controla l’agenda (Coherència dels missatges) i venta de la imatge dels líders.
SPIN DOCTORS com a metàfora — Perquè els consells o estratègies comunicatives acaben influint en la manera de governar.
- G. Stephanopulos — El capità de la War Room Alastais Campbell — El primer Ministre Bis Karl Rove — El cervell de Bush Claude Críeant — El vice-rei de l’Elisi José Enrique Serrano — El fontanero Mayor del Reino Pedro Arriola — El valido Isaías Táboas — Héroes del silencio David Madí — L’americanitzador de la política catalana David Axelrod — El guardià del missatge.
• Grups de pressió o lobbies (sala d’espera) — Grups que pressionen al govern per influir al poder legislatiu i executiu.
- No participen activament ni directament en política, no són grups vinculats als partits — Defensen els seus interessos.
- Vinculats a: Església, patronals, ecologistes, homosexuals… • Think Tanks (catalitzadors d’idees): Institució generadora d’idees des del treball pluridisciplinar: - Vinculada a una ideologia o partit polític.
• FAES (partit popular); Fundación Ideas (PSOE) - Vinculada a laboratoris militars, institucions acadèmiques o empreses privades.
• Real Instituto El Cano: estudis internacionals i estratègics.
• CIDOB: Relacions internacionals i desenvolupament.
21 5.3 Paper polític dels mitjans de comunicació: models de relació. Democràcia deliberativa • Models de periodisme: Segons les relacions que sostenen mitjans, polítics i públics.
• Models de poder i les conseqüents formes que adopten l’esfera pública i les agendes de temes d’opinió pública (informativa i política) Model de periodista individual Model organitzacional burocràtic Model econòmic Model tecnològic Escull un tema: Coneixement propi individual i personal.
El criteri de decisió que utilitza el periodista és burocràtic, té en compte la relació de l’empresa amb el govern, els interessos amb el govern.
Rendibilitat econòmica: Els mitjans de comunicació són empreses i han d’obtindre rendibilitat econòmica, aquest és el criteri de decisió, publicar el que veu.
Immediatesa: Influència de la tecnologia. El que ara es notícia, pot deixar de ser-ho en un moment.
Investiga: És ell qui recull la informació.
Prioritat a les fonts oficials: Fonts del govern / poder polític.
Marketing: Màxima visibilitat als anunciants.
— Interneven criteris propis del Marketing: es vol donar la màxima visibilitat als anunciants, als finançadors. Un dels criteris per recollir informació es tenir en compte als anunciants.
Informatització: S’entén que el seu consumidor és compulsiu.
Necessiten un sistema d’informació.
Paper del periodista Watchdog: Fa de perrito guardián (Vigila el govern i la societat) Preservar les versions oficials de la informació: Com si fossin altaveus del govern (possats en l’extrem) Proveïdors de contingut: El periodista es dedica a proveir els continguts que recull i després els facilita a la gent.
Transmissor: No li dona temps de processar la informació. Quant més ràpid millor.
Concepci ó de l’audienci a L’audiència a la que es dirigeix són aquells que estan compromesos amb allò públic.
Audiència interessada en el govern. A través de fonts oficials se’ls manté informats.
Espectadors: Miren, s’entretenen i tenen interès especial en temes públics.
Voyers: Addicció a consumir informació.
Relacions premsa / govern Personalitzades: Dependrà de com el govern es vegi reflectit — Periodista ven vist o mal vist… Simbiòtiques: El periodista té accés permanent a les fonts (Millor que el model anterior) Acomodatícies: Relacions de “qui paga mana" no fan de 4t poder.
Marcadors pel seguiment en el temps real.
Escull independentment de la repercussió que tingui ell sobre aquest tema.
Imparcialitat dins l’oficialitat: no explica tot si no ho creu important. Si tot el que diu el govern ho fem notícia, passaria a ser publicitat.
Plausibilitat de la notícia: Que accepten que allò és notícia.
L’audiència acaba decidint què és notícia.
MODELS DE PERIODISME Criteri de decisió Recollida i organitza ció de la informaci ó Pauta de safekeeping 22 MODELS DE PODER PLURALISME ELITISME INSTITUCIONAL Esfera pública dominada per les classes dirigents. Elit que governa de manera autoritària.
L’esfera pública la dominen les classes dirigents.
Esfera pública oberta al debat i a les demandes socials. És una esfera pública gairebé ideal perquè tothom pot fer servir les seves preocupacions.
Interdependència institucional entre polítics, periodistes i ciutadans (regles de joc).
Polítics, periodistes i ciutadans són institucions que depenen les unes de les altres (polítics no poden fer el que volen — Han de tenir l’acceptació dels ciutadans) — (El periodisme està entre la política i la ciutadania) — (Els ciutadans necessiten als polítics i a la premsa). Hi ha una interdependència entre els tres actors. Es necessiten però hi ha unes regles de joc: Els polítics necessiten que als mitjans surtin algunes coses mes i d’altres menys. Té més força el que millor domini les estratègies de l’altre (Estratègies de joc) Coercitiva. Els polítics escullen sobre quins temes s’ha de parlar.
Innovadora. Com que està oberta, els temes aniran innovant-se segons com actuïn en l’esfera pública i no només al que volen les classes dirigents (coaccionant temes) Cooptadora. Ha d’acceptar que no només es debatran públicament aquells temes que plantegin les classes dirigents si no també la ciutadania i els mitjans de comunicació.
Agenda informativa Silenciada o marginada.
Inclusiva. Perquè l’agenda inclou tant problemes de la ciutadania, de les classes dirigents… Institucional. Es guia per les normes del funcionament propi dels mitjans.
Model normatiu de relació mitjans / poder polític Responsabilitat social. Els mitjans de comunicació tenen un rol. Són els que han de donar veu i transmetre la informació del govern als ciutadans.
Model liberal. Perquè la premsa és un òrgan independent crític = espai per a l’opinió pública.
Combinació responsabilitat social + liberal. Combina tots dos.
Model fàctic de relació mitjans / poder polític Adversari perquè malgrat que controlen molt (els mitjans de comunicació fan de guardians) això fa que hi hagi imposició de les classes dirigents però els mitjans es resisteixen.
Adversari ja que aquests mitjans de comunicació (4t poder) acaben convertint-se en adversaris del poder polític.
Intercanvi = negociació Forma de control Agenda política ELITISME PUR 23 TEMA 6 LA INFLUÈNCIA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ EN EL PROCÉS DE FORMACIÓ DE L’OPINIÓ PÚBLICA.
Les teories sobre els efectes persuasius dels mitjans.
6.1 Teories de l’impacte directe. Comunicació propagandística.
Tendim a creure que a partir dels mitjans de comunicació podem aconseguir que la gent pensi o faci coses.
IDEES BÀSIQUES 1. La noció d’efecte: - Una reacció que es produeix per una causa. Qualsevol pensament o comportament o - coneixement cultural que es dedueix dels impactes creuats dels mitjans sobre una mateixa audiència en el decurs d’un temps.
A l’inici es creia que un missatge persuasiu genera una resposta. Avui dia creiem que no, ja que al llarg del dia rebem molts missatges persuasius i no responem a tots.
2. Nivells d’anàlisi dels efectes: - Segons l’àmbit psicològic en què actuen: cognitius, actitudinals ( ex: la meva actitud amb - - persones del Marroc són fructíferes ja que vaig conèixer una noia d’allà que era molt maca) o conductuals (ex: veure pel·lícules violentes ens fa més violents i agressius).
Segons la perspectiva temporal i immediata, a mig o a llarg termini (efectes immediats a curt o a llarg termini).
Segons la perspectiva de l’emissor: intencionat o no intencionat —> ex: un home del temps diu que no nevarà. Com es crea el pànic. 1. Quan intenta no alarmar i tranquil·litzar la població; 2. Quan no fa res per tranquil·litzar la població.
Segons la perspectiva del receptor: individuals o col·lectius. Sabem quin missatge enviem al públic i quan arriba, però no sabem els efectes que provocarà en ells.
EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L’ANÀLISI DELS EFECTES - Tombants del segle XX (anys 20 als anys 40). Teoria dels efectes directes .
Dels anys 40 als 60. Model dels efectes limitats.
Dels anys 70 en endavant. Els efectes poderosos sota condicions limitades.
Als anys 30 trobem discursos destinats a moralitzar la població.
24 Model hipòdermic o Teoria de la tala màgica • CONTEXT (1920-1940) - Propaganda bèl·lica (2GM) i manipulació (auge dels MCM (mitjans de comunicació?). Els mitjans de comunicació influeixen en individus que no tenen capacitat de reacció.
- Teoria de la societat de masses.
- Paradigma cardenista Estímul-resposta. Els éssers actuem igual davant dels estímuls.
• CONCEPTE D’AUDIÈNCIA PASSIVA I MAL·LEABLE - Receptor com a ésser passiu que respon a estímuls de manera mecànica i homogènia.
- Metàfora —> impactes directes o injecció (?) immediata d’actituds i opinions.
- Sense base empírica. En aquest moment es veia que un missatge explícit en els mitjans de - - comunicació produïa un impacte i reacció directa sobre l’espectador.
A partir dels anys 40 es comença a qüestionar el poder per part dels mitjans de comunicació.
“The war of the worlds” (Orson Wekkes) —> peli que va mobilitzar un milió de persones que van creure que realment els EEUU estava sent envaït pels marcians. Els 5 milions restants no van tenir aquesta resposta. Això ens fa pensar que als anys 40 sí que realment els mitjans de comunicació eren molt poderosos.
La legitimació del comunicador parla com a tal.
Missatge comunicatiu informatiu fingit.
Mitjà —> ràdio.
Audiència —> context.
- La forma de transmetre el missatge donava por. Per què va haver dues respostes diferents? • Els que ho escoltaven des del principi sabien que tot era una paròdia i es van dedicar a gaudir-ho.
• Els que van començar a escoltar més tard, no sabien que era una paròdia i es van alarmar.
- Hi va haver gent que va canviar de canal perquè van pensar que si estaven sent atacats, ho haurien d’estar emetent en altres emissores.
- Tipus de reacció dels oients: • • • • No es van espantar en comprovar la naturalesa de l’emissió.
No es van espantar en contrastar la informació rebuda eficaçment (van buscar proves).
Sí es van espantar —> contrast de la informació ineficaç.
Sí es van espantar —> no hi havia contrast d’informació.
- Condicions psicològiques (capacitat de suggestió).
1. Actituds mentals preexistents.
2. Pautes de judici inadequades (reafirmació de creences) 3. Mancança de pautes de judici (no es plantegen que el que s’està transmetent per la radio és mentida 4. Acceptació de la informació com a verdadera.
25 6.2 Model dels efectes limitats. Comunicació persuasiva.
“The War of the Worlds” — Orson Welles. — The invasion from Mars: A Study in the Psychology of Panic (Hadley Cantril, 1940).
• Tipus de reaccions dels oients.
a) No es van espantar en comprovar la naturalesa de l’emissió.
b) No es van espantar en contrastar la informació rebuda eficaçment.
c) Si es van espantar —> Contrast de la informació — Ineficaç d) Si es van espantar —> No contrast de la informació.
• Condicions psicològiques (capacitat de suggestió).
1) Actituds mentals preexistents 2) Pautes de judici inadequades (reafirmació de creences) 3) Mancança de pautes de judici.
4) Acceptació de la informació com a veritat.
MODELS DELS EFECTES LIMITATS — Del model mecanicista (E-R) al moder organísmic (E-O-R) • Audiència ACTIVA —> Variables de SELECTIVITAT - Exposició: No tothom s’exposa a tots els mitjans, només als que volen. (Ex: Només veiem algunes coses a la TV, diaris, etc). — Per tant és una exposició selectiva.
- Percepció: Selectiva: Pots rebre l’impacte d’un missatge però el que jo entendré dependrà dels coneixements previs.
- Aprenentatge i retenció • Influència de les Relacions Interpersonals.
- Actituds: Tendim a fiar-nos i el que nosaltres pensem es reafirma amb creences i predisposicions, és més difícil que ens persuadeixin.
- Creences i predisposicions prèvies dels grups socials.
• Hipòtesi de reforçament d’actituds i opinions preexistents.
• Canvi d’opinió i actitud — Teoria de la dissonància cognoscitiva.
• Teoria dels 2 esglaons o doble flux.
COMUNICACIÓ PERSUASIVA • Comunicador - Credibilitat = Competència + fiabilitat. (C = persona competent, si veus que sap de que parla, et fiaràs del que dirà). Per tal que un missatge sigui més persuasiu, influeix en qui el comunica. Aquest ha de tenir credibilitat per ser escoltat. Quan algú és creïble, es perquè és competent amb el que està parlant, ja que si no sap del que parla, podem dubtar de la realitat del què està dient. + La fiabilitat parteix de que si algú ens menteix ja no el tornarem a creure, ja que posarem sempre en dubte la veracitat del que diu.
- Atracció física - Capacitat de sanció: Sabem que allò que diu les pot complir, que pot prendre decisions.
26 • Mitjà: No és el mateix emetre un missatge per la ràdio, per la TV o per les xarxes socials.
• Retòrica del missatge - Contingut • Comprensibilitat i quantitat d’arguments.
• Continguts emocionals i/o racionals.
• Argumentació unilateral o bilateral.
• Conclusions explícites o implícites.
- Estructura • Ordre d’argumentació.
• Exposició repetitiva.
- Estil MODEL DE PERSUASIÓ D’ELABORACIÓ PROBABLE Petty i Cacciopo (1981) — (Elaboration Likelihood Model of Persuation) — (ELM).
• Ruta central — Cognitiu - Persuasió racional, més laboriosa, activa zones al cervell de record, implica canvis a llarg termini dins del cervell.
- Avaluació dels arguments; combinació o integració de la informació.
- Persuasió racional.
- Canvis a llarg termini, actituds més persistents i resistents.
- COGNITIU: ens dóna dades, bases científiques. Ens parla una periodista que alhora és mare (doble paper).
• Ruta perifèrica — Emocional - Genera percepció de recompenses i càstigs (Apel·lacions a emocions de l’individu).
- Atractiu de la font (expert, famós — credibilitat) o qualsevol inferència simple.
- Canvis a curt termini i actituds menys estables i duradores.
- Conclusió molt senzilla que podem extreure d’un missatge no dit literalment però que s’interpreta.
6.3 Efectes poderosos sota condicions limitades.
Tematització. Espiral del silenci. Agenda, priming i framing Efectes poderosos sota condicions limitades — Anys 70 • CAUSES - Transformació del sistema comunicatiu (TV com a mitjà hegemònic — Diferencia tele-radio: Som una societat visual “ver para creer”).
- Qüestionament de la teoria del doble flux (líders d’opinió).
(1972 — Kim Phuc — Guerra de Vietnam).
(Nixon — Kennedy —> Debat) • Condicions limitades: - Efectes a nivell cognitiu (no a nivell conductual) - Efectes indirectes i acumulatiu (acumulació de missatges) — Influències a llarg termini.
27 REPUTACIÓ DE LA CAPACITAT 2 condicions necessàries que no es compleixen: 1) El destinatari ha de tenir opinió sobre l’objecte de la informació, per poder tindre capacitat selectiva sobre un tema. Els que ja tenen una opinió formada poden decidir quins missatges s’exposen.
- Tindre una idea clara i opinió per després escollir que dir.
- RELACIÓ DE DEPENDÈNCIA COGNITIVA dels mitjans de comunicació. — Si no tenim opinió, som més receptius a l’hora d’escoltar arguments tant a favor com en contra. L’home contemporani té una forta dependència cognitiva dels mitjans de comunicació. — Si no tenim relació amb ells, els nostres coneixements del dia a dia del que passa al món, es basen en “el que ens passa a casa”. Per crear la nostra opinió depenem de la dependència dels mitjans de comunicació.
• Clima d’opinió: Els mitjans de comunicació el fixen.
• L’audiència no sempre està vigilant que ens fiquin altres opinions en ment. — Tenim altres motivacions.
- Exposició selectiva: Només quan l’opinió és en formació (Es crea opinió) - Exposició a continguts dissonants: Varien si tracten amb subjectes forts i dèbils.
2) Els mitjans de comunicació han de proporcionar informació diversa per poder seleccionar, ha d’haver diversos continguts.
- Homogeneïtzació dels continguts mediàtics — No hi ha variació en la informació, perquè un 70% de les cadenes (ràdio, TV, diaris) reben les mateixes informacions de 4 agències, per tant recullen la mateixa informació. — Ens informen de tot, l’únic que canvia és el punt de vista com l’enfoquen.
• Cobertura periodística no explícitament partidista.
• Clientelisme (Publicitat/entreteniment) — Que tothom acabi tenint els mateixos continguts (capacitat de selecció enganyosa).
Tinc el que m’agrada, m’agrada el que tinc? EFECTES COGNITIUS, ACTORS: 1. WALTER LIPPMANN — Public Opinion (1922) “The World Outside & The Pictures in Our Heads” • Mitjans de comunicació construeixen mapes simplificats de la realitat: - Pseudoentorn: • Representacions, esquemes mentals i imatges simbòliques sobre la realitat social fruit de l’experiència indirecta (dependència cognitiva + gatekeeper).
• Estereotip com a modalitat de percepció de la realitat.
La formació de l’Opinió Pública és complexa i contradictòria.
28 • Reflexió de Lippmann: A partir de la lectura del capítol 1 “El mundo exterior y nuestras imàgenes mentales” (La opinió de Walter Lippmann) — Moodle.
1) L’objectivitat de la premsa. “Tergiversar la informació és un mal inevitable” — Tothom adequa el món a la seva manera de entendre-ho.
2) La importància del coneixement, el dret a saber, i el paper social de la premsa. “Com els ciutadans obtenen informació? Com es formen les seves opinions?” 3) La condemna de la teoria democràtica a partir d’aquestes idees: - Pressuposa un electorat informat i imparcial - Opinió Pública com a víctima (ús instrumental) 2. TEMATITZACIÓ — Niklas Luhmann IDEAL • Opinió pública variable independent del procés democràtic.
- Perquè l’opinió pública neix de la ciutadania (Ells debaten, tenen les seves opinions, etc) — EXPRESSIÓ DE VOLUNTAT GENERAL: Discussió racional — Consens.
- Neix abaix i és autodirigida.
- Ciutadans fan ús públic de la raó.
REALITAT • Opinió pública variable independent del procés de comunicació pública.
- Estructura temàtica: instrument per a reduir complexitat social.
- S’activa des d’adalt (no neix del poble) i és heterodirigida (Dirigida des de fora - interessos del poble).
- Temes d’atenció pública — Els mitjans de comunicació acaben determinant l’opinió pública.
Mitjans de comunicació com a intermediació cognitiva i simbòlica: Filtre per reduir la complexitat social i simplificar les decisions públiques: - Fixar agenda de temes (issues) susceptibles de - Generar opinions a favor o en contra.
Moralitat pública (Manipulació) — Els subjectes de la població participen en l’opinió pública. Els temes fixats sobre els quals la gent opina, no són els importants per les decisions governamentals, no influeixen, són dos “blocs” diferenciats. És a dir, els mitjans de comunicació llencen temes a la població per distreure’ls; són temes sense molta repercussió sobre els temes que es detecten i es volen resoldre des del govern.
3. ESPIRAL DEL SILENCI — Elizabeth NOELLE-NEUMAN (Sociòloga alemanya) Opinions silenciades mitjançant el mètode de les enquestes.
• 4 principis formulada el 1974: 1) Por a l’aïllament. Por a ser marginats pels altres. Aquesta por s’imposa al desig d’expressar l’opinió minoritària.
2) Els individus posseeixen un òrgan quasi-estadístic per percebre de forma immediata i precisa la distribució i la intensitat de l’opinió. Creu que tenim com un sisè sentit (òrgan quasi estadístic —> capacitat de fer una estadística sobre un tema d’opinió pública) per saber quines són les opinions dominants. Fem una radiografia al nostre voltant per saber quina es l’opinió majoritària.
Característica innata.
3) S’imposa la tendència a parlar entre aquells que es senten majoria, mentre que les minories s’autocensuren. Es talla l’opinió contraria a la majoria, deixant que la majoria es faci més forta.
4) Els mitjans creen una pressió ambiental consonant amb l’opinió pública que creuen majoritària, el que ajuda a fer-la dominant.
29 - No es compleix sempre ni es desenvolupa en tots els temes.
- Ha de tenir un comportament moral.
- Les persones que no tenen por a ser rebutjades, és perquè tant els hi fa el tema en qüestió o bé perquè no dominen el tema.
- Paper dels mitjans de comunicació: • Silenciament (buit semàntic) i aïllament. Efectivitat subjecta al grau d’acumulació, ubiqüitat i consonància. Cada cop hi ha menys capacitat d’expressar-se.
• Opinons jutjades com errònies.
- Evidències empíriques: • Enquestes per comprovar l’existència del sentit quasi-estadístic d’estimació d’opinions majoritàries i sobre l’efecte “Vagó de tren”.
- Experiment a un vagó de tren, on 3 són còmplices i un 4t és el subjecte experimentat. — Parlen d’un tema per veure si el subjecte defensa la seva opinió o es queda callat.
Estudi sobre l’efecte dels mitjans en el clima d’opinió preelectoral a Alemanya.
• - Crítiques: 1) Posa en dubte el sentit quasi-estadístic de l’home 2) La por a l’aïllament no actúa en tothom ni en tots els temes amb la mateixa intensitat (disponibilitat a expressar la pròpia opinió) — Que algú no tingui por a expressar la seva opinió i no es quedi silenciat).
3) Els ciutadans no només avaluen la realitat social a través dels mitjans de comunicació (Diuen que els mitjans expressen una realitat dels ciutadans, que en veritat no és el que ells pensen) — Fonts alternatives per percebre el clima d’opinió.
4) No explica el canvi social. Qui pren la iniciativa envers als conformistes? Reflexió: A partir de l’article “La espiral del silencio. La opinión pública y los efectos de los medios de comunicación” — Elisabeth Noelle-Neuman — Moodle.
3 qüestions: 1) Quina vinculació té l’Espiral del Silenci d’Elisabeth amb el plantejament de Walter Lipmann? I amb Niklas Luhman? 2) Explica la funció manifesta i la funció latent que Elisabeth N. atribueix a l’opinió pública.
3) “L’opinió pública és la nostra pell social” Per què aquesta constatació esdevé incompatible amb l’ideal democràtic? 30 TEMA 7 LA INFLUÈNCIA DELS ACTORS POLÍTICS EN EL PROCÉS DE FORMACIÓ DE L’OPINIÓ PÚBLICA.
Comunicació política: redefinir la percepció de l’espai públic i la participació democràtica.
7.1. Comunicació política. Definició i components Definició de comunicació política: L’activitat de determinades persones i institucions (polítics, comunicadors, periodistes i ciutadans) en què com a resultat de la interacció, és produeix un intercanvi de missatges amb què s’articula la pressa de decisions polítiques i la seva aplicació en la comunitat.
Perquè és imprescindible per la política? De què s’ocupa? Àrees d’estudi - Per adoptar mesures, es necessita informació.
- Per donar a conèixer diferents postures i - Discursos polítics (missatge) - Processos polítics.
- Accions de comunicació — Debats, públicitat, arribar a consensos.
- Perquè cal comunicar les mesures adaptades - esdeveniments, xarxes socials, ficció… - Mediació del missatge: per garantir-ne el compliment.
Perquè l’autoritat es legitima amb processos que necessiten comunicació.
Relació entre polítics i periodistes.
Rutines periodístiques.
Cobertura de les institucions.
Assumptes internacionals.
Creació de climes d’opinió.
Personalització de la política.
Crisis polítiques generades dels mitjans de comunicació.
Efectes comunicatius.
• • • • • • • - 7.2. Democràcia mediàtica. Campanyes electorals i comunicació institucional.
CAMPANYES ELECTORALS • Trets distintius - Caràcter de COMPETICIÓ entre les distintes opinions polítiques.
- Sotmesa a IMPOSICIONS de caràcter general.
- RESULTAT FINALS com a indicadors d’èxit — Els resultats finals (eleccions) no són exitosos a causa de l’èxit de la campanya.
31 • Fase d’anàlisi 1. Anàlisi del context (polític, legal, econòmic) i públic objectiu.
2. Planificació (objectius comunicatius i estratègies).
3. Execució o comunicació del missatge electoral.
4. Avaluació de l’efectivitat com a inversió del futur.
1. ANÀLISI DEL CONTEXT I EL PÚBLIC OBJECTIU.
S’han de tenir en compte: • DELIMITACIONS - Territorial (nivell local) - Votants (Nº i nivell de votants) - Sistema electoral (proporcional, majoritari o mixt).
• MARC LEGAL (Límits i condicionament) - Finançament - Terminis - Publicitat - Mitjans de comunicació Segmentació del votant o “perfils electorals” • Segmentació del votant: S’han de tindre en compte alguns perfils.
- Dades sociodemogràfiques: Nous votants, dones i gent gran.
- Participació electoral: Votants VS Abstencionistes.
- Fidelitat al partit: Fixos, canviants o independents.
- Moment de decisió: decidits VS indecisos.
- Variables de motivació • Vot útil i vot de càstigs • Efectes bandwagon o underdog • Perfils electorals — Metàfora: “Com si anéssim al mercat a comprar vots, hi ha vots més cars que altres” FRANGES DEL “MERCAT DE VOTS” D’UN PARTIT Fidels Sempre voten la mateixa opció política.
Els hem de mantenir, els tenim en compte a l’hora de fer la campanya.
Adquirits Són els votants que hem captat nous dels últims comicis. No són segurs, poden canviar ràpidament, els hem de mantenir. Cal reforçarlos mitjançant missatges de conquesta.
Fràgils És difícil que votin el nostre partit. És fàcil que canviïn ràpidament, s’han de reforçar encara més.
Votants propis Potencials Són els adquirits més fràgils que intentem captar. Ens interessa conquerir-los.
Llunyans No votants o aliens (*) Defineix l’efecte priming o hipòtesi de preactivació 32 2. PLANIFICACIÓ: OBJECTIUS I ESTRATÈGIES — 3 pilars: IMATGE DEL PARTIT - Ideologia i trajectòria històrica - — Com ens veuen? Característiques organitzatives Elements simbòlics IMATGE DEL PROGRAMA ELECTORAL - Estructura: pròleg, - presentació del partit, objectius per àrees, epíleg.
Issues com a problemes (i proposta de solució), determinants pel context polític, social i econòmic.
IMATGE DEL CANDIDAT - Característiques biogràfiques personals, currículum professional, posicionament ideològic i habilitats comunicatives.
- Competent, fiable i amb capacitat de lideratge.
+ personalització de la política per l’acció dels mitjans de comunicació.
Personalització de la política.
1. Com a condensació d’imatges.
2. Com a mitificació. (Líder com a icona) 3. Com a hipersimbolització. (Líder com a marca) 4. Com a mercaderia. (Líder com a producte) 5. Com a ocultació de la realitat.
3. EXECUCIÓ: COMUNICACIÓ DEL MISSATGE Tècniques: 1) Logo i eslogan • Elements simbòlics per expressar una idea.
- Logo — Imatge gràfica, permanent.
- Eslògan — Proposta textual adaptada al context històric, partit i valors.
2) Publicitat electoral • Similar a la publicitat comercial en quant a tècniques i mitjans.
3) Mailing i marketing directe - Avantatges: Permet segmentar la població i enviar missatges més llargs.
- Desavantatges: El contacte no està assegurat.
4. ORGANITZACIÓ D’ESDEVENIMENTS a) Encontres / trobades directes amb el votant: - Líders d’opinió: S’organitzen per a què el candidat polític aparegui amb líders d’opinió interessants pels voltants.
- Meetings: Petits comitès de trobades organitzades en llocs públics amb certs segments de la població, que tenen la necessitat de ser escoltats.
- Walkabouts: Passejades dels candidats, visiten mercats, places, barris, bars… - Canvassing: El candidat pica a les portes, explica el seu programa, a les petites localitats (és variable) — A vegades es fa a través de delegats.
33 - Rallies: Grans trobades. Cal cuidar l’escenari, la posada en escena… Acostumen a tenir ressò en els mitjans. Es preocupa que es vegi el públic entusiasta, aplaudint. És el que s’anomena erròniament com a “meeting”.
b) Debats electorals Només si es preveu proximitat de resultats i/o hi ha una clara definició del candidat.
Requereix l’assessorament d’imatge, moderador de molt nivell. Importa com és expressat el missatge.
5. TÈCNIQUES INFORMATIVES: RELACIÓ ENTRE PARTITS I MITJANS DE COMUNICACIÓ No es controla directament el missatge, es vol que el periodista reculli la informació i la comparteixi o reprodueixi al públic fidelment.
• Generació de missatges informatius (Filtre distorsionador): - Adaptació als criteris de noticiabilitat. — Valors-notícia: Novetat, conflictivitat, actualitat, proximitat i rellevància pública.
- Adaptació als: • Formats (Notes de premsa) • Requisits formals (Disseny, titular i lead, imatge).
• Ritmes informatius — Saber en quin moment tindré més cobertura.
• Ocupació de l’espai mediàtic més enllà de la presència informativa: - Participació en tertúlies i talk-shows.
- Aparició en programes d’humor.
COMUNICACIÓ INSTITUCIONAL Conjunt de regles i procediments de la comunicació d’intenció persuasiva que, amb recursos psicològics i informatius, duen a terme les institucions per influir en els destinataris per tal d’aconseguir-ne una adhesió permanent per a exercir i distribuir el poder, i realitzar el bé públic. — Aquella comunicació necessària de qui ha d’exercir el poder per tal de saber que s’està exercint el bé públic.
• Subjectes: Persones o institucions que ostenten el poder.
• Finalitat: - Exercir el poder (Assumir decisions) - Distribuir poder (Negociació interna constant) - S’està realitzant el bé públic (Qüestions públiques a les que s’està actuant) • Aplicació: Caràcter NO puntual. — Permanent i de llarga trajectòria.
34 ESTRATÈGIES I TÈCNIQUES DE LA COMUNICACIÓ INSTITUCIONAL Estratègies 1 Cessió de la informació 2 Ocultació de la informació 3 Escenificació de l’acció política 4 Publicitat de la institució Tècniques Adequació als criteris: - Equilibri entre la generació de conflicte, però amb una intenció de balanç, sense generar sensació d’incertesa o alarma social.
- Equilibri entre immediatesa i allargament de terminis: Passen diferents tràmits llargs, però els periodistes necessiten immediatesa, per tant s’ha de generar un equilibri.
- Dir la veritat: Que el que diem es veritat (No significa dir tota la veritat).
- Relació amb els mitjans de comunicació: Mantenir-hi bona sintonia, avançar-se a les seves necessitats, no privilegiar periodistes, equilibrar informació atractiva pels mitjans i la institució, adequar-se als ritmes informatius… I racionar l’ús de notes i rodes de premsa o entrevistes.
• Mentida inadvertida: Dir coses que sabem que eren mentida, però ho justifiquem dient que no sabíem que mentíem.
• Confusió intencionada: - Suavització del missatge.
- Recursos lingüístic: prefixes, figures retòriques enganyoses, ambigüitats o camps semàntics amplis. — “Reajustament dels sous”, “El comportament dels preus”, “Creixement debilitat”, etc.
• Neutralització d’informació negativa: - Contradiccions (“Creixement 0” de l’economia).
- Recurs de termes generals - Off the record — Declaracions fora del micro, ni es graven, ni es poden demostrar ni fer servir.
- Cortina de fum: Centrar l’atenció en un altre cosa, desviar l’atenció del públic dels assumptes que es tractes.
- Filtracions: Es filtra una informació i es deixa que es publiqui per guanyar-nos la simpatia del periodista. Per sondejar l’opinió pública.
- Rodes de premsa (Briefings) - Esdeveniments.
- Discursos polítics.
- Inversions - Publicitat directa 35 7.3. La mediació de les imatges polítiques i les noves tecnologies.
NOUS LLENGUATGES I CANVIS EN LES RELACIONS • Simplificació dels missatges — Logo, pocs temes i arguments reduits, explicacions simples.
• Suavització del llenguatge: - Avortament — Interrupció voluntària de l’embaràs.
- Anticoncepció — Planificació familiar.
- Morts civils — Danys col·laterals.
- Míssil — Peace-Keeper (Guàrdies de la Pau) - Rescat — Pla d’ajuda europea a la Banca Espanyola, línia de crèdit, préstec en condicions especials… Personificació de la institució: Família, entorns informals, drama, feina, discurs… • • Gestió de la imatge presidencial: Trets propis i trets atribuïts.
• Estatalització del govern: - Símbols neutrals - Llocs oficials - Internacionalització - Freqüència de llenguatge • Campanya permanent (Govern i oposició): - Més accessibilitat del públic als polítics.
- Comunicació directa polític-ciutadà.
NOVES TECNOLOGIES Internet a l’espai públic — Globalització de la informació + Transformació de l’espai polític.
RISCOS AVANTATGES Ciberdependència CIUTADANS Fiabilitat de la informació - Informació (accés i transparència) - Participació (espais d’intercanvi d’opinions) Technological Knowledge gap PARTITS Desinformació per saturació Segmentació i coneixement de l’electorat Protecció de la intimitat Professionalització i sofisticació de les estratègies de persuasió.
Nous fenòmens: - Mobilització en situacions crítiques.
- Emergència i visibilitat de moviments de protesta política.
- Comunicació entre grups de drets humans.
36 ...