Plantes Vasculars. Tema 13 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Plantes Vasculars
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 21/08/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Les progimnospermes van viure al llarg del Devonià i el Carbonífer, i són el primer grup conegut amb xilema secundari amb traqueides areolades com les de la resta de gimnospermes i es consideren els precursors dels espermatòfits, però els fòssils mai s’han trobat associats a llavors, potser perquè no en formaven o bé perquè els hi queien aviat i no hi ha cap possibilitat d’associació paleontològica.
TEMA 13: LES GIMNOSPERMES PRIMITIVIES DE FULLA PINNADA. LES CICADÀTES Progimnospermes Gimnospermes Angiospermes Evolució dels òvuls i de les llavors des dels preòvuls progimnospèrmics a les angiospermes, on la E representa l’esporofil·le, T els teguments i la N la nucel·la (megasporangi).
E, la fulla modificada o esporofil·le, en aquest cas la megasporofil·le que porta els megasporangis T, teguments, uns lòbuls superiors del megasporangi, lliures a les llavors primitives i soldats a les actuals N, nucel·la, el megasporangi (en vermell).
Què queda de les primeres gimnospermes tant abundants al Permià i al Triàsic ? Les espècies que formen aquest grup són plantes rares, i sense importància en el paisatge del lloc on viuen. Però d'algun grup fòssil degueren sorgir les angiospermes. Són les anomenades gimnospermes de fulla pinnada i sovint dividides.Tradicionalment l’home les subdivideix en: 1. Classe de les cicadates, les cicas i afins: Ordre cicadals 2. Classe de les liginoptèrides (o pteridospermes) (†), les falgueres amb llavor: Ordre liginopteridals, Ordre caitonials L’esquema resultant de les anàlisis moleculars mostra les poques relacions entre els diferents grups de gimnospermes de fulla pinnada Classe de les cicadates Conegudes des del Permià inferior (280 m.a.) i molt abundants del Triàsic al Juràssic, i encara en queden 12 gèneres i 200 espècies bé que actualment limitades a regions tropicals i sobretot de l'Hemisferi Sud i amb poca importància en el paisatge; totes, tret de Cycas, amb distribució limitada.
Les d’ara tenen aspecte de palmeres, i alguns fòssils de falgueres arborescents, amb tronc curt i rabassut amb xilema secundari limitat i fulles grosses i dividides; part subterrània important, i sovint amb cianobacteris.
Són dioiques i retenen diversos caràcters primitius. Són de creixement lent, sense anells visibles i per això es calcula l'edat per les bases foliars. Les fulles poden tenir vernació circinada i són gruixudes i adaptades a l’aridesa i per això tenen epidermis gruixuda, estomes enfonsats, sempre de tipus diploquèlic.
Els cianobacteris de les arrels sintetitzen neurotoxines utilitzades en malalties neurogeneratives. Els servirien com a defensa de bacteris i fongs, i paralitzen els membres posteriors dels herbívors. Per això els dinosaures herbívors eren molt grans i amb múltiples estómacs, per tal que les toxines es dispersessin i no fossin mortals.
Aquestes neurotoxines poden passar a la cadena alimentària dels ratpenats a home. Les tribus Chamarro de Guam (al pacífic filipí) tenen alt índex de esclerosis i parkinsonisme, degut a la ingesta de ratpenats que contenen aquestes neurotoxines.
La pol·linització la fan abelles i escarabats i la gota pol·linitzant acaba captant els grans de pol·len. A la cambra pol·línica els grans germinen i fan un tub, com un haustori, que es fixa a les parets de la nucel·la, però la descàrrega dels gàmetes triga diversos mesos; són molt grossos, 0,3 mm, la cèl·lula més grossa del món vegetal, i es mouen per la banda de cilis que tenen. El tegument es transforma en la coberta seminal amb una capa interna pètria (esclerotesta) i una d’externa sovint carnosa (sarcotesta) i acolorida i les llavors són dispersades per ocells, rats penats, tortugues, o els corrents marins.
Cycas comprèn 20 espècies i són pròpies de Madagascar, Sud-Est d’Àsia, Malàisia, Austràlia i Polinèsia, de boscos clars i sabanes, molt resistents al foc ja que el meristema apical és subterrani o protegir per les bases foliars.
Es fan servir com a ornamentals i de la medul·la de la tija i de les llavors se’n treu el mido anomenat sago, que va ser molt utilitzat en èpoques de fam, sempre un cop cuit, d’aquí que de C. revoluta és conegui com la palma de sagú.
Les zamiàcies, amb 10 gèneres i 200 espècies, amb estròbils a ambdós sexes. També són ornamentals i també se n’aprofita el sago un cop cuit per treure els glicòsid tòxic cicasina i macrozamina. L’estròbil és el més gran de totes les plantes amb llavors i també la llavor.
Encephalartos woodii és un cícada famosa per estar extingida en la natura, i pel fet que no hi ha cap espècimen femení conegut a la terra. Només s'ha trobat un grup de plantes masculines.
Joan Medley Wood (1827-1915) va trobar aquest grup de quatre plantes al 1895 en una empinada vessant orientat al sud a la perifèria dels boscos de Ngoye a uns 30 km de Mtunzini a KwaZulu-Natal. Ell fundà l'Herbari Natal i va ser administrador del Jardí Botànic de Durban.
En una expedició de 1907, Wylie recull dos dels troncs més grans, tots dos dels quals estan encara per veure a l'Antic Conservatori terrassa al Jardí Botànic de Durban. El 1907 va observar que Wylie el més gran dels quatre troncs va ser greument mutilats què no s'espera que sobrevisqui. Tenia raó, el 1912 només hi havia 01:00 3m tronc alt en el seu hàbitat natural, i en 1916, el Departament Forestal, preocupat per la supervivència de la mare restant, disposada a que l'hi retirin i s'envia al botànic Govern a Pretòria. Es creu que aquest tronc posteriorment va morir el 1964.
Tot i nombroses excursions a la zona Ngoye-Mtunzini, no s'han trobat altres exemplars de Encephalartos woodii. No obstant això, aquesta àrea no ha estat sondejada completament i sistemàticament, per la qual cosa encara hi ha esperança que hi hagi algun altre individu amagat a les profunditats del bosc Sorprenentment, fa poc s’ha descobert que les espècies de cicadals actuals es van originar tan sols fa 12 m.a., tirant per terra les teories que: - Eren fòssils vivents Espècies dels períodes del dinosaures El grup que demostrava la teoria de la deriva continental Sembla ser que en aquella època hi va haver un cicle evolutiu fort, a causa de la instal·lació de l’actual circulació de masses d’aire i oceàniques i també a la configuració paleogràfica actual, amb un clima amb estacions i hiverns freds, amb els cicles glacials i interglacials. Si fa o no fa, a la mateixa època en que també es formà la majoria de la gran diversitat tropical.
TEMA 14: EL GINKGO I CONÍFERES 1 Ginkgooidae, el ginkgo. Només hi ha un sol representant actual, que ja existia al Juràssic i el grup existeix des de finals del Carbonífer.
GINKGOATES, CLASSE DELS GINKGOÒPSIDS El Ginkgo biloba un arbre caducifoli, amb nervació dicòtoma a la fulla, plantat pels parcs i jardins i potser natural al Sud de la Xina. És un arbre sagrat a la Xina i al Japó; el nom deriva del xinès ying-hing, abricoc de plata, tot i que el so prové del japonès ginkyo/ginkjo. L’arbre arribar a una alçada de 15-20 mentres. De jove té una capaçada piramidal, però obterta i arrodonida quan es fa vell.
A Hiroshima, un ginkgo situat a prop d’un temple a aproximadament un kilòmetre del centre d’explosió, va ser el primer arbre a rebrotar després de l’explosió, sense cap deformacio. El temple va ser destruit amb l’explosió, l’arebre continua sobrevisquent i un nou temple s’ha construit al voltant de l’arbre.
...

Comprar Previsualizar