Tema 12 de Neuroanatomia (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II: neuroanatomia
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 09/05/2015
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Neuroanatomia Tema 12: L’escorça cerebral   L’escorça cerebral forma part del telencèfal.
El plegament de l’escorça és degut a que hi ha molta superfície d’escorça però poc volum cranial, així s’aprofita més l’espai (major part de l’escorça amagada).
Solc o Cissura Circumvolució o Gir 12.1 PRINCIPALS CISSURES      Cissura Cissura Cissura Cissura Cissura central o de Rolando.
lateral o de Silvio.
interhemisfèrica o longitudinal: separa els 2 hemisferis.
parieto-occipital: no és de les més importants.
calcària: sobretot delimita les àrees visuals.
12.2 PRINCIPALS LÒBULS     Lòbul Lòbul Lòbul Lòbul frontal: anterior a la cissura de Rolando.
parietal: post central.
temporal: ventral.
occipital.
12.3 PRINCIPALS CIRCUMVOLUCIONS   Circumvolució precentral: per davant de la cissura central o de Rolando.
Circumvolució postcentral: conté les àrees somestèsiques primàries.
Neuroanatomia  Circumvolució cingulada: només és visible des d’un tall sagital. És el cos callós o supracallós. És un conjunt de fibres que comunica bidireccionalment els 2 hemisferis (substància blanca).
12.4 CITOARQUITECTURA I ANTIGUITAT FILOGENÈTICA    L’escorça està formada per: o L’Arquicòrtex: és visible en un tall coronal. És escorça antiga i pertany al sistema límbic. Té 3 capes.
o El Paleocòrtex: té de 4 a 5 capes.
o El Neocòrtex: té una citoestructura més delimitada i més capes que s’expandeixen per rebre o enviar informació a llocs diferents. Té 6 capes, és la més abundant en els humans (90% de l’escorça).
L’arquicòrtex i el paleocòrtex formen la part medial del lòbul temporal i formen l’anomenat al·locòrtex.
El neocòrtex forma l’anomenat isocòrtex.
12.5 ÀREES PRIMÀRIES  Les àrees primàries (de projecció) poden ser: o Àrees sensorials primàries: reben informació específica del tàlem.
Relacionada amb les sensacions.
 Àrea somatosensorial primària: engloba el dolor i la temperatura.
Situada al lòbul parietal.
 Àrea auditiva prmària: situada al lòbul temporal.
 Àrea visual primària: situada al lòbul occipital.
o Àrea motora primària: situada al lòbul frontal. S’encarrega dels moviments voluntaris i recull informació del tronc de l’encèfal i la medul·la.
Neuroanatomia  L’olfacte és l’únic sentit neoescorça, ja que no tant no té àrees que no arriba a la passa pel tàlem, per primàries.
12.6 ÀREES D’ASSOCIACIÓ UNIMODAL  Les àrees d’associadió unimodals (àrees d’ordre superior): o Es troben al costat de les àrees primàries.
o Tenen un processament més complexe de la informació: ens permet la comprensió de l’objecte en sí, si no les tenim desenvolupades podem tenir agnòsia (incapacitat per donar significat a la sensació).
o Una lesió en les àrees motores d’associació pot probocar apràxia (incapacitat per dur a terme moviments sense existència de paràlisi o debilitat muscular).
o Relacionades amb la percepció.
o Integren informació de diferents modalitats.
o Estan relacionades amb funcions intel·lectuals superiors.
o Són les més desconegudes ja que només es troben en humans.
o Estan implicades en processos de memòria i de comprensió de la globalitat de les situacions.
o No estan tan ben delimitades com les primàries.
o Són més plàstiques.
o Estan relacionades amb psicopatologies més complexes que maduren més lentament.
12.7 ÀREES D’ASSOCIACIÓ POLIMODAL  L’escorça d’associació multimodal està formada per: o Escorça parieto-occipito-temporal.
o Escorça prefrontal dorsolateral.
o Escorça límbica.
Neuroanatomia 12.7.1 Escorça d’associadió parieto-occipito-temporal  L’escorça d’associació parieto-occipito-temporal està formada per 3 zones: o La zona parietal: que avarca l’àrea somatosensorial, la motora i la visual dorsal.
o La zona temporal: que avarca l’àrea visual ventral i l’auditiva d’ordre superior.
o La zona occipital: que avarca l’àrea visual.
 Els principals aspectes funcionals de l’escorça parieto-occipito-temporal són: o Regions temporal i occipital: identificació i reconeixement i funcions lingüístiques.
o Regió parietal: atenció a estímuls complexos de l’entorn exterior i interior i percepció global del “jo”.
Els efectes de les lesions en l’escorça d’associació parieto-occipito-temporal són: o Negligència sensorial contralateral (lesió a la regió parietal): provoca una manca de percepció i atenció a objectes i al propi cos de la regió contralateral.
o Prosopagnòsia (agnòsia per als rostres): hi ha una lesió a la regió temporal, fonamentalment al costat dret.
o Problemes lingüístics tant de lectura (alèxia i dislèxia) com d’escriptura (afràsia): lesió de les regions occipital i temporal, fonamentalment al costat esquerre.
o Problemes numèrics i de càlcul (acalcúlia): lesió a la regió parietal.
o Confusions en l’esquema corporal (localització de les parts del cos): lesió a la regió parietal.
 12.7.2 Escorça prefrontal   No és fins a arribar als primats, que l’escorça prefrontal obtè importància.
Té 2 subdivisions principals: o L’escorça prefrontal dorsolateral: aspectes cognitius.
o L’escorça prefrontal orbitofrontal (límbica): aspectes de regulació.
 L’escorça prefrontal dorsolateral està implicada en: o Funcions de memòria de treball (working memory): ems permet tenir una memòria activa en la realització de la tasca. Si lesionem aquesta zona no hi ha memòria de treball.
o Controla la capacitat de planificar i ordenar temporalment les conductes: els humans som els primats que més ho fem. Si lesionem aquesta zona perdem la capacitat per a planificar i ordenar temporalment les conductes.
o Intervé en la flexibilitat conductual (capacitat per adaptar les conductes a contingències canviants): canviar el nostre comportament segons les Neuroanatomia recompenses i els costs. Les proves per a veure si questa zona està danyada són l’efecte Stroop, la torre de Londres i el test de cartes de Wisconsin.
12.7.3 Àrees del llenguatge      Area de Wernicke: reconeixement de les paraules.
Area posterior: comprensió de les paraules.
Area de Broca: programes motors d’articulació de la parla.
Fascicle arquejat: comunicació directa Wernike-Broca.
La lesió d’aquestes zones pot donar lloc a diferents disfuncions: o Afasia de Wernicke (lesió àrea de Wernicke i àrea posterior): no hi ha comprensió de la parla, hi ha parla sense sentit malrat que fluida, s’inventen paraules (neologismes), pero malgrat això tenen una bona prosodia i entonació al parlar.
o Lesió a l’àrea de Wernicke: sordesa per a les paraules.
o Lesió a làrea posterior del llenguatge: es produeix una afasia senbsorial transcortical, això vol dir que hi ha una manca de comprensió del significat de les paraules i la impossibilitat de expresar els sentiments amb paraules.
o Afásia de Broca (lesió a l’àrea de Broca i zones corticals adjacents): tenen difucultat per a recordar els noms (anómia), es produeixen dificultats articulatòries i això produeix una parla lenta i costosa, però malgrat això té sentit i tenen una comprensió força bona.
o Afàsia de conducció (lesió al fascicle arquejat): imposibilitat de repetir paraules sense sentit, però malgrat aixó tenen una comprensió acceptable i una parla fluida i coherent, encara que avegades solen repetir algún sinònim.
12.8 ASIMETRIA CEREBRAL 12.8.1 Asimetria anatòmica    Cada hemisferi està especialitzat de manera contralateral.
Hi ha asimetria, sobretot en les àrees del llenguatge.
Algunes persones tenen menys asimetria que d’altres.
12.8.2 Asimetria funcional  Hi ha funcions que són compartides pels dos hemisferis.
Neuroanatomia        Però hi ha funcions lateralitzades: hi ha zones més especialitzades en un hemisferi que en un altre.
Per exemple: és més probable que si una persona és esquerrana, les seves àrees del llenguatge es trobin en l’hemisferi contrari al que controla l’escriptura.
Els hemisferis estan units per la secció del cos callós.
El test de Wada ens permet saber si el llenguatge es troba en l’hemisferi esquerre.
Per a veure les funcions de cada hemisferi podríem injectar anestèsia només a un dels dos.
En l’hemisferi dret: o Processament holístic.
o Percepció de l’espai esquerre.
o Aspectes artístics.
o Prosòdia: emocions en la parla, entonació.
o Emocions de caire negatiu.
En l’hemisferi esquerre: o Processament analític i seqüencial.
o Llenguatge: estructura gramatical.
o Càlcul.
o Percepció de l’espai dret.
o Emocions de caire positiu.
...