Tema 4 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura organizació Territorial del Estado - Constitucional 2
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 18/07/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Tema 4. Fonts del dret de les comunitats autònomes 4.1. L’ordenament jurídic de les comunitats autònomes Les CCAA gaudeixen d’un sistema de fonts del dret degut a que són unes institucions de poder públic i estatal, existent també en l’Estat central. Pel Principi de Competència, l’Estat i les CCAA tenen capacitat per a crear cadascun un tipus de normes concretes. D’aquesta forma es regulen les relacions de fonts entre Estat i Comunitats.
• En primer lloc, l’Estat pot desenvolupar una legislació bàsica mitjançant lleis i reglaments estatals, i la CA una legislació de desenvolupament d’aquestes lleis i reglaments estatals. En el nostre sistema, les lleis autonòmiques desenvolupen matèries regulades per reglaments estatals. Un reglament autonòmic podrà desenvolupar una llei o reglament estatal o bé una llei autonòmica.
• A més,cal parlar de les clàusules de preferència i supletorietat. Per preferència, l’OJ de l’Estat és prevalent respecte als OJ de la CCAA en cas de conflicte, a més de ser supletoris. Per això s’aplicarà l’OJ estatal en cas que no existeixi una normativa de la Comunitat. Podem considerar “inútils” aquestes clàusules tenint en compte l’existència del Pp. de Competència. No ha d’existir cap prevalença degut a que cada part té les seves pròpies competències. Essent això així, no té sentit que prevalgui una norma Estatal sobre una matèria que també regula una CCAA.
Normes de les CCAA 1. Constitució Espanyola: en el seu art.9.3 es recull el pp. de legalitat, la reserva de llei de cadascuna de cadascun dels tipus de norma i la regulació de les fonts del dret.
Tots ells afecten tant a l’Estat com a les Autonomies.
Pel que fa a la reserva de llei, s’estableix quines matèries haurà de regular cada tipus de norma. La única excepció és la Llei Orgànica, que tan sols podrà ser creada per l’Estat Central.
D’altra banda, en l’article 149.1 s’estableix que la normativa referent a les fonts del Dret serà competència de l’Estat.
2. Estatut d’Autonomia: es tracta d’una norma institucional autonòmica creada mitjançant una LO. Estableix que les Autonomies poden regular mitjançant lleis ordinàries aprovades mitjançant un procés ordinari, i unes lleis especial aprovades per majoria absoluta del Parlament Autonòmic i que tractin unes matèries concretes, recollides en el Propi Estatut. Per tant, podem dir que es podrien equiparar a les LO estatals.
3. Lleis autonòmiques: no existeix iniciativa legislativa de l’Estat(encara que les CCAA tenen iniciativa a les CCGG), per tant, tant sols rau en el Govern, en el Parlament i en el poble. Això és degut a que el que reguli una CCAA no afecta a la resta de Comunitats, però el que reguli a l’Estat si que afectarà a totes les Comunitats.
A Catalunya, la regulació de la iniciativa popular és diferent a la de l’Estat Central, essent més fàcil presentar un text al Parlament autonòmic. La promulgació de les normes està a càrrec del President de la Comunitat i aquestes només s’aplicaran al territori de la CA.
Finalment, existeix la possibilitat de la suspensió de vigència d’una norma autonòmica per part del President del Govern de l’Estat al·legant l’article 161.2. En cas de que es presentés un recurs d’inconstitucionalitat, el President podria suspendre-la fins que el TC s’hi pronunciés.
4. Decrets Lleis / Decrets Legislatius: 5. Reglament Parlamentari 6. Reglaments aprovats pel govern autonòmic: 4.2. La llei i els diversos tipus 4.3. El decret legislatiu 4.4. El decret llei 4.5. El reglament 4.6. El reglament parlamentari 4.7. Les relacions entre l’ordenament autonòmic i l’ordenament estatal ...