Història tema 1 (presentació) i 2 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Història Contemporània de Catalunya i Espanya
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 14/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Són de matrícula
(És el primer tema, els temes comencen pel número 2 - veure la guia penjada al campus de la UAB)

Vista previa del texto

10/02/2017 - TEMA 2: LES TRANSFORMACIONS DEL SETCENS S. XVIII Fins al 1714 Catalunya havia conservat les característiques d’un estat sobirà d’aquell temps, tenia institucions polítiques pròpies: Parlament, Corts amb poder legislatiu i poder de dictar impostos, i el Govern (Diputació General de Catalunya) que exercia el poder executiu (més endavant passa a anomenar-se Generalitat) i recaptador d’impostos. Tenien un sistema de lleis, un sistema monetari i un sistema fiscal propis. Les corts votaven impostos, diferents als de la corona de Castella i el regne d’Aragó. Aquesta Catalunya sobirana té una única llengua oficial: el català. La Catalunya del segle XVI i XVII era un estat del país. La Catalunya del 1714 era poc poblada. Des que es va descobrir Amèrica, l’eix econòmic del món va passar del Mediterrani a l’Atlàntic. El monarca de Castella – Aragó era el compte de rei, i era compartit. Era un monarca pluriempleat, no podia ser físicament a tot arreu. El sistema polític català, com molts d’altres, només podia funcionar a ple rendiment amb la presència física d’ell. Les corts només es podien reunir sota la presidència física del rei. Això explica l’esclerosi del sistema polític dels segles s.XVI i s.XVII. L’any 1700 es passa dels Autzburg als Borbó.
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A principis del s.XVIII aquest estat català sobirà no passava pel seu millor moment. Tot i així, la gent se sentia prou identificada amb el sistema tot i ser conscients que estava rovellat.
Catalunya defensa el rei fins i tot a la Guerra de Successió, que dura 10 anys. Del al .
La Guerra de Successió acaba el setembre de 1714. És una lluita entre dos models d’Estat: l’Espanya pluriestatal (sobiranies diferents) i els que volen imposar un model d’Espanya uniestatal (unes mateixes lleis per a tothom). Acaba amb la derrota dels que volien una Espanya pluriestatal. Aleshores Felip V aprofita l’oportunitat per liquidar aquesta Espanya pluriestatal i construir una Espanya amb un sol estat. La victòria de Felip V suposa la liquidació de l’estat català, aragonès i mallorquí, ja que queden totalment annexionats a Castella. Tot i així, la unificació política de la monarquia espanyola no es completa perquè se salva el regne del Regne de Navarra i el señorio d’Àlava, Vizcaya i Gipúscoa, ja que les autoritats es van posar a favor de Felip V, no en contra. Es van posar de perfil let’s say, de manera que ell no tenia cap motiu per castigar-los. Per altra banda, en aquell moment el pes econòmic i territorial d’aquests indrets era petit.
Com s’aplica aquesta política a Catalunya: la mesura legal que se li aplica durant aquesta annexió a Castella és el Real Decret de Nova Planta del Gobierno del Principado de Catalunya (1716). Aquest decret, és el nou organigrama de govern.  Aquest decret significa el desmantellament institucional d’aquell estat català. Desapareixen les Corts i la Generalitat. A Catalunya se li aplica un model provincial, és a dir, passa de ser un Estat Sobirà, unit a Castella amb rei compartit, a ser una província (i s’apliquen les lleis de l’Estat uniestatal). També hi ha un desmantellament jurídic i la legislació és derogada. L’únic que se salva és el Dret Civil Català, el qual s’ocupa de qüestions d’herències i successions. Tot i així, com que no hi ha corts, queda inutilitzable.
Hi ha un desmantellament lingüístic i cultural. Hi havia 5 anys d’estudis generals, però Felip V els va liquidar i al cap d’uns anys va crear la nova universitat a Catalunya, a Cervera. Fins el 1835 la universitat no va tornar a Barcelona. Això era un càstig lingüístic. L’única llengua passa a ser el castellà. El català pel seu estatus, cosa que accentua la decadència literària del català. Des del s.XVII la llengua catalana perd tota la producció literària. Tot i les polítiques de Felip V, l’ús social de llengua és el català, la gent parla català al carrer. El català comença a patir un risc de desaparició. La Catalunya posterior a la derrota de la guerra hauria pogut experimentar un procés de provincialització que la convertís en una província espanyola amb unes característiques diferencials gairebé desaparegudes.
No va desaparèixer ja que la societat catalana a partir del 1716 va ser capaç de crear una sèrie de trets diferencials nous, els vells que Felip V havia liquidat  aquests trets no són jurídics, polítics o culturals, sinó que són de naturalesa econòmica i social. Després de 100 anys d’haver engegat, seran capaços de reactivar els fets antics, la barreja entre el record d’aquells fets amb la potència dels nous explica la Catalunya contemporània.
Quins són aquests trets diferencials nous? - Demogràfic: en menys d’un segle la població es duplica, pràcticament sense cap aportació immigratòria. Aquest creixement és intens entre els anys 1720-1740. El màxim exponent d’aquest creixement es dóna a Barcelona. Al 1714 té uns 35000 habitants i, a finals de segle, en té 125000. La clau és el moviment migratori intern.
Barcelona es va convertint en un motor de l’economia espanyola i atrau la població més jove de les comarques. El creixement afecta a la força de treball.
- La revolució agrícola: 1714  comarques senceres gairebé despoblades. Això venia de l’Edat Mitjana, a causa de grans catàstrofes. A Catalunya no s’havia refet això, la Catalunya rural és la següent: hi havia milers de masos rònecs, és a dir, antigues cases de pagès abandonades. Quan la població comença a créixer, el primer que fa és recuperar aquests masos, parelles joves refan les ruïnes i comencen a cultivar. El primer efecte del creixement demogràfic sobre l’agricultura és en efecte quantitatiu, ja que com que hi ha més gent, augmenten les superfícies cultivades i les collites. Tot i així, el canvi crucial és quan els pagesos fan un descobriment: deixar de fer agricultura de subsistència, ja que és més barat importar el blat que cultivarlo. La vinya va substituir el cereals. Els productes derivats d’aquesta vinicultura (vins i alcohols) es podien vendre a l’altra punta del món i obtenir així un gran benefici que permet cobrir els cereals que ara han de comprar. El seu objectiu és el màxim benefici que poden obtenir de l’agricultura. Es passa de l’agricultura tradicional a l’agricultura capitalista.
- Desplegament d’un comerç transatlàntic: es tractava d’arribar a mercats on no es tinguessin molts recursos. Des de 1730-1740 es comença a desenvolupar un comerç marítim cap a Cuba o Veneçuela. El comerç es converteix en bidireccional. Cap allà on es porta alcohol, de tornada es porten pells, canyes de sucre, etc.
Per altra banda aquest comerç ja no és només un canal de sortida sinó que també aporta beneficis. Durant una gran part del s.XVIII, la legislació prohibia que un vaixell sortís de la península. Hi havia un sol port a Sevilla que exercia el monopoli del tràfic - comercial. Per raons tècniques va ser traslladat a Cadis. Finalment, Carles III liberalitza el comerç amb Amèrica.
Indústria:  indiana: peces de teles de cotó estampades de colors vius que volien ser una imitació de les sedes xineses. Durant els segles anteriors al 1740, a Catalunya hi havia una indústria molt limitada: paperera, tèxtil i destil·lats. A partir de 1740 s’estableix la primera fàbrica d’indiana. El preu del cotó és barat; és un producte de primera matèria i el procés de fabricació és senzill. Aquestes indianes troben el mercat natural a les Índies. A Catalunya comencen a proliferar aquestes fàbriques, sovint anomenades quadres, que eren un nou món on els individus emprenedors podien fer una inversió, que era petita, en aquest camp. Aquesta indústria tèxtil cotonera esdevé l’única revolució industrial del s.XVIII. Mentre una part de Catalunya es troba en procés d’industrialització, a la resta de l’Estat no hi ha res.
Aquesta indústria es va consolidant i adquirint més importància cap a Amèrica.
Els canvis econòmics tenen conseqüències socials, l’economia canvia molt i la societat també. A finals del s.XVIII, l’economia catalana canvia i dóna nom a uns nous grups socials, com ara els fabricants. També sorgeix una protoburgesia  la base de la futura burgesia.
Els obrers  proletariat.
...

Tags:
Comprar Previsualizar