Neuroanatomia Tema 9: ESCORÇA CEREBRAL COMPLET (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II: neuroanatomia
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

Clàudia Ribas TEMA 9: ESCORÇA CEREBRAL 1. Morfologia Les circumvolucions (girs) són la part que sobresurt i la depressió (part més profunda, enfonsada, que està al fons, s'amaga) s'anomena cissures (solcs).
Quan la cissura és molt profunda s'anomena fissura. La fissura més profunda és la que separa els 2 hemisferis (cissura interhemisfèrica/ longitudinal → arriba fins al cos callós). Hi ha una cissura ( cissura altra de Rolando → més central, antero-posterior).
Una altra és la cissura de Silvio (lateral). Hi ha una altra cissura que s'anomena cissura parietoccipital Aquestes cissures ens ajuden a limitar els 4 lòbuls (format també per la substància blanca; en cada hemisferi): • Frontal • Temporal • Parietal • Occipital El frontal està situat a la part anterior del prosencèfal, dorsal a la cissura de Silvio. Per darrere de la cissura de Rolando (caudal) i per sobre (dorsal) de la cissura de Silvio es troba el lòbul parietal. El lòbul temporal es troba per sota de la cissura de Silvio.
Clàudia Ribas El lòbul occipital està a la part posterior del prosencèfal i ve determinada per la cissura parietoccipital. La cissura calcarina es veu al tall sagital (cara medial).
Si obrim la cissura de Silvio, ens trobem amb un 5è lòbul que s'anomena Ínsula de Reil.
Circumvolucions • Circumvolució precentral → per davant de la cissura de Rolando, al lòbul frontal. Vertical.
• Circumvolució postcentral → per darrere de la cissura de Rolando, al lòbul parietal. Vertical.
• Circumvolució cingulada → a la part medial, per sobre del cos callós.
2. Citoarquitectura i antiguitat filogenètica Antiguitat filogenètica: • Arquicòrtex • Paleocòrtex • Neocòrtex → apareix en els mamífers L'arquicòrtex i el paleocòrtex estan situats a la part medial del lòbul temporal. Són les parts més antigues i predominen des dels reptils.
L'arquicòrtex està format aproximadament per la formació hipocampal.
El paleocòrtex està format pel bulb olfactori, escorça olfactòria primària i Clàudia Ribas algunes regions del gir parahipocampal. El neocòrtex ocupa la major part d'escorça cerebral.
Citoarquitectura: • Arquicòrtex → format per 3 capes de cell.
• Paleocòrtex → 4 o 5 capes de cell (depén de la zona on s'observi).
• Neocòrtex → format per 6 capes de cell.
L'escorça cerebral que està fromada per 6 capes s'anomena isocòrtex (neocòrtex) mentre que l'escorça cerebral que té menys de 6 capes de cell s'anomena al·locòrtex (arquicòrtex i paleocòrtex).
Les capes del neocòrtex són les següents: 1. Capa molecular 2. Capa granular externa 3. Capa piramidal externa 4. Capa granular interna 5. Capa piramidal interna 6. Capa multiforme Aquestes 6 capes no estàn organitzades de la mateixamanera → neoescorça no uniforme (en algunes zones, algunes capes són diferents, és a dir, el gruix de les capes varia).
S'han proposat diferents mapes corticals, un d'ells és el mapa de Brodmann que diu que l'escorça cerebral (neoescorça) es divideix en 52 àrees perquè hi ha diferències arquitectoniques. Les àrees de Brodmann són útils per identificar/ especificar amb facilitat les zones les quals ens estem referint.
Aquestes diferències anatòmiques estan relacionades amb diferències funcionals.
• Àrees funcionals (3 àrees): ◦ Àrees primàries ◦ Àrees d'associació unimodal (d'ordre superior) ◦ Àrees d'associació polimodal (d'associació) Clàudia Ribas 3. Àrees primàries, d'associació unimodal i d'associació polimodal Àrees primàries (de projecció): • Àrees sensorials primàries → reben informació sensorial des de fora de l'escorça (tàlem) excepte la informació olfactiva.
Porten informació de sensacions (primer cop que arriba la informació) 3 tipus d'àrees sensorials primàries: ◦ Àrea somatosensorial primària → situada al lòbul parietal (gir postcentral). Arriba des del nucli ventral posterior. Hi ha una organització topogràfica del cos.
◦ Àrea auditiva primària → al lòbul temporal. Una part d'aquesta escorça es troba amagada dins de la cissura de Silvio. Arriba la informació del nucli geniculat medial.
◦ Àrea visual primària → al lòbul occipital i també està situada a la part medial (al voltant de la cissura calcarina). Arriba des del nucli geniculat lateral.
• Àrea motora primària → envia informació motora cap a fora de l'escorça (motorneurones del tronc de l'encèfal i la medul·la espinal). Situada al lòbul frontal (en el gir precentral per davant de la cissura de Rolando). Les motoneurones no passen pel tàlem. Hi ha una organització topogràfica del cos.
Àrees d'associació unimodal: • Al costat de cada àrea primària.
• Processament de la mateixa informació que l'àrea primària però a un nivell més complex.
Porten informació de les percepcions (significat a les sensacions).
Al costat de l'àrea somatosensorial primària, hi ha l'àrea somatosensorial d'associació (al lòbul parietal també). Al costat de l'àrea visual primària hi ha l'àrea visual d'associació (al lòbul occipital també). Al costat de l'àrea auditiva primària, hi h l'àrea auditiva d'associació (al lòbul temporal també).
Quan es produeix una lesió a les àrees primàries, es produeix una pèrdua de la sensibilitat. Les lesions en les àrees unimodals, produeixen agnòsia (incapacitat per donar significat a la sensació, malgrat els seus detalls poden detectar-se).
Al costat de l'àrea motora primària hi ha les àrees premotores (les àrees motores d'associació elaboren els programes motors, especifiquen la seqüència exacta de moviments). Les àrees premotores estan formades per l'àrea motora suplementària i escorça premotora.
Quan hi ha una lesió a l'àrea motora primària es produeix una paràlisi. Una lesió en les àrees premotores provoca apraxia (incapacitat per dur a terme moviments apresos tot i que pot continuar fent-los de forma automàtica).
Clàudia Ribas Àrees d'associació polimodal: • Integració d'informació de diferents modalitats.
• Relacionades amb funcions intelectuals superiors.
Aquestes àrees són les últimes desenvolupades en els humans.
• Escorces d'associació polimodal: ◦ Escorça parieto-occipital-temporal → situada a la confluència dels 3 lòbuls (parietal, occipital i temporal). No té cap frontera específica. A part de rebre informació dels 3 lòbuls mencionats anteriorment, també rep informació del lòbul frontal. Aquesta regió està relacionada sobretot amb aspectes perceptius i d'aquesta manera està relacionada amb aspectes de la percepció complexes, formació de conceptes, funcions lingüístiques, atenció, comprensió de les relacions espacials i el càlcul.
Aquesta àrea integra totes les funcions ja esmentades.
És una regió complexa i si es lesiona pot provocar trastorns complexos com la negligència contralateral (lesió al parietal dret i que provoca manca d'atenció a objectes i al propi cos del costat contralateral de la lesió).
◦ Escorça prefrontal dorsolateral → situada per davant de la regió motora dins de l'escorça prefrontal, a la part dorsal.
Relacionada sobretot amb aspectes executius (raonament abstracte, judici crític, valors étics i morals, presa de decisions, capacitat de planificació i previsió, flexibilitat de la resposta/ conducta, atenció i autocontrol.
memòria de treball/ working memory → memòria a curt termini que permet tenir activa diferents informacions alhora per treballar amb totes aquestes.
El TDAH és un hipofuncionament de l'escroça prefrontal i per això provoca dèficits d'atenció i autocontrol.
◦ Escorça límbica (es treballarà al tema de Sistema Límbic).
Clàudia Ribas 4. Asimetria cerebral i àrees del llenguatge Asimetria cerebral: • Asimetria anatòmica → els 2 hemisferis tenen diferències anatòmiques.
En l'hemisferi esquerre, la cissura de Silvio és més llarga i menys inclinada.
El pla temporal (part posterior a la cissura de Silvio) de l'hemisferi esquerre és més gran.
• Asimetria funcional → els 2 hemisferis tenen diferències funcionals.
◦ Funcions compartides pels 2 hemisferis: sentits,etc.
◦ Funcions lateralitzades (funcions on en un hemisferi estan més determinades, on a un hemisferi predominen): ▪ Test de Wanda o d'amital sòdic → administrar aquest anestèsic a la caròtida esquerre o dreta i a l'anestesiar un dels dos hemisferis es pot observar quines funcions són “pròpies” d'un hemisferi → aquest estudi va determinar que la majoria de persones, l'hemisferi responsable del llenguatge és l'esquerre.
▪ Comissurotomies → seccionar el cos callós (és la principal comissura) i per tant, els 2 hemisferis cerebrals estàn separats.
Hemisferi esquerre Hemisferi dret (més intuitiu) Processament analític, seqüencial Processament holístic, sintètic Llenguatge (estructura gramatical) Llenguatge (prosòdia → to, entonació) Música (lectura, escriptura i execució) Música (comprensió) Càlcul (precisos) Càlcul (aproximació) Percepció de l'espai dret Processament viso-espacial (part dreta i esquerra de l'espai) Aspectes artístics (creativitat) Reconeixement de cares Emocions de caire positiu (?) Àrees del llenguatge: Emocions de caire negatiu Clàudia Ribas Test de Wada llenguatge en hemisferi esquerre: 95% dretans 75% esquerrans En l'hemisferi esquerre es troben implicats les àrees del llenguatge verbal i escrit (aspectes gramaticals).
En l'hemisferi dret, àrees implicades en altres aspectes del llenguatge que l'acompanyen (prosòdia, contingut emocional, etc). Sense aquest hemisferi, el llenguatge seria pla, és a dir, no podriem distingir si ens estan fent una pregunta o no, etc.
Hi ha 2 tipus d'àrees principals del llenguatge: • Àrea de la comprensió del llenguatge → formada per 2 àrees: ◦ Àrea de Wernicke → situada al lòbul temporal, just darrere de l'escorça auditiva primària. Reconeixement de les paraules (anàlisi dels sons de les paraules).
◦ Àrea posterior del llenguatge → situada a l'àrea parieto-occipito-temporal, a la circumvolució angular. Correspon a l'àrea 39 del mapa de Brodmann.
• Àrea de Broca o motora del llenguatge → situada al lòbul frontal, al hemisferi esquerre, per davant de l'àrea motora primària.
Àrea 44 i 45 de Brodmann).
El fascicle arquejat comunica l'àrea de la comprensió del llenguatge (Wernicke i posterior) amb l'Àrea de Broca.
Trastorns del llenguatge Una afàsia es un trastorn del llenguatge produit per una lesió a les àrees del llenguatge o en les seves connexions. Hi ha diferents tipus d'afàsia i les principals són: • Afàsia de Broca o motora o d'expressió → comprensió força bona, parla i escriptura lenta i costosa però amb sentit. Lesió a l'àrea de Broca. Llenguatge telegràfic (ús del mínim nombre de paraules claus per fer-se entendre.
• Afàsia de Wernicke o de comprensió o sensorial → lesió a l'àrea de la comprensió del llenguatge (Wernicke i Posterior). No hi ha comprensió de la parla ni de la escriptura, parla sense sentit però fluïda.
...

Comprar Previsualizar