TEMA 6 INTERACCIÓ GÈNICA (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Genética
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

Anna Jimenez Pouget INTERACCIÓ GÈNICA Inicialment crèiem que un gen controlava un caràcter. Però ràpidament es va identificar el fenomen de la pliotropia.
Alteracions d’un gen poden alterar múltiples caràcters, perquè diversos caràcters poden dependre d’un mateix gen.
Trobarem algunes característiques que depenen de múltiples gens, és a dir que molts gens afecten un mateix caràcter.
Els gens solen ser pliotròpics, mutacions en un gen poden variar diferents caràcter. I un canvi en un caràcter pot ser degut a variacions al·lèliques de diferents gens. D’això se’n diu Interacció gènica.
     Aparició de nous fenotips: La interacció dóna lloc a l’aparició de nous fenotips.
Epístasi: En alguns casos es produeix l’emmascarament d’un gen per un altre.
Modificadors: En d’altres casos els gens simplement modifiquen l’acció d’un altre.
Interacció múltiple: Sovint trobem gens afectant al mateix caràcter.
Complementació i proves d’al·lelisme: Podem distingir si dues mutacions que afecten al mateix caràcter afecten al mateix gen.
En la forma més senzilla, la interacció de dos gens que afecten a un caràcter poden donar lloc a l’aparició de nous fenotips sense modificar les proporcions fenotípiques esperades en la descendència. Pot ser degut per: dominància incompleta, múltiples al·lels, o per interacció gènica.
Les proporcions de la descendència ens informen del nombre de gens que intervenen i de les relacions entre els gens.
Exemple de nous fenotips degut a interacció gènica:  Coloració en la serp del blat de moro (Elaphe guttata) La variació es deu a al·lels variables que trobem en dos gens. Pot donar lloc a un carotenoide (pigment taronja – Gen o) o melanina (pigment negre – Gen b) En el Gen o, l’al·lel salvatge o+ indica la presència del pigment taronja i o l’absència. I en el Gen b, l’al·lel salvatge b+ indica la presència del pigment negre i b l’absència.
En aquest caràcter intervenen dos gens amb variacions en cadascun d’ells, igualment viables, no lligats i amb dos al·lels amb dominància completa. Ha aparegut un descendent amb fenotip de camuflatge i un albí. Es mantenen les proporcions (del dihibridisme) però hi ha més variació fenotípica en el caràcter. 9:3:3:1 Les proporcions que a partir d’ara obtindrem amb la interacció gènica són: 9/16 A_ B_ 3/16 A_ bb 3/16 aa B_ 1/16 aa bb En aquest cas el gen A i el gen B interactuen però no tenen efecte epistàtic. Ja que el gen A i el B donen lloc a un nou fenotip.
Anna Jimenez Pouget L’epístasi és un tipus d’interacció entre gens que afecten a un caràcter i pot donar lloc a l’emmascarament de l’efecte fenotípic d’un gen per l’altre (epístasi) (Dominància entre al·lels) i, com a conseqüència, varien les proporcions fenotípiques esperades en casos de dihibridisme (9 3 3 1).
Interacció:   Epistàtica: es redueix el nombre de classes fenotípiques i es modifica la relació 9:3:3:1 No epistàtica: aparició de nous fenotips no presents en els progenitors i no es modifica la relació 9:3:3:1.
Exemple: les serps.
Exemple d’interacció epistàtica: Podem trobar flors amb els pètals de color malva, blau o blanc: Tenim dos gens que controlen la síntesi de dos enzims diferents que condueixen a la ruta metabòlica que porten al pigment de color blau.
Primer ho tenim blanc, un enzim ho modifica a rosa i un altre enzim fins a ser blau.
Si es troba un al·lel mutant m, quan està en homozigosi no es produeix l’enzim, no es pot transformar el pigment malva en blau i les flors són de color malva (rosa). També s’ha trobat una mutació en l’al·lel w, que en homozigosi no sintetitza el pigment malva, i apareixen les flors blanques.
En funció de si la ruta metabòlica es du completa, s’atura a un pas o s’atura a un altre pas, tindrem flors blaves, malves o blanques.
Si tenim plantes diheterozigotes (dihíbrides) w+/w ; m+/m, i obtenim la F2, esperaríem trobar la relació del 9:3:3:1. Però no la trobem donat que hi ha dos genotips diferents amb un mateix fenotip.
Enlloc de trobar 4 classes fenotípiques en trobem 3, relació de 9:3:4 (3+1) El gen que emmascara és un gen epistàtic (w), l’emmascarat és un gen hipostàtic (m).
Aquest tipus d’epístasi es coneix com a epístasi recessiva. Perquè l’al·lel amb efecte epistàtic cal que estigui en homozigosi per manifestar l’efecte d’emmascarament.
En aquest cas el gen w+ i el gen m+ interactuen i tenen efecte epistàtic.
Epístasi dominant Anna Jimenez Pouget Basta que l’al·lel amb efecte epistàtic estigui present (homo o heterozigosi) per manifestar l’efecte d’emmascarament. La simple presència d’un al·lel dominant dóna lloc a un emmascarament.
Exemple: color del fruit de les carbasses: Doble epístasi recessiva Obtindrem una proporció de 9:7. Tots els genotips amb homozigot recessiu per un dels dos gens tindran el mateix fenotip.
Gens modificadors Interaccionen amb altres gens simplement modificant el grau d’expressió d’aquests. No es una epítasi d’emmascarament.
Anna Jimenez Pouget Exemple: Major nivell de dilució. Modifica l’efecte fenotípic d’un altre gen perquè en teoria un hauria de ser tot marró i l’altre la crin, les potes i la cua de color negre. Doncs a la descendència se’ls aclareix el color, però segueixen presentant la diferència en les potes, la cua i la crin. Fins a ser blancs, però continua havent una mica de diferencia en la cua, les potes i la crin, que són una mica més fosques.
Interacció de múltiples gens Molts cops, la interacció gènica implica més de dos gens que poden presentar diferents tipus d’interacció.
Exemple: Color dels ulls de Drosophila. Si el gen mutant és el vermillion no produeix el marró i surten els ulls vermells.
Si el gen mutant és el Brown, no es produeix vermell, i surten els ulls marrons. El Gen White té un tipus d’interacció epistàtica davant de vermillion i Brown. Però entre Brown i vermillion no hi ha epístasi.
En l’epístasi es redueixen les classes fenotípiques, perquè diferents grups genotípics tenen el mateix fenotip.
Anna Jimenez Pouget INTERACCIÓ GÈNICA En la variació de la majora de caràcters dels organismes hi trobem implicats múltiples gens. Malgrat això, en molts casos la variació fenotípica que observem en un grup d’organismes com a causa de variació al·lèlica és deguda a un o uns pocs gens. El fenotip el podem considerar com el resultat de la interacció dels gens. Aquesta interacció pot ser epistàtica: un gen pot emmascarar el genotip d’un altre gen, es redueix el nombre de classes fenotípiques que esperaríem.
Interacció de múltiples gens: Quan major és el nombre de gens que interaccionen en un caràcter major és el grau de variabilitat fenotípica que podem observar. Alguns dels principals gens implicats en el color de la capa dels mamífers: A: afecta a la distribució del pigment en el pèl   A: agutí, banda groga a: no agutí, sense banda groga B: eumelanina   B: negre b: marró C: pigmentació; c: sense pigmentació D: intensitat completa: d: color diluït S: sense taca; s: tacat PROVES D’AL·LELISME I COMPLEMENTACIÓ Quan trobem individus d’un fenotip mutant pel mateix caràcter, com podem saber a quin gen afecta la mutació? Per comprovar si dues mutacions són dues formes al·lèliques del mateix gen...Per poder identificar el gen en el que s’ha donat la mutació podem fer una prova d’al·lelisme basada en la complementació de les mutacions.
Dues mutacions es complementen quan l’heterozigot per les dues mutacions restitueix el fenotip salvatge.
COMPLEMENTACIÓ: Recuperació del fenotip salvatge a partir de l’encreuament d’individus mutants per aquell caràcter. Això passa si les mutacions afecten a diferents gens.
Mutacions en el mateix gen no es complementen en l’heterozigot per restituir el fenotip salvatge, seran formes al·lèliques del mateix gen.
Mutacions en diferents gens es complementen en l’heterozigot restituint el fenotip salvatge.
Anna Jimenez Pouget Un exemple: Les flors Trobem diversos mutants: ...