Neurolingüística AC2 exercici 1 (2017)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Lingüística - 4º curso
Asignatura Neurolingüística
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 15/06/2017
Descargas 1

Descripción

Professor: Faustino Diéguez Vide
Nota: 8/10

Vista previa del texto

NEUROLINGÜÍSTICA CRISTINA BENITO TABUENCA AC2, EXERCICI 1 Observeu el text següent: - Quins idiomes parla? [¿Qué lengua habla?] - Anglès... no... no... no ja no m’agrada, no, no i jo no m’agradaria, no... no i jo... a casa! Aquí no! No, és que els altres no m’agraden. No volia, quan treballo al moll sí... no vull no... no. [Inglés...
no... no... no ya no me gusta, no, no y yo no me gustaría, no... no y yo... ¡en casa! ¡Aquí no! No, es que los otros no me gustan. No quería, cuando trabajo en el muelle sí... no quiero no... no.] - Quin és el seu idioma matern? [¿Cuál es su lengua materna?] - Mare també en català i fills català a tots. [Madre también en catalán e hijos catalán a todos.] - A què es dedicaven els seus pares? [¿A qué se dedicaban sus padres?] - Mare pare eren de Cartagena i militars. [Madre padre eran de Cartagena y militares.] - Quin era l’idioma amb què parlava als seus amics? [¿Cuál era la lengua en la que hablaba con sus amigos?] - Castellà? Jo castellà! Català? Jo català! [¿Castellano? ¡Yo castellano! ¿Catalán? ¡Yo catalán!] - Fins quan va anar al col·legi? [¿Hasta cuándo fue al colegio?] - Jo? Als set anys... al... al... el germà de ma mare era capellà i allí només català! Català! Català! [¿Yo? A los siete años... al... al... ¡el hermano de mi madre era cura y allí sólo catalán! ¡Catalán! ¡Catalán! - Què va fer després de deixar l’escola?[¿Qué hizo después de dejar la escuela?] - Acaba la guerra, un camió i a casa! Ma germà sí, català, castellà, anglès, rus... pilot d’avió. [Acaba la guerra, un camión ¡y a casa! Mi hermano sí, catalán, castellano, inglés, ruso... piloto de avión.
- A què es va dedicar?[¿A qué se dedicó?] - Jo tenia molt de treball. Jo treballo, sí, a tot arreu. A la marítima... un dia es va... me’n vaig anar.
[Yo tenía mucho trabajo. Yo trabajo, sí, en todas partes. En la marítima... un día se... me fui.] - Sempre ha viscut a Catalunya? [¿Siempre ha vivido en Cataluña?] - Sí, sí, tot. Aquí, aquí, jo neix aquí. Si a castellà, jo castellà. Si català, jo català. ¿Que no me entiendes? A la calle! [Sí, sí, todo. Aquí, aquí, yo nacer aquí. Si en castellano, yo castellano. Si catalán, yo catalán. ¿Que no me entiendes? ¡A la calle!] - Era bo el seu català escrit? [¿Era buena su escritura en catalán?] - Hi perdut tot. [He perdido todo.] - Quan anys tenia quan va aprendre a parlar en català? [¿Cuántos años tenía cuando aprendió a hablar en catalán?] - Ui! Deu aixins. [¡Uy! Diez asín.] NEUROLINGÜÍSTICA CRISTINA BENITO TABUENCA - Parli de la seva família [Hábleme de su familia] - Meva dona tinc aquí, aquí...pagant. I na dona... de... va a sa... sa... a Sant Boi i jo vai dos veces ingressada. Medicament no van bé. Jo dia i nit tinc que... jo... a lavabo a rentar-la... tot jo! Impossible ja! Em vol pegar i tot! [La mi mujer tengo aquí... pagando. I la mujer... de... va a sa...
sa... a Sant Boi y yo voy dos veces ingresada. Medicamento no van bien. Yo día y noche he de...
yo... a lavabo a limpiarla... ¡todo yo! ¡Imposible ya! ¡Me quiere pegar y todo!] - Parli de la seva feina [Hábleme de su trabajo] - Jo era un dels més forts... dos cent quilos i... a cinc... quatro o cinc... dos tonelades... Pom, pom! No parar dia i nit treballant. Vols aguantar-te? Sí! A porra! Res! A treballar. [Yo era uno de los más fuertes... dosciento quilos y... a cinco... cuatro o cinco... dos toneladas... ¡Pom, pom! No parar día y noche trabajando. ¿Quieres aguantarte? ¡Sí! ¡A la porra! ¡Nada! A trabajar.] Treballeu el següent: 1. Feu un resum de les característiques més importants de l’agramatisme i del paragramatisme tant des del punt de vista morfològic i sintàctic com des de la perspectiva de la producció i la comprensió.
Agramatisme: El nivell central és l’afàsia perisilviana o cortical; és a dir, una afàsia de Broca, la qual fa que el llenguatge no sigui fluent. Les característiques principals del llenguatge no-fluent són: reducció de l’expressió, articulació laboriosa, expressions curtes i agramaticals, dificultats en la repetició. Les característiques generals de l’agramatisme són: omissió de morfemes i paraules gramaticals (flexió en substantius, verbs, concordances, etc.); omissió de paraules funcionals (auxiliars verbals, determinants, pronoms, preposicions, conjuncions,... especialment si són de contingut buit); alteracions en l’ordre sintàctic; problemes tipològics amb verbs irregulars; disfuncions prosòdiques; no fluència verbal (articulació laboriosa).
Paragramatisme: És una afàsia de Wernicke, la qual cosa vol dir que el llenguatge és fluent. Les característiques principals del llenguatge fluent són: l’articulació no es troba afectada, la producció de paraules i frases es fa sense esforç, l’estructura gramatical està relativament mantinguda, l’alteració principal es troba a nivell lexical. Les característiques generals del paragramatisme: substitució de morfemes i paraules gramaticals, alteracions lèxiques, confusió de temps verbals, fluència verbal (amb manifestació de parafàsies).
2. Des del punt de vista clàssic, es considera com a característic de l’agramatisme l’omissió de paraules funcionals i morfemes gramaticals. Justifiqueu aquesta descripció a partir del text anterior i 3. Una altra característica descrita clàssicament és la preservació de paraules de contingut. És certa aquesta descripció a partir del text? Des del punt de vista clàssic, existeix agramatisme quan en les expressions del pacient es troben absents les paraules funcionals i els morfemes gramaticals. A més, les frases poden reduir-se fins al punt que només hi ha una paraula, es poden presentar canvis prosòdics i també problemes NEUROLINGÜÍSTICA CRISTINA BENITO TABUENCA sintàctics. Es relaciona amb l’àrea de Broca, i normalment no és fluent. El cas més extrem és l’afàsia global.
En canvi, en el paragramatisme es presenten substitucions en les paraules funcionals i en els morfemes gramaticals. Es relaciona amb l’àrea de Wernicke (afàsies transcorticals sensorials) i és fluent, pot presentar logorrea.
Les generalitzacions de l’apartat anterior no contemplen que cada lesió pot deixar seqüeles diferents, segons cada pacient. S’ha de tenir en compte, també, les tipologies de les llengües (variacions intralingüístiques i interlingüístiques) que posen de relleu diferents sistemes de derivació-composició i diferents morfosintaxis.
Dins els problemes relacionats amb l’agramatisme, se’n poden diferenciar tres grups: un grup està format per problemes que afecten la producció de la parla; un segon grup el formen els problemes que afecten la comprensió; i un tercer grup té els problemes que tenen ambdues dificultats, esmentades anteriorment, afectades. En la producció es poden trobar afectats amb diferents tipologies. Per una banda, seguint el punt de vista clàssic, l’agramatisme pot estar present en l’omissió de morfemes gramaticals i en l’omissió de paraules funcionals. Per l’altra banda, pacients amb problemes sintàctics i pacients que presenten problemes d’ambdós tipus. No obstant això, existeixen excepcions, ja que hi ha malalts que preserven la producció d’alguns morfemes gramaticals encara que n’ometin d’altres.
4. Llisteu les 5 característiques que considereu més rellevants per descriure l’agramatisme i les 5 que creieu que permeten distingir-ho del paragramatisme. Hi ha trets paragramàtics en el text anterior? - Omissions de paraules funcionals El Anglès, la meva mare, els meus fils, el ma germá, amb la meva, pare i mare, la meva dona Però, tot i així, no es compleix la delimitació clàssica, ja que aquest pacient presenta una preservació molt elevada de les paraules funcionals en les seves expressions: Els altres, y yo no me gustaría, los otros, al moll, a tots, de Cartagena, Jo tenia molt de treball. Jo treballo, sí, a tot arreu. A la marítima... un dia, a Sant Boi, en català, etc. S’observa que utilitza reiteradament el pronom de primera persona del singular. Encara que omet auxiliars verbals com Vaig.
Això posa de relleu que sembla que el pacient no presenta cap problema amb la comprensió i producció de preposicions o pronoms amb carga semàntica. També usa molt la conjunció “i”: Cartagena i militars, capellà i allí, Sant Boi i jo vai, dia i nit, pegar i tot! - Omissions de paraules gramaticals Dos-cent Ø, medicament Ø. Jo vai Ø.
- Dificultats en la utilització dels verbs a) Omissions: jo... [ ] a casa! Mare també [ ]en català, només [ ] català!,[ ]un camió i [] a casa!, jo vai [ ] dos veces ingressada, jo... [ ] a lavabo a rentar-la, etc.
NEUROLINGÜÍSTICA - CRISTINA BENITO TABUENCA b) Substitucions: neixo (del verb “néixer”, el canvia per una possible conjugació que el faria un verb regular).
Preservació de paraules de contingut, classe oberta Noms propis com ara Cartagena, Sant Boi; substantius com moll, català, mare, pare, germà, militars, castellà, capellà, anglès, pilot d’avió, rus, calle, dona, lavabo.
- Paragramatisme a) Per substitució de morfemes gramaticals i/o confusió de temps verbals: quan treballo al moll > quan treballava ; jo neix aquí > jo (vaig) néixer aquí, No parar dia i nit treballant > no parava dia i nit treballant.
b) Per frases llargues: No, és que els altres no m’agraden. És una frase llarga, ja que no era la resposta a la pregunta. No presenta les característiques d’un ús verbal no fluent.
El fet que un pacient amb afàsia de Broca presenti trets típics d’una afàsia de Wernicke i que preservi moltes paraules funcionals i faci substitucions pot voler dir que l’afàsia de Broca pot dependre més de la llengua del pacient que de la patologia.
Bibliografia: - Diéguez-Vide, F. y Peña-Casanova, J. (2012), Cerebro y lenguaje: sintomatología neurolingüística.
Madrid: Panamericana. [pp. 168-176, 185-189, 233-246].
- Ellis, A.W. y Young, A. W. (1988). Neuropsicología cognitiva humana. Barcelona: Masson. [pp. 242251].
...