Tema 3: La crisi del capitalisme liberal (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Història Econòmica Mundial
Año del apunte 2013
Páginas 7
Fecha de subida 14/04/2016
Descargas 4
Subido por

Descripción

Apunts del tema 3 d'història econòmica mundial (Montserrat Llonch), La crisi del capitalisme liberal.

Vista previa del texto

TEMA 3: La crisi del capitalisme liberal 3.1. La Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències.
CAUSES DE LA GUERRA:  Políticament: Etapa de “Pau Armada”, al 1870-1871, on va haver-hi guerres locals i xocs colonials + ocupació dels darrers espais colonials i formació d’imperis econòmics.
 Econòmicament:  Productivitat i  producció que feia possible l’adopció de les innovacions tecnològiques, fet que va provocar un assalt dels productes alemanys a l’anterior supremacia britànica.
FINANÇAMENT DE LA GUERRA:  Augment d’impostos.
 Sol·licitud de crèdit a l’exterior.
 Endeutament del govern.
 Emissió de deute públic interior (bons de guerra).
 Préstecs exteriors.
 Avançaments del banc central a través de l’emissió de bitllets.
PAPER DE L’ESTAT EN L’ECONOMIA, alteracions:  Producció agrícola e industrial.
 Mercat del treball (No es regula amb la llei de l’oferta i la demanda; tothom produeix allò necessari per a la guerra).
 Oferta de béns de consum.
 Preu de determinats productes intermedis i de consum.
 Introducció de les partides de racionament.
EL TRACTAT DE VERSALLES (1919): Context: Interès d’EUA per recuperar els préstecs fets als aliats i actitud de revenja de França.
Solució: Els aliats pagaven a EUA amb els diners que els vençuts abonaven com a reparacions de guerra.
... Però: les reparacions estipulades no eren suportables econòmicament ni tolerables políticament.
LA HIPERINFLACIÓ ALEMANYA: Des de juliol de 1922 (marc valia 117 dòlars) fins al novembre de 1923 (marc valia 1.000.000.000.000 dòlars), Alemanya va viure una hiperinflació a causa de no poder pagar les reparacions de guerra.
 A qui i com afecta?  ASSALARIATS: Tot i que augmenten els sous, augmenta més i més ràpid la devaluació dels diners.
 ESTALVIADORS: Aquell valor que tenia el dipòsit desapareix.
 COMPRADORS DE DEUTE PÚBLIC: Inversió molt poc segura.
  ESPECULADORS: Surten afavorits.
DÈFICIT: Quedarà quasi totalment eliminat, però caldrà crear una nova base monetària; el Rentenmark al novembre de 1923, que passa a ser el Reichsmark al 1924.
PLA DAWES (1924):  Es proposa un nou calendari de reparacions de guerra; es redueixen les quantitats de diners que ha d’abonar Alemanya i s’incrementa el temps.
 Per donar fortalesa a la unitat monetària, s’injecten 800.000 Reichsmark.
 El préstec internacional circula: EUA  Alemanya  Països Aliats  EUA.
Es torna al PATRÓ CANVI OR.
 Semblança: paritat fixa entre monedes.
 Diferències: no només s’utilitza l’or com a reserva, també divises com el $ o la lliura.
CANVIS EN ELS FLUXOS INTERNACIONALS DURANT LA DÈCADA DELS ANYS VINT: A. Migracions internacionals.
Es fa una selecció de procedències a EUA amb les Quota Act de 1921 i 1924, que estableixen l’entrada d’immigrants en percentatges iguals respecte anys anteriors.
Austràlia crea lleis que parlen d’una “Austràlia Blanca”, és a dir, preferència d’europeus enfront d’asiàtics.
B. Comerç internacional.
 Reducció de la part proporcional d’Europa en el comerç internacional.
 Tendència dels països a l’autosuficiència, iniciada durant la guerra amb la creació d’ISI (Indústries Substitutives d’Exportacions).
 Intents d’industrialització als països nous de l’Est d’Europa.
 Augment de polítiques proteccionistes (Aranzels...).
C. Fluxos internacionals de capitals.
Entre el 1924 i el 1930, els crèdits procedien dels EUA, del Regne Unit i de França i arribaven a Alemanya, Imperi Britànic i Amèrica Llatina.
3.2. La Gran Depressió de 1929 – 1933 i les polítiques anticrisi.
1. LA GÈNESI DE LA CRISI.
Es produeix una expansió de la indústria nord-americana. Millora la productivitat però amb escassa redistribució de la renda, per això, hi ha un gran creixement dels beneficis empresarials, fet que a curt termini fa que inverteixen en la indústria de béns de consum i a llarg termini, quan notifiquen la introducció de la venda a plaços, inverteixen en béns d’inversió.
2. EL BOOM I EL CRAC DEL 1929.
Augment de la cotització borsària entre 1926 – 1929. A partir del 1927 es produeix una dissociació entre l’economia real i el sistema financer.
A la borsa inverteixen empresari, el sistema bancari i estalviadors particulars.
Les cotitzacions inflades es mantenen mentre entri més diner fresc a la borsa del que surt, però a l’agost de 1929, la Reserva Federal decideix augmentar els tipus d’interès i es produeix un pànic i nerviosisme per vendre els títols, fet que accelera la pèrdua de valor dels mateixos.
3. DEL CRAC A LA DEPRESSIÓ.
Primera fallida bancària  Retirada dels dipòsits  Fallida bancària total   Crèdit   Inversió i  Consum  Sobreproducció   Preus i beneficis   Producció  Fallida de les empreses   Ocupació.
TRANSMISSIÓ DE LA CRISI CAP A LA PERIFÈRIA:  VIA COMERCIAL: Aranzels Hawley-Smoot (Juny 1930) = disminueixen les exportacions dels països de la perifèria.
 VIA FLUXOS FINANCERS: Desarticulació del mercat internacional de capitals; els països exportadors de productes primaris experimenten sortides netes de capital, que van obligar a alguns països a suspendre el pagament del deute públic.
EL NEW DEAL:  La passivitat econòmica de Hoover des de la tardor de 1929 va propiciar l’arribada de Roosvelt al 1932 a la presidència dels EUA.
 Què es necessitava?  Estabilització de preus, nivells de producció i ocupació.
 Limitació de les hores de treball i elevació de salaris.
 Programes d’obres públiques.
 Reforma i reconstrucció del sistema financer.
 En què va consistir?  Welfare State: 1) Límits a la competència excessiva, fixació de preus i introducció de límits a la producció.
2) Pujada de salaris al mateix temps que la pujada dels beneficis.
3) Creació d’una administració, la Seguretat Social, per garantir subsidis d’atur i de jubilació.
4) Creació d’una Comissió del Mercat de valor per regular-lo (evitar especulació).
 Roosvelt mostrava una gran resistència a l’ampliació dels programes d’obres públiques, però va acceptar una expansió important de despesa pública al 1934 – 1935.
 A finals de 1936, quan l’economia mostrava signes de recuperació però la taxa d’atur no baixava del 15%, es va restablir l’equilibri pressupostari.
 Quan l’economia es va estancar al 1937 – 1938, Roosvelt va a tornar a les polítiques més expansives.
 Reforma i reconstrucció del sistema financer:  Polítiques de sanejament bancari i de recuperació de crèdit.
 Separació banca – indústria.
 Restriccions a l’entrada de noves institucions financeres.
 Establiment del segur de depòsits.
 Intervenció sobre els mercats de valor per eliminar l’especulació i les activitats fraudulentes.
 Reforma organitzativa i operativa de la Reserva Federal.
SOLUCIONS A LA CRISI (a part del “New Deal”):  VIA LIBERAL; En general, els països industrialitzats menys Alemanya van buscar aquesta política.
Diagnòstic: El fonaments el sistema liberal eren correctes però havia fallat el funcionament.
Va consistir en: polítiques macroeconòmiques de gestió de la demanda, seguretat social i construcció de l’Estat del Benestar i polítiques de concertació de vendes (augment del salari, sindicats...).
S’aplicava una gestió anticíclica de la demanda agregada (augmenta la despesa pública).
 VIA AUTÀRQUICA I INTERVENCIONISTA; Diagnòstic: Fracàs del sistema de mercat com a mecanisme d’assignació de recursos, per tant, substitució del mercat regulador per la intervenció estatal amb el mínim de relació amb altres autonomies.
Els problemes en l’economia liberal es van traduir en un conflicte entre els sectors internacionalistes partidaris del lliurecanvisme i els nacionalistes partidaris del proteccionisme. Com que EUA va suspendre el crèdit, va deixar a aquests països més endeutats i amb això va haver un gir polític contra els liberals.
Solució: Van desenvolupar un teixit industrial el més complert possible perquè l’economia nacional fos autosuficient (Industrialització Substitutiva d’Importacions).
L’ALEMANYA NAZI: Va ser un cas paradigmàtic perquè tot i poder sortir per la via liberal, va escollir la autàrquica.
Al 1933, Hitler va ser nombrat canceller, de manera que es va iniciar una recuperació econòmica sostinguda.
 Reducció de l’atur;  Fent obligatori el servei laboral al 1935.
 Utilitzant incentius fiscals.
 Fent propaganda per convèncer a la dona per sortir del mercat laboral.
 Fent una política de salaris baixos + legalitzant sindicats.
 Expansió de la despesa pública;  Al principi, la despesa pública no significava despesa militar, i Hitler va apostar per la motorització de la producció i de la classe obrera.
 Després del 36, els nazis van començar els preparatius de la guerra. A partir de llavors, la despesa pública va començar a retallar la inversió civil a favor de la militar.
 El comerç exterior va ser totalment intervingut per l’Estat, que va signar acords de “clearing” amb els països amb què comercialitzava (per equilibrar balances comercials i aprofitar-se per fer intercanvis desiguals).
3.3. La Segona Guerra Mundial. Els factors econòmics del conflicte.
NOUS ASPECTES DE LA GUERRA:  Aviació i tancs. Guerra llampec (Blitzkrieg).
 Víctimes civils superen en nombre a les militars.
 Deportació i treball forçós.
 Camps de concentració i extermini.
RECURSOS EXTERNS:  Alemanya i Japó: Recursos dels territoris ocupats.
 Gran Bretanya i URSS: Ajudes d’EUA.
 Gran Bretanya: També del seu Imperi.
ELS PAÏSOS BELIGERANTS: ALEMANYA:  Espai vital: Europa de l’Est.
 Explotació de territoris ocupats:  França; Béns de consum (així el país podria concentrar l’indústria en els militars).
 Noruega: Matèries primeres estratègiques.
 Itàlia, Bèlgica i Països Baixos: Transferència d’instal·lacions industrials.
 Europa oriental i meridional: No gaire útil, només explotaven aliments.
 Com obtenir la força de treball industrial? Amb la deportació cap Alemanya (car) o en el seu país d’origen (corria risc de sabotatge).
GRAN BRETANYA:  Insuficiència de recursos per competir amb Alemanya.
 A partir de 1940, les ajudes d’EUA van ser decisives (Març 1941, dóna recursos que no han de ser retornats; Febrer 1942, Lend-lease law).
 Pacte Atlàntic entre Churchill i Roosvelt.
 Principis bàsics: Multilateralisme, lliurecomerç i cooperació internacional.
ESTATS UNITS:  Des del desembre de 1941 (Pearl Harbour) van oferir recursos, fet que va provocar que al 1942-43 els aliats havien més que duplicat recursos d’Alemanya, Itàlia i Japó i al 1944-45, els havien multiplicat entre 3 i 5 vegades.
 Al febrer de 1942, s’acorda una ajuda mútua o lend-lease law, que proporcionava matèries primeres, aliments i armes sobretot a Gran Bretanya i també a la URSS.
CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES: 1) Augment de la producció industrial (15 – 20%), però amb disparitat entre països:  EUA: Gran augment amb difusió d’industrialització al oest i al sud.
 Alemanya: hauria experimentat una millora i després va ser destruïda.
 Europa ocupada: va patir una caiguda.
 URSS: Augment de les indústries pesades, amb difusió de la industrialització cap a l’Est.
2) Augment de la demanda de recursos naturals per la industrial.
3) Innovació tecnològica canalitzada per alguns sectors (motor de reacció, radars, silici i penicil·lina).
4) Augment de la demanda en l’agricultura (disminueix la oferta a Europa i Xina).
5) Un nou creixement de la funció de l’Estat.
 Deute públic (i inflació).
 Preus fixos i regulació salarial.
 Intervenció directa o indirecta per afavorir la producció militar.
6) Enfortiment del procés de regionalització.
o EUA: Estreny llaços amb Amèrica Llatina i els països aliats.
o Alemanya: Va integrar satèl·lits i els països ocupats.
o Japó: Àsia i el Pacífic.
o URSS: Es manté autàrquica.
ENORMES COSTOS:  Costos humans sense precedents.
 Destrucció d’una gran part de les infraestructures d’Europa i Àsia.
 Les fàbriques industrials van ser menys malmeses que les infraestructures.
 Cost directe total: 700 – 900 milions de dòlars.
3.4. El paper dels EEUU en la recuperació econòmica.
   Després de la crisi dels 30, els governs estaven disposats a sacrificar el nivell d’activitat intern per afavorir l’equilibri exterior.
Les polítiques de tall keynesià van permetre als governs gestionar la demanda interna, fent que el nivell d’activitat econòmica depengués parcialment de les decisions governamentals.
TERCET INCOMPATIBLE: Política monetària autònoma (creació d’inflació), tipus de canvi fix i llibertat de moviment de capital.
      L’ordre econòmic sobre el que s’assentarien les economies liberals u occidentals va començar a gestar-se a la Segona Guerra Mundial.
Es pretenia facilitar les relacions comercials i financeres, però sense els inconvenients associats al patró or.
Una condició imprescindible era el compromís dels EUA amb el nou sistema; Per ser el major mercat mundial, devia obrir-lo als seus socis comercials perquè restablissin la seva capacitat exportadora. Per ser la font principal de capitals, la seva moneda es convertiria en la moneda internacional.
EUA també seria el més interessat en el nou sistema, perquè el seu lideratge tecnològic el convertia en l’economia més competitiva, que necessitava de mercats i comerç per a vendre la seva producció massiva.
El govern d’EUA va plantejar un sistema que assegurés la seva hegemonia política i econòmica. Els principis bàsics eren:  Llibertat de comerç i inversió internacional.
 Tipus de canvi estables.
En 1942 van començar les negociacions per crear una organització internacional del comerç i encara que va fracassar, es va crear el GATT, sota el que van negociar successives reduccions aranzelàries.
EL NOU SISTEMA MONETARI INTERNACIONAL, EL PATRÓ DÒLAR OR:  El dòlar va fixar una paritat amb l’or i la resta de monedes la van fixar amb el dòlar.
 Cada país podia devaluar o revaluar la seva moneda un 10% com a màxim respecte a la paritat oficial. Per a canvis superiors seria necessari un acord amb l’FMI.
 Es van liberalitzar els fluxos de capitals que responien a operacions comercials o inversions directes, però es van permetre controls de capitals a curt termini.
 El Banc Mundial va donar préstecs a llarg termini als governs per el finançament de les infraestructures.
EL PLA MARSHALL: El Banc Mundial no va intervenir en la reconstrucció de l’economia europea per falta de recursos. Va córrer a càrrec del govern d’EUA, a través del Pla Marshall i la Unió Europea de Pagaments.
La paralització del sistema productiu limitava la capacitat de les exportacions europees i sense exportacions no es podien aconseguir els mitjans de pagament internacional per pagar les importacions (SENSE M NO HAURIA X, PERÒ SENSE X, TAMPOC M).
Aquest cercle viciós va arribar al seu moment crític al 1947 i es va resoldre amb el Pla Marshall, on el govern EUA va pagar les importacions necessàries.
...

Comprar Previsualizar