Tema 2: L'estil periodístic (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Fonaments del Periodisme
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 31/10/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2: L’ESTIL PERIODÍSTIC L’estil és el conjunt de trets d’ideació i d’expressió propis d’una època, un gènere o una persona. Un periodista, un poeta o un novel·lista poden tenir el seu estil propi, dins del gènere que conreen.
SISTEMES DE SIGNES La forma expressiva del mitjà és la combinació de codis + l’actitud del receptor. El codi lingüístic és l’element comú i determina els trets comuns a tots els mitjans (L’estil periodístic).
És el centre del discurs periodístic, requereix preparació i no se’n pot prescindir.
TRETS GENERALS DELS ESTILS PERIODISTICS       CORRECCIÓ: Transmetre les dades amb precisió, utilitzar 1 llenguatge col·loquialculte, no literal, evitar artificis i complicacions, paraula pròpia, simple i exacta CONCISIÓ: Estalviar paraules, frases curtes, pocs adjectius i evitar el superflu.
CLARETAT: Expressions que tothom comprengui, paraules amb sentit precís, verbs en indicatiu i veu activa, evitar els vulgarismes, que no pugui deixar de ser entès.
CAPTACIÓ DE RECEPTORS: Atreure l’interès de seguida, titular amb força, piràmide invertida: Lid ben construït, escollir amb cura les primeres imatges.
LLENGUATGE DE PRODUCCIÓ COLECTIVA: El text passa x diverses mans: Teletip, corresponsal, redactor, caps de secció. Hi ha graus de responsabilitat, evitar estils massa personals.
LLENGUATGE MIXT: Els diferents codis s’influeixen entre si. el codi rector és condicionat pels altres: Una via sensorial principal I diversos mecanismes intel·lectuals en marxa.
TRES ESPECÍFICS DEL L’ESTIL PERIODÍSTIC PERIODISME ESCRIT: Tenen molta importància dels elements para lingüístics i icònics pq determinen la jerarquia informativa, anuncien el gènere periodístic i caracteritzen el model de diari. Tenen 2 característiques: l’extensió (molt + espai que l’audiovisual) i la distancia dels fets (no hi ha proximitat física o temporal i es pot aprofundir molt).
PERIODISME RADIOFÒNIC: Té proximitat psicològica: veu humana (llenguatge parlat, entonació, citacions), fugacitat (les paraules se les emporta el vent)i 1 dèficit d’atenció ( mentre estàs conduint, cuinant) Laconisme: Accentuar la concisió del relat. Només els fets essencials, les explicacions imprescindibles i el tall de veu precís (sol durar uns 8 segons). Característiques: domini d’instruments: la veu, el tall de veu, els recursos de so, ser intel·ligibles (que s’entengui), introduir personatges i emocions, introduir pauses, organitzar (principi-nus-desenllaç), entradeta com a titular i final arrodonit i redundància(repetir conceptes o idees al final).
PERIODISME TELEVISIU: els esdeveniments es veuen (directe) i té un impacte emocional fort.
El periodista apareix i s’identifica. Espectacularització: millor imatge = més notícia, espectacle de varietats.
Contrapunt: La paraula actua de contrapunt de la imatge: no cal explicar allò q ja ensenyen les imatges, s’ha d’explicar allò que les imatges NO poden explicar i cal precisar aquelles que podrien confondre. L’estructura del relat: La notícia no pot ser retallada. Si s’elimina, s’elimina sencera La notícia = Unitat dramàtica [Nus – Plantejament – Desenllaç]. Primen les imatges espectaculars CIBERPERIODISME: és 1 procés instantani (producció senzilla, difusió instantània). Combina llenguatges i aprofita recursos dels MDC escrits i audiovisuals. Hipertext: parts del text es poden enllaçar amb altres continguts i el lector decideix els q vol consultar. Multimedialitat: Diferents codis en cada unitat: textuals, visuals, sonors. Interactivitat: Els interlocutors poden interaccionar (Respostes, comentaris, aportar + informació, reacció, participací). Actualització: la inf es pot actualitzar constantment,– cal indicar l’hora, desapareix la periodicitat, la vigència del missatge és relativa, el receptor pot sol·licitar rebre avisos ...