2.2. Relació jurídica penitenciari (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Presons i dret penitenciari
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

3. DRET PENITENCIARI: LA RELACIÓ JURÍDICA PENITENCIARIA I ELS DRETS I DEURES DE LES PERSONES A LA PRESÓ.
1. QUÈ ES LA RELACIÓ JURÍDICA PENITENCIARIA O RELACIÓ DE SUBJECCIÓ ESPECIAL? QUINES SÓN LES SEVES CONSEQUÙENCIES EN EL DRET PENITENCIARI / VIDA A LA PRESÓ? Concepte.
Es una relació de dret públic en el àmbit administratiu que s’estableix entre l’administració penitenciaria i l’intern. D’aquesta relació, surgeixen varies coses:  Un conjunt de drets i deures de l’intern.
 Una posició de superioritat de l’administració, la qual la situa en la posició d’exigir legitimament certs comportaments de l’intern, però també vol dir que ha de garantir i vetllar per la integritat moral i física de l’intern.
Aquesta relació jurídica respecta la idea que les persones tancades, son ciutadans i conserven els seus drets, però que tot i això estàn vinculats més estretament que la resta a una administració, en aquest cas la penitenciaria. Estàn sotmesos a una autoritat especial.
Neixement: Neix quan una persona entra en una presó amb un títol vàlid: 1. Una interlocutoria que acorda presó preventiva.
2. Una persona pot entrar a la presó també com a consequència de una sentencia condemnatoria ferma. A partir d’aquest moment, entra en relació amb l’administració penitenciaria.
Extinció:  Mort de l’intern  Compliment de la condemna  Indult  Prescripció de la pena  Quan una perosna no está condemnada, però es cumpleix el termini màxim de detenció i presó preventiva.
 Si el TC o el Tribunal dels DDHH diu que una privació de llibertat és inconstitucional o viola el conveni de DDHH, aquests poden extingir aquesta relació.
2. QUIN ES L’ESTATUT DE DRETS I DEURES DE LES PERSONES EMPRESONADES?  Art. 25.2. CE: Las penas privativas de libertad y las medidas de seguridad estarán orientadas hacia la reeducació i reinserción social y no podrán consistir en trabajos forzados. El condenado a pena de prisión que estuviese cumpliendo lo mismo gozará de los derechos fundamentales de esta capitulo, a excepció de los que se vena expresamente limitados por el contenido del fallo condenatorio, el sentido de la pena y la ley penitenciaria. En todo caso, tendrá derecho a un trabajo remunerado y a los beneficios correspondientes a la seguridad social, así como el acceso a la cultura y al desarrollo integral de su personalidad.
Presentació de l’Estatut jurídic de les persones tancades a la presó : (no sale) Drets: - Inconstitucionals, son inmprescriptibles, irrenunciables, es poden exercir directament de la Constitució.
o Drets fundamentals dels ciutadans en un Estat social i democràtic de dret. Són molt importants i per això es permet que poden recurrir al recurs d’ampar. Estan protetgits per la Constitució.
o Altres drets constitucionals: però no són susceptibles d’ampar.
- Drets Penitenciaris: Els quals els estableix la regulació penitenciaria: llei i reglaments. Es poden modificar, modular o sotmetre a autorització.
Deures penitenciaris: Estàn regulats a l’art. 4 de la llei orgànica i al 5 del reglament. Estatut jurídic per les persones tancades.
Estatut jurídic de les persones tancades a la presó: - Drets fonamentals: Dret a la igualtat: Los españoles son iguales delante la ley sin discriminar. El subjecte actiu del art.
14 CE són els espanyos. No obstant, dins el context penitenciari, els estrangers també tenen aquest dret (Art. 3 LOGP) i art. 4 RP una clàusula de sexe i nacionalitat. Un primer dret funamental es que a tothom gaudeix d’aquest dret.
Dret a la vida i a la integritat física i moral sense que en cap cas es pugui sotmetre a una persona a tortures o tractes inhumans i degradants. Aquest s’estableix al art. 15 CE: vetllar per la vida i la integritat i la salut dels interns a la presó; i continúa amb una prohibició dels maltractaments.
Quan un funcionari de presons infringeix aquest dret, pot estar cometent un delicte contra garanties constitucionals, per exemple. El trencamente per tant pot constituir un delicte.
Dret a la llibertat ideològica, religiona i de culte: Art. 16 CE estableix que la llibertat ideològica com a tal no es recull a la legislació penitenciaria, però tanmateix es un drwet fonamental que s’exerceix desde la constitució. No es pot obligar a una persona a seguir un tractament dins de la presó, sinó que es voluntari. Les persones tancades a la presó tenen dret a l’assistencia religiosa de ministres de concepcions reconegudes i s’han de respectar els dies festius de les religions i les regles alimentaries.
Dret a l’honor, a la intimitat personal i a la propia imatge: Aquests drets de l’article 18 estableix que sean designades pel seu nom i no per un número. Es considera que podríen vestir de manera adequada, és a dir, que es prohibeixen uniformes.
Dret a la llibertat de expressiò, a rebre informacií veraç per qualsevol mitjà de difusió: Esta relacionat amb la idea que les relacions dels inters només es poden intervenir, denegar, suspendre o restringir de les comunicacions generals pel Director del Centre. Les persones tancades tenen dret a accedir a la premsa, audiancions audiofóniques, televisives, o similars amb els límits de tractaments, seguretat i ordre.
Dret a sufragi actiu: Art. 23 CE estableix que pots participar en la vida pública i política mitjançant representants dins de la presó.
Dret a la tutela judicial efectiva efectiva de Jutje i Tribunal. (Art. 24) Inclou el dret a jutje prederminat per la llei, Dret a defensa, Dret a no declarar contra un mateix, Dret a ser informat de l’acusació, Dret a no declarar culpabilitat, Dret a la presunció d’innocència. Es plenament efectiu dins de l’àmbit penitenciari.
Dret a la legalitat penal: Art. 25 CE  Aquest preincipi es projectava a la seva vassant executiva.
Pateix molta tensió a l’àmbit penitenciari, Reserva de llei i orgànica perquè el tancament penitenciari toca de ple l’art. 17 però alguns s àmbits de la materia són especialment sensibles i estan regulat al reglament penitenciari.
- Altres drets constitucionls: S’exerceixen des de la Constituci, però no són susceptibles d’ampar.
o Drets civils: per exemple, dret a la propietat privada. No es perd el dret a la propietta privada oerò éls drets dels diners es modula, es limita.
o Drets polítics: No es limiten llevat que hi hagia la sentencia penes d’inhabilitació que sí que es toquen drets polítcs o Drets socials: la constitució les reconeix al art. 25.2 - Drets penitenciaris: 3. RELACIÓ JUÍRICA PENITENCIARIA - Conseqüències: 1. Limitacions de la reserva de llei  En alguns àmbits de la regulació penitenciaria, no respectada, es especialment greu que no es respecti en el centre penitenciari.
2.
Possibilitat d’imposar sancions privatives de llibertat per part de l’administració civil.
Només pot tenir lloc per infraccions penals que ho estableixi el jutje. Una posible sanció es tancar a una persona a una cela, i això es una privació de llibertat imposada per l’administració, i hauria de ser inconstitucional ja que només pots tancar a una persona dins de la presó que hagi comés un delicte i ha de ser el jutje.
3. Possibilitat d’intervencions corporals coactives Justificat sobre la base d’aquesta relació de subjecció especial 4. Bis in idem  Constitueix un tipus penal i sigui castigat penalment per un jutje.
- Requisits de la RJP en un Estat de Dret: o Reserva de llei per a qualsevol restricció de drets: En aquests cas de la Llei Orgànica.
o Restriccions respetuoses del constingut essencial dels drets fonamentals afectats.
o Control judicial estricte de la relació intern – administració.
Si es respecten aquests requisits la RJP es respectuosa dels drets. Però actualemnt no es així, es tensionen massa els drets.
...