A_Rinencèfal (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Neurobiologia
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 12/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

RINENCÈFAL (CERVELL OLFACTORI) Es parla de: - Rinencèfal olfactori.  És  el  que  està  destinat  a  l’olfacció.  És  un  paleocòrtex.
- Rinencèfal no olfactori.   Aquest   no   té   una   relació   directa   amb   l’olfacció sinó que la relaciona amb les funcions instintives i del comportament, englobat dins del complex sistema límbic.
Així doncs, les formacions macroscòpiques que integren el rinencèfal són: - Lòbul olfactori.   En   l’humà   només   constitueix   una   petita   porció,   situada en la cara basal  i  medial  de  l’encèfal.  Esta  constituït  per: - Bulb olfactori.  Engruiximent  fusiforme,  d’eix  major  antero-posterior i de color grisós (emmagatzema neurones). Aquest bulb reposa sobre la làmina cribosa de l’etmoide  i  es  considera  que té dues cares: una cara etmoïdal (en contacte amb la làmina cribosa) i una cara orbitària (en contacte amb el lòbul orbitari del frontal).
- Tracte. Aquesta porció conté els axons de les neurones contingudes en el bulb. Així doncs, és una cinta blanquinosa, que es dirigeix en direcció dorsolateral (es separa de la cissura inter-hemisfèrica). Quan acaba el tracte, apareix una  zona  triangular  que  s’anomena  trígon olfactori.
- Trígon olfactori.  Petit  relleu  triangular  que  apareix  just  quan  s’acaba  el  tracte.
- Estries olfactòries.   De   la   part   final   del   tracte,   i   rodejant   el   trígon,   s’hi   desprenen les estries olfactòries: - Medial, la qual acaba connectant amb la del costat contralateral.
- Lateral,  la  qual  va  a  parar  al  ganxo  de  l’hipocamp  o  banya  d’Ammon.
- Còrtex olfactori: - Àrea piriforme.   Es   troba   ubicada   envoltant   el   ganxo   de   l’hipocamp.   És   el   centre  primari  de  l’olfacció.   Vies olfactòries Es diferencia entre dues vies: - Via olfactòria específica (destinada  a  l’olfacció).   - Via olfactòria inespecífica (lligada amb el sistema límbic).
Aquestes  vies  estan  constituïdes  per  un  conjunt  de  nuclis  que  s’entrellacen  entre  si  per   transportar les sensacions olfactives. Les dues vies tenen una part comú que correspon a la primera i a la segona estació neuronal.
- Part comú: La primera estació neuronal està constituïda per les cèl·lules receptores que es diferencien en la mucosa nasal. Aquestes cèl·lules són neurones bipolars, de forma piriforme   i   amb   dues   prolongacions.   Una   de   les   prolongacions   és   l’axó,   fi i llarg, que travessa  la  làmina  cribosa  de  l’etmoide  i  penetra  en  el  bulb  olfactori.
Els filets de les cèl·lules receptores constitueixen el primer parell cranial i contacten llavors amb una segona neurona, ubicada dins del bulb olfactori. Aquestes segones neurones   són   cèl·∙lules  triangular,   bipolars   i   grans,   disposades  en   filera,   i  s’anomenen   cèl·lules mitrals.
Així,  les  ramificacions  de  l’axó  de  les  primeres  neurones  fan  sinapsi  amb  les  dendrites   de   les   cèl·∙lules   mitrals.   Existeixen   també   cèl·∙lules   “en   penacho”   que   fan   sinapsi.   Aquesta unió axo-dendrítica rep el nom de glomèrul, el qual està rodejat per fora per una   estela   d’interneurones   que   tanquen   aquest   glomèrul   i   que   s’anomenen   interneurones peri-glomerulars.
A  partir  d’aquí,  els  axons  de  les  cèl·∙lules mitrals poden aprofitar dos camins: - Estria olfactòria medial.
- Estria olfactòria lateral (on van la major part de les fibres).
A   partir   d’aquest   trajecte   comú,   les   dues   vies   esmentades   segueixen   recorreguts   diferenciats: - Via olfactòria específica: La tercera estació neuronal es troba en el còrtex (àrea piriforme), en l’uncus   de   l’hipocamp.  Immediatament  darrere  del  còrtex  piriforme  hi  ha  l’amígdala,  de  manera   que  és  com  si  aquest  còrtex  la  rodegés.  Així  doncs,  des  de  l’àrea  piriforme  les  neurones van  a  l’amígdala.   L’amígdala,   a   través   de   la   via   que   rep   el   nom   de   amigdalo-fuga-ventral ascendent, recorre per la cara medial, passa per la regió pre-òptica  de  l’hipotàlem,  aprofita  l’estria   medul·lar (entre trígon i tàlem), i entra dins el tàlem (no se sap encara quins nuclis del tàlem implica, de manera que es diu que van al complex nuclear medial del tàlem).
Un cop al tàlem, les impressions olfactives van a fer-se conscients a l’àrea   10 (frontopolar; que és un isocòrtex homotípic polar).
Una altra possibilitat que existeix és: des la via amigdalo-fuga seguir un recorregut peri-ventricular (seguint el tercer ventricle, la informació arriba també al tàlem).
- Via olfactòria inespecífica: Aquesta  via  no  té  una  relació  directa  amb  l’olfacció,  però és el suport anatòmic de la part afectiva de cada sensació olfactiva i de les manifestacions reflexes (comportament, alimentació i manifestacions sexuals).
Són, per tant, dues vies diferents: - Olfacció – estat emocional. La tercera neurona s’ubica   en   l’àrea piriforme; d’aquí  passa  a   l’amígdala,  i  d’aquesta,  a  través  dels  anomenats   nuclis pal·lials (els quals integren la memòria emocional), passa a la circumvolució para-hipocampal de   l’hipocamp.   A   l’hipocamp   es   grava   l’experiència,   juntament   amb   anècdotes  de  l’experiència  olfactiva  (moltes  provenen  de  la  infància).
- Vies reflexes.  Poden  passar  per  l’estria  olfactòria  medial  o  per  la  lateral.   - Lateral. La tercera neurona es  troba  en  l’àrea  piriforme  i  passa  després   a   l’amígdala.   És   la   via   que   relaciona l’olfacció   amb   respostes   visceromotores, de manera que surt per la via amigdalo-fuga-ventral descendent cap   a   nuclis   vegetatius   de   l’hipotàlem,   baixa   pel   tronc   de   l’encèfal   cap   a   la   substància grisa peri-aqüeductal; i baixa després cap als nuclis pre-ganglionars simpàtics i parasimpàtics.
Aprofita també per via colateral per anar a nuclis motors dels parells cranials i a les motoneurones espinals de la banya anterior.  D’aquesta   manera, les respostes viscero-motores que engloba són: motoneurones toràciques que permeten fer una inspiració forçada per olorar millor; nàusees a través de neurones pre-ganglionars; relaxar la musculatura de la  mímica  davant  d’una  olor  agradable;  etc.
- Medial. Els axons de les cèl·lules mitrals fan sinapsi amb el nucli olfactori anterior,   i   els   axons   d’aquest   nucli   travessen   a   través   de   l’estria   olfactòria   medial   i la comissura blanca anterior cap al bulb contra-lateral (fins ara eren totes homo-laterals) .
...

Comprar Previsualizar