Tema 9 - Anèl·lids (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2013
Páginas 3
Fecha de subida 15/03/2015
Descargas 33
Subido por

Vista previa del texto

ANÈL·LIDS 1. GENERALITATS Celomats amb cos compartimentat i simetria bilateral: els hi permet tenir òrgans estables, i com a conseqüència ser més grans i colonitzar terrenys excavant.
Diverses capes de musculatura: permet locomoció.
Disposen de sedes quitinoses (quetes): petites espines amb funció locomotora.
Sistemes: - Sanguini tancat distribuït segmentariament (vas dorsal i ventral): a cada metàmer hi ha un conducte del sistema circulatori que es ramifica. Transporta oxigen i nutrients.
- Excretor: amb un parell de nefridis (estructura excretora) per cada segment.
- Nerviós: amb cordó nerviós ventral doble i un parell de ganglis cerebrals dorsals.
- Sensorials: òrgans tàctils, papil·les gustatives, estatocists, cèl·lules fotoreceptores, etc.
El anèl·lids poden ser dioics o hermafrodites (majoria): Desenvolupament indirecte en aquàtics: larva trocòfora.
Desenvolupament directe en terrestres.
2. ORGANITZACIÓ DEL METÀMERS Característiques específiques: Tub digestiu: sense metameritzar (de la boca al anus).
Múscul viceral circular: prové del mesoderma i permet la trituració de l’aliment.
Septe: paret que separa els metàmers Nefridi: òrgan excretor que recull líquids contaminats a través del nefrosoma i l’expulsa a través del nefriporus.
Cordó nerviós: metameritzat a cada segment (on es ramifiquen).
Hiperneuros: situat ventralment del tub digestiu.
1 3. DIVERSITAT DEL ANÈL·LIDS 3.1. POLIQUETS Anèl·lids composats per múltiples quetes (localitzades als parapodis).
De vida lliure: propis d’hàbitats marins o d’aigua dolça.
Són depredadors.
Estructura: - Cap: prostomi (primera part: no metàmer) i peristoma (1er metàmer).
- Faringe evaginada: dues mandíbules fortes als extrems.
- Podis / Parapodis: apèndix parells que es troben a cada metàmer. Lloc de les sedes.
Moviment: fan forma de S. Presenten una musculatura longitudinals a cada costat que es relaxen i es contrauen alternativament.
Reproducció: organismes dioics, presenten fecundació externa i desenvolupament indirecte (larva trocòfora).
3.1.1. Grups ecològics - Poliquets errants: de vida lliure, habiten fons marins, són reptants i excavadors. Són cazadors actius, i posseeixen amb tubícoles que deixen els seus tubs per alimentar-se o pelàgics (nadadors).
- Poliquets sedentaris: quetes menys desenvolupades, s’amaguen a galeries o dintre d’un tub (només surt extrem cefàlic). Creen corrents d’aigua per atraure aliment.
3.2. OLIGOQUETS Anèl·lids amb poques quetes: generalment 4 parells a cada metàmer.
Propis d’hàbitats terrestres i d’aigua dolça.
Presenten nutrició detritívora: mengen matèria en descomposició (al sediments).
Estructures: - Cap poc diferenciat i sense òrgan sensorials: normalment viuen sota terra (el òrgans sensitius molesten).
- Quetes orientades cap a darrera per ancorar-se a terra i poder avançar (moviment per peristaltisme: acordio).
Sensorialment: reaccionen a estímuls mecànics (vibració) i químics; són lucífugs (eviten llum).
2 Hermafrodites simultanis Es troben 2 individus hermafrodites i sempre que es creuen es poden reproduir externament.
El capoll aporta mucus que simula les condicions aquàtiques.
1. Cada individu transmet el seu esperma: el guarden als espermateques.
2. L’òvul es desenvolupa al ovidupte.
3. El clitel segrega el capoll. Passa per l’ovidupte que es desprèn de l’òvul i seguidament pel espermateca que allibera l’esperma.
4. En resulten ous amb desenvolupament directa (juvenils).
3.3. HIRUDINIS Anèl·lids que no presenten quetes i tenen amb número fixa de metàmers (33).
Espècies lliures: depredadores o paràsites (majoria).
Propis d’hàbitats terrestres, d’aigua dolça i marina.
Estructures: - Exteriorment: anells exterior no corresponent als metàmers: cada segment són 3 anells exteriors. A més, presenten clitel.
- Respiració a través de la pell.
- Tenen ventosa oral i caudal: per alimentar-se i moure’s.
- Presenten tub digestiu amb ramificacions (major superfície d’absorció) i posseeixen molts cecs intestinals (magatzem de sang).
Hermafrodites amb fecundació creuada (semblant a oligoquets).
3 ...