Take home I (2015)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Maestro en Educación Primaria - 1º curso
Asignatura SOCIOLOGIA DE L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 19/11/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials Facultat d’Educació Edifici Llevant, Despatx 14, pl. 0 Pg.Vall d'Hebron 171 08035 Barcelona SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ: CANVIS SOCIALS I EDUCATIUS I MULTICULTURALITAT Take Home Paper-1 Abans de res indiqueu: Nom i Cognom: Clàudia Bruch Camprubí Llibre/Articles que t’estàs llegint o que has llegit: RACIONERO, S.; ORTEGA.; FLECHA, R.
(2012) Aprendiendo contigo. Barcelona: Hipatia Editorial.
Pàgines – capítols que has llegit: He llegit tot el llibre sencer.
FRAGMENT: “Noah has been out of school for four years. His family left Senegal when he was a baby. He started early childhood education in Spain but, when he was five, his family was forced to go back to his home country. Then, Noah became one among the 57 million children in the world without access to basic education (UNESCO, 2013). There was no schooling available for Noah in his hometown and he spent most of the time helping his grandparents at home. When he was nine years old, it started all over again. His parents, with no formal education and very poor Spanish, decided to travel again, and managed to settle in the same place and send Noah back to the same school. Noah was not a baby anymore – he had grown up and many other things had also changed in his former school by then. It was a highly multicultural school – more than 70% of the children had come from other countries – but the school faced diversity as an opportunity and implemented effective interventions.
Within this context, children are not placed by ability or excluded from the regular classroom. From the very first day, Noah has been included in the mathematics lesson where all of the children are organized in small mixed-ability groups – they do interactive groups (IGs; Valls and Kyriakides, 2013).
Surprisingly, an adult who can be a teacher, a family member or a volunteer from the community coordinates each small group. Noah has joined a group with two girls and a Roma boy, Manuel, who has been his best friend ever since. Manuel explains to him their need to efficiently solve the problem together, quickly and supporting each other, because they only have 20 minutes before moving to another table and devoting time to another activity with another volunteer. Noah finds this quite challenging, but Manuel has never left him behind. At the end of the academic year, Noah has made enormous progress and has almost reached the expected curricular level for his age. Beyond accessing education, the teachers and communities are committed to providing high quality teaching and learning for all in the classroom and beyond. It is a school that works as a ‘learning community’.
(...)These interactions affect children’s mathematical self-confidence and self-efficacy (…).The positive attitudes towards mathematics, and self-confidence and self-efficacy according to the children’s interviews, are consistent with the achievement data retrieved from the standardized assessment tests in the school analysed. This positive trend in terms of students’ mathematics performance contrasts noticeably with data from Catalan schools. According to data provided by the Catalan Institute of Statistics (Idescat), in Catalonia, the children who get lower grades in mathematics are immigrants (53.8%, compared with 22.7% of native students getting ‘low grades’). This data provides a general overview of Catalan students’ performances in mathematics. The explanation for these results has been attributed to the children’s immigrant background: because they do not know Catalan (the language of teaching in the region), some researchers and policy makers thought that the immigrant children were unable to understand the text of the problems, and therefore did not respond correctly in the assessment tests (Sanmartí and Sardà, 2007). In contrast, the pupils’ attainment data at the school studied here does not follow this pattern (see Figure 2).
The data shows that while the percentage of immigrants increased in the school (from 12% to 46%) in a five-year period, at the same time the achievement in mathematics, rather than decreasing, increased dramatically. During the 2000–2001 school year, only one child in four was able to pass the mathematics assessment test. Five years later, during the 2005–2006 school year, three out of four children succeeded. The difference between this school and the rest of the schools in Catalonia is that teachers use IGs in this school. This is not an isolated case. Data from other learning communities with similarly low socio-economic and minority backgrounds also indicates the same pattern. This data suggests that IGs may play a significant role in improving students’ mathematics learning (analysed in terms of students’ achievement evidence). “ García-Carrión, R.; Díez-Palomar, J. (2015). Learning communities: Pathways for educational success and social transformation through interactive groups in mathematics, European Educational Research Journal, 14 (2), 151-166. DOI: 10.1177/1474904115571793 1. A partir de la situació exposada al fragment, ¿quines solucions s’aplicarien segons les tres formes d’agrupació de l’alumnat que hem vist a classe? ¿Quines conseqüències poden derivar de cadascuna d’elles (via de la presó – via de la universitat)? A classe hem vist 3 formes d’agrupar l’alumnat en una aula: el “Mixture”, “Streaming” i “Inclusion”. En la situació exposada anteriorment al l fragment, es pot veure com el protagonista, anomenat Noah, va a una escola que consisteix en la Inclusió (Inclusion).
L’alumne té 9 anys i ha sigut canviat d’escola a causa dels seus pares ja que han hagut de canviar de ciutat i gràcies a aquest mètode, Noah que era un immigrant, va fer grans progressos i gairebé ha arribat al nivell que li correspon.
Aquesta escola ha utilitzat diferents solucions perquè el nivell de fracàs escolar disminueixi com és el cas del Noah. Una de les solucions ha sigut aportar a l’escola diferents ajudants a part dels professors com per exemple els familiars i voluntaris que han vingut per ensenyar als nens. Segons el text, el professorat extra i tot l’alumnat estan dins l’aula ordinària i també ajuda a que funcioni millor l’aula ja que els alumnes que tenen més dificultats tenen algú que l’ajuda. Dintre de l’aula, es fan diferents grups heterogenis perquè funcionin com una “Comunitat d’aprenentatge”. En els diversos grups es parlen de diferents coses o es fan diverses activitats com la que s’explica en el text. En Noah explica que l’han posat amb un nen anomenat Manuel i que l’està ajudant a fer un problema de matemàtiques. Finalment, cada 20 minuts canvien de grup on hi ha un altre ajudant (professor, familiar o voluntaris) que els hi explica una altra activitat. Amb aquests grups fa que hi hagi una millor convivència entre els alumnes.
Al llibre que he llegit, els exemples d’alumnes que hi ha, també han sigut ensenyats a través del mètode d’Inclusió. Al principi, aquests nens eren afectats per l’exclusió social, fins que al seu poble canviaven de mètode escolar o els seus pares decidien canviar-los a una escola on es feia servir aquest mètode. Per exemple, un dels alumnes era gitano i anava a una escola on quasi cap nen acabava l’escolarització obligatòria. Aquell poble era molt mal vist, deien que de nit no es podia sortir ni al carrer. Fins que un home va anar allà i va fer una investigació científica on va veure que no era així, no passava cap de les coses que deien. Gràcies a aquesta investigació, van canviar els mètodes de l’escola i l’èxit escolar va augmentar.
Contigo”).
(extret del capítol 4 del llibre “Aprendiendo En conclusió, podem dir que gràcies a les característiques d’aquest mètode, tant en Noah (el noi del text) com els protagonistes que sortien al llibre, han tingut un èxit escolar. Així que les conseqüències d’aquest tipus de ensenyament, faran que el nen pugui arribar a la Universitat (Via de la Universitat) i no farà que tingui un fracàs o abandonament escolar (Via de la Presó).
2. Relaciona aquest fragment amb els continguts que hem treballat a classe sobre la Societat de la Informació (SI), la importància de l’educació i la superació de les desigualtats i l’exclusió social. Quin tipus d’educació permet combatre les desigualtats amb una educació de qualitat a la SI? Abans de la Societat de la Informació, podem dir que hi havia una societat anomenada Industrial. Pel què fa l’educació a la Societat Industrial era molt diferent comparada amb la que hi ha ara. Primer de tot, l’aprenentatge es feia a través de la memorització, s’assimilaven els continguts i s’acumulaven. Hi havia molt poca comunicació i a més només hi havia una persona a l’aula i aquesta era qui tenia l’autoritat, ningú podia contradir-lo.
Durant aquests anys la Societat ha passat de ser la Societat Industrial a ser la Societat de la Informació. És una societat molt més modernitzada on es fan un bon ús de les TIC. El pensament dels alumnes és flexible, és a dir, tots els alumnes poden tenir la seva opinió. En aquesta societat s’aprèn a tenir habilitats comunicatives, de selecció i de processament de la informació, ja no es memoritzen els conceptes. Finalment també s’aprèn a fer treballs en equip.
Hi ha algunes escoles que encara tenen algunes característiques de la primera societat, però en aquest fragment podem veure com Noah ja anava a una escola totalment integrada a la Societat de la Informació ja que les característiques són semblants a aquesta. Podem veure com en aquesta escola als nens no els separen per nivells ni els exclouen de l’aula normal. També podem veure com tenen molt en compte la multiculturalitat ja que més d’un 70% dels alumnes són immigrants.
Hi ha diferents educacions que fa que desapareguin aquestes desigualtats socials i aquesta exclusió. Les dues més importants són la UNESCO (Educación para todos) i l’Europa 2020. El que volen aquestes educacions és millorar l’educació i que la majoria dels alumnes no abandonin l’escola i que no tinguin un fracàs escolar.
3. El text diu que els estudiants que han tret pitjors resultats a Catalunya són els immigrants. Relaciona aquesta dada amb les reformes educatives, la concepció constructivista de l’aprenentatge i les pràctiques educatives que se’n deriven.
Segons les dades de l’Institut Català d’Estadístiques que hi ha escrites al text, la majoria dels alumnes immigrants han rebut les pitjors notes en matemàtiques a les proves. L’explicació que li donen a aquest problema és que els nens immigrants no saben llegir català i per tant no entenen el text del problema i poden respondre correctament. Tot i així, les gràfiques del text ensenyen que els immigrants han augmentat durant els 4 anys, però en comptes de haver-hi més nens que suspenen matemàtiques, ha augmentat el percentatge de nens immigrants que han aprovat les proves.
Per un altra banda, en aquests últims anys s’han anat formant unes lleis educatives estatals. Moltes d’aquestes tenien una concepció constructivista d’on es derivaven conseqüències que no eren bones per l’educació. Una d’aquestes s’adaptava a la diversitat però no tenia en compte les desigualtats del moment, això feia que hi haguessin moltes més desigualtats. En aquest tipus d’educació hi participaven lleis com la LOGSE (1987-1990), la LOCE (2002) i la LOMCE (2012). Podem veure com aquest tipus d’ensenyament no era bo i tenia unes conseqüències molt dolentes com el fracàs o l’abandonament escolar.
Al llibre que he llegit fa referència a aquesta concepció constructivista del aprenentatge. Hi ha una noia anomenada Mireia que és investigadora d’un centre i que va passar tota la carrera estudiant aquesta concepció de Ausubel. Treia molt bones notes però quan va marxar a la primera universitat internacional del ranking en psicologia de l’educació, va descobrir que l’havien enganyat. Va dir que l’havien format amb un tipus d’educació que generava fracàs escolar.
En conclusió, podem dir que al fragment de l’article i al llibre que he llegit, no hi ha cap exemple que faci servir la concepció constructivista, sinó que fa servir una tipus d’escolarització comunicativa on s’ensenya a través del diàleg, de les tertúlies literàries...
4. Quina contribució faria la lectura que has realitzat amb els continguts treballats a classe i el fragment de l’article? La lectura que he realitzat a casa i el fragment de l’article que he llegit, ha sigut molt bona per poder acabar d’entendre i millorar els continguts treballats a l’aula.
A la lectura del llibre “Aprendiendo contigo” he pogut veure diferents exemples de nens que a la seva escola fan servir una activitat anomenada tertúlia literària. En aquesta tertúlia els nens aprenen a treballar en grup, alguns que són immigrants aprenen a saber llegir i parlar, altres d’aquesta manera aconsegueixen integrar-se millor a l’aula i el més important és que tots acaben tenint un èxit escolar. La majoria són nens estrangers que vénen a viure aquí i necessiten que els ajudin a integrar-se i a aprendre la llengua nova. Altres són alumnes que són afectats per la exclusió social i canvien d’escola per no ser rebutjats. N’hi ha alguns que són gitanos que són molt mal vistos en aquesta societat i un cop fan aquest procés de canvi, uns investigadors veuen que no tenen cap problema i el que necessiten és canviar la manera d’aprendre per no tenir fracàs escolar.
Un altre bon exemple, no citat al llibre que he llegit, és el que hi ha comentat al fragment de l’article on hi ha un nen immigrant que ve a viure aquí i gràcies a la Inclusió l’ajuda a aprendre coses que no sabia, a llegir, a escriure, a aprendre la llengua d’aquí....
Per tant es pot dir que els dos textos tenen relació i característiques semblants. I gràcies a ells he pogut repassar conceptes com els diferents tipus d’educació, com hem passat d’una Societat Industrial a una Societat de la Informació i he vist com nens que arribaven i patien l’exclusió acabaven tenint una bona educació gràcies a la Inclusió.
...