Tema 27:Hiperpàsia benigne de pròstata i disfunció erèctil_Farmacologia i terapèutica 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 01/05/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Palmira Homedes Tema 27: Hiperplàsia prostàtica benigne i disfunció erèctil Hiperplàsia benigne de pròstata (HBP) La hiperplàsia benigne de pròstata és un creixement no cancerós del teixit que forma la pròstata. És una patologia benigne.
La incidència augmenta amb l’edat, sobretot a partir dels anys 40. No sempre va associat a una simptomatologia, de vegades pot haver un creixement asimptomàtic. És una patologia relacionada amb l’edat.
HBP: Etiologia: No és coneixem molt bé les causes d’aquesta malaltia, però es coneix que d’alguna manera, intervenen els andrògens: • • Testosterona Dihidrotestosterona: metabòlit de la testosterona, per l’acció de la 5-α-reductasa A partir de la testosterona amb l’enzim 5- α-reductasa s’obté la dihidrotestosterona. Aquest enzim és molt important per en aquesta malaltia.
A les cèl·lules de l’estroma de la pròstata, la testosterona es transforma a dihidrotestosterona (és un androgen més potent que la testosterona) i activa el seu receptor, mentre que a les cèl·lules epitelials de la pròstata , al testosterona és la que actua sobre el seu receptor.
La dihidrotestosterona no només es forma a la pròstata, també es produeix a nivell perifèric, i d’aquí és capaç d’arribar a la pròstata a través de la sang.
En la hiperplàsia, s’ha vist un augment de la 5- α-reductasa, com a conseqüència un augment de la dihidrotestosterona i estrògens. L’excés de dihidrotestosterona i estrògens promou la proliferació cel·lular.
A nivell de la pròstata tenim la 5- α-reductasa de tipus 2; mentre que a nivell perifèric la tenim de tipus 1 i tipus 2.
En aquesta patologia s’ha vist que hi ha un equilibri entre la proliferació cel·lular i la mort cel·lular. Quan augmenta l’edat, es produeix un desequilibri on s’observa un augment de la proliferació i una disminució de la mort cel·lular.
Palmira Homedes HBP: Evolució i símptomes: En fases inicials el creixement de la pròstata comença a estrènyer la uretra, causant símptomes obstructius: • disminució del cabal i de la força del raig d’orinar.
També poden haver: • • • miccions intermitents, goteig posterior sensació de no acabar de miccionar.
Desprès apareixen símptomes de tipus irritatius: • • • Miccions freqüents Nictúria Urgència En fases finals, la obstrucció és tant intensa que deixa de funcionar bé el reflex de la micció i pot haver incontinència urinària en forma de goteig. Pot arribar al múscul detrussor.
Normalment, s’intenta tractar amb cirurgia.
Fàrmacs en el tractament de l’HBP: • • • • Inhibidors de la 5-α-reductasa obstrucció estàtica. Intervenen en el creixement del teixit de la pròstata. Els enzims que s’inhibeixen són de tipus 1 i 2.
Blocadors α-adrenèrgics (α1A) situats en el teixit de la pròstata i el coll de la bufeta urinària. Quan estan activats també promouen la obstrucció i la contracció. Són útils per controlar la contracció del múscul obstrucció dinàmica.
Inhibidors de fosfodiesterases 5) mecanisme desconegut Antagonistes muscarínics provoquen una relaxació dels músculs llisos de la bufeta, pròstata i vasos.
Blocadors α1- adrenèrgics: provoquen una relaxació delmusucl del coll vesical de la bufeta i del teixit de la pròsatata. Això facilita el flux urinari (disminució de la resistència, millorant la simptomatologia ràpidament (48 hores a 1 setmana): augemnt del flux miccional. Millora el cabal i el flux urinari. No tractem l’origen de la patologia, només tractem la simptomatologia.
• • Blocadors selectius α1A: es troben majoritàriament a nivell de pròstata TAMSULOSINA i SILODOSINA.
Blocadors α1A, α1B, α1D: estan més repartits, també es troben a nivell del SNC i als vasos sanguinis d’altres àrees. Com a conseqüència d’aquest bloqueig hi hauran més reaccions adverses com: mareig, inestabilitat, hipotensió arterial TERAZOSINA i ALFUZOSINA.
Palmira Homedes Presenten una eficàcia i seguretat similar. No afectes al volum de la pròstata ni el PSA i no eviten la progressió de la malaltia. No emmascara el PSA, per tant, en cas de càncer de pròstata, ho detectarem.
Són d’elecció en homes amb símptomes moderats-greus, amb pròstata petita i poc risc de progressió.
Efectes adversos: • • • • Vasodilatació (bloqueig α1 vasos): cansament, mareig, hipotensió ortostàtica.
Especialment en la primera dosi.
Iniciar amb dosis baixes i incrementar progressivament. Administrar-la a l’hora d’anar a dormir per evitar l’afecte ortostàtic.
Formes d’alliberament retardat: menys hipotensió relacionada amb la dosi TAMSULOSINA (uroselectiu):produeix menys efectes hipotensors, però apareixen altres RAM’s com: casament, astènia, disfunció de l’ejaculació (silodosina), símptomes gripals i congestió nasal.
Inhibidors 5α-reductasa: intervenen en ele creixement de la pròstata, aconseguit disminuir la mida d’aquesta, millorant la símptomes, el flux d’orina, disminuint la progressió de la malaltia i de la necessitat d’arribar a cirurgia.
L’inconvenient d’aquesta fàrmacs és que l’efecte no és produeix tant ràpid. Triga de 3 a 6 mesos en ser efectiu. Per això moltes vegades es combinen amb els blocadors α1- adrenèrgics.la finalitat de la combinació de fàrmacs es produeix perquè ens interessa que mentre els inhibidors de la 5α-reductasa no tenen efecte, hem de controlar la simptomatologia, de maners que ho fem amb els blocadors α1- adrenèrgics que tenen un efecte més ràpid.
Són fàrmacs útils en HBP amb predomini glandular, pròstata gran i símptomes moderats-greus.
Poden prevenir la progressió de la malaltia.
FINASTERIDA: actua sobre la 5α-reducatasa de tipus 2 DUTASTERIDA: actua sobre la 5α-reducatasa de tipus 1 i 2, per tant, presenta més efecte.
Efectes adversos: • • • Disfunció sexual (5%): disminució del libido i problemes d’ejaculació Disminució PSA fins un 50% pot emmascarar un càncer de pròstata no és una RAM però s’ha de tenir en compte.
Es poden combinar amb blocadors α: eficacia superior, però més efectes adversos.
Palmira Homedes Fitoteràpia en la HPB: • • • • • • Escorça de pigeum Fruit de sabal Arrel d’ortiga Llavors de carbassa Extracte de pol·len de Gramínies Fitosterols de Hypoxis rooperi Disfunció erèctil Una erecció precisa la relaxació de la musculatura llisa vascular que irriga el cos cavernós. Intervé l’estimulació nerviosa (parasimpàtica) i l’alliberament local de òxid nítric augment de la vasodilatació, augmentant el GMPc, que augmenta la relaxació.
La disfunció erèctil potser una causa secundària de diferents patologies: aterosclerosi, diabetis, depressió i causes psicològiques, per fàrmacs i alcoholisme.
A nivell vascular, una estimulació colinèrgica provoca l’alliberació d’òxid nítric, provocant així un augment de la guanilat ciclasa i en conseqüència, un augment del GMPc que provoca la relaxació i vasodilatació.
A nivell del SNC (a l’hipotàlem) on s’integren els estímuls sexuals, intervenen neurotransmissors.
El més importants és la dopamina. Com a component hormona trobem que la hormona més important és la testosterona.
Tractament farmacològic: • • • • Inhibidors de la fosfodiesterasa 5 fàrmac de primera línia Apomorfina SL (no a Espanya) Alprostadil intracavernós o intrauretral Tractament de reemplaçament amb testosterona Inhibidors de la fosfodiesterasa 5 (PDE5): quan hi ha una excitació sexual, s’activen les vies colinèrgiques que promouen l’alliberament de l’òxid nítric. Aquest activa la guanilat ciclasa responsable de produir l’augment de GMPc, que serà el que provocarà la vasodilatació dels cossos cavernosos.
La PDE5 és l’enzim que metabolitza el GMPc a un metabòlit inactiu, de manera que si inhibim la PDE5 es produirà un augment dels nivells de GMPc i per tant, un augment de la relaxació.
Es important tenir en compte que aquests fàrmacs precisen d’estimulació sexual per a que funcionin no produeixen una erecció sexual per ells mateixos, sinó que necessiten una excitació sexual prèvia.
Palmira Homedes • • • Inici d’acció ràpida (1h), durada d’acció curta (12h): o SILDENAFIL o VARDENAFIL o El menjar risc en greixos pot disminuir l’absorció oral o Aquests dos fàrmacs també es poden donar per la hipotensió pulmonar a dosis fixes diàries.
Inici d’acció lent (eficàcia màxima a les 2h), durada d’acció perllongada (fins 36h): o TADALAFIL: també s’usa per el tractament de la hiperplàsia prostàtica benigne.
o L’absorció oral és independent del menjar Inici d’acció més ràpid (20-40 min) o AVANAFIL Efectes adversos: • Derivats de la inhibició de la PDE5 en altres teixits: o mal de cap, rubor facial, dispèpsia, congestió nasal i mareig.
o SILDENAFIL i VARDENAFIL redueixen la pressió arterial, TADALAFIL no • Dosis altes: efectes adversos derivats de la inhibició de la PDE6 (retina): o visió borrosa, sensibilitat a la llum, alteració del color.
o TADALAFIL no produeix aquests efectes.
• Derivats de la inhibició de la PDE11: o dolor muscular (TADALAFIL) Contraindicacions: • Pacients amb alt risc cardiovascular • Tractament comitant amb: o nitrats o nicorandil: hipotensió i possible taquicàrdia reflexa.
o antagonistes a-adrenèrgics hipotensió, vasodilatació.
o inhibidors metabòlics CYP3A4 (eritromicina, ketoconazol, inhibidors proteasa): incrementen la seva concentració en plasma.
Tractament de segona línia: ALPROSTADIL: és idèntic a la prostaglandina E1 té acció vasodilatadora. L’administració es produeix per via intracavernosa o intrauretral (útil perquè la uretra està molt irrigada) fent així que sigui un mètode poc usat (produeix dolor).
L’administració intratecal és una alternativa a la intracavernosa degut a que l’eficàcia és menor. Menys efectiva.
L’ALPROSTATIL també està en forma de crema. L’administració és per via intrauteral.
Palmira Homedes Suplement de testosterona en homes • • • Deficiència de testosterona (menys testosterona provoca menys desig sexual): o primària (insuficiència testicular) o secundària (eix hipotàlem/hipòfisi).
Baixa [T] en sang s’associa amb reducció del desig i l'activitat sexual Diverses formes d’administració: o IM (enantat o cipionat) o Tòpica: pegats o gel o Oral (undecilat) o bucal (absorció a través de la mucosa) Contraindicat en: • càncer de pròstata • càncer de fetge ...