TEMA 1 i 2. 6. Interacció entre mestre/alumne i aprenentatge escolar (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Educación Primaria - 2º curso
Asignatura Psicologia de l'educació
Año del apunte 2013
Páginas 2
Fecha de subida 01/06/2014
Descargas 1
Subido por

Descripción

BLOC I. TEMA 1 i 2. Sisè document.

Vista previa del texto

4. Interacció entre alumnes i aprenentatge escolar Quin tipus de situacions troben en la interacció entre alumnes? Tres situacions: Situacions d’aprenentatge individualista: els dos aconsegueixen de manera individual els objectius d’aprenentatges.
Situacions d’aprenentatge competitiu: per assolir un l’objectiu l’aprenentatge l’altre no ha d’assolir l’objectiu l’aprenentatge.
Situacions cooperatives: per assolir l’objectiu d’aprenentatge haig d’ajudar a que tots l’assoleixin.
En les situacions cooperatives: Igualtat: fa referència al nivell d’aprenentatge. Tenen el mateix d’aprenentatge.
Mutualitat: Interacció, ajuda mútua.
Tres diferents situacions educatives de cooperació: Tutoria entre iguals: (la igualtat és baixa, i la mutualitat és variable) quan un alumne és expert en aquell tema i una altra és novell en aquest tema.
Aprenentatge cooperatiu: (Ha d’haver igualtat alta, des d’una perspectiva psicològica, han de tenir un nivell d’aprenentatge similar, han de tenir més o menys el mateix nivell). Posar alumnes amb. Per repartir-se tasques, grups homogenis. Mutualitat és variable, baixa. No s’ajuden entre ells, perquè es reparteixen les tasques. No hi ha discussió, hi ha repartiment de tasques. Després s’ajunta per mirar que els dos tinguem el mateix nivell.
Col·laboració entre iguals: Poden tenir nivells variables d’igualtat. Nivell igualtat es variable. Nivell de mutualitat alta, perquè es requereix l’ajuda mútua.
Tres mecanismes d’influència educativa entre alumnes 1. El conflicte entre punts de vista moderadament divergents: Com es construeix coneixement entre diferents alumnes que parteixen de coneixements previs diferents? Han construït parcel·les d’intersubjectivitat. Coneixement que ja és coneixement comú i compartit. Des del minut 0. El que comparteixen ja saben que si els tres pensen el mateix, ho posaran.
Que els altres construeixin amb ell el coneixement que ells ja tenen construït.
No és moderadament divergent, sinó que aquest tercer. Es més difícil d’aconseguir-ne coneixement si es divergent.
Ex: 3 1 4 2 2. Regulació mútua a través del llenguatge: com utilitzar el llengua entre la interacció entre iguals per modular el comportament.
En la interacció amb els altres es produeixen tres processos: o 1-Procés d’autoregulació: pressa de consciència del que dius o de com et comportes.
Ex: quan expliques una cosa, i la verbalitzes, llavors ens adonem si s’ha de modificar i això era correcte o no.
Si una persona no sap verbalitzar és que no la sap (no sap la cosa, si no la saps explicar). Quan explicitem es quan realment ens adonem si és així o no és així, però primer s’ha de saber explicar.
o 2-Quan interaccionem amb els altres, els altres ens regulen. Som regulats pels altres/ els altres ens regulen.
o 3-Nosaltres regulem als altres Tots ens autoregulem. Tots entre tots.
[Dins de la regulació mútua dintre el llenguatge hi ha diferents accions que possibiliten la regulació mútua ] Hi ha diferents accions que possibiliten la regulació mútua a través del llenguatge: o Explicitació del propi punt de vista. Explicar el que tu tens al teu cap, els teus esquemes mentals. Explicar el que sabem. Que ho possibilita? Revisar el que saps, avaluar, etc. Quan expliquem fem això mateix, revisem, controlar, avaluem.
...