Tema 2 (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Introducció dret II
Año del apunte 2013
Páginas 7
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Laura Aparicio Imbuluzqueta TEMA 2. SUBJECTES DE DRET: PERSONA FÍSICA, PERSONA JURÍDICA I SOCIETATS 1. INTRODUCCIÓ: LA PERSONALITAT Les normes de l'ordenament jurídic s'apliquen sobre subjectes de dret que són destinataris dels drets i obligacions que contenen les normes. Cal distingir entre: la persona física (tot ésser humà des de que neix fins que mor) i la persona jurídica (entitats o agrupacions d'individus creades pel Dret. Ex: empreses).
La personalitat està regulada per la Constitució: “tota persona física té personalitat” i el CC i Ccat “quan es neix s’adquireix la personalitat”.
Un concepte relacionat amb la personalitat és el de la protecció del nasciturus (concebut però no nascut): com el naixement determina la personalitat això impedeix en principi que el concebut però no nascut pugui adquirir drets [per exemple, ser hereu del pare que ha mort abans del seu naixement]. La solució per aquest problema és que el concebut tingui la consideració de persona als efectes que li siguin favorables, sempre que arribi a néixer i la prova de naixement és la inscripció en el Registre Civil (ens donen 8 dies per la inscripció). Un cop inscrit, els efectes del naixement són:  Adquisició de nacionalitat: primer de tot, la nacionalitat és el vincle jurídic entre l’individu i l’Estat i determina la llei personal corresponent a les persones físiques (els drets i deures als que estan sotmesos, els criteris se successió...). Hi ha dues vies per adquirir la nacionalitat: o Originària: per ser fill d’un nacional de l’Estat o per haver nascut al territori d'un Estat (sempre i quan un dels pares sigui d’aquest Estat. Per exemple: els nascuts a Espanya de pares apàtrides no tenen nacionalitat espanyola).
o Sobrevinguda: per canvi o modificació de la nacionalitat anterior per diferents motius com el canvi de residència, adopció o matrimoni.
Quina llei s’aplica a la successió d’una persona que tenia la nacionalitat espanyola? La llei de l’estat espanyol però hi ha un problema: hi ha diferents legislacions civils a l’Estat espanyol (l’estatal o la d’algunes CCAA amb dret civil propi).
En aquests casos, Art. 14.1 CC “La subjecció al dret civil comú o al especial o foral es determina pel veïnatge civil”.
 Adquisició del veïnatge civil: és el vincle jurídic existent entre una persona i la llei civil territorial que li serà aplicable: a) el dret civil estatal o b) el dret civil propi d’algunes CCAA (tothom en té i sempre hi és).
o Originaria: S’adquireix en funció a) del dels pares; b) Si els pares el tenen diferent, el del lloc de naixement; c) En cas que b) no serveixi, el de dret comú; d) en cas de dubte, te preferència aquell que correspongui al del lloc de naixment.
o Sobrevinguda: que visquis en una residencia durant 2 anys i declaris que vols el nou veïnatge civil (declaració expressa a al Registre Civil) o que visquis 10 anys i no manifestis que s’apliqui el nou veïnatge civil.
 Adquisició del domicili (art. 40): lloc de residència habitual de la persona. El domicili és el lloc determinat per a l’exercici de drets i el compliment de les obligacions civils de la persona física.
Laura Aparicio Imbuluzqueta Pèrdua o extinció de la personalitat: Es perd la personalitat quan mors i es considera que una persona ha mort quan hi ha un certificat de mort cerebral. A més, s’ha d’inscriure la defunció al Registre Civil. El efectes de la mort són: (I) la persona deixa de tenir els vincles personals que tenia (drets-deures) i s’extingeix la seva personalitat jurídica, (II) el seu cos passa a considerar-se un objecte i (III) s’obren els efectes successoris.
En el cas de desaparició, la llei estableix uns terminis on l’absent pot ser declarat mort. En cas de situació bèl·lica o naufragi, el termini és de 2 anys; si són gent gran (+75 anys), el termini és de 5 anys; i pels menors de 75 anys, el termini és de 10 anys.
Finalment, en casos concrets s’aplica la presumpció de commoriència: quan diverses persones cridades a succeir-se moren en un mateix acte, en absència de prova de qui va morir primer, es presumeix que han mort al mateix temps i no té lloc la transmissió de drets d’una a l’altra.
2. PERSONA FÍSICA: CAPACITAT JURÍDICA I CAPACITAT D’OBRAR Definició: la capacitat jurídica és l’aptitud per ser titular de drets i obligacions. En aquest sentit, coincideix amb la personalitat jurídica. És inherent a la persona, la mateixa per tothom i no homologable (o estàs viu o no).
Per l’altra banda, definició: la capacitat d’obrar és la capacitat que té una persona física o jurídica d’exercir aquests drets i obligacions i és homologable (es pot tenir una capacitat plena o limitada).
Aquesta capacitat plena s’obté a partir dels 18 anys però hi ha alguns casos on es necessita una capacitat d’obrar especial (si vols adoptar un fill has de tenir com a mínim 25 anys). La llei en determinats supòsits ens prohibeix dur a terme determinades conductes i, per tant, tenim una capacitat limitada en els següents tres supòsits (límits de la capacitat d’obrar): a) Minoria d’edat: el menor d'edat té certa capacitat d'obrar, encara que limitada respecte a l'exercici de determinats actes. El menor pot fer per si mateix, segons la seva edat i capacitat natural [la seva maduresa], una sèrie d’actes regulats per la llei (als 12 anys pot prestar consentiment per ser adoptat, als 14 anys pot atorgar testament i contraure matrimoni i als 16 anys pot administrar els diners aconseguits pel seu treball i donar el seu consentiment per ser emancipat), tot i que per a la resta d’accions el menor necessita l’actuació substitutòria del seu/s representant/s legal/s (pare i/o mare o tutor) o la intervenció dels mateixos.
b) Emancipació: estat en que es considera que la persona pot actuar com a major d’edat però amb certes limitacions.
Formes d’emancipació: es pot realitzar per matrimoni, té 16 anys i els pares li deixen o per resolució judicial o per vida econòmicament independent dels seus progenitors o tutors. Es necessita un complement de capacitat que el poden donar els pares, el curador o el cònjuge (si és major d’edat).
c) Incapacitat: té la seva causa en l'existència de deficiències físiques o psíquiques de caràcter persistent o permanent que impedeixin a la persona governar-se per ella mateixa. Cap persona es pot considerar incapacitada si no es per sentencia judicial (els límits de la capacitat d’obrar s’han d’estudiar exhaustivament). La incapacitat és graduable (total o parcial) i la sentència revisable. Poden promoure la declaració d’incapacitat: el presumpte incapaç, el cònjuge, els descendents, ascendents o germans i si no ho fan o no existeixen, el Ministeri Fiscal.
Laura Aparicio Imbuluzqueta Adquisició de la majoria d’edat (18 anys) Sotmès a la pàtria potestat dels pares o d’un tutor.
Adquisició de la majoria d’edat però si ets discapacitat es fa una pròrroga de la pàtria de potestat (pares vius) o, en cas de que els pares hagin mort, se li encarrega un tutor o un curador.
3. PERSONA JURÍDICA Definició: la persona jurídica és la col·lectivitat de persones o bens que s’agrupen per aconseguir un fi comú reconegut pel dret. Perquè existeixi una persona jurídica es requereix que: hi hagi una entitat independent respecte dels seus membres (personalitat jurídica pròpia), que el Dret li reconegui la possibilitat de ser titular de drets i obligacions diferents dels que reconeix als seus membres (capacitat jurídica)i que el Dret li reconegui la possibilitat de poder exercir aquests drets i obligacions a través dels seus òrgans de representació (capacitat d’obrar).
Classificació segons els interessos a) D’interès públic/general: persegueixen la consecució de finalitats que beneficien a un determinat col·lectiu de persones diferents dels propis membres que l’integren.
b) D’interès particular: persegueixen l’obtenció de beneficis pels membres que la composen. En aquest supòsit, poden ser: Classificació segons les finalitats a) Amb ànim de lucre: amb finalitats de beneficiar-se econòmicament (les societats).
b) Sense ànim de lucre: no persegueixen fer-se rics. (les associacions i fundacions) Físiques Persones Associacions sense ànim de lucre: Jurídiques Civils Fundacions amb ànim de lucre: Societats Civils Mercantils Personalistes: col·lectiva i comanditària simple De capital: S.R.L S.A. i comanditària per accions Laura Aparicio Imbuluzqueta 3.1. SENSE ÀNIM DE LUCRE: ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Definició: les associacions són entitats sense ànim de lucre constituïdes voluntàriament per 3 o més persones per complir una finalitat d’interès general o particular per mitjà de la posada en comú de recursos amb caràcter temporal o indefinit. La documentació necessària és l'acta de constitució i els estatuts i, a més, la responsabilitat és il·limitada i no cal que es registrin en el Registre d’associacions. Té la seva base en l’article 22 de la Constitució (dret a l’associació) que inclou:  Llibertat d’associació positiva: Llibertat de crear associacions i d’adherir-se a associacions ja existents.
 Llibertat d’associació negativa: Consisteix en no poder ser obligat a pertànyer a associacions a les que un no s’hagi adherit voluntàriament.
 A més, el dret d’associació també inclou un tercer contingut que és la llibertat d’autoregulació de les associacions que requereixen de dos òrgans principals: o El primer és l’assemblea general: Constituïda per tots els associats, que, com a òrgan sobirà, pot deliberar sobre qualsevol assumpte d'interès per a l'associació, adoptar acords en l'àmbit de la seva competència i controlar l'activitat de l'òrgan de govern. S’han de reunir un cop a l’any.
o El segon és l’òrgan de govern que és el que persegueix la consecució dels fins establerts als estatuts de l’associació. Du a terme les gestions del dia a dia i els acords que s’han aprovat durant l’assemblea general.
Definició: les fundacions són entitats sense ànim de lucre, constituïdes per un o diversos fundadors, mitjançant l'afectació d'uns béns o d'uns drets de contingut econòmic i la destinació de llurs rendiments o dels recursos obtinguts per altres mitjans al compliment de finalitats d'interès general. La documentació necessària és l'acta de constitució, el patrimoni inicial (mínim 60.000€) i els estatuts i, a més, la responsabilitat és il·limitada i cal que es registrin al registre de fundacions.
A més, el fundador pot constituir la fundació mitjançant una carta fundacional (intervivos) o testament (mortis causa) en escriptura pública. Els principals òrgans de les fundacions són:  Protectorat: Òrgan públic de vigilància i control que supervisa que la fundació compleixi amb els objectius establerts.
 Patronat: És l'òrgan de govern, qui gestiona la fundació i representa els seus interessos.
3.2. LA SOCIETAT CIVIL I LA MERCANTIL. EL REGISTRE MERCANTIL Definició: una societat és una entitat amb personalitat independent de la dels seus membres que se li reconeix un a capacitat jurídica i també capacitat d’obrar. És una persona jurídica que classifiquem segons les personalitats com d’interès particular amb ànim de lucre.
Les societats poden ser civils o mercantils i es distingeixen pel seu objecte social. La societat mercantil té per objecte la realització d'un o més actes de comerç o, en general, d’una activitat subjecta al dret mercantil mentre que l’objecte de les societats civil no és de caràcter comercial. Finalment, una altra diferència és que les societats comercials s'han d’inscriure en el registre mercantil, mentre que les societats civils no tenen aquesta possibilitat.
Laura Aparicio Imbuluzqueta Per tant, són mercantils: a) Les societats que hagin adoptat una de les formes previstes per les lleis mercantils. Per exemple, la societat col·lectiva o la comandita simple, la societat anònima (SA) o la societat de responsabilitat limitada.
b) Les societats que no s’hagin inscrit al Registre Mercantil però que exercitin una activitat empresarial. Ja sigui perquè la societat està en procés de constitució (societat en formació), perquè s’hagi denegat el seu accés al registre, o perquè els socis no hagin volgut la seva inscripció (societat irregular).
Dins de la categoria de societats mercantils es distingeix entre les societats de persones o personalistes i les de capital o capitalistes.
EL REGISTRE MERCANTIL: És la institució encarregada de fer publicitat o donar a conèixer la situació jurídica dels empresaris inscrits. D'aquesta forma, aspectes com la creació o la desaparició d'empreses, els comptes anuals...estan allà.
Cal dir que és públic i tothom hi pot accedir si paga una quantitat concreta de diners. El principal avantatge d'inscriure al registre és que t'atorga protecció ja que és oposable a tercers (pots fer servir la informació per defensar-te en un judici).
3.3. SOCIETATS PERSONALISTES En les societats personalistes, les persones són un element essencial i es necessiten dues persones com a mínim per constituir-la. A més, cal inscriure’s al registre mercantil. Per regla general, la condició de soci no és transmissible sense el consentiment de tots els socis i els propis socis o, al menys, una part d’aquests, anomenats socis col·lectius, són els que, en general, porten directament l’administració de la societat. Finalment, els socis responen personalment del pagament dels deutes de la societat quan el patrimoni social és insuficient.
Distingim entre:  Societat de Responsabilitat Col·lectiva: La responsabilitat és il·limitada i no es pot transmetre la participació sense el consentiment de la resta dels socis.
 Societat comanditària simple: Hi han socis col·lectius -amb responsabilitat il·limitada- i comanditaris –amb responsabilitat limitada-. Els socis col·lectius administren l'empresa.
3.4. SOCIETAT ANÒNIMA I DE RESPONSABILITAT LIMITADA Per constituir-les, cal fer un contracte i uns estatuts socials. A més, s'ha de realitzar una escriptura pública i cal dur a terme una inscripció al registre mercantil. Tot i que la responsabilitat dels socis en ambdós tipus de societats és limitada, si NO la inscrius al registre la societat és irregular i, per tant, la responsabilitat esdevé il·limitada. Cal diferenciar entre: Laura Aparicio Imbuluzqueta RESPONSABILITAT LIMITADA COMANDITÀRIA PER ACCIONS ANÒNIMA •El capital es divideix en participacions.
•El capital es divideix en accions.
•El capital es divideix en accions.
•Tots els socis han d'aportar però la responsabilitat és limitada.
•Tots els socis han d'aportar però la responsabilitat és limitada.
•Tots els socis han d'aportar però almenys un d'ells haurà de tenir responsabilitat i·limitada.
•Capital social mínim: 3.000€ •Capital social mínim: 60.000€ •Abreviatura: S.L. o S.R.L •Pot ser unipersonal.
•Abreviatura: S.A.
•Pot ser unipersonal.
En ambdues societats el soci té deure de fidelitat (no pot fer la competència a l'empresa). Pel que fa als seus drets, són el poder rebre beneficis -dividends-, a l'adquisició preferent d'accions o participacions (si algú vol vendre, el soci té prioritat) i votar i assistir a la junta general.
Finalment, tant les participacions com les accions són alíquotes, indivisibles i acumulables del capital social d’aquestes societats.
3.5. RESPONSABILITAT D’ADMINISTRADORS “Els administradors de dret o de fet com a tals, respondran enfront de la societat, davant dels socis i enfront dels creditors socials, del dany que causin per actes o omissions contraris a la llei o als estatuts o pels realitzats incomplint els deures inherents a l'exercici del càrrec.” Per tant, els administradors tenen responsabilitat quan es compleix el següent: a) Acció o omissió: Quan han fet o han deixat de fer quelcom.
b) Dany: Has perjudicat a algú ja sigui directament a la societat, o indirectament als socis o als creditors de la societat.
c) Causalitat: Hi ha d'haver una relació causa-efecte entre el fet i el dany.
d) Dol o culpa: que els administradors hagin incomplert les seves obligacions.
Cal dir que el fet que l'acord o acte hagi estat autoritzat per la Junta General NO eximeix a l'administrador de la seva responsabilitat. Respecte a la reclamació o demanar responsabilitats a l'administrador, es segueix el procés següent: 1) Primer pot reclamar la pròpia societat.
2) Després els socis que representin almenys un 5% del capital.
3) Finalment els creditors.
La responsabilitat prescriu als 4 anys. Per últim, els administradors són responsables de dissoldre la societat quan convingui, i si no ho fan, han de respondre de forma il·limitada als deutes de la societat.
Laura Aparicio Imbuluzqueta 4. LA REPRESENTACIÓ Definició: la representació es refereix al fenomen de l’actuació jurídica en nom d’un altre: es celebra un negoci jurídic, típicament un contracte, per mitjà d’una altra persona (representant) que actua en nom d’una altra persona (representat) de manera que, si bé psicològica i materialment celebrat pel representant, els efectes es produeixen de manera directa i immediata en el representat.
El fenomen representatiu típic té tres protagonistes: el representant, el representat i un tercer. Entre ells hi ha dues relacions jurídiques: 1) La relació representativa: la que hi ha entre el representant i el representant. En aquesta relació no participa el tercer.
2) El negoci representatiu: el que vincula, en quant als efectes del negoci, al representat i al tercer. En aquesta relació participa el representant només en la formació del negoci, però una vegada celebrat, desapareix.
Primera classificació: d’on prové la representació?  De la voluntat del propi interessat (representació voluntària): pel motiu que sigui (qüestió de temps...), la persona utilitza la figura del representant perquè actuï en nom seu. Es necessari l’apoderament, que és l’acte en que el representat demana a un representant que el representi. El representat fixa els límits i àmbits de la seva representació i si algú s’extralimita, es considera que aquests actes son nuls, no vinculen al representat. Si al representat li interessa convalidar un contracte per exemple, pot ratificar aquesta actuació del representant.
 De la llei (representació legal): La llei exigeix que determinades persones actuïn a través de representant perquè tenen limitada la seva capacitat d'obrar (menors, emancipats i incapacitats). I la llei determina l’abast de la representació.
Segona classificació  Representació directa: el representant actua en nom i interès de l’altra persona (per compte aliè). Hi ha un vincle jurídic entre el representat i el representant i entre el representat i un tercer. El representant i el tercer no es poden reclamar mútuament les prestacions.
 Representació indirecta: el representant actua per compte propi. Entre el representat i el representant hi ha un vincle jurídic i també hi ha un vincle jurídic entre el representant i un tercer. El representat i el tercer no poden reclamar-se mútuament.
...