5. ENJOY POVERTY (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Estructures Socials i Tendències Culturals
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 26/03/2016
Descargas 9
Subido por

Descripción

Documental Enjoy Poverty

Vista previa del texto

Episode III “Enjoy poverty” (2009) – RENZO MARTENS La pobresa ha esdevingut un recurs, atrau capital. Per tant la pobresa pot ser explotada.
El director del documental empren un viatge pel Congo on ensenyarà als habitants que es trobin en aquest país com vendre la seva pobresa (com treure’n benefici). Per exemple, els ensenya que els fotògrafs del país treuen diners anar a un hospital i fotografiar als nens que es moren de fam.
Fills de pagesos estan millor nodrits que els fills dels que treballen per empreses Aprofiten la pobresa per donar-los condicions pèssimes. Fiquen excuses per no fer-se responsables de l’explotació que en fan. S’ajuda a la pobresa per aparença, metges sense fronteres venen agafen informació i se’n van.
És un documental belga que es veu un panorama en el qual el poder esta dividit organitzacions no governamentals i busquen garantir una mica de pau. Amb una actitud “innocent” pregunta a la societat com és que Metges sense Fronteres ha marxat sense fer molt quan encara hi ha molta gent malalta.
Vol representar quines son les ajudes humanitàries des de la posició del lloc, des del propi país i no des del punt de vista de casa amb les nostres comoditats. Trenca amb el punt de vista distanciat de del mitjans de comunicació.
Fa una reflexió als fotògrafs del país. Els altres treballen per les ONG i cobren molt, feu el mateix. Ho porten a Metges Sense Fronteres i ensenyen fotos que han fet de nens morts. No les volen perquè no volen donar a questa imatge. Li diuen “No són bones fotos”. Simplement veiem el que ens interessa veure.
No se’ls ensenya a la gent res. S’està fent un negoci de la pobresa. Construïm la representació d’aquesta crisi per mobilitzar l’opinió. El punt de vista de Martens arriba a fer una representació cínica que explica a la població que simplement són una situació que la gent vol veure de lluny. Ell també munta una actitud “bambi/dandi” (passejar-se per la catàstrofe tranquil·lament), fet conscientment. Porta l’espectable global que té el món, la seva actitud, al lloc mateix.
Martens fa una recreació clarament còmica de l’actitud molts cops que la gent d’occident posiciona davant la població. Ensenya com arribem nosaltres a adaptar el significat de les coses de la manera que volem. Això és el que hem fet amb la pobresa. L’hem vist de la manera que ens volen ensenyar i ens ho creiem i “apenem” des de casa. Però la veritat ens sembla lletja i no necessària de mostrar. Vol ensenyar com d’hipòcrites som davant aquesta situació.
Martens adopta una actitud cínica, per fer una crítica.
Se li podria retreure per criticar la gent que els grava per fer propaganda i aconseguir diners, ell fa el mateix (tot i que s’intenta protegir dient que és per una crítica social). Aquest documental pot fer disminuir i debilitar el paper que les organitzacions fan sobre el terreny, així com la posició i donacions per ajudar les ONG’s que sí arriba a aquests països.
Els salvadors són els que provoqueu la situació. Si ells fossin capaços de controlar els seus recursos no serien pobres. El fet de que ho siguin és que no tenen ni control de la seva pròpia misèria. Llavors nosaltres els volem ajudar, però realment som nosaltres els que hem provoca que es trobin en aquesta situació.
Sembla que l’objectiu sigui ensenyar que s’ha ajudat i no realment ajudar sense límits. A més quan ho percebem, ho veiem des d’una perspectiva de superioritat.
...