00. Recull preguntes test BLOC 3 (2013)

Examen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 09/04/2016
Descargas 104
Subido por

Vista previa del texto

Jon_Snow Hormona del creixement.
115. La hormona del creixement pot produir resistència a insulina com efecte advers.
116. La somatostatina s’usa en el tractament d’hemorràgia digestiva per varius esofàgiques.
117. Els anàlegs de la somatostatina són útils en el tractament de l’acromegàlia.
118. El pegvisomant redueix la producció d’hormona de creixement.
119. La octeotrida és útil en el retard del creixement associat a dèficit de GH.
120. L’administració de Gh es fa per via subcutània cada 8hores 121. L’admnistració de pegvisomant provoca reducció de la concentració de OGF1 i un increment en l’alliberament de GH.
122. La GH pot produir resistència a la insulina.
Trastorns de les glàndules tiroïdals 123. El fàrmac d’elecció pel tractament crònic de l’hipotiroïdisme és la liotironina sòdica 124. Dosis excessives de levotiroxina poden produir taquicàrdia i hipertensió.
125. Les tionamides milloren de forma ràpida (2-4 dies) els símptomes de l’hipertiroïdisme.
126. El tractament de l’hipertiroïdisme amb iode radioactiu pot donar lloc a l’aparició d’hipotiroïdisme.
Una dona de 40 anys presenta nivells plasmàtics baixos de T4 lliure i nivells de TSH i de colesterol total per sobre del normal, així com símptomes de cansament 127. Els paràmetres analítics suggereixen hipotiroïdisme subclínic 128. L’increment en els nivells de TSH indica hipotiroïdisme secundari 129. El tractament adequat és la T4, ajustant la dosi en funció dels valors de TSH.
Malaltia de Graves – Basedow.
130. En una persona joven, el tratamiento de elección sería una tianomida (derivado de la tiourea).
9 Jon_Snow 131. Un efecto secundario de la anterior, es la leucopenia.
132. Antes de aplicar Yodo radioactivo, debe tomarse inmediatamente Yoduros.
133. En la mayoría de la gente, las tionamidas producen una reemisión permanente de la enfermedad.
Malalties de les glàndules Adrenals 134. L’ACTH controla directament la formació d’aldosterona.
135. Els glucocorticoides actuen per activació de receptors tipus tirosincinasa.
136. En la hiperplàsia cortical congènita hi ha hiperproducció d’ACTH.
137. En la insuficiència suprarenal primària crònica en adults (malaltia d’Addison) no és necessari administrar mineralocorticoides.
138. El glucocorticoide més utilitzat en el tractament de la insuficiència suprarenal és la fludrocortisona 139. En la insuficiència suprarenal aguda s’administren dosis altes de glucocorticoides, inicialment per via intravenosa 140. La sobredosis de fludrocortisona pot produir hipertensió.
Chico que padece la enfermedad de Addisson; como tratamiento toma cortisol (200 mg por la mañana + 100 mg por la tarde) + Fludcortisona: 141. En la enfermedad de Addisson (insuficiencia renal crónica primaria), no es necesario suministrar mineralocorticoides.
142. En vez de Fludcortisona, debería suministrarse aldoesterona.
143. La prescripción es incorrecta: El cortisol debería tomarse por la noche, ya que es cuando coincide con el pico endógeno.
144. Si nuestro paciente se hubiera de someter a una intervención quirúrgica,la dosis de la medicación debería disminuirse a la mitad.
10 Jon_Snow Diabetis tipus 1 Una pacient amb diabetis tipus 1 és tractada diàriament amb una dosi d’insulina d’acció retardada al matí i 3 injeccions d’insulina ràpida 145. Aquest tractament permet un control més estricte de la glucèmia que la teràpia convencional (insulina bifàsica 2 cops al dia) 146.Si la pacient realitza exercici intens 30 minuts després de l’administració d’una dois d’insulina ràpida pot patir hipoglucèmia 147. Si la pacient abusa de l’alcohol es pot produir hiperglucèmia 148. Els mètodes anticonceptius més recomanables per a aquesta pacient són els anticonceptius hormonals combinats via oral 149.En cas que no s’aconsegueixi un bon control de la glucèmia no és recomanable un embaràs Insulinoterapia: 150. La pauta de inyección múltiple es de 3 dosis al día con insulinas bifásicas.
151. La terapia por inyección continua (mediante bomba) no se aconseja debido al elevado porcentaje de hipoglucemia.
152. Las insulinas de duración ultracorta se utilizan 3 veces al día.
153. La pauta convencional es la que mejor controla la glucemia.
Diabetis tipus 2 154. La insulina mai s’ha d’utilitzar en aquesta patologia 155. La metformina és un fàrmac de primera elecció 156. Les tiazolidindiones (com la pioglitazona) augmenta la sensibilitat a la insulina 157. Les sulfonilurees mai es poden combinar amb metformina.
158. Si la monoterapia con Metformina no funciona, puede añadirse insulina basal.
159. La asociación metformina + una sulfonil urea no sería correcta, debido al elevado riesgo de hipoglucemia.
160. El tratamiento de primera elección sería una sulfonil urea.
11 Jon_Snow 161. Una vez te diagnostican de Diabetes 2, te recomiendan ejercicio. Pero no tratamiento farmacéutico.
162. El receptor de les sulfonilurees és el canal de K depenent d’ATP.
163. La repaglinida és efectiva en a diabetis mellitus de tipus I.
164.La metformina estimula l’alliberament d’insulina 165. L’exenatida és una incretina d’administració oral.
Hipercolesterolèmia i hipertrigliceridèmia 166.Les estatines s’usen en prevenció primària i secundària en la malaltia cardiovascular.
167. Els fibrats augmenten els nivells de colesterol-HDL plasmàtic.
168. L’ezetimba, en monoteràpia, és molt efectiva reduint els nivells de triglicèrids.
169.Els àcids grassos omega 3 són útils en el tractament de les hipercolesterolèmies.
170. Les resines de bescanvi iònic són d’elecció en el tractament de les hiperlipèmies mixtes.
171. Les estatines redueixen la mortalitat cardiovascular en prevenció primària i secundària.
172. Els fibrats son lligands del receptor nuclear PPAR alfa.
173. La miotoxicitat que poden provocar les estatines empitjora la combinació amb fibrats.
174. L’ezetimba s’utilitza actuament associat a altres fàrmacs hipolipemiants.
175. Les resines de bescanvi iònic afavoreixen la reabsorció d’àcids biliars al fetge.
Un pacient amb hipercolesterolèmia i nivells normals de triglicèrids: 176. Si el risc cardiovascular global és baix (<5%) no cal introduir tractament farmacològic en el moment del diagnòstic 177. Els fàrmacs indicats són els àcids grassos omega-3 178. Pot ser tractat amb atorvastatina 179. El tractament amb colestiramina està contraindicat.
12 Jon_Snow Hombre con un nivel de colesterol>250 y Tg>400: 180. Podría pasar únicamente tratándose con estatinas.
181. Un posible tratamiento sería estatina+ ómega 3.
182. La mejor opción sería resina de intercambio iónico + fibrato.
183. La asociación Fibrato + estatina incrementa el riesgo de miopatía.
Dislipèmies: Un pacient presenta concentracions plasmàtiques de colesterol total molt elevades i nivells normals de triglicèrids 184. El fàrmac de primera elecció serà un fibrat 185. Si s’utilitza una estatina i no s’assoleix l’objectiu terapèutic, es pot afegir ezetimiba.
186. Els àcids grassos omega-3 seran efectius a la dosis de 1g/dia Obesitat 187. Un index de massa corporal entre 25 i 30 correspon a obesitat moderada.
188. L’obesitat, especialment la visceral, és un factor de risc per les malalties cardiovasculars.
189. L’obesitat en molts casos és una malaltia de tipus poligènic.
190. El rimonaban és un agonista del receptor CB I als cannabinoides.
13 ...