Tema 6 - Patents (II) - Requisits, exclusions, reivindicacions (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 3º curso
Asignatura Bioètica i Legislació
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 39
Subido por

Vista previa del texto

Bioètica i legislació Parcial 2 PATENTS – Requisits La solució a un problema tècnic es pot protegir per mitjà d'una patent. Les patents són la modalitat de drets de propietat intel·lectual que protegeixen la tecnologia.
Una patent és un dret exclusiu d'explotar comercialment la invenció en una determinat país per un període de temps limitat.
Al segle XVIII van començar a aparèixer les primeres patents i lleis de patents a tot el món.
Watt va patentar el motor de vapor l’any 1769. L’any 1837, Morse va patentar el telègraf.
L’any 1866 es va patentar la bicicleta. Cada any es fan unes 4000 patents relacionades amb el món bicicletucial (millores, canvis de mida, de forma, etc.).
Tot el que hi ha al teu voltant, té o ha tingut alguna patent.
Tots els invents, amb la finalitat de ser patentables, han de complir amb els requisits de patentabilitat, i han de no estar exclosos per la llei.
Cada país concedeix patents pel seu propi territori, i per tant cada país té una llei pròpia de patents, i una llista de requisits, de quines coses es poden i no patentar, etc. Les coses que no es poden patentar són les que estan excloses per la llei.
Els nous desenvolupaments derivats d'un producte conegut també són patentables, sense tenir en compte si primer producte està patentat o no (sempre que compleixin amb els requisits de patentabilitat per ells mateixos).
Les patents són concedides per una oficina nacional (o regional) de patents, segons la la llei de patents de cada país.
Per tant, els requisits de patentabilitat (i les exclusions) van en funció de la llei nacional, i poden diferir d'un país a un altre.
En general, la majoria dels països exigeixen que una invenció, amb la finalitat de ser patentable, compleixi amb els següents criteris: - Novetat.
Activitat inventiva (no obvietat).
Aplicació industrial.
Suficiència de descripció.
11 Bioètica i legislació Parcial 2 Aplicació industrial A l'Oficina Europea de Patents, s'afirma que "una invenció serà considerada com a susceptible d'aplicació industrial sempre que pugui ser fabricada o utilitzada en qualsevol tipus d'indústria, inclosa l'agricultura".
Aquesta és una afirmació bastant genèrica. Tot i això: - El fet simple que una substància pugui ser fabricada no necessàriament implica que sigui aplicable a nivell industrial.
Un ús merament especulatiu no és suficient. No hi ha aplicació industrial quan parlem de substàncies de les quals no en sabem el gust.
Aquesta especificació hauria d’incloure una forma pràctica de l'explotació de la invenció.
Les seqüències de DNA, per si soles, no se sap del tot perquè poden servir, i es considera que no tenen cap ús industrial; són patents invàlides. Estan considerades com una substància intrínseca al cos humà i s'han identificat, aïllat i caracteritzat estructuralment com: - La seva funció és desconeguda o parcialment compresa.
No s’ha identificat cap malaltia o condició atribuïble a una excés o deficiència de la substància.
No s’ha suggerit cap altre ús pràctic.
Novetat En la majoria dels països (inclosos els europeus), el terme novetat significa novetat absoluta.
La invenció ha de tenir una característica tècnica diferent d’allò que és públic.
Qualsevol cosa que hagi estat revelada abans de la data de presentació de la sol·licitud de ña patent deixa de ser considerat com a patentable. Parlem de qualsevol cosa que es pugui haver sabut: - En qualsevol part del món.
Per qualsevol mitjà; incloent l'ús, la divulgació oral, la divulgació escrita (tesi, documents, fullets, sol·licituds de patent publicades, sol·licituds de patent no publicades de la mateixa oficina, etc.). Tot això, independentment de si la revelació l’ha fet o no el mateix inventor.
Un cop explicat, ja passa a ser de domini públic. Ara bé; en els següents mapes tenim una sèrie de països en els quals existeix el període de gràcia: les publicacions fetes pel mateix inventor no afecten la novetat d'una sol·licitud de patent si aquest última és presentada abans que transcorri un any (màxim) des de la primera publicació. Aquests períodes concedeixen un marge de temps des que expliques el teu invent fins que pots patentar-lo. Europa no té període de gràcia; si ho expliques ja l’has liat.
12 Bioètica i legislació Parcial 2 Aquí veiem els països que apliquen un criteri diferent. Els Estats Units i Canadà tenen un període de gràcia d’un any; Japó i Rússia són 6 mesos. El període de gràcia general s’inclou en les lleis de patents de cada país.
És possible revelar una invenció sense que es vegi afectat el requisit de novetat sempre i quan el receptor de la informació estigui obligat a preservar la confidencialitat.
Els acords de confidencialitat o acords de privacitat d’ús són acords que permeten revelar informació a altres persones i mantenir-la en secret. (jej no ho ha explicat) Activitat inventiva Una invenció ha de ser inventiva (no pot ser evident a partir del que és públic; no val fer un petit canvi, l’efecte no ha de ser obvi). És un criteri diferent (i addicional) al de novetat, i cal avaluar si la diferència en la invenció produeix un efecte (resol un problema) que no és obvi.
Suficiència de descripció La invenció (la sol·licitud de patent) ha de ser descrita de manera suficient com per permetre que una persona experta en l’àmbit pugui dur a terme tal invenció. L'efecte tècnic obtingut amb la invenció ha d'estar present. En alguns països (per exemple, Estats Units), hi ha el requisit addicional d'incloure la millor manera (coneguda) per dur a terme la invenció.
13 Bioètica i legislació Parcial 2 L’any 1863, Pasteur va inventar la pasteurització, que consisteix en matar microorganismes que fan malbé el menjar. Ell no tenia ni idea; li van dir que se li passava el vi i ell va descobrir que escalfant-lo ja no passava.
16/03/16 L’any 1973 van descobrir que si afegien dos plasmidis a les Pseudomonas, llavors aquestes tenien la capacitat de degradar els hidrocarburs.
Aquí entra el dilema; es pot patentar un microorganisme? Si és nou, no es coneixia, i té alguna activitat inventiva amb propietats no òbvies i diferents d’altres que es coneixen, es poden patentar. Per exemple: Danone va patentar una soca de lactobacilus (la soca L casei) que activava el sistema immunitari. Aquesta funció abans es desconeixia, i es una funció útil, per tant la van poder patentar.
Dipòsit de microorganismes Per complir amb el requisit de suficiència de la descripció, i donat que és molt difícil definir una soca de microorganismes d'una manera no ambigua mitjançant d'una descripció escrita, el microorganisme en qüestió ha de ser dipositat de manera que pugui ser accessible al públic.
La majoria dels països desenvolupats han ratificat el Tractat de Budapest (en vigor des de 1980).
Aquest dipòsit ha d’estar fet abans de la data de presentació de la patent (per la sol·licitud és necessari proporcionar el nombre d'accés i la descripció del microorganisme).
En la majoria dels països, el microorganisme està disponible al públic.
Tots els països que en la imatge veiem en vermell han signat el mencionat tractat. El que s’ha de fer es dipositar el microorganisme que t’has trobat i vols patentar en una institució reconeguda (n’hi ha diverses). La institució et dóna el número i tu pots fer la patent.
Ara bé; no totes les institucions permeten dipositar tots els tipus de microorganismes.
14 Bioètica i legislació Parcial 2 Hi ha 37 institucions repartides en 21 països reconegudes pel tractat i on pots fer el dipòsit. A Espanya trobem el BNA (Banco Nacional de Algas) i el CECT (Colección Española de Cultivos Tipo).
PATENTS – Exclusions Totes les invencions, per tal que siguin patentables, han de correspondre amb els requisits de patentabilitat, i no ser excloses per la llei. La llei preveu certes coses que, tot i que independentment puguin complir totes les condicions, no es puguin patentar de cap manera.
Aquestes exclusions varien entre països. Com ja hem estat dient, cada país té la seva pròpia llei de patents, per tant cada país té les seves pròpies exclusions.
Independentment de si una invenció compleix amb els requisits de patentabilitat, una invenció no ha de ser exclosa per se.
En aquesta imatge, els països en vermell han signat un conveni que contempla no es poden patentar una sèrie de coses. A continuació, un llistat d’allò que no es considerarà com a invenció en aquests països: - Descobriments, teories científiques i mètodes matemàtics.
Creacions estètiques (pintures, escultures).
Plans, regles i mètodes per realitzar actes mentals, jocs o negocis, i els programes d'ordinador.
Presentacions d'informació. Per exemple, el mètode que es fa servir per ensenyar un idioma.
Ara bé; moltes d’aquestes coses que no es poden patentar sí tenen ©. Per tant la propietat del dret intel·lectual es preserva però per una altra via.
15 Bioètica i legislació Parcial 2 Altres coses que no es poden patentar: - - - Invencions l'explotació comercial de les quals sigui contrària a “l’ordre públic" o la moralitat; aquesta explotació no es considerarà patentable pel sol fet que està prohibida per la llei o per la regulació en alguns o tots els estats contractants. Per exemple, una màquina de tortura.
Varietats de plantes o animals o els procediments essencialment biològics per a la producció de plantes o animals; aquesta disposició no s'aplica als procediments microbiològics o els productes dels mateixos.
Mètodes per al tractament del cos humà o animal per cirurgia o teràpia i mètodes de diagnòstic practicats en el cos humà o animal; aquesta disposició no s'aplica als productes, substàncies o compostos en particular, pel seu ús en qualsevol d'aquests mètodes.
o Procediments de clonació d'éssers humans.
o Procediments de modificació de la identitat genètica germinal dels éssers humans.
o La utilització d'embrions humans per propòsits industrials o comercials.
o Els procediments de modificació de la identitat genètica dels animals que són susceptibles de causar sofriment sense cap utilitat mèdica substancial per a l'home o els animals, i també els animals resultants d'aquests procediments. Les races d’animals no són patentables, però els transgènics sí.
o El cos humà en els diferents estadis de la seva formació i desenvolupament, i el simple descobriment d'un dels seus elements, inclosa la seqüència o seqüència parcial d'un gen, no poden constituir invencions patentables. No es pot patentar un gen només per haver estat descobert; se n’ha de saber la funció i ha de tenir alguna aplicació.
o Un element aïllat del cos humà o obtingut d'una altra manera mitjançant d'un procés tècnic, inclosa la seqüència o la seqüència parcial d'un gen, pot constituir una invenció patentable, encara que l'estructura d'aquest element sigui idèntica a la d'un element natural. Per exemple, un anticòs.
o L'aplicació industrial d'una seqüència o d'una seqüència parcial d'un gen s’ha de donar a conèixer en la sol·licitud de la patent.
En el següent llistat tenim primer en vermell el que no està contemplat com a invenció susceptible a ser patentada seguit en verd d’alguna cosa derivada o relacionada que sí pot ser patentada.
- Descobriment (mecanisme d'acció). Per exemple, la cadena respiratòria.
Ús d'un descobriment. Per exemple, un nou ús terapèutic derivat d'un nou mecanisme d'acció (una pastilla que aprofita les propietats de la glicòlisi).
Les teories científiques.
L’aplicació de les teories científiques. Per exemple, els materials superconductors.
Els mètodes matemàtics. Per exemple el mètode per a la resolució d'equacions.
16 Bioètica i legislació - - - - Parcial 2 L'aplicació d'un mètode matemàtic. Per exemple una calculadora que usa un mètode per resoldre equacions.
Les creacions estètiques (això seria patentable com a © o disseny industrial).
Les creacions estètiques amb un efecte tècnic. Per exemple un matràs aforat.
Els plans, regles i mètodes per la realització d'activitats intel·lectuals, jocs o fer negocis.
Per exemple ebay (sí que es permet a EUA).
Els programes d'ordinador (sí que es permet a EUA).
Els programes d'ordinador que continguin la producció d'un efecte tècnic.
Varietats de plantes o animals (cf. Protecció de les Obtencions Vegetals).
Les invencions relacionades amb una planta o un animal que no es limitin a una varietat vegetal o animal (plantes transgèniques).
Les invencions relacionades amb una planta o un animal no es limiten a una varietat vegetal o animal (animals transgènics), però no els processos de modificació de la identitat genètica dels animals que puguin causar sofriment sense cap benefici mèdic substancial per a l'home o animal, així com els animals resultants de tals procediments.
Els procediments essencialment biològics per la producció de plantes o animals (procés que consisteixen en una sola peça de fenòmens naturals, com ara la cria de les plantes per encreuament i selecció, on es produeixen canvis de gens només per meiosi).
Processos per a l'obtenció de plantes mitjançant l'ús de tècniques (per exemple, per irradiació) i les plantes obtingudes pels mateixos.
Procediment per a la millora del creixement de les plantes i animals.
Processos microbiològics (i els productes obtinguts dels mateixos).
Mètodes per al tractament del cos humà o el cos de l'animal mitjançant cirurgia o teràpia i els mètodes de diagnòstic aplicats el cos humà o animal (sí que es permet a EUA).
Productes (substàncies, composicions, kits) aparells o instruments per posar en pràctica tals mètodes.
Mètodes cosmètics.
Mètodes per obtenir informació del cos humà o animal (radiografia, pressió sanguínia).
Mètodes quirúrgics i de diagnòstic practicats en un cadàver.
Mètodes de diagnòstic in vitro.
Les invencions l’explotació comercial de les quals seria contrària a “l’ordre públic" o la moralitat: o Procediments de clonació humana.
o Procediments de modificació de la línia germinal (identitat genètica) dels humans.
o La utilització d'embrions humans per propòsits industrials o comercials.
o Procediments de modificació de la identitat genètica dels animals que causin patiment i que aquest patiments no tingui cap benefici mèdic substancial per l'home o els animals, i també els animals resultants de tals processos.
Els processos per a la clonació d’animals no humans.
Les invencions útils amb propòsit terapèutic o de diagnòstic aplicades sobre un embrió humà.
Cèl·lules mare humanes no embrionàries, cèl·lules mare iPS, i el seu usos.
Les cèl·lules mare no humanes i els seus usos.
17 Bioètica i legislació - - Parcial 2 El cos humà i els seus elements. El cos humà, en les diferents etapes de la seva formació i el desenvolupament, i el simple descobriment d'un dels seus elements, inclosa la seqüència o parcial seqüència d'un gen.
Un element aïllat del cos humà o obtingut d'una altra manera per mitjà d'un procés tècnic, incloent la seqüència o parcial seqüència d'un gen, pot constituir una patent, encara que l’estructura de l'element sigui idèntica a la d'un element natural.
Seguim amb coses que no es poden patentar, però ara a EEUU.
Les idees abstractes. Aquí s’inclouen les pràctiques econòmiques fonamentals, certs mètodes d'organització de les activitats humanes, una idea "de per si", i relacions matemàtiques / fórmules.
Les lleis de la natura i els fenòmens naturals. Principis / substàncies d'origen natural i substàncies que no tenen característiques molt diferents en comparació amb el que passa en naturalesa. És a dir; qualsevol cosa exactament igual a una que existeixi a la natura no es pot patentar, tot i que compleixi els requisits, perquè ja existeix de forma natural. Un gen, com existeix en la natura, no es pot patentar. A Europa hem vist que sí que es pot si té una utilitat.
Un organisme knockout sí que es podria patentar, ja que no existeix en la natura. Però si es descobrís més tard que sí que existeixen organismes com aquest, potser es perdria la patent, però no se sap, mai s’ha donat el cas.
L’any 1985 es va dissenyar l’oncomouse, un ratolí transgènic que porta un oncogen que fa que desenvolupi tumors. Va ser la primera patent d’un animal.
Aquí tenim la patent europea del ratolí. Com té una justificació mèdica (medicament contra el càncer), el sofriment del ratolí no li importa a ningú i per tant és patentable.
18 Bioètica i legislació Parcial 2 Les queixes que van haver al respecte: Les modificacions que es van fer arrel d’això: 19 Bioètica i legislació Parcial 2 Aquí tenim com a exemple la patent americana de la PCR. Les patents modernes (des de 1950 fins ara) tenen totes la mateixa estructura: - Primera part. Títol, inventors, propietaris de la patent, número de la patent, resum, data de sol·licitud, país...
Segona part: dibuixos.
Tercera part: descripció de tot el que se sap relacionat amb al invenció.
Quarta part: claims o reivindicacions. És la part que confereix el dret en exclusiva de la patent. Una reivindicació reivindica que tinc exclusivitat sobre la patent.
Es diu que una patent es un dret negatiu contra la fabricació, venda, ús, importació i ofrena de la teva invenció tal i com es defineix en les reivindicacions o claims de la patent, les quals han de ser interpretades amb la descripció i els dibuixos. És un dret en contra de.
Les reivindicacions defineixen l'abast de la patent.
Aquí tenim dos exemples de reivindicacions. En tenim de dos tipus: reivindicacions de productes i reivindicacions de procediments.
- De productes. Tenim en la imatge la patent de la penicil·lina sintètica, de l’any 50. Es reivindica que ningú podrà fer servir un àcid amb aquesta fórmula.
20 Bioètica i legislació - Parcial 2 De procediments. En la imatge tenim el procediment pel qual es du a terme una PCR. El propietari de la PCR es reserva el dret a prohibir que els altres facin un procediment que segueixi aquestes etapes.
PATENTS – Reivindicacions Reivindicacions de producte.
- Substància química (molècula orgànica o inorgànica, polímers, etc.).
Substància biològica (anticossos, proteïnes, etc.) o matèria biològica (per exemple, ADN no autoreplicable).
Microorganisme (cèl·lules, virus).
Dispositius mecànics.
Reivindicacions de procediment.
- Procés, mètode o activitat com una sèrie de passos per a realitzar una activitat.
Ús (equivalent a un procés per utilitzar un producte).
Validesa i eficàcia Una patent que compleixi els requisits de patentabilitat és vàlida, però això per si sol no serveix de res si no és executable (eficàcia per evitar la imitació). És a dir; no té cap sentit patentar si el teu producte és fàcil de copiar sense que es pugui demostrar una infracció. La patent ha de ser difícil de burlar, o bé ha de ser fàcil de detectar i demostrar una infracció.
Els requisits per complir amb la finalitat d'una patent i que sigui vàlida i eficaç: - - Perquè sigui vàlida ha de complir amb els requisits de patentabilitat i no ser exclosos per la llei: o Novetat, inventiva, divulgació suficient.
Per ser eficaç, a més de ser vàlida: o Ha de ser difícil “d’eludir" (copiar sense infringir).
o Ha de ser fàcil de detectar la infracció i provar-la.
21 Bioètica i legislació Parcial 2 Aquí tenim un exemple de reivindicació de procediment (inventat) d'una possible reclamació vàlida però no efectiva: Aquest és un pèl més efectiu, afegeix petites variacions (un àcid...): L’any 1901 es van inventar la Gillete, i es va patentar la fulla d’afaitar de 3 fulles. Uns anys més tard, Wilkinson va crear una fulla d’afaitar de 4 fulles. Gillete ho va denunciar perquè va dir que aquella fulla era 3+1 i la de 3 era seva. El judici va ser molt llarg. Finalment se li va reconèixer a Gillete alguna cosa i Wilkinson va haver de pagar.
Una cosa semblant va passar amb uns panties de 3 cames, que després se’n van fer de 4. En les reivindicacions es deia el següent: Clarament diu que és un panty caracteritzat per tenir 3 cames.
22 Bioètica i legislació Parcial 2 En casos com aquest, es fa un anàlisi d’infracció.
La venda d'un panty amb tres cames a EUA suposaria una infracció patents? Sí.
La venda del mateix panty dalt descrit a Espanya suposaria una infracció la patent US 5.713.081? No.
La venda d'un panty amb quatre cames suposaria una infracció als Estats Units? Mirem atentament el que diuen les reivindicacions.
En aquest cas, l’objectiu de l’invent és posar panties de recanvi, ja siguin 3 o més. Per tant, vendre un de 4 seria infringir aquesta reivindicació.
En aquest cas, amb aquesta descripció, la venda d’un panty de 4 cames no infringiria la patent. Per tant, la infracció depèn de com està feta la descripció.
23 ...

Comprar Previsualizar