Gèneres interpretatius, Classificació i característiques(4) (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Fonaments del Periodisme
Profesor C.S.
Año del apunte 2013
Páginas 2
Fecha de subida 20/01/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Júlia Marquès Lorente Fonaments del Periodisme: Tema 3 INTRODUCCIÓ A LA REDACCIÓ PERIODÍSTICA (1): ELS GÈNERES PERIODÍSTICS INTERPRETATIUS. CLASSIFICACIÓ I CARACTERÍSTIQUES.(3) 1.
• • • EL LLENGUATGE INFORMATIU Sec Rigorós Cenyit al fil de la notícia.
2.
• • • • • EL LLENGUATGE INTERPRETATIU Més llibertat expressiva Condicionat pel deure d’informar.
Es parla sense personalitzar.
El periodista evita intervenir.
No es jutgen els esdeveniments.
3.
• • • PARTS DELS GÈNERES INTERPRETATIUS Antecedents i context.
Reaccions i interpretacions.
Anàlisi valorativa.
DIFERÈNCIES - CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS RELATS INTERPRETATIUS • Aporta explicacions.
• Situa els fets en el context • Estil més literari.
• Recursos: metáfora, hipérbole… • To més personal.
• No segueix la pirámide invertida.
TITULACIÓ Combina: • Títol indicatiu: indica el tema.
• Element atractiu.
• Balanç interpretatiu • Avantítol/ Subtítol enunciatiu: s’encarrega d’explicar l’acció. Referència informativa del tema/ notícia.
Classificació i característiques dels gèneres.
4. CRÒNICA DEFINICIÓ (Martínez Albertos): Narració directa i immediata d’una notícia amb certs elements valoratius que sempre han de ser secundaris respecte a la narració del fet en si. Intenta reflectir el que s’ha esdevingut entre dues dates, d’aquí li ve el seu origen etimològic en la història de la literatura.
Integra una gran varietat de subgèneres.
5. REPORTATGE DEFINICIÓ (Martínez Albertos): Relat periodístic –descriptiu o narratiu– d’una certa extensió i estil literari molt personal en el qual s’intenta explicar com han tingut lloc uns fets actuals o recents, encara que aquests fets no siguin notícia en un sentit rigorós del concepte. Sol ser llarg. El seu propòsit es situar-te sobre un tema.
6. ENTREVISTA DEFINICIÓ Díaz Noci: Les entrevistes es poden vendre com la mera reproducció d’una conversa natural. No hi ha res més elaborat, en canvi, que una entrevista.
Manuel del Arco: Una conversa duta a la lletra impresa ENQUESTA (variant de l’entrevista) Es fan les mateixes preguntes però a diferents persones.
No actua sobre una mostra anónima, sino sobre personatges coneguts en algún aspecto de l’activitat humana, per tant els seus judicis tenen valor.
Es diferencia del reportatge perquè aquest pot tenir un o diversos protagonistes, però l’entrevista només es centra en una persona individualitzada.
TIPOLOGIA: Pot estar en estil directe o indirecte (mitjançant cites).
Altres tipus: • Declaracions • De personalitat: interessa la personalitat de l’entrevistat.
• Fórmules preestablertes: agafam un mateix questionari i el passam a diferents persones però en un momento sequencial diferent. Es publiquen les respostes en moments diferents.
ESTIL: • EN L’ENTREVISTA INFORMATIVA a. Fidelitat: respecte màxim a la literaralitat de les paraules i la intenció del discurs.
ÈXIT b. Anotacions mínimes.
És una de les manifestacions c. Llenguatge senzill i concís.
periodístiques de major d. Tracte sempre de vostè. ! distancia entre entrevistat i lector.
acceptació popular.
Molt • EN L’ENTREVISTA DE PERSONALITAT/LITERÀRIA utilitzada en els diaris a. Personal: intervenen especialment les dots personals de qui la realitza! sensacionalistes, fins i tot se observació, ambient, suggestions… n’abusa.
b. Llenguatge: Narratiu i creatiu. El text té valor tant per les declaracions de l’entrevista com per si mateix.
És un text molt complexe, sobre tot si està enregistrada, perquè s’han d’editar i elaborar moltissim.
Júlia Marquès Lorente Fonaments del Periodisme: Tema 3 7. RETRAT DEFINICIÓ: Martín Vivaldi: “Biografia incompleta”, reportatge en el qual es traça el retrat d’un personatge procurant ressaltar tot el que sigui psicològicament revelador.
El retrat no esgota tota la vida d’un home, sinó que posa l’accent periodístic en les fites biogràfiques fonamentals. L’anècdota és de gran valor, sempre que sigui fidedigna i ben escollida.” Martín Vivaldi: “Es cenyeix a una persona (o personalitat). No és precís conversar amb el protagonista ni centrar la informació en les seves declaracions sinó, per exemple, en les de terceres persones que opinen sobre ell. No obstant, sempre convé incloure frases del personatge en qüestió que hagin estat pronunciades en mitjans o actes públics.
Benavides i Quintero: “Consta de 5 elements: • Entrevista amb el personatge • Anècdotes i viènvies • Informació biográfica.
• Descripcció de llar o feina.
• Entrevistes amb altres fonts.
USOS: • Premis • Nomenaments • Eleccions • Successos de gran impacte • Obituaris/ Necrològiques: expliquen qui era la persona que s’ha mort, a vegades a base de material d’arxiu.
ESTRUCTURES (Álex Grijelmo): • Cronloògica: relat biogràfic ordenat amb un criteri temporal • Importància: Revisió en importancia descendent dels esdeveniments més destacats.
• Afinitat: Agrupació dels fets iogràfics per afinitats o temes.
• Constants: Elements que es repeteixen en la biografia d’una persona i que serveixen com a element conductor.
8. ANÀLISI DEFINICIÓ (Álex Grijelmo): “És el negatiu fotogràfic de la crónica” CRÒNICA Predomina la Informació Informació: notícia La interpretació forma part de la sintaxi informativa.
ANÀLISI Predomina la interpretació Informació: antecedents i documentació La informació forma part de la frase interpretativa ESTIL: • CONSTRUIR: hipótesis, no tesis. Poden plantejar.se hipótesis alternatives a la principal.
• INTERPRETAR: L’analista explica les accions o fets i raona significats i causes.
• Exclou: Judicis de valor i crides a l’atenció.
9. ECO/SOLT: no només informa, sinó que jutja i valora. (Està entre l’opinió i la interpretació).
DEFINICIÓ (Gonzalo Martín Vivaldi) : Una croniqueta: l’essència, l’escuma, l’esboç d’una possible crònica.
La breu glossa d’un fet, d’un succés, d’una idea, d’una petita notícia. Es diferencia d’una simple nota perquè no només informa, sinó que jutja i valora, encara que el judici i la valoració siguin expressats a vegades amb una sola paraula (Luisa Santamaria) : “Reflexió breu sobre algun afer d’actualitat que apunta un tema sense esgotar-lo amb una extensió que va de 100 a 300 paraules i que alguns diaris utilitzen com a mitjà a través del qual expressen la seva posició ideológica”.
CARACTERÍSTIQUES: • BREU: Entre 100 i 300 paraules • USOS DIVERSOS: comentar notícies, expressar critiques, introduir humor.
• INDEFINICIÓ: textos de tipología i extensió molt diverses. S’adapta facilment a cada época, tema o publicació.
• REVELADOR: mostra fílies i fòbies.
ESTIL: • FLEXIBILITAT: a. Text lliure i desenfadat b. Estructura poc rigorosa.
c. Absència d’argumentació.
• GRADUABLE: a. Lleu interpretació.
b. Crítica àcida c. Posición doctrinal • RISC: imposició d’idees.
...