Tema 1. Introducció a la Botànica (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 17/03/2015
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1. Introducció concepcion.delinares@uab.cat Origen i evolució de la vida a la Terra La vida és la propietat d’un conjunt de molècules disposades de tal forma i ordre que donen com a resultat una morfologia i dinàmica exacta i a un maneig intern d’energia necessària per a créixer, reproduir-se i morir.
Primer va ocórrer el Big Bang , fa uns 14000 milions d’anys.
Es formà la Terra , fa 4600m.a. Amb una atmosfera inicial (anoxigènica i reductora , fa 4000 m.a.) Els primers organismes vius, els cianobacteris, varen transformar l’atmosfera inert (anòxica) en una atmosfera oxigènica gràcies a la fotosíntesis i altres reaccions. Varen reduir la quantitat de CO2, augmentant la de O2.
La qual cosa va generar les primeres cèl·lules eucariotes.
Experiments de Stanley Miller- 1953.
Demostrà que es poden obtenir molècules orgàniques essencials per a la vida a partir de molècules inorgàniques molt simples i abundants en l’atmosfera terrestre primitiva.
1.Simulació de la Terra després de la seva formació (H2O, NH3, CH4...)2.Sobre aquestes molècules inorgàniques es produïen contínues descarregues elèctriques i radiacions ultraviolades. 3.Observació dels resultats, després d’un temps, es formaven aminoàcids.
Estudiarem 3 dominis on hi trobem més de 15 regnes.
Endosimbiosi Lynn Margulis – 1938-2011 . L’endosimbiosi es basa en la seva teoria de l’endosimbiosi, Serial Endosymbiosis Theory 1967.
Els orgànuls tals com els mitocondris i els plastidis, haurien estat en el seu inici eubacteris que s’haurien instal·lat a l’interior d’una primitiva cèl·lula eucariota (material genètic de la qual s’hauria compartimentalitzat prèviament- eucariota fagotròfic) de forma simbiòtica. Amb el pas del temps part dels gens d’aquests simbionts s’haurien transferit al genoma de la cèl·lula hoste i només una petita part restaria en el genoma original del simbiont. Per la qual cosa l’orgànul esdevindria depenent, no podria sortir del nucli.
Primària: ingestió d’una procariota fotosintètica per par d’una eucariota fagotròfica.
Secundària: ingestió d’una eucariota fotosintètica per part d’una eucariota fagotròfica. Cloroplasts amb 3 membranes Terciària: En el cloroplast amb 4 membranes la primera membrana vindria del propi procariota primitiu, la segona del eucariota fotosintètic (de dues membranes), la tercera de la segona fagocitosis, i per última, la quarta prové del reticle endoplasmàtic rugós del eucariota fagotròfic.
Hi ha dues teories de vies: - Via 1: la cèl·lula fagotròfica ingereix totalment la eucariota fotosinètitca per llavors degradar tot el seu contingut excepte els cloroplasts. Nassula Via 2: la cèl·lula fagotròfica ingereix únicament els cloroplasts (succionant). Vampirella.
 Animal o planta? Convoluta no digereix les algues que fagocita.
Elysia chlorotica s’alimenta xuclant els cloroplasts de l’alga verda, no s’alimenta de res més, és autotròfic i fa la fotosíntesis.
o Sistemes i criteris de classificació Taxonomia: ciència que s’ocupa de la classificació dels éssers vius en grups o taxons. Analitza les característiques d’un organisme per tal d’assignar-lo a un taxo.
Sistemàtica: estudi de la diversitat dels éssers vius, de les formes de viure i les seves relacions entre ells. Descriure, discrimina, classifica organismes i grups d’organismes en taxons jerarquitzats, formant una classificació. Classifica en funció de la filogènia (historia del desenvolupament evolutiu d’un grup d’organismes) A vegades són considerats sinònims.
Per a definir una espècia primer s’ha de posar un nom, tots els noms provenen del llatí. S’han d’escriure o be en cursiva, o subratllats a ma.
Antes de Linné, a les espècies se les classificava en llatí, amb paraules que descrivien tota la planta.
Linné, el pare de la botànica, va canviar tota la nomenclatura, inventà una nova. El nom científic de les plantes es deuen de compondre de dues paraules: - La primera paraula serà el gènere, la primera lletra en majúscula i la resta en minúscula.
L’altre paraula serà l’epítet específic, en minúscula.
El 60% de les plantes classificades, són classificades per Linné.
També va dir que el nom de la espècie pot tenir categories inferiors, de la mateixa espècie però amb algunes diferències, diferent varietat i subespècie.
Quan té el sufix, no importa subratllar-ho, ni posar cursiva.
...