TEMA 4 BLOC 2. TRES DIMENSIONS CLASSIQUES DE LES DESIGUALTATS SOCIALS (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Estructura Social
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 07/05/2016
Descargas 25
Subido por

Vista previa del texto

María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social ESTRUCTURA SOCIAL TEMA 4 BLOC 2: TRES DIMENSIONS CLASSIQUES DE LES DESIGUALTATS SOCIALS QÜESTIONS CLAU EN LE S DIFERENTS AGENDES DE L’ANÀLISI DE CLAS SES Dos grans fundadors de la sociologia  Marx, weber; han donat lloc al neomarxisme i al neoweberisme.
Hi ha un autor E. O. Wright  es conegut per haver posat al dia el Marxisme. El Marxisme es una ideologia, durant molts anys hi havia països que es consideraven marxistes (comunistes “Xina”), hi ha països que parteixen de la idea de Marx, però d’altre banda el Marxisme no es únicament una ideologia que ha inspirat la classe obrera, etc. sinó es també una forma d’entendre la realitat i sobretot d’entendre les desigualtats socials es en aquest sentit on Wright ha parlat el marxisme per fer referencia a les desigualtats en les classes socials.
La primera visió de la desigualtat social va ser cronològicament Marx i posteriorment va venir Weber, que va discrepar una visió diferent sobre les classes social, no es que fos totalment contradictori sinó que Marx i Weber parteixen de punts molt diferents. La principal de les diferencies entre ambdós autors es que per Marx i pels seus seguidors(E.O. Wright) tota desigualtat bàsica parteix de la desigualtat de classe, si hi ha desigualtats es perquè hi ha classes. En canvi per Weber, la classe no es mes que una entre tantes desigualtats, cal separar des de un punt analític, poden haver desigualtats molt diverses, i intentar derivar totes aquestes desigualtats d ela classes es forçar excessivament la qüestió, hi ha moltes desigualats que no tenen a veure amb la classe.
Segons Wright podem fer una mena de catàleg de diferents agendes de la anàlisis de classes. Per agenda podem entendre que això s’utilitza en el sentit de agenda d’investigació (quan alguna persona es posa a investigar alguna cosa) quan es parla de classes es parla de moltes coses. Aquest autor diu que es poden parlar de 5 coses diferents. Ell diu que només en el cinquè punt: la classe com a fonament de l’opressió i de l’explotació econòmiques  estem parlant de la idea pròpiament Marxista.
1.
2.
3.
4.
5.
La classe com a localització subjectiva La classe com a posició objectiva en les distribucions La classe com a explicació relacional de les oportunitats de vida en el camp econòmic.
La classe com a dimensió e les variacions històriques dels sistemes de desigualtat.
La classe com a fonament de l’opressió i de l’explotació econòmiques MARX (1818-1883) VS WEBER (1864-1920) (2) PWP MARX Aquests dos autors tenen visions diferents de la classe social. Marx  la classe es una forma de entendre la desigualtat social. Weber  hi ha altres menes de desigualtat que tenen tanta o més importància que la classe María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social  desigualtats que no son de tipus econòmic, que tenen que veure amb el dret, amb el poder. Quan una persona es capaç de fer lleis, doncs pot crear desigualtats i aquestes no tenen a veure amb la classe social.
COHERÈNCIA O CONTRAD ICCIO EN EL PENSAMEN T DE MARX? Va tenir un problema  va dir que era tan important les desigualtats entre les classes socials que va decidir escriure un llibre sobre elles, va pensar que això requeria un estudi, però va trigar tant a escriure aquest llibre que va morir.
PWP IDEES FONAMENTALS EN EL CONCEPETE MARIXTA DE CLASSE Segons Marx una classe social ve determinada pel lloc fix que ocupa en el procés de producció. El lloc que ocupen les persones en aquest mode de producció es el que anomenen una classe. Un lloc en el procés de producció te dues acceptacions: un lloc en el procés tècnic de producció i un lloc en el procés jurídic imposat sobre el tècnic.
Les relacions de classe tendeixen a simplificar-se amb el desenvolupament del capitalisme. Segons Marx, hi haurà un moment en el qual es produirà una explosió social, perquè cada vegada els rics seran mes rics i els pobres seran més pobres.
TESIS SOBRE COMPROMISOS NORMATIUS AMB UN IGUALITARISME RADICAL EN LA TRADICIÓ MARXISTA Marx continua sent un autor vàlid perquè el que va plantejar sobre el final del capitalisme, avui dia es mes vàlid que mai, perquè resulta que el capitalisme ens ha portat molta prosperitat i riquesa però segueix portant cada vegada més desigualtat i pobresa  això pot ser cada vegada més conflictiu. Avui dia el capitalisme esta destruint el medi ambient perquè alguns es volen enriquir. Hi ha tres tesis que continuen siguent plenament vigents: 1.
2.
3.
Tesi de l’igualitari me radical. El desenvolupament humà es veuria, suposant que el capitalisme sigui controlat, summament potenciat per una distribució radicalment igualitària de les condicions de vida materials.
Tesi de la possibilitat històrica. En les condicions d’una economia altament productiva esdevé materialment possible organitzar una societat de tal forma que hi hagi una distribució radicalment igualitària de les condicions de vida materials que sigui sostenible Tesi de l’anticapitalisme. El capitalisme bloqueja la possibilitat d’assolir una distribució radicalment igualitària de les condicions de vida materials (Wright, 2005: 6 -7) VARIACIONS EN LES RE LACIONS DE CLASSES María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social El concepte de classe té unes ambicions explicatives mes grans en la tradició marxista que no pas en d’altres tradicions de la teoria social, i a la vegada, aquest fet suposa dipositar unes grans expectatives en els seus fonaments.
Quan els drets i el poder de les persones sobre els recursos productius es troben distribuïts de manera desigual les relacions resultants es designen com a relacions de classe.
Marx distingeix entre diversos modes de producció que ell defineix com esclavatge, feudalisme i capitalisme.
Capitalisme. Es en aquest moment, el mode de producció que ens esta perjudicant, es el blanc de les critiques, per entendre com arribar al capitalisme hem de veure com eren abans les societats.
- - En les relacions de classe de l’esclavisme un amo d’esclaus posseeix un determinat recurs que es fa servir en la producció: persones.
En el feudalisme els senyors feudals i els serfs comparteixen els drets comparteixen els drets de propietat sobre el treball dels serfs. Hi havia senyors feudals i camperols. Els senyors feudals tenien una part de control sobre el treball de l’altre.
En el capitalisme el treballador es propietari del seu treball i el ven al capitalista. Els treballadors formen part d’un mercat de treball, encara que ells no tinguin varies opcions entre formar part o no de mercat (es veuen obligats), el treballador teòricament es lliure perquè ell es propietari del seu propi treball, el que passa es que aquest treball s’ofereix en aquest mercat i un capitalista el compra.
Un dels objectius de l’anàlisi de classes es comprendre les conseqüències d’aquestes formes de variació de les relacions de classe.
L’EXPLOTACIÓ COM A S IGNE DISTINTIU DE L’ ANALISI MARXISTA DE CLASSE Segons Wright podem veure que per a que poguem parlar de clases socials hem de parlar d’un tret característic  explotació. Aquesta explitació es un concepte complex i difícil de coposar. Vol designar una determinada forma d’interdependencia entre interessos materials, es a saber, una situació que satisfaci tres criteris: 1.
2.
Principi del benestar interdependent invers. El benestar material dels explotadors depèn casualment de les privacions materials dels explotats.
Principi d’exlcusió. aquesta interdependència inversa del benestar d’explotdad Pwp MAX WEBER DIMENSIONS DE LA DESIGUALTAT SOCIAL SEGONS WEBER Dimensions de la desigualtat social segons Max Weber Dimensió Econòmica Social Factor Situació de classe Unitat classe Pwp Política María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social ACCIONS COMUNITARIES I ASSOVIATIVES Seguint Tönnies, weber distingeix entre accions comunitàries i associatives: - - Les accions comunitàries son aquelles que estan orientades envers el sentiment de solidaritat i pertinença dels actors. Quan parlem d’identitat, es auto reconeguda (una persona se sent formar part d’un grup ètnic) Les accions associatives, en canvi, es troben orientades envers una regulació d’interessos racionalment motivada. Depenen dels mecanismes de mercat, son mecanismes que no tenen res a veure amb la identitat, (si tens diners els pots invertir en capital) CLASSE A partir d’aquesta distinció el que fa aquest autor es distingir entre classe i estatus. Es una distinció important perquè a partir de aquí els seguidors de weber desmunten gran part del entramat marxista .
Les classes no son comunitats: tan sols representen les bases d’acció comunitària possibles i freqüents. Vol dir que els membres de una classe no necessàriament es reconeixen com membres d’aquesta classe, però si que experimenten els afectes de formar part d’una classe.
Podem parlar de classe quan un nombre de persones posseeixen un component causal específic de les seves oportunitats de vida en comú, en la mesura que aquest component esta representat per interessos econòmics en la possessió de bens i oportunitats PWP ESTATUS Al contrari de les classes, els grups d’estatus son comunitats. Anomenen situació d’estatus tot componen típic del destí existencial dels homes, determinat, per una apreciació especifica de l’honor, positiva o negativa.
L’honor d’estatus no ha d’anar lligat necessàriament a una situació de classe. Persones posseïdores i desposseïdores poden pertànyer al mateix grp d’estatus.
L0honor d’estatus Spwp CLASSE VS ESTATUS La classe social passa a primer terme i els grups d’estatus passen a segon terme. El mercat i els seus processos no estableixen distincinció PWP PODER (PARTIT) Per Max Weber té una gran importància perquè a traves del poder tant en el mercat com en la identitat pot evolucionar. En aquí cal veure com aquests tres plans s’impliquen entre ells, el poder es basics.
EL PROCES DE RACIONA LITZACIÓ Les accions racionals instrumentals i expressives son pròpies de la modernitat.
María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social El procés de racionalització de la societat moderna implica un eixamplament de l’esfera de les accions instrumentals. Això, la burocràcia pot ser considerada com a un cas particular de racionalització o de racionalització aplicada a l’organització humana.
El procés de racionalització consisteix en l’aplicació de practica del coneixement per tal d’assolir un determinat fi desitjat. Porta cap a l’eficiència , coordinació i control del medi físic i social.
DIFERENTS CONCEPTCIONS D CLASSE Concepte weberià: la classe com a oportunitats vitals determinades pel mercat - Variacions històriques en l’articulació entre classe i estatus Problema històric de gran volada de la comprensió dels processos socials de racionalització Concepte marxita: la classe com a explotació - L’explotació representa un diagnòstic del procés pel qual es gènere les desigualtats d’ingressos a partit de les desigualtats de drets i de poder sobre els recursos productius.
A diferencia de l’opressió econòmica (que nomes suposa la millora del propi benestar a costa del malestar dels oprimits). L’explotació implica a mes l’apropiació (d’una part) del fruit del treball dels explotats per part dels explotadors DIFERENCIES ENTRE LE S TEORIES MARXISTES I WEBERIANA DE LES CLASSES SOCIALS Marx te una posició unidimensional, weber te una posició multidimensional. La teoria de marx el concepte clau es explotació, vol dir anar molt mes enllà de la simple opressió, en el cas del esclavisme els esclaus estan exprimits però no estan explotats.
...