Epidemiologia - Tema3 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Epidemiologia
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 18/01/2015
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3: MESURES DELS FENÒMENS EPIDEMIOLÒGICS Per què mesurem?       De què mor principalment la gent a Barcelona? I a NovaYork? Quina probabilitat tinc de patir MPOC si fumo? Quina probabilitat tinc de patir efectes secundaris de la quimioteràpia? Quina probabilitat té un ancià enllitat de patir nafres per pressió? Quina possibilitat tinc de contagiar-me de la grip A? I de la grip estacional? És efectiu el programa d’educació gupal per la millora del autocontrol de la autodeterminació de la glucèmia? Quantifiquem (donem un valor numèric) al que prèviament hem definit com a variables La finalitat de mesurar, en epidemiologia, és comparar les diferents variables d’un fenomen.
La quantificació i la mesura de la malaltia o d’altres variables, seran elements fonamentals per formular i comprovar hipòtesis.
Es mesura amb xifres absolutes i/o relatives Valors absoluts     Són els valors més senzills Recompte de tots el casos amb una determinada característica o Ex: nº morts per càncer de pulmó o Nº total de visites domiciliàries o Nº de pacients amb control de constants, amb educació sanitària...
Son útils per calcular càrregues de treball, planificació de l’activitat sanitària, ja que ens donen el volum d’activitat a realitzar. Serveixen per a la gestió.
No obstant!! Tenen un problema d’utilitat; doncs no ajuden a determinar la importància del problema: o Tamany població o Període de temps Valors relatius     La mesura obtinguda es relaciona amb el total de la població estudiada (mostra).
És més fàcil quan s’expressa en casos per 10n persones En el numerador tenim el número de casos i en el denominador una altra xifra que ens permet comparar Ens permet comparar situacions en llocs, espais i temps determinats Ex: nº de visites domiciliàries en relació al total de l’activitat infermera; nº de dones en relació a la població total, el nombre de casos de càncer de pulmó en una població determinada...
Mesures o Valors relatius  Raó Quocient entre 2 números (a i b), expressa relació entre els 2 valors. (a no està inclòs en B)  Proporció Quocient on el numerador està inclòs en el denominador. Per tant el valor de 0 a 1.
 Taxa Incorpora el concepte temps a una proporció. Per tant, ens indicarà a quina velocitat es produeixen els canvis d’una situació clínica a una altre.
 Odds Raó entre la probabilitat que succeeixi un fet i la probabilitat que no succeeixi Raó de probabilitats complementàries Ex: Requisits de la medició Fiabilitat    Reproductivitat Precisió Concentració Error aleatori Validesa  Interna  Externa   Valor real Exactitud Error sistemàtic o baix  Fiabilitat o Indica el grau d’estabilitat dels resultat o Capacitat del procediment d’obtenir els mateixos resultats si repetim la mesura o observació en les mateixes condicions o Implica: estabilitat, poca variabilitat, poca dispersió en l’obtenció dels valors, precisió o És una condició prèvia a la validesa o Ex: tensió. Un infermer mesura varies vegades la TA a un pacient i obté resultats similars – fiable o S’associa a l’error aleatori  Validesa o És el grau en que el procediment, l’instrument o tècnica medeix allò que diem que estem mesurant o Implica exactitud, verdader valor d’una variable o Prèviament hem de definir molt clarament que volem mesurar  Interna: grau d’exactitud i correcció de la mesura en l’estudi. Si el tensiòmetre està mal calibrat – no vàlida  Externa: indica el grau en que els resultats son generalitzables a altres grups o situacions. Només els estudis a l’atzar amb una mostra representativa aleatòria asseguren la validesa externa.
Fonts de variabilitat Les fonts de variabilitat poden explicar variacions en la mesura 1. Fenomen biològics poden variar en períodes de temps (FA, Tª, pes), per ritmes circadians, creixement... Estratègia per reduir la variació repetir la mesura varies vegades i utilitzar la mitja.
2. Les tècniques, procediments o mètodes de mesura: per evitar la variabilitat es recomana estandarditzar els procediments i seleccionar instruments poc variables 3. Observador: diferencies intraobservador (cansament, poca experiència...) o interobservador (criteris de classificació diferents, interpretació...) Per neutralitzar-lo entrenament similar a tots els investigadors.
Errors en la medició  Errors aleatoris o Són errors deguts a l’atzar o L’estadística permet quantificar-los o No té significació epidemiològica. Epidemiològicament passen desapercebuts.
o Es deuen a treballar amb mostres (error de mostreig). Es poden minimitzar o neutralitzar augmentant el tamany de la mostra d’estudi o També es deuen a diferències en la medició (error de medició) ja que cap medició és exacte. Aquest tipus es pot reduir eleborant protocols i fent mesures curoses. Els observadors han de conèixer les eines de mesura i els possibles errors que poden sorgir  Errors sistemàtics o Baixos (sesgo, bias) o Errors que segueixen una mateixa tendència, es repeteixen o Es possible evitar-los amb un disseny epidemiològic adequat o Aquests errors porten a interpretar de forma errònia la relació causa efecte, per tant, l’estudi no tindria validesa interna.
o Tipus  Selecció de mostra: seleccionar mostres a estudi per conveniència (proximitat...)  Medició:  Entrevistador: pot induir les respostes. Tècniques de cec.
 Memòria de l’entrevistat  Detecció o classificació: estudis donen resultats diferents si es realitzen en llocs amb capacitat de detecció de malalties diferents (hospital/AP o diferents laboratoris)  Notificació: existència de diferents sistemes de notificació de malalties...
 Pèrdua de persones: (ATRACCIÓ) aquesta pèrdua s’ha de considerar dintre de l’estudi com èxitus o fracàs  Factor de confusió Situacions en que la medició de l’efecte (càncer de pàncrees) en relació a un factor de risc ( consum de cafè), s’altera o confon per l’associació d’aquest factor a un altre factor de risc (edat) que també influeixen en el desenvolupament de l’efecte (càncer de pàncrees) Quan existeix un altre factor associat tant a la malaltia com a l’exposició d’estudi.
L’edat i la classe social son sovint factors de confusió Per controlar el factor de confusió s’utilitzen diferents mètodes: o o En el disseny de l’estudi  Assignació aleatòria: en dissenys experimentals. El factor de confusió es distribueix igualment entre el grup control i el d’intervenció.
Tamany suficientment grans.
 Restricció: limitació a l’estudi a persones amb determinades característiques. Exemple limitar als no fumadors l’estudi de l’efecte del cafè en la cardiopatia.
 Emparellament: els participants es seleccionen de manera que els potencials factors de confusió es trobin distribuïts de forma similar en els dos grups.
En l’etapa d’anàlisis  Estratificació: analitzar l’efecte en estratificacions segons el factor de confusió (per trams d’edat, quantitat de cigarretes...)  Model estadístic ...